NOTÍCIES DESTACADES

La igualtat entre els quatre primers de la Princess Lliga va fer que finalment quedessim enquadrats amb el Club de Campo de Madrid en les semifinals dels ‘play-off’. El primer partit el vam jugar a casa diumenge i era vital guanyar-lo perquè els altres dos es jugarien a la capital espanyola.

I així va ser. El primer punt de l’elimiantòria es va quedar a casa. Els madrilenys es van avançar molt aviat, al minut 4, gràcies a un llançament de penal de Koke Rodríguez. Però aquest equip no es rendeix mai i va anar a buscar l’empat, especialment en una molt bona segona meitat on va gaudir de nombroses opcions. Finalment va ser Jordi Carrera, al minut 63 de partit, qui va igualar el marcador.

A la prórroga cap dels dos equips va ser capaç de fer el gol d’or i tot es va decidir als strockes. I aquí va sorgir la figura d’un dels millors porters del món, Quico Cortès, que va ser capaç d’aturar cinc llançaments. Finalment Jordi Carrera va ser l’encarregat de transformar el penal definitiu i acostar-nos una mica més a la final.

Ara bé, tal com va dir Víctor Pujol al final del partit, no hi ha res fet. Queden dos partits a Madrid i l’Egara n’ha de guanyar un per aconseguir tornar a lluitar pel títol. Aquest dissabte a les 12.30 hi haurà la primera oportunitat per assolir-ho. Si no fos així la revàlida, i un partit a cara o creu, es jugaria l’endemà diumenge a la mateixa hora.

NOTA D'AGRAÏMENT A L'AFICIÓ:

Benvolguts ratllats:

El DHM i amb el seu primer entrenador Victor Pujol al capdavant, vol, agrair a tots / es el suport que els vareu donar al partit del play-off del pasat diumenge contra el Club de Campo. El triomf va ser complicat i no es va decidir fins al darrer segon amb l’strock del Jordi Carrera. Ens demanen que us comuniquem que estan plenament convençuts que aquests ànims que varen rebre durant tot el matx van ser definitius per assolit el esperançador resultat final.

I des de la Junta de la secció de hockey, per una banda ens sumem a aquest agraïment, tot ressaltant la tasca de les persones que abans del partit i des de ja fa uns dies, s’estan cuidant de revifar la graderia ratllada. Com s’ha vist, això ens cal, als afeccionats, staff i jugadors i a mes, funciona!!

Ara només ens cal desitjar-los tota la sort del món el proper cap de setmana a Madrid.

Ànims !!!!

Junta de hockey del Club Egara

El Club Egara va guanyar el Campionat d’Espanya Cadet Masculí que es va disputar a San Fernando, a Cadis, i va completar així una temporada perfecta després d’haver aconseguit també el Campionat de Catalunya de Sala i el Campionat de Catalunya d’herba . L’equip entrenat per Jordi Clapés i Ferran Martínez va vèncer per 2 a 0 al RC Polo a la final disputada diumenge.

Els ratllats van quedar enquadrats en el grup més disputat del torneig. En el primer partit els joves egarencs ja van haver de forçar la màquina per desfer-se d’un Júnior molt competitiu i que ja els hi havia posat les coses difícils durant el Campionat de Catalunya. Els de Sant Cugat es van avançar, però l’equip blau i blanc, que ha demostrat mil i una vegades que mai es dona per vençut, va capgirar el partit demostrant de nou la seva maduresa i fortalesa com a grup.

Amb l’1 a 0 a marcador, ja a la segona part, el Júnior va fallar un strocke molt dubtós. Va ser el punt d’inflexió. Marc Pérez va empatar i Tommy Keenan va ser l’encarregat de fer el 2 a 1 en un gran tir arrossegat de penal córner.

En el segon partit contra el Complutense de Madrid, el conjunt ratllat va acabar golejant. Josep Farrés, escollit Millor Jugador del Torneig, va obrir ràpidament el marcador. Nani Mengibar fa ampliar diferències amb dos gols més i Martí Vilà fou l’encarregat de tancar el triomf. Els madrilenys, per la seva banda, van retallar distàncies de penal córner a les acaballes.

