| Nº 60 gener 2004 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| Hockey | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|La teva opinió|El racó dels menuts| |
 |
Benjamins 6x6, grup A herba, |
| Abans
de finalitzar l'any, abans de finalitzar l'última jornada de
lliga, els nostres jugadors i jugadores de l'equip benjamí
6x6, ja eren campions de la Copa Federació. Pel que sembla, l'equip dirigit per Carles Giró s'ha adaptat a aquesta nova categoria perfectament: noves dimensions del camp, nova reglamentació, disciplina. El Carles està fen una bona feina d'equip i de motivació. Cal destacar l'aportació de les jugadores d'aquest equip: |
 |
|
Carola Salvatella (màxima anotadora), Maria Tost (distribuint
el joc) i l'empenta de la Sílvia Querol. Ens plau felicitar a tot l'equip: Oriol Plana (porter menys golejat de la lliga), Xavi Graells, Josep Farrés, Pere Tapiolas, Maria Tost, Josep Duran, Carola Salvatella, Sílvia Querol, Albert Ubach i Pol Alavedra. Elies Tapiolas |
|
L'Egara aleví, campió de la Copa Federació |
 |
Nou victòries en nou partits. Aquest ha estat el balanç final de l'Egara aleví per aconseguir el primer títol de la temporada, la Copa Federació. L'equip, format pels jugadors Enric Alavedra, Marc Biosca, Tomás España, Lluís Freixa, Joan Galí, Gerard Girabent, Àlex Marcel, Lluís Mercadé, Pol Moix, Jordi Tapioles i Fede Tarrats, ha finalitzat el primer torneig de la temporada com a màxim golejador (59 gols) i com a equip menys golejat amb només tres gols en contra en els nou partits disputats. |
|
El quadre tècnic està format per Koldo Corbera i en
Jordi Biosca, segon entrenador i cap d'equip. El camí cap al títol es va iniciar amb una victòria contra el Matadepera 88 i es va tancar a la darrera jornada amb un ajustat marcador de 2 a 1 al Pla del Bon Aire davant el RC. Polo de Barcelona, partit en què el títol estava en joc. S'ha de destacar l'actuació de l'EHC aleví, que ha finalitzat en una meritòria tercera posició la Copa Federació passant per davant de rivals d'entitat de la categoria. Koldo Corbera. |
|
Infantil Femení Grup
B sala, campió de Catalunya |
|
L'Elena,
la Mariona, l'Ester i l'Alaia
al darrera; l'Anna i la Júlia
al mig del camp, la Clàudia
a la porteria; i l'Èlia,
la Marta i la Berta al davant.
Totes han fet que l'Egara pugui presumir d'un primer lloc a la competició
"B" de hockey sala de l'infantil femení. Mireia Pagès |
 |
Nota de l'equip femení Div. Honor |
| A finals de febrer i fins a principis de juny, vindrà a donar-nos un cop de mà una noia argentina. Demanem si algú pot oferir-li un lloc per viure i alguna feina pels matins. Us ho agrairíem de tot cor. Us podeu dirigir a la Montse Dinarès (620 38 75 42) o al Joan Comerma (667 62 47 21). |
|
Recopa d'Europa 2004(9-12 abril'04) Viatge a Eindhoven(Holanda) |
| Club organitzador: MHC ORANJE-ZWART (www.o-z.nl) |
|
Viatge amb avió Sortida
9 d'abril 2004 09.55h ALLOTJAMENT. |
 |
|
Reserva Hotel |
Viatge
amb autobús Plaçes limitades!!!! Sortida 8 d'abril 2004 matí Tornada 13 d'abril 2004. tarda Habitació doble amb règim dormir i esmorzar (Hotel a concretar) Preu per persona: 199 € |
| EQUIPS PARTICIPANTS: |
|
GRUP
A
ORANJE ZWART (HOLANDA) KS POCTOWIEC SA (POLONIA) CLUB EGARA (ESPAÑA) KELBURNE (ESCOCIA) |
GRUP
B
CREFELDER HTC (ALEMANIA) CANNOCK (INGLATERRA) CA MONTROUGE (FRANCIA) WATERLOO DUCKS HC (BELGICA). |
HORARIS DELS PARTITS: |
| Dia
9 d'abril 2004 12,00h CREFELDER HTC - WATERLOO 14,00h CANNOCK - MONTROUGE 16,00h POCTOWIEC - CLUB EGARA 18,00h ORANJE ZWART - KELBURNE |
| Dia
10 d'abril 2004 11,00h CREFELDER - MONTROUGE 13,00h CANNOCK - WATERLOO 15,00h POCTOWIEC - KELBURNE 17,00h ORANJE ZWART - CLUB EGARA |
