|
|
Ja
han passat les festes de Nadal!
|
 |
Any
rera any, el nostre Club organitza tota una sèrie d'activitats
adients a aquestes dates tan entranyables com són les
festes de Nadal.
 |
No
ha faltat el tradicional NAIXEMENT, obra d'en
Josep Estrada i Montserrat.
La MISSA DEL GALL, a la capella de Sant Jaume
del Pla del Bon Aire, va estar enriquida per les nadales
interpretades per la Massa Coral de Terrassa.
|
|
La
festa de CAP D'ANY, la presència del PATGE
XIU-XIU, les sessions de QUINTO i la visita
dels REIS D'ORIENT, van completar la programació
establerta per aquests dies.
Cal
dir que la participació ha estat molt alta i
esperem repetir d'aquí un any totes aquestes
activitats que tant fan apropar-nos els uns als altres.
|
|
 |
Ah! i la loteria, encara que no ens ha tocat
la "grossa" -que ens la mereixíem-,
ha sigut una de petita.
Pitjor és res!
Redacció
Fotos:
Rafa Mundet i Xavi Rubio
|
|
Sopar
de Cap d'Any
|
Una
vegada més, els nostres locals socials van ser punt
de trobada imprescindible per a molts socis a l'hora de celebrar
el tradicional sopar de cap d'anyi per rebre, aquest cop,
el 2004.
Enguany, gairebé un centenar de socis, en un entorn
molt familiar en el que no hi va faltar la mainada (molt ben
atesa per un cangur), ens vam reunir al restaurant del Club
per celebrar el sopar.
|
 |
|
Cal
destacar, en primer lloc, l'altíssima qualitat del
menú.
El xef Gabriel es va lluir, ja que després d'uns molt
apetitosos aperitius, vam tenir l'oportunitat de gaudir d'un
exquisit llobarro salvatge que era per llepar-se els dits,
seguit d'un filet de vedella i d'un cardinal amb xocolata
calenta per rematar la feina.
Tot ben regat per una bona bodega i un excel·lent cava,
del qual n'hi havia barra lliure tota la nit.
|
 |
|
Després
del raïm i de donar la benvinguda al nou any, va començar
una animada festa amenitzada pel DJ Disc-Music d'Alfred Velasco,
que ens va conduir fins a altes hores de la matinada (uns
més que altres).
Des de "el drac" volem felicitar, doncs, tots els
que van voler participar en aquesta tradicional festa al Club,
agrair als organitzadors de la mateixa la seva tasca i, especialment,
al xef Gabriel i al seu equip ja que com sempre han deixat
el llistó molt amunt.
Joan
Gabarró
|
Activitats
Socio-esportives
Nova inciativa: Golf
|
Volem
agrair la quantitat de respostes que hem rebut fins a la data
de l'enquesta que vam proposar, que han sobrepassat les previsions
mes optimistes, amb mes 150 respostes.
Es per això que us volem informar de les activitats
previstes vistes les inquietuds i expectatives que ha aixecat
la proposta.
Fins
a la data el que s'ha fet ha estat reunir-nos amb la Federació
Catalana de Golf per tal d'inscriure l'entitat com a Club
Federat sense Camp, i així poder engegar les propostes
que tenim sobre la taula, i acreditar-nos com a socis del
Club Egara i federats de la Federació Espanyola de
Golf, amb el tràmit d'obtenció i renovació
de la Llicència des del Club.
|
 |
|
L'objectiu
principal d'aquesta nova àrea es aconseguir descomptes
o correspondències amb diversos Camps de Golf d'arreu
del territori i, sobretot, d'algun de pròxim a les
nostres instal·lacions.
A partir d'aquí, creiem que el següent passa per
organitzar un campionat social amb unes vuit o deu proves
anuals, cursos d'obtenció de handicap, clínics
de golf amb professors acreditats, etc.
Abans
de tot això, estem preparant un campionat de Benvinguda
que farem provablement durant el mes de març, del que
ja s'informarà oportunament.
|
 |
Val
a dir que cada setmana tenim contactes amb Clubs, dels que
esperem poder informar-vos en el pròxim drac, així
com de la data del Campionat de Benvinguda. Per últim
informar-vos que la secció esta integrada per Artur
Gispert, Carles Trullas, Xavi Rubio, Jordi Sanroma, Xavi
Moliné i Alex Amat.
Moltes
gràcies per la masiva resposta.
Artur
Gispert
Responsable Àrea Golf
golf@egara.es
|
M'han
dit...