Quedava el darrer partit de grup. Contra el San Fernando, l’amfitrió. Les graderies estaven plenes i l’afició local pressionava força. L’Egara va ser capaç d’aguantar, de fer-se fort. Va ser un partit molt dur, amb molta calor i pressió. El conjunt de la Isla va avançar-se d’strocke, però just després del descans Aleix Marimón feia l’empat. L’alegria va durar ben poc, perquè el San Fernando fa fer el 2 a 1 de penal córner abans del minut 10 de la represa. Tot i així, Tommy Keenan va aconseguir l’empat definitiu de penal córner a set minuts per al final.

L’Egara ja era a la final de diumenge. I allà l’esperava el Polo. L’equip ratllat va sortir especialment endollat per dedicar-li el triomf al seu primer entrenador i el gran líder de l’equip, Jordi Clapés, que va haver de marxar per complir els seus compromisos amb el primer equip. El conjunt terrassenc es va buidar dins del terreny de joc i Nani Mengíbar va ser l’encarregat d’obrir la llauna a la primera part. L’equip barceloní va gaudir d’algunes opcions per igualar en tres penal córners molt ben defensats pel quadre egarenc i pel seu porter, Albert Pérez.

A la segona part, el conjunt blau i blanc va dominar clarament el partit. Guanyant la partida al mig del camp anaven arribant les ocasions. En va entrar una, de penal, però l’arbitre va anul•lar el gol per haver aturat la pilota dins de l’àrea. L’equip ratllat estava celebrant-lo i gairebé rep un ensurt a la contra.

El partit es va complicar quan faltaven 8 minuts per acabar. Una groga deixava l’Egara amb deu homes i un penal en contra. El Polo va tirar fora i a la contra els ratllats van sentenciar el partit gràcies a un segon gol, obra també de Nani Mengíbar.

Així doncs, el Club Egara cadet masculí aconseguia una temporada històrica, de rècord. Campions de Catalunya de Sala, Campions de Catalunya d’herba i Campions d’Espanya. I tot basat en un gran secret que han guardat durant tota la temporada: T+T=T. Treball+Talent=Triomf. Una recepta del delegat de l’equip, en Xavi Ferré.

Brillant i immillorable temporada de les cadets femenines del Club Egara aconseguint els tres títols : Campionat de Catalunya d’herba, Campionat de Catalunya de Sala i Campionat d’Espanya, tots assolits en l’últim partit.

El grup de noies entrenades per Gloria Comerma, Andrew Wilson , David Gibert i Karina Herms com a delegada està format per: Mariona Girabent i Berta Domingo a la porteria, Silvia Querol, Queralt Colet, Marta SanJose, Laura Querol, Carmina Argemí, Carlota Feiner , Maria Broto, Maria Tost, Miriam Gibert , Noemí Galí , Anna Codina, Karina Domingo, Carola Salvatella i les jugadores infantils Anna Fitó, Claudia Adell, Mariona Fitó, Nona Lopez i Gigi Prat.

La preparació del campionat va ser model, tant per la delegada que va oferir casa seva per fer les concentracions organitzant perfectament tots els horaris i àpats, com pels exercicis d’activació, motivació individual i la preparació de cadascun dels partits per part de la resta de l’Staff.

La rutina diària del equip era reunir-se tots puntuals per fer exercicis d’activació, molt divertits però a la vegada efectius; després continuaven amb un fort esmorzar, ja que sempre jugaven al migdia i no hi havia temps per dinar a una hora normal.

Després fèiem la tàctica i preparació del partit amb vídeos, power points i pissarra; i fins i tot segons quin partit també es passava un vídeo amb text i fotos com a motivació individual de cada una de les jugadores; i quan ja estaven ben preparades agafaven plegades un autocar que ens portava a les instal•lacions del RC Polo, que era on es desenvolupava el campionat.

A més, les mateixes jugadores van organitzar i van fer exercicis de relaxació el dia abans de la final.

Desprès del partit, dutxa, l’esperada banyera de gel, descans i sopar d’hora per anar a dormir aviat per estar descansades pel següent partit. Això ha fet que augmentés la companyonia entre totes i féssim una forta pinya que després es va notar sobradament dins del camp.

Al campionat d’Espanya arriben com a Campiones de Catalunya jugant al grup A .El primer partit dijous 26 va ser contra el Terrassa un dur i perillós contrincant durant el campionat de Catalunya però varem acabar amb un contundent 5-0 ; superat aquest partit es van enfrontar divendres contra les noies de Santander del R.S. Tenis i el resultat també va ser un espectacular 7-0 i arribem al partit de dissabte ja classificades per la final però les noies ratllades no van treure el peu de l’accelerador ni un moment i amb un altre 7-0 es van plantar a la final.