| Dia
11 d'abril 2004 10,00h MONTROUGE - WATERLOO 12,00h CREFELDER - CANNOCK 14,00h ORANJE ZWART - POCTOWIEC 16,00h CLUB EGARA - KELBURNE |
| Dia
12 d'abril 2004 9,00h 4art GRUP A - 3 er GRUP B 10,30h 3 er GRUP A - 4 artGRUP B 11,30h 2on GRUP A - 2on GRUP B 14,00h 1er GRUP A - 1er GRUP B |
|
Egara Juvenil Femení:
campiones d'Espanya de sala |
 |
Enguany,
el grup de juvenil femení es nombrós, el formen vint
jugadores. Per afrontar els torneigs de sala, el Campionat de Catalunya
i el d'Espanya, es van formar dos equips, l'Egara i l'EHC. En el Campionat de Catalunya, l'EHC va tenir una actuació molt destacada en classificar-se entre els quatre primers. L'Egara arribava a la final contra el Júnior sense haver patit cap derrota, però amb l'absència de les tres jugadores que formen part del combinat de Divisió d'Honor, una important responsabilitat per a les jugadores que prenien el relleu. |
 |
El partit, intens des del primer moment, es va posar difícil
per a les ratllades, ja que a cinc minuts del final el resultat era
advers per dos a zero. La reacció va ser d'aquelles que cal
recordar. Al final, el marcador indicava la igualtat que donava pas a les tandes de strockes. A les jugadores no els va tremolar el pols com a les rivals, i el títol va anar cap al Pla del Bon Aire. Una setmana després, l'EHC es desplaçava a Gijón per a la disputa de la fase de classificació per al Campionat d'Espanya. |
| Malgrat jugar a un bon nivell, la manca d'encert davant la porteria va relegar a l'equip a la tercera posició final, que el deixava, per ben poc, fora del Campionat d'Espanya. Les jugadores de l'EHC que van realitzar aquesta brillantíssima actuació van ser: Marta Comerma Autonell, Mariona Aluges, Núria Ferraz, Anna Martí, Ivet Arbós, Anna Segura, Cristina Gual, Mariona Martínez i Mireia Busqué. Els entrenadors van ser Lluís Mercadé i Quico Roig. I Toni Busqué en va ser el delegat. |
| Crònica
d'un triomf històric El dia de Sant Esteve, encara a mig pair el gall d'indi i amb els darrers trossos de torró als dits, tot l'equip de l'Egara pujava a l'autocar camí de Collado Villalba, prop de Madrid, on es disputaria la fase final de Campionat d'Espanya. Tot iniciat el trajecte, ja escoltem la narració radiofònica que una de les jugadores anirà ampliant i enriquint a mida que el torneig progressi. |
 |
|
Entre d'altres s'hi pot escoltar l'entrevista a la Montse Juncosa,
cap d'equip que, sigui dit de passada, va organitzar-ho tot fins a
la perfecció. Una primera avaluació sobre els dos grups d'equips del torneig fa suposar a l'equip tècnic que el grup "A", composat per l'Egara, el Covadonga, el Valdeluz, i el Santo Tomas de Lizeoa, és més fàcil que el grup "B", format per l'Atlètic, el Júnior, i el Parayas. Els resultats de tot el torneig varen anar demostrant que no era així. En arribar al pavelló polisportiu on es jugarà el Campionat l'equip s'adona que les dimensions de la pista són notablement més grans que en les que havien jugat fins llavors. Malgrat això, el recobriment del terra (de color taronja!) és correcte i les bandes, de fusta, permeten poder-les utilitzar sense que la bola s'aixequi. El primer partit, davant el Covadonga -equip que va eliminar l'EHC en la fase de classificació- va suposar la primera victòria, molt treballada, per tres gols a zero. Poca estona després, en el segon enfrontament del dia, l'equip del Santo Tomás presentava una alineació de gala, amb jugadores que militen en la Divisió d'Honor del campionat estatal d'herba. Partit en que el resultat va ser ajustat de principi al final, quan indicava el 6 a 5 favorable als