Els
Reis Mags d’Orient
L’any
passat, per mitjà de la desapareguda secció “Persones”,
ja vaig poder conversar amb els tres Reis d’Orient (veure
“el drac” número 51).
Aquesta vegada, tan sols he pogut formular-los tres preguntes
a cadascun, perquè venien molt cansats després
d’una nit molt llarga i la canalla ratllada els reclamava
amb insistència. Malgrat això, no van poder dir
que no a aquest butlletí i van accedir a respondre’m: |
 |
1-
Quina diferència hi ha entre un Rei Mag com vostès
i un rei convencional?
2- Coneixen, personalment, el Pare Noël?
3- Quin és el regal que els ha demanat més la
gent de l’Egara? |
MELCIOR
1-
Els reis mai no són convencionals. Sí que és
cert, però, que hi ha diferències entre el reis
que regnen, es casen, tenen fills i tenen fills que es casen...
i nosaltres. Per exemple, que nosaltres, els Mags, tenim molta
feina cada dia. Perquè, esclar, això de vigilar
tota la canalla del món les vint-i-quatre
hores durant els tres-cents seixanta-cinc dies per veure si
fan bondat és força feixuc... |
|
2-
Algun dia l’he vist pel mercat, però bé,
no hi tinc gaire tracte. Vol dir aquell senyor gras amb barba,
oi? Sap què passa? Que jo no sóc gaire fisonomista.
No sé explicar-li-ho... Miri, l’altre dia, sortint
de la Cort se m’acosta una dona i em diu: “Melcior!
Quant de temps? Que no em coneixes?” I jo res. No me’n
recordava... Potser és l’edat.
3- Dir-ne un és difícil... Com és habitual
hem tingut molta demanda d’sticks, raquetes, mitjons...
És clar, el de cada any. Pensi que en un club esportiu
com el seu això és el més habitual... |
GASPAR
1- Sí,
en Melcior té raó. Ha de pensar que la nostra
tasca llueix molt un dia l’any. Però la resta, estem
omplint tot el dia estadístiques.
En Baltasar, que domina l’Excel a la perfecció,
n’hi podrà parlar amb més detall... I jo,
que sóc expert en recursos humans i que tracto directament
amb el patge Xiu-Xiu,
ni li ho explico la feina que tinc! |
|
2-
Pare? No pot ser... El Noël, pare? Cordons! S’ho tenia
amagat... Però, pensant-hi, no m’estranya tant...
Ja fa uns anys que s’ha revolucionat una mica el Noël...
Primer va ser allò de canviar de color de la casulla.
Si tota la vida havia anat vermell, ell! Doncs res, se li va
donar per vestir de verd, de groc... I mira, que deu haver conegut
algú i ara ja és pare...
3- De les cartes que ens va trametre el Xiu-Xiu, però,
em sembla que n’hi havia una que s’havia traspaperat
i que era per a la bústia de suggeriments del Club, perquè
parlava d’una piscina coberta, un pavelló, un altre
camp de hockey, més pàdels, més pistes
de tennis... |
BALTASAR
1-
L’Excel? Ni me l’esmenti l’Excel! Però
sí, és cert, treballem molt dur. Però ens
repartim la feina de manera que cadascú de nosaltres
s’aboqui en allò que té més traça.
El sistema relacional de la cort és excel·lent.
En Gaspart, com ell mateix ha dit, s’encarrega dels recursos
humans, en Melcior de l’apartat financer i jo, ja ho hem
comentat, de l’àmbit administratiu. |
|
2-
Ni l’edat ni res! El que passa és que no t’hi
fixes. I ja anaves bé, ja. Sí, home... el Noël
és aquell de la barba blanca que deies... El que no sabia,
jove, és que fos pare... No me n’havia assabentat.
Ara, gras, gras... Fa un parell d’anys sí, però
jo juraria que es va aprimar... Tu, Gaspar, oi que es va aprimar
el Noël? I que ho sents què diu aquest jove? Que
és pare...
3- Parlant de cartes, n’hi ha hagut una que m’ha
cridat l’atenció enormement. Era una carta que anava
signada per un redactor de “el drac”. Demanava, gairebé
suplicava, un augment de la plantilla del consell de redacció. |
Ah,
els Reis d’Orient! Quins personatges tan deliciosos! Moltes
gràcies per la vostra visita, majestats.
Fins l’any que ve.
Pere Ejarque |
|
