Nº:8 Novembre'98 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Gimnàs |Sumari |Editorial |Club |Hockey |Tennis |Salva,"m'he trencat" - Fulbito |La veu del soci |Persones |La teva opinió |Flash-drac |

Un, dos i respira, el gimnàs.

Cuidar-se
El Gimnàs es va fer per a cuidar-se?

Tots ens cuidem ... ! A ningú li passa pel cap travessar un carrer sense mirar, o no rentar-se les dents o, ni boix, dormir amb el seu enemic. De manera quasi inconscient tots intentem cuidar-nos uns més bé, d´altres no tant, per instint natural, tots ens cuidem.

Avui parlarem d´un cuidar-se específic: el de posar-se en bona forma per poder practicar qualsevol tipus d´activitat sense patir el risc d´una lesió..., o quedar-se sense fons a mitat del partit..., a quí no l´hi ha passat?...

Com deia a l´encapçalament de l´escrit, el Gimnàs es va fer i es va pensar per estar en bona forma tots els socis, no solament els de Divisió d´Honor, en el Gimnàs, des del soci més jove passant per totes les edats, tothom !

Clara Espasa
Gastronemi

Us vull parlar d´un múscul que la majoría de vosaltres, tard o d´hora, arribareu a adonar-vos de la seva existència; es el gastronemi, més conegut com "bessons".

Es el múscul que reflexiona el genoll i efectúa la flexió del peu des del turmell cap avall. Aquestes accions proporcionen la força propulsiva per a caminar, córrer i saltar.

Entre els dos caps d´aquest múscul està el "soleo" (part baixa i mitjana de la cama) i serveix per a reflexionar el peu.

No s´ha de començar mai cap tipus d´esport sense haver fet prèviament un pre-escalfament per a posar a to la musculatura i fer-la més flexible i relaxada. Si no es fa així, ens podem trobar amb la típica "pedrada", és com si verdaderament ens tiréssin una pedra al panxell, ocasionant un dolor intens i paralitzant i éssent la seva curació bastant penosa i lenta. També acostuma anar acompanyada amb una vessadura (derrame) local en tot el planxell.

En cas de tenir una lessió, estiregassada, cop , mal gest, etc. s´ha d´aplicar immediatament gel a la zona afectada i consultar amb un especialista.

M. Mercè Guillen
Dra. En Naturopatia
De plats i olles  


Els diamants negres

Arriba el fred i amb ell el bolet comestible més preuat i celebrat: les tòfones. Pel seu valor gastronòmic, anomenades pels francesos "els diamants negres de la cuina", són com els brillants: relativament escasos, difícils de trobar i d'un preu excepcionalment elevat.
El seu aspecte és ben diferent del reste dels bolets comestibles. Són de forma més o menys globosa i irregular, com una mena de patata d'uns 8 o 10 cm de diàmetre i es troben sota terra, cosa que fa complicada la seva localització.

Exteriorment ténen un color bru rogenc, el qual es torna quasi negre al madurar-se. Tallant una tòfona pot observar-se la carn compacta i grisenca, més o menys vermellosa, que s'enfosqueix a l'envellir, on hi destaquen una mena de betes de color blanc que dóna al conjunt un aspecte marmorí molt característic. La carn és sabrosa i aromàtica. L'olor que despren és molt complexe i recorda llunyanament el de la cervesa fresca. La tòfona negra (Tuber Melanosporum) és la més estimada de les que es troben al nostre país. Fructifiquen de novembre a març. Ténen predilecció pels terres calcaris, situats a més de 500 m sobre el nivell del mar i es troben on hi ha alzinars i rouredes. La recerca d'aquest bolet no està a l'abast d'afeccionats, i cal ser especialista per a descobrir-los. Uns plats característics on la tòfona hi dóna el toc de gràcia són la "pularda" de mig dol, les tòfones al caliu, els ous remenats amb tòfones, etc. De tant parlar-ne ja les oloro... Vosaltres no?

Lluís Bernils
Cuiner.
 
|Sumari |Editorial |Club |Hockey |Tennis |Salva,"m'he trencat" - Fulbito |La veu del soci |Persones |La teva opinió |Flash-drac |