nostres colors. Durant el mateix es varen cometre alguns errors, que van fer planejar el descontent entre els desplaçats, a la vista de les golejades que el màxim rival, l'Atlètic, anava aconseguint en l'altre grup. Al vespre, l'animació es recupera ràpidament. El conserge de l'hotel en pot donar fe. El segon dia de competició comença amb la xerrada tècnica. Ja sabem que a la vista dels resultats del grup ens cal una victòria per poder jugar la semifinal de la tarda. El partit, contra l'equip local, el Valdeluz, no es gens fàcil, però les nostres saben com s'han de fer les coses i acaben guanyant per 6 a 4 classificant-se per a la semifinal contra el segon classificat de l'altre grup, el Parayas de Santander. |
| Aquesta
semifinal es planteja seriosament, es juga sense errors, i les nostres
surten abassegadores, incloses les jugadores que fins a aquell moment
havien tingut pocs minuts per demostrar el seu potencial. El resultat final de 9 a 1 ens posa a la final del Campionat, que jugarem contra l'Atlètic de Terrassa.L'alegria és evident en arribar l'hotel, ja que poca estona després hi ha un passadís que es converteix en una pista de ball, quines dansaires són les que us imagineu… |
 |
| i
és que encara sobren energies per fruir del moment. Poc abans
de sopar, i donat que som en festes de Nadal, ens visita l'Amic Invisible,
carregat d'imaginació, i amb un bon coneixement de cada un
dels presents. L'endemà, en el tercer dia de competició, "som allà on volíem ser, a la final", com recorda l'entrenador, en Lluís Mercadé, en la xerrada matinal abans d'anar cap al pavelló. El nerviosisme és palpable en les jugadores fins que no comença l'escalfament, moment en què les expressions es tornen tenses i concentrades… El partit es posa a favor de les nostres al cap de poc de començat, quan el marcador ja assenyala 2 a 0 favorable. Aquest és un llast que les jugadores de groc varen portar la resta de l'encontre, que arribava a mitja part amb el resultat favorable a les ratllades per quatre a dos. En la segona part, el marcador segueix reflectint una diferència favorable, malgrat que, en ocasions, solament és d'un gol. Les nostres juguen sense errors, la porteria coberta com en cap altre partit, la defensa no permet que cap adversària s'escapoleixi en l'u contra u en cap ocasió, i tapant totes els intents de les rivals. El mig del camp condueix les jugades amb seguretat i rapidesa. Al davant, es fa la feina fosca i dura de cercar els espais on no sempre hi arriba la bola. El que sí arriben són els gols de la Glòria, que amb quatre "barraques" es converteix amb la màxima golejadora del partit i del torneig. |
| En
el darrer minut, un més que rigorós penal en contra,
posa la salut dels seguidors de l'Egara a prova, penal que es resol
favorablement als ratllats, i que suposa l'assegurament del títol
en mig de emocionades expressions de les jugadores i seguidors. En els minuts següents, entre alguna llàgrima i moltes emocions es fan les fotografies de rigor, amb i sense els trofeus. L'expedició ha comptat avui amb la presencia de en Quim Broto, que ha vingut des de Terrassa per a donar suport a l'equip. |
 |
| Les
jugadores campiones han estat: Clara Segués, Maria Cortès, Glòria Comerma, Marta Ejarque, Carla Martínez, Marta Martín, Sònia Castelló, Anna Cirera, Carla Puig i Laura Torredemer. |
| L'equip
tècnic ha comptat amb Lluís Mercadé
i Quico Roig, essent Montse Juncosa
la delegada. Destacar, per últim, la recepció
a l'equip que es va fer a la sala polivalent del Club i que va comptar
amb la presència d'una nodrida concurrència que va aclamar
les jugadores pel títol aconseguit.