El torneig de Reis
 |
Aquestes festes m'ha vingut a la memòria que el Torneig
de Reis se celebrava els dies de Nadal, Sant Esteve i Reis.
Era un torneig que omplia el buit de competició que
hi havia durant aquests dies de vacances i el patrocinava
Cinto Badiella. S'anomenava Trofeu La Paternal per als primers
equips i Seguros Badiella per als juvenils.
En aquella època les competicions no eren tan intenses
com ara. Estic convençut que la fórmula de torneig
que es feia aleshores ara no tindria èxit. Simplement
perquè ara els clubs van carregadíssims de competicions.
Ara, entre l'escola de hockey, les diferents categories han
de competir a les Lligues, les Copes del Rei, seleccions...
han de fer concentracions, entrenaments...i a més a
més altres amistosos entremig com el Ciutat de Terrassa.
|
|
Crec que els jugadors esperen ara les festes de Nadal per
descansar o canviar d'esport per uns dies.
A pesar de tot, el Torneig de Reis amb aquella formula era
molt apreciat. Es va iniciar l'any 1961 i durant 12 anys es
va disputar, és a dir, fins el 1972, any en que va
es va fer l'última edició. Només masculí
i només pels equips locals: CD Terrassa, Egara i Atlètic.
La puntuació es feia sumant els punts dels juvenils
i els de primera i s'havia de guanyar tres anys seguits o
5 alterns. Cada any es feia una copa o trofeu diferent i l'últim
va ser realment espectacular. El podeu veure a la vitrina
principal del club (al vestíbul de l'entrada).
Medalles per a tothom i hi podien jugar els que volien, sense
fitxes. Això permetia fer proves a jugadors.
|
|
|
He volgut fer aquesta ressenya per recordar a una persona
que va donar-ho tot pel Club i que la seva tasca en aquells
temps era digna d'admirar. Els que el vàrem conèixer
sempre el tindrem a la memòria i tot i que hem intentat
emular-lo... no li arribem ni a la sola de la sabata!
Si analitzem el que va fer el Cinto quedaríem parats.
Des de portar la secretaria del Club fins anar a la Federació
Catalana com a delegat o portar la correspondència
nacional i estrangera (per cert, que aquesta correspondència
queda com un llegat molt preuat que guardem a l'arxiu del
nostre club). Mantenia correspondència amb clubs de
tot el món i estava al corrent de tots els torneigs
que es disputaven. Prova d'això són els viatges
que vam fer en aquells temps. Érem rebuts amb els braços
oberts a tots els camps de hockey gràcies al Cinto
Badiella. Els últims anys en Josep Arch li feia de
traductor i va continuar el que ell, en Cinto Badiella, havia
començat amb tanta eficàcia. Ell i moltes altres
persones han fet que avui estiguem gaudint d'aquest magnífic
club.
Cesc Llongueras
|
Excursió
per la Font Freda, el Morral del Llop, la Font de l'Hort i el Castellar
 |
14
de desembre.
Aquest
cop el temps sí que ens va acompanyar. Va fer un dia
clar i agradable que ens va permetre fer el recorregut amb
tranquil·litat.
Puntualment a les 8,30 del matí, un grup de 31 persones
ens trobarem com sempre al Club.
Com ja és habitual, amb cotxes arribarem al Coll d'Estenalles
per agafar el GR que al cap de 20 minuts ens deixà
a la bifurcació de la Font Freda.
|
|
Cap a la dreta enfilem avall un camí molt bonic cobert
d'alzines que ens menarà a la font; el camí,
que de primer baixa suaument, més endavant ho fa d'una
manera seguida i forta per una mena de graons formats per
les mateixes roques; fent ziga-zagues arribem a la font, d'aigua
molt fresca i abundosa i que alguns de nosaltres aprofitem
per omplir les cantimplores.
Després d'una breu parada seguim amunt fins trobar
el GR que havíem deixat abans i que agafem una mica
més endavant.
Caminem 10 minuts i ja trobem a l'esquerra el camí
que ens ha de portar cap el Morral del Llop. Hi ha una explanada
que va d'allò més bé per aturar-nos a
esmorzar i us haig de dir que aquest cop l'esmorzar tornà
a ser autèntic, doncs la família Castells és
altra cop amb nosaltres i això és una garantia
de poder gaudir d'un cafè i també whisky qui
ho desitgi, doncs ja sabeu que en aquella motxilla hi ha de
tot, fins hi tot els hi comentem que si es porten bé
i fan la carta als Reis, potser podrien demanar un microones
i tindríem l'esmorzar calent... Ells somriuen i ja
veurem què passarà a la propera excursió.