La final diumenge contra l´Atlhetic prometia ser d’infart però les cadets del Club Egara ja van acabar la primera part amb un 2 a 0. Tot i així no hi havia res definitiu, ja que el Atlètic té un bon equip, però finalment les nostres noies, imposant un joc clarament superior a les contrincants, van acabar amb un 3-0 i cap a casa amb els tres títols de la temporada.
Amb un total de 22 gols a favor ( Carola Salvatella 9, Maria Tost 7, Karina Domingo 2, Noemi Gali 2, Anna Codina 2) i cap en contra (Mariona i Berta imbatudes), i guanyant el premi de millor jugadora Maria Tost, vam acabar una temporada plena de triomfs.

La clau de l’èxit : Molta il•lusió, actitud i sacrifici !! A banda de tenir un equip d’un nivell excepcional , l’entrenament , la preparació tècnica i tàctica dels entrenadors , el bon ambient i la companyonia. Són un equip que saben jugar a hockey, però també saben riure, es diverteixen, són bones amigues i companyes, saben passar-s’ho bé, però quan s’ha d’assumir la responsabilitat totes són una i totes juntes son capaces de tot: compromís, serietat , disciplina, esperit de lluita, un equip que farà historia!

Amb aquest 3 títols ja en són sis de seguits, que l’Egara assoleix en aquesta categoria.
Noies, seguim així!!! Enhorabona campiones!!!!!

Text: David Gibert i Karina Herms

A LES PORTES D’UN SOMNI

Un projecte començava el dia 1 de Setembre amb un objectiu per la llavors imminent temporada: mantenir la categoria.

Un staff renovat i un planter molt jove ens trobàvem per primera vegada en aquell estimat i odiat Camp 2 del nostre club. Companyes de tota la vida i moltes cares noves dins del 1r equip, ens disposàvem a defensar allò que tant va costar d’aconseguir ara fa 10 anys: la presència de l’Egara Femení a la Divisió d’Honor.
Van sobrar-hi les paraules, doncs tots i totes sabíem el què volíem i el perquè estàvem allà. Després de les protocol·làries presentacions i de la temible pregunta : “¿Quién ha hecho el planning físico durante el verano?” (no va haver-hi resposta), començàvem la pre temporada, i quina pre temporada! Aquell nou preparador físic de baixa estatura i de cara de sant caigut del cel, ens va ensenyar el què era córrer, i mare meva si ho varem fer! Ens passàvem els dies corrent de punta a punta del camp 2, i tan era si tocava sessió física o no, allà es corria igual. Aviat varem aprendre a adaptar-nos a aquella nova forma d’entrenar, tan física com tècnica.
Després d’una llarga i dura pre temporada, arribava l’hora de la veritat, començava la Lliga. No va poder fer-ho de millor manera, i és que aconseguíem els dos primers punts guanyant a un equip que en la anterior temporada, ens havia marcat 5 gols per volta! Però la cosa seguia. Després li tocava el torn a l’etern rival, a qui li servíem una derrota a domicili. El següent era el potent equip de Madrid, carregat de fitxatges. Però senyors les nenes no ens varem arrugar, vem planta’ls-hi cara fins que a falta de 2 minuts del final, els àrbitres ens castigaven amb un penal en contra molt mal pitat. Aquesta vegada els dos punts s’escapaven.
En les següents jornades que seguien van venir més victòries i també derrotes. Però el més important és que l’equip estava canviant, l’equip començava a adquirir una mentalitat guanyadora que tanta falta li feia. Només teníem una cosa al cap: guanyar a qualsevol que es plantés al davant.
Al finalitzar la primera volta, lluny quedava aquell objectiu inicial de mantenir la categoria, podíem i volíem lluitar per una altra cosa: el desitjat play off. Des d’aquell moment tots els nostres esforços van anar dirigits cap a aquella direcció: la part més alta de la taula.