Quico Roig |
 |
|
Egara Juvenil masculí:
un campionat per oblidar... i aprendre'n |
| Deixàvem
l'última crònica la setmana abans de la semifinal del
campionat de Catalunya de sala que ens va enfrontar a l'Atlètic.
En aquest matx, les coses no van anar com nosaltres desitjàrem
i vam perdre la semifinal per 7-4. El marcador no reflecteix la igualtat
que es va viure sobre el camp ja que a falta de 50 segons el resultat
era de 5-4 favorable al de Can Salas i amb possessió ratllada.
Aquesta derrota ens condemnava a dues coses: quedàvem fora
de l'anhelada final i per accedir al campionat d'Espanya havíem
d'anar a una fase sector. El tercer i quart lloc el vam guanyar contra
el Barça per un clar 6-3 en un partit sense història. El sector ens portà cap a terres aragoneses. Els rivals, bastant durs a priori, no van impedir la nostra classificació ja que vam fer un torneig molt seriós, amb un hockey sala molt bo, i ens vam imposar en tots els partits per resultats molt amplis. Els resultats van ser i si la memòria no em falla: Egara-Salduie 8-3, Egara-Albor 7-2, Egara-Club de Campo 5-1 i Egara-Jolaseta 7-3. Així doncs, tornàvem de Saragossa amb la moral ben alta i amb bones vibracions de cara al Campionat d'Espanya de Santander. I així és com vam marxar cap a terres càntabres. En el grup teníem el RS Tenis, el Covadonga i el Barça. Ja des del primer partit les coses es van començar a capgirar i malgrat un bon començament de partit contra el Tenis en el que al segon minut ja anàvem per davant en el marcador, l'ambient al pavelló (descrit per algun jugador com el mini-bernabeu), un arbitratge d'allò més casolà i els nervis del debut ens van poder i el partit va finalitzar amb un 5-1 injust tot i la contundència del marcador. Amb aquest mal començament afrontàvem el segon partit contra el campió vigent de la competició, el Covadonga. En aquest matx, però, ens vam refer i vam acabar imposant-nos per un clar 9-1, en l'únic partit en que vam trobar el nostre joc de debò. La classificació encara depenia de nosaltres, ja que si guanyàvem al Barça en l'últim partit de grup per una diferència de 3 gols entràvem a semifinals, o sigui que si fèiem el que havíem de fer lluitaríem pel títol. El partit va ser d'aquells que si no ho veus no t'ho creus, ells dos xuts dos gols, nosaltres vam tirar 15 penals o més, vam fallar un strocke, tres pals... Per posar un exemple i encara que sembli exagerat, dir que el Barça en tota la segona part no va passar de mig camp amb la bola controlada. Tot sumat, resultat final 2-1 favorable a l'equip d'en Laporta i nosaltres a lluitar pel cinquè lloc on vam guanyar al Benalmàdena per 6-4 en un duel on l'únic que esperàvem era el final del mateix. Resultat final d'aquesta temporada de sala: Hem tingut molt poc en comparació amb el que ens hem merescut, però no patiu, que la sort ens canviarà i ens posarà allà on ens pertoca, a dalt de tot. Ara ja hem reprès la temporada d'herba, on hem començat la segona fase del grup A. En el primer partit ens hem imposat al Barça per 2-0 en un encontre on hem notat una certa falta de ritme degut a la temporada de sala. Ja per finalitzar, només donar les gràcies a tots els pares per l'esforç que han fet, al Chuqui per venir a Saragossa i especialment al Jordi Sabater per fer de delegat. Sempre és tot molt més fàcil quan vas amb persones com el Jordi, gràcies! Ah! I felicitar les juvenils per la merescuda victòria al Campionat d'Espanya! Felicitats! Us esperem els diumenges al matí, no ens falleu! Oriol Gabarró |
|
UnnO vesteix "interiorment"
l'equip femení Div.Honor |
 |
La prestigiosa marca de roba interior UnnO també vesteix aquesta temporada les noies del primer equip.. |
|
Els
socis del club Miquel Tubau i Francisco José Dinarès,
responsables comercials del Grup Sans que comercialitza la marca
UnnO, van fer entrega recentment de l'equipament a l'equip.