Un cop esmorzats, seguim camí per arribar al turó
del Morral del Llop; només arribar, ja trobem dos escaladors
penjats d'aquelles impressionants parets verticals doncs aquest
és un lloc molt indicat per l'escalada.
La vista que tenim és espectacular (900 m), ja que
el dia és net i clar. Estem al costat dels Tres Jutges,
tres roques separades de la cinglera si bé la més
alta hi ha quedat enganxada, Castellsapera, Montserrat, la
Mola, els plans conreats de la Barata...
Malgrat tot, el temps és fred i ventós i això
fa que no puguem estar-hi l'estona que potser haguéssim
volgut; un cop tots hem observat la panoràmica i després
de les corresponents preguntes de "què és
allò?", "com es diu aquella casa que es veu?"...
ens acomiadem de la parella d'escaladors i reprenem la marxa
seguint la carena fins a trobar un altre cop el GR que, en
direcció a tramuntana, ens portarà fins el Coll
de Garganta on hi ha a mà dreta un camí que
s'enfonsa i que ens menarà a la Font de l'Hort.
Un darrera l'altre i poc a poc, anem baixant per un camí
bastant brut; a poca estona seguim cap a l'esquerra fins trobar
un roqueter que sembla que ja no segueixi, i és que
el camí queda una mica amagat i hem d'anar seguint
els pals elèctrics per uns moments fins trobar el camí
principal que puja de la carretera.
Arribem a la Font de l'Hort, d'aigua fresca a la raconada
de sota el Castellar, lloc ben suggestiu envoltat de boniques
alzines; amb les pluges caigudes darrerament, la font raja
d'allò més... i ho dic perquè no és
fàcil veure aquesta font rajar com ho fa avui.
Després d'una breu parada, comencem la pujada, forta
i és que per la banda esquerra de la font surt una
canal del mateix nom que travessem cap a la dreta i continuem
pujant fent zig-zags. Arribem dalt d'un roqueter, ens aturem
una estona i quan en Salvador Vives ha fet unes quantes trucades
des del mòbil, seguim cap a la dreta un camí
ample i carener que ens portarà al Castellar, un turó
rocós i espadat a l'extrem de les feixes de la Mata.
Aquí l'alçada torna a ser espectacular (900
m) i és que quedem ben bé sobre la carretera,
amb molt bona vista vers la riera de les Arenes, el Sot de
la Bota, el turó Prunera, la Mola, Castellsapera,...
El fred i vent segueixen amb força; decidim anar fent
pas, ara per un camí molt planer, passant per la zona
dels Avets, cap el Collet del Vent, la bassa de Coll de Bofí
i fins els cotxes.
Han sigut 3 hores boniques, distretes i amb unes vistes realment
espectaculars; realment crec que ha valgut la pena.
Fins la propera.
Toni Mata de la Barata i Domingo
|
 |
Loteria
Nadal 2004
Tots
pensareu que és molt d'hora, però aquesta vegada
és important tenir avantatge. Necessitem temps: el 2004
és diferent. Si us recordeu el 2003 tenia un dimarts
i 13 i el vam necessitar per poder cercar un número amb
garanties (veure "el drac" 57). Doncs el 2004 també
en té, però tres, i això en loteria és
molt important: gener, abril i juliol són els protagonistes
i per començar cal reservar el número que sigui
adient i porti un fort contingut de realisme que aleshores,
i en definitiva, és el que produeix aquell feeling entre
el cercador, l'entitat i el comprador.
No és segur del tot, però hi ha moltes probabilitats
de tenir el número que hem reservat i us detallo a continuació,
com podeu comprovar, que porta gener, abril, juliol i el 2004: |
 |
El
primer pas és fer-ho saber a tothom per mitjà
d'aquest butlletí de gener. I també els d'abril
i juliol, ja que d'aquesta manera forcem allò que us
explicava abans del contingut de realisme.
En el cas de no poder rebre el número reservat, començaríem
la recerca de números que, en diferent ordre, portessin
la representació d'aquest. |
| Seria
trist que aquesta vegada amb tant de temps no venguéssim
totes les sèries del número. En el moment que
tinguem la confirmació de reserva, ja podríem
començar a vendre'l.
Rafa
Mundet
|
Relligueu
"el drac" de tot el 2003
Com
ja és costum a principis d'any, us anunciem que ja tenim
a punt