A mitjans de Març, la Lliga feia un 'alto' i viatjàvem a Alcalà la Real per disputar la Copa de la Reina. Objectiu: passar la primera ronda. I així ho varem fer. Vem enviar a les de Barcelona cap a la capital sense dona’ls-hi ni una mínima opció. Acabàvem de fer història plantant-nos a les semifinals de la Copa. A partir d’aquí les coses no van anar del tot bé i varem haver de conformar-nos amb la quarta posició, una quarta posició, però, històrica.

Deixàvem enrere la Copa i ens tornàvem a centrar en la Lliga. Teníem un nou objectiu pel què lluitar, un objectiu que cada cop teníem més a prop. Els últims partits, tan nostres com dels altres aspirants a aconseguir les places, decidirien qui serien els 4 finalistes. I aquí va ser on nosaltres varem fallar. Vem perdre punts contra equips inferiors, contra equips a qui havíem de guanyar. Aquests errors ens van passar factura, ens van deixar a les portes del Play Off. Durant unes jornades vem poder acariciar el nostre somni, però varem fallar en els moments claus. Estem convençudes de que cap equip ens va arravatar aquella quarta plaça, sinó que varem ser nosaltres qui la deixàvem escapar. Potser seria moment de fer-nos una pregunta: érem un equip suficientment madur a nivell de joc, per haver sabut entrar i jugar uns play offs? Ho serem l’any vinent? La primera pregunta cadascú pot respondre-se-la ell mateix. La segona la contestem nosaltres: SI, HO SEREM!
Però aturem-nos un moment i mirem el què hem fet: història altra vegada! Derrotant a les de San Sebastian a la última jornada, l’equip sumava la màxima quantitat de punts que havia aconseguit mai jugant a Divisió d’Honor, l’equip quedava en 5ª posició, l’equip es quedava a només dos punts del Play Off.
Estem molt orgulloses del què hem fet, tot l’esforç, totes les hores, totes les ganes i tot el nostre sacrifici creiem que s’ha vist recompensat d’alguna manera. Potser hauria pogut ser més, sí, però recordem que estem als inicis d’un projecte que tot just arrencava aquest any, un projecte que continua l’any que ve.

Des d’aquí volem agrair a tot el nostre staff aquesta gairebé excel·lent temporada, agrair-los-hi la paciència i la dedicació demostrades durant tot l’any, i dir també, que la temporada vinent en volem més!
Moltes gracies a tots els que ens heu recolzat des de sempre, a tots els que heu cregut amb aquest equip, a tots els que heu disfrutat, els que heu patit, els que us heu emprenyat, a tots, moltes gracies per estar amb nosaltres!

Per últim dir, que el hockey femení del Club Egara és avui en dia una realitat. A aquelles persones que segueixen pensant que és una pèrdua de temps i de diners, els diríem que miressin els equips femenins de l’Escola. Senyors mireu la quantitat de nenes que hi ha, mireu la dedicació que hi posen, mireu les ganes que tenen d’arribar al Primer Equip. No és això una prova de que el hockey femení està més viu que mai? No és una prova que tot això funciona? Nosaltres creiem que sí, i si no, temps al temps!

Us esperem a tots l’any vinent al nostre costat!
Visca les nenes de l’Egara i visca l’Egara, ara més que mai.

DIVISIÓ D’HONOR FEMENÍ

L’equip femení està aconseguint una temporada magnífica. De fet, quan encara no s’ha acabat, el conjunt que entrena Patricio Keenan ja ha fet història. I és que les nostres van acabar en quarta posició després d’arribar a semifinals de la Copa de la Reina per primera vegada en el hockey femení ratllat.

En el primer partit, l’Egara es va desfer del Princess RC Polo en un gran enfrontament. Les egarenques van guanyar clarament per 3 a 0. Glòria Comerma, de penal, avançaria les ratllades abans del decans. A la segona meitat, Laura Acosta i Clara Vancells arrodonirien el triomf de les de Patricio Keenan.

A semifinals, el Club de Campo ens va deixar fora de la final. El nostre primer equip femení ho va intentar de totes totes i fins i tot va aconseguir incomodar durant gran part del partit el Club de Campo, que no va acabar d'entrar del tot al matx fins el final. Les ratllades, amb una gran imatge, van estar a punt de donar la sorpresa, però finalment, un penal córner al minut 61 transformat per l'argentina Carla Rebecci va donar el passi a la final a les madrilenyes.