"UnnO sempre està a l'avantguarda de la moda. La nova col·lecció per la temporada de Tardor-Hivern presenta una gamma de colors vius i lluents, inspirats en els mons orientals, sempre tan suggestius, rics en matisos càlids i lluminosos. Són colors que es vinculen a la terra: un vermell intens amb un toc rosat com les baies i les fruites del bosc; un taronja sòbriament matisat, com les espècies aromàtiques, i un verd fresc i vital, com les canyes de bambú. Aquest hivern UnnO t'acull amb aquesta atractiva varietat de color". Esperem que amb aquest equipament, els resultats esportius tinguin els mateixos matisos i colors que l'extraordinària col·lecció de moda íntima Unno. Redacció |
|
Edi Tubau, Ramon i David Alegre amb la selecció Espanyola a Malasia. |
| Del 8 al 18 de gener, la selecció Espanyola en la seva preparació pel preolimpic de Madrid (2-13 de març, www.preolympic2004.org) va participar en el prestigiós i tradicional torneig Sultan Azlan Shah, celebrat a Kuala Lumpur (Malasia). |
| Els
jugadors del primer equip Eduard Tubau, Ramon i David Alegre van ser
els escollits pel seleccionador espanyol. Destacar que l'Edi es va
lesionar el primer partit, tornant a Espanya avanç del previst,
per accelerar la seva recuperació. El Torneig es va disputar per sistema lliga més un partit final, en el qual Espanya es va imposar a Malasia per 2 a 1, per finalitzar en cinquena posició. CLASSIFICACIÓ: 1-AUSTRALIA 2-PAKISTAN 3-KOREA 4-ALEMANIA 5-ESPANYA 6-MALASIA 7-INDIA Redacció |
 |
|
Eduard Arbós i Andreu
Mollet, bronze a Praga amb la Sub-21 |
| Els
nostres jugadors Eduard Arbós i Andreu Mollet han obtingut
amb la selecció espanyola la medalla de bronze en el campionat
d'Europa sub-21 de hockey sala celebrat del 16 al 18 de gener a Praga. En el campionat varen prendre part set equips i es va disputar pel sistema de lliga a una volta entre tots els participants. |
|
CLASSIFICACIÓ
FINAL: |
 |
 |
|
Egara Div. Honor Masculí
A: victòries davant el Barça i l'Atlètic |
| En l'anterior edició de "el drac", informàvem que l'Egara havia posat rumb al play-off. I aquesta tendència es va confirmar en els dos partits que van jugar-se abans de l'aturada de la lliga a causa dels compromisos de la selecció espanyola. |
| Dos
han estat els partits que els de Pere Sala han disputat abans de l'aturada
i que ens queden per relatar en aquest butlletí. El primer d'ells, davant el FC Barcelona, va resoldre's amb una contundent victòria per 4 a 0. Si en el partit de la primera volta el cicló va semblar ventijol, aquesta vegada el conjunt ratllat va amestralar-se i va escombrar els blau-grana amb un triomf incontestable. |
 |
| A
la jornada següent l'Egara havia de desplaçar-se fins
al Josep Marquès groc-i-negre per disputar el clàssic
terrassenc enfront l'Atlètic. En gran part de la parròquia
ratllada encara cuejava la golejada que els de Dani Martín
havien aconseguit al Pla del Bon Aire en el partit corresponent a
la primera volta. Aquesta vegada, però, els jugadors egaristes
es van reivindicar aconseguint un triomf inapel·lable per 1
a 3. Un resultat que, a banda dels dos punts, ha de servir per omplir
els dipòsits de confiança d'un equip que demostra el
