Per al novè "La teva opinió" del butlletí hem pensat en el col.lectiu de "la taula rodona". La història d´aquest col.lectiu és llarga i plena de matisos. Només a tall de breu comentari direm que alguns dels seus membres van començar el contacte amb partides de frontó a les piscines de Terrassa de la carretera Martorell. Estem parlant de finals dels anys 40. Més tard, i de la mà de Ton Aurell, alguns d´ells van fer-se socis de l´Egara i van continuar la tradició de jugar a frontó.

Primer hi jugaven els dimarts i els dijous i, posteriorment, els dijous i els dissabtes quedant-se a dinar havent jugat. A mesura que han anat avançant els anys les partides han anat disminuïnt i el dinar dels dissabtes dels de "la taula rodona" és ja tot un ritual. Tal com alguns d´ells diuen, han substituït el frontó pel dòmino i la botifarra.
Cal tenir present, que durant els anys s´hi han anat afegint a aquest grup diversos socis no relacionats amb el grup original fins que es va arribar a constituir una família de 31 membres. Tristament, set d´ells ja ens han deixat.
La pregunta que hem fet a sis components en representació de "la taula rodona" és la següent: Què demanaries als Reis per al Club? I per a tu?

Antonio Poy: Per al Club Egara demano que els seus socis visquin molts anys. I aquesta petició la faig sobretot pels meus companys de la "taula rodona" que molts d´ells ja som grans.
Per a mi demano als Reis el mateix, salut. Com que de moment ja en tinc, m´agradaria continuar igual.

Josep Tost: Per al Club Egara demano la Copa d´Europa de Hockey, això en primer lloc. I també per al Club que la baixa de Lluís Bernils al Restaurant sigui coberta de forma equilibrada per un altre restaurador.
A nivell personal demano, sobretot, salut per a mi mateix i per als meus. Així mateix tinc l´esperança que els Reis facin arribar tan amunt com sigui possible aquests nanos que juguen a hockey i que entrenen amb tanta il.lusió.

Manolo Ruiz: Per al Club demano als Reis que augmentin en cent persones el número de socis.
Per a mi no demano res perquè encara tinc corda per estona. Això sí, demano que els vagi bé als meus fills, que els tinc a tots molt escampats.

Llàtzer Ferreira: No demano res ni per al Club ni per a mi. (després d´insistir amb la pregunta el sr. Ferreira continua): Res, a l´edat que tinc ja no es demana res.

Pedro Luis Camarero: Per al Club demano més socis. Però socis amb molts fills, de separats res.
Per a mi demano als Reis que em conservin amb salut i bon humor.

Josep Amescua "Pepito": Per al Club demano que els vestidors es puguin estrenar quan ells arribin.
A nivell personal demano molt amor a la meva família i que no s´acabi això de la taula rodona.
Segurament, m´agradaria arribar a l´edat dels de "la taula rodona" amb la seva mateixa il.lusió -no la de tots, però-. Això sí, el que queda clar és que les amistats són per sempre i mai no hem de deixar de banda els contactes amb aquells que són més propers.