CRÒNICA - DIVISIÓ D'HONOR FEMENÍ TEMPORADA 09 - 10

A LES PORTES D’UN SOMNI

Un projecte començava el dia 1 de Setembre amb un objectiu per la llavors imminent temporada: mantenir la categoria.

Un staff renovat i un planter molt jove ens trobàvem per primera vegada en aquell estimat i odiat Camp 2 del nostre club. Companyes de tota la vida i moltes cares noves dins del 1r equip, ens disposàvem a defensar allò que tant va costar d’aconseguir ara fa 10 anys: la presència de l’Egara Femení a la Divisió d’Honor.
Van sobrar-hi les paraules, doncs tots i totes sabíem el què volíem i el perquè estàvem allà. Després de les protocol·làries presentacions i de la temible pregunta : “¿Quién ha hecho el planning físico durante el verano?” (no va haver-hi resposta), començàvem la pre temporada, i quina pre temporada! Aquell nou preparador físic de baixa estatura i de cara de sant caigut del cel, ens va ensenyar el què era córrer, i mare meva si ho varem fer! Ens passàvem els dies corrent de punta a punta del camp 2, i tan era si tocava sessió física o no, allà es corria igual. Aviat varem aprendre a adaptar-nos a aquella nova forma d’entrenar, tan física com tècnica.
Després d’una llarga i dura pre temporada, arribava l’hora de la veritat, començava la Lliga. No va poder fer-ho de millor manera, i és que aconseguíem els dos primers punts guanyant a un equip que en la anterior temporada, ens havia marcat 5 gols per volta! Però la cosa seguia. Després li tocava el torn a l’etern rival, a qui li servíem una derrota a domicili. El següent era el potent equip de Madrid, carregat de fitxatges. Però senyors les nenes no ens varem arrugar, vem planta’ls-hi cara fins que a falta de 2 minuts del final, els àrbitres ens castigaven amb un penal en contra molt mal pitat. Aquesta vegada els dos punts s’escapaven.
En les següents jornades que seguien van venir més victòries i també derrotes. Però el més important és que l’equip estava canviant, l’equip començava a adquirir una mentalitat guanyadora que tanta falta li feia. Només teníem una cosa al cap: guanyar a qualsevol que es plantés al davant.
Al finalitzar la primera volta, lluny quedava aquell objectiu inicial de mantenir la categoria, podíem i volíem lluitar per una altra cosa: el desitjat play off. Des d’aquell moment tots els nostres esforços van anar dirigits cap a aquella direcció: la part més alta de la taula.

A mitjans de Març, la Lliga feia un 'alto' i viatjàvem a Alcalà la Real per disputar la Copa de la Reina. Objectiu: passar la primera ronda. I així ho varem fer. Vem enviar a les de Barcelona cap a la capital sense dona’ls-hi ni una mínima opció. Acabàvem de fer història plantant-nos a les semifinals de la Copa. A partir d’aquí les coses no van anar del tot bé i varem haver de conformar-nos amb la quarta posició, una quarta posició, però, històrica.

Deixàvem enrere la Copa i ens tornàvem a centrar en la Lliga. Teníem un nou objectiu pel què lluitar, un objectiu que cada cop teníem més a prop. Els últims partits, tan nostres com dels altres aspirants a aconseguir les places, decidirien qui serien els 4 finalistes. I aquí va ser on nosaltres varem fallar. Vem perdre punts contra equips inferiors, contra equips a qui havíem de guanyar. Aquests errors ens van passar factura, ens van deixar a les portes del Play Off. Durant unes jornades vem poder acariciar el nostre somni, però varem fallar en els moments claus. Estem convençudes de que cap equip ens va arravatar aquella quarta plaça, sinó que varem ser nosaltres qui la deixàvem escapar. Potser seria moment de fer-nos una pregunta: érem un equip suficientment madur a nivell de joc, per haver sabut entrar i jugar uns play offs? Ho serem l’any vinent? La primera pregunta cadascú pot respondre-se-la ell mateix. La segona la contestem nosaltres: SI, HO SEREM!
Però aturem-nos un moment i mirem el què hem fet: història altra vegada! Derrotant a les de San Sebastian a la última jornada, l’equip sumava la màxima quantitat de punts que havia aconseguit mai jugant a Divisió d’Honor, l’equip quedava en 5ª posició, l’equip es quedava a només dos punts del Play Off.
Estem molt orgulloses del què hem fet, tot l’esforç, totes les hores, totes les ganes i tot el nostre sacrifici creiem que s’ha vist recompensat d’alguna manera. Potser hauria pogut ser més, sí, però recordem que estem als inicis d’un projecte que tot just arrencava aquest any, un projecte que continua l’any que ve.

Des d’aquí volem agrair a tot el nostre staff aquesta gairebé excel·lent temporada, agrair-los-hi la paciència i la dedicació demostrades durant tot l’any, i dir també, que la temporada vinent en volem més!
Moltes gracies a tots els que ens heu recolzat des de sempre, a tots els que heu cregut amb aquest equip, a tots els que heu disfrutat, els que heu patit, els que us heu emprenyat, a tots, moltes gracies per estar amb nosaltres!

Per últim dir, que el hockey femení del Club Egara és avui en dia una realitat. A aquelles persones que segueixen pensant que és una pèrdua de temps i de diners, els diríem que miressin els equips femenins de l’Escola. Senyors mireu la quantitat de nenes que hi ha, mireu la dedicació que hi posen, mireu les ganes que tenen d’arribar al Primer Equip. No és això una prova de que el hockey femení està més viu que mai? No és una prova que tot això funciona? Nosaltres creiem que sí, i si no, temps al temps!

Us esperem a tots l’any vinent al nostre costat!
Visca les nenes de l’Egara i visca l’Egara, ara més que mai.

DIVISIÓ D’HONOR FEMENÍ