seu creixement a mesura que la competició avança. Després de catorze jornades, l'Egara es consolida en la tercera plaça de la classificació amb dinou punts, fruit de nou victòries i tres empats. La lliga, que retorna el pròxim vint-i-vuit de febrer i que per a l'Egara suposa el segon enfrontament amb el Club de Campo madrileny, acara la recta final de la fase regular i es prepara per a uns play-off d'allò més interessants. Pere Ejarque |
|
Egara 1935 Div. Honor A: un pas endavant |
| El
dens calendari de competició comportava dos partits per l'anomenat
pont de la Puríssima. El dissabte dia sis de desembre ens enfrontàvem
al primer equip de l'Egara, mentre que l'endemà, agafàvem
carretera i manta i cap a Santander, on dilluns dia vuit ens esperava
el Tenis. El primer partit suposà un canvi dràstic en la dinàmica de resultats del '35. El partit començà amb avantatge per als de Pere Sala, però mitjançant els gols de Santi Ferraz i Albert Gual el nostre equip aconseguí anivellar el marcador. |
| Gràcies
a un partit molt seriós, basat en una defensa numantina i un
atac efectiu, l'Egara 1935 havia aconseguit un empat que sabia a victòria.
Dos dies més tard, un matx vital per a les nostres aspiracions. Al complex esportiu de La Albericia calia com a mínim no perdre. L'èxit del partit anterior era "una arma de doble filo". |
 |
| Una
injecció de moral com aquesta podia tant fer-nos rendir al
màxim com provocar una relaxació excessiva que esdevindria
mortal. "A la postre" ni una cosa ni l'altra. el nostre
conjunt va fer un partit discret on sobresortí la figura de
Marc González. Margo fou el catalitzador del joc ofensiu egarista.
Aconseguí dos gols i fou l'autor d'una gran assistència
que va estar a punt de suposar el tercer gol que ens hagués
donat la victòria. "Visto lo visto" l'empat es donava
per bo. Després de dos partits consecutius empatant a dos i, quan semblava que fóssim al bon camí, altre cop vam tornar a fallar. El partit jugat a Madrid davant el Club de Campo va posar de manifest tots els riscos ja comentats d'haver aconseguit un resultat de mèrit enfront l'Egara. Els madrilenys mitjançant la seva dupla argentina van escombrar els egaristes deixant el marcador en cinc a zero a la fi de la primera meitat. Un resultat que treia els colors. A la segona part canvià la història i mitjançant la societat Dinarès & Talamàs escurçàrem distàncies fins el cinc a tres. En aquest punt els locals tornaren a entrar dins el partit, aconseguint ampliar el marcador fins el vuit a tres final. El darrer compromís abans de l'aturada hivernal tornava a ser un partit de vida o mort. La visita de la Complutense que ens havia ridiculitzat al seu camp representava un cara o creu: Mantenir les aspiracions de salvar-nos o fer de les darreres jornades de l'abril un pur tràmit. Sortosament ens en vam sortir. Gràcies a un bon partit aconseguírem vèncer els madrilenys per tres a dos, amb gols de Ricard Dinarès, Ramon Talamàs i Marc González. Una mica d'aire per als pulmons d'aquest fràgil i jove '35. El pas que suposa guanyar el nostre primer partit pot marcar l'inici del canvi. Esperem que el nou any confirmi les expectatives de recuperació del nostre equip tant en joc com en resultats. És una temporada difícil, però qualsevol repte és bo si es manté la il·lusió. Toni Broto |
| Hockey | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|La teva opinió|El racó dels menuts| |