En aquesta ocasió cinc de les components del primer equip femení de hockey són les protagonistes de la secció. Un dimecres a quarts de nou i gravadora en mà, el reporter més alt de "El Drac" va acostar-se al camp nº 2 on les de Pere Sala entrenaven per trobar contesta a les preguntes: Quin és el jugador del primer equip masculí que t´agrada més hockeyísticament parlant? Acabarà el mil.leni amb les fèmines a Divisió d´Honor? Aquestes són les respostes recollides:

Inés Arancibia: El meu jugador preferit és el Ramon Jufresa, suposo perquè juguem a la mateixa posició.
Sí, jo espero acabar el mil.leni a Divisió d´Honor perquè si no em retiraré abans. Pensa que per estar a Primera penquem massa, el Pere Sala ens martiritza massa.

Gemma Martínez: El meu preferit és Jan Dinarès.
Sí que acabarem el mil.leni a Divisió d´Honor. Si no? Si no ho féssim jo seguiria jugant.

Sílvia Tubau: El jugador? Home, tinc el meu germà allà eh? El meu germà, clar!
El mil.leni sí que l´acabarem a Divisió d´Honor. Suposo que si no pugéssim em prendria les coses amb una mica més de calma perquè els entrenaments són bastant durs.

Rosa Talamàs: Bé ,a mi m´agraden tots, però per escollir-ne algun trio el Ramon Sala i el Josep Ejarque perquè juguen a darrera, com jo.
Home! Segur que acabem el mil.leni a Divisió d´Honor. I n´estic tan segura que l´opció de no pujar ni me la plantejo.

Anna Martínez: El jugador és el Santi Amat, perquè és a la meva posició i, a més, penso que el seu joc no és molt espectacular però fa feina. També m´agradaria destacar el Ramon Jufresa.
Jo penso que si tots ens veniu a veure aquest pujarem segur. Si no pugem l´equip es desanimarà i alguna potser ho deixa. Ara bé, després del bon Campionat de Catalunya tenim molta confiança.

Bé, ja sabem més coses de les jugadores del primer equip femení. Les vaig veure animades el dia de l´entrevista; estaven esperançades en pujar abans de l´acabament del mil.leni i a la seva mirada hi havia gols (a favor), i abraçades i celebracions...
En els meus ulls... què hi havia en els meus ulls? No ho sé. En tot cas, mentre feia les preguntes em voltava pel cap si el mil.leni acaba el 1999 o el 2000. I això em va fer veure que potser el més important a la vida no és tant la pressió del quan sinó la il.lusió del com.