L’Egara va acabar quart després de perdre el partit pel bronze contra la Reial Societat (3-2). Durant tota la primera part les basques van gaudir de més opcions, però les ratllades, molt ordenades, van guardar bé la porteria. Així doncs, l'equip euskera només es va poder avançar en un penal córner executat per Patrícia Maraña. Després del descans les nostres aconseguien empatar també de penal córner amb un xut de Glòria Comerma. L'alegria egarenca, però, va durar poc. Un minut més tard, Anabel Flores tornava a avançar les donostiarres.

A partir d'aquí, el partit es va trencar, tots dos equips van deixar espais i unes i altres van poder anotar en diverses ocasions. I quan més ho estava buscant l'equip de Keenan, fou la Reial qui va fer el tercer gràcies a un strocke transformat per Ubeira. Finalment, les egarenques només van poder retallar distàncies en una ocasió gràcies a una acció de Mònica Ballbé.

Tot i així cal felicitar el paper del nostre equip. L’enhorabona, noies!

El Club Egara informa:

Que davant la notícia de què l'entitat mercantil FITNESSALUD EGARA S.L., a qui, pel Conveni de Juny de 2004, tenim cedida la gestió i explotació del nostre Club i les seves instal·lacions, ha presentat, davant els Jutjats Mercantils de Barcelona, sol·licitud de Concurs Voluntari, volem deixar constància del següent:

1. Que el CLUB EGARA ha mantingut i segueix mantenint la total sobirania pel que fa a la seva vinculació vers les federacions esportives en la que té inscrits els seus equips i els seus esportistes. Motiu per el qual en cap cas s’ha de veure afectada la seva activitat esportiva per la decisió mercantil presa per FITNESSALUD EGARA S.L.

2. Que el CLUB EGARA té la clara voluntat de col·laborar amb FITNESSALUD EGARA S.L. i amb la Administració Concursal que designi el Jutjat Mercantil, per tal de afavorir que pugui superar definitivament, la seva actual situació econòmica.

3. Com conseqüència del anterior, el CLUB EGARA, espera així mateix, tant dels legals representants de FITNESSALUD EGARA S.L. com de la Administració Concursal, totes les facilitats per tal de continuar la seva activitat esportiva, tant la federada com la de lleure.
4. El CLUB EGARA demana a tots els seus socis la màxima comprensió i predisposició durant el temps que pugui durar el procés, per tal de tirar endavant una situació no desitjada però en qualsevol cas inevitable perquè no depenia del President i la seva Junta Directiva, sinó de la voluntat dels actuals gestors de la mercantil FITNESSALUD EGARA S.L.

5. El CLUB EGARA reitera la seva confiança en que la controvertida decisió pressa per FITNESSALUD EGARA S.L., serà l’adien per mantenir les activitats esportives i recuperar la plena normalitat en les activitats administratives del nostre Club.

PRESIDENT I JUNTA DIRECTIVA DEL CLUB EGARA

Aquest cap de setmana passat els nostres equips juvenils van disputar els seus respectius Campionats d'Espanya de sala. Després d'assolir els títols catalans, el gran objectiu era intentar el triomf a l'Estatal. No va poder ser, però van estar-hi molt a prop.

L'equip femení va assolir una meritòria segona posició, penjant-se així la medalla de plata. Les nostres es van enfrontar al Taburiente a la final, però un gol d'or a la pròrroga les va privar del títol. Tot i així, cal aplaudir el paper de les nostres noies, que van oferir una gran imatge i un molt bon hockey al pavelló del Club de Campo. De fet, l'equip entrenat per Andrew Wilson va guanyar tots els partits de grup -també contra el conjunt canari- i es va plantar a la final després de superar l'Atlètic per 4 a 3 a les 'semis'.

Curiosament, el sistema de competició va fer que aquesta vegada l'equip finalment campió hagués perdut més partits que el segon classificat. I és que les insulars van caure en dos partits de grup i van passar a semifinals gràcies al golaveraje, després d'un triple empat a dos punts.

Els nois, per la seva banda, van jugar a Ourense. Els nostres van caure a les semifinals i van haver de jugar el partit pel bronze. Allà els esperava l'Atlètic Terrassa. El matx va ser molt igualat i es va haver de decidir als strockes. Aquesta vegada els de Can Salas van estar més encertats i van imposar-se per 5 a 4.

Tot i així cal treure bones conclusions ja que el balanç és molt positiu. Tots dos equips han aconseguit l'or en el campionat català i en el cas de les noies també s'han penjat la medalla de plata a l'Estatal. Felicitats!

Ja tenim el doblet català en categoria juvenil. Els de Ramon Rius es van proclamar diumenge campions de Catalunya de Sala després de superar el Júnior. La final, molt emocionant, va acabar amb empat a cinc i es va haver de decidir als strockes. Finalment els nostres es van imposar i van poder aconseguir un nou títol per a les nostres vitrines.

La trajectòria de l’equip ratllat en aquest torneig català indoor ha estat brillant. Els nostres van guanyar els tres partits de grup amb un balanç de 29 gols a favor i cinc en contra. Unes estadístiques realment espectaculars. A les semifinals, el conjunt juvenil es va enfrontar al Vallès a qui va vèncer per un clar 6 a 3. Quedava l’últim pas i el rival era el Júnior. Els de Sant Cugat van posar les coses molt difícils i després d’una final molt igualada (5-5) els strockes van donar el títol al club del Pla del Bon Aire.

L’equip campió ha estat format per Joan Galí, Jan Torruella, Arnau Izard, Àlex Marcet, Pep Codina, Marc Biosca, Lluis Mercadé, Xavi Aguilar, David Aura, Gerard Girabent i Sergi Aurell. Tots ells conduïts per el tècnic Ramon Rius, Carles Giró com a segon entrenador i amb Jordi Biosca de delegat.

Com cada inici d'any, el hockey es trasllada al parquet per disputar la temporada de sala. Poc a poc es van resolent els primers campionats i comencen a arribar els títols a les nostres vitrines. El primer d'enguany ha estat el campionat de Catalunya juvenil femení.

Les noies entrenades per Andrew Wilson van completar un torneig impecable, guanyant tots els partits amb claredat i amb un balanç de 18 gols a favor en quatre partits i només dos en contra. 5 a 0 contra el CD Terrassa, 4 a 2 amb el Júnior, 4 a 0 davant del Polo i una contundent victòria contra l'Atlètic per 5 a 0 en el partit decisiu. Aquestes impressionants estadístiques demostren la sensacional trajectòria d'un equip que ja té entre sella i sella el campionat estatal.

L'equip està format per Mariona Girabent, Marta Clapés, Carola Salvatella, Mar Garcia, Maria Tost, Sílvia Querol, Sandra Adell i Cristina Salvatella. L'staff tècnic el composen Andrew Wilson, l'entrenador, Nacho González com a preparador físic i Marta Puig és la delegada.

Després del títol català, les nostres júniors ja pensen en el campionat d'Espanya! Molta sort, noies!

Aquesta matinada ens ha deixat a l’edat de 82 anys Josep Antoni Pi i Maseras, qui fou president del Club Egara de l’any 1981 al 1993, després de patir llarga malaltia.

Josep Pi era l’actual soci número 1 del club ratllat i ha estat una de les personalitats més rellevants de la història de l’entitat del Pla del Bon Aire. Com a jugador va formar part de l’equip que va aconseguir aixecar per primera vegada el Campionat d’Espanya. Fou a València l’any 1952, després de guanyar el Club de Campo. Més tard, va passar a ser entrenador del primer equip del Club Egara.

La tasca més important al club egarenc, però, va ser des dels despatxos. Primer va ser president de la Secció de Hockey, per després convertir-se en màxim dirigent de la institució des de l’any 1981 fins el 1993. Pi era un enamorat del nostre club i va estar-ne sempre al peu del canó. Era president de la Immobiliària San Llorenç del Munt, des d’on es va aconseguir reunir el capital suficient per construir les instal•lacions del Pla del Bon Aire, i a dia d’avui també era president de l’Orde del Drac, d’on era Cavaller Síndic.

Cal destacar també la feina de Josep A. Pi a la Reial Federació Espanyola de Hockey, de la qual va ser-ne vicepresident durant onze anys (1997 – 2008) durant la presidència de Martí Colomer. Pi, a més, va ser escollit Terrassenc de l’any 1993 i actualment formava part de jurat que atorga aquesta distinció.

Avui al Club Egara estem de dol per la pèrdua d'una de les personalitats més importants de la nostra història. Des del club volem transmetre el nostre condol a tota la família, amics i ratllats. Descansi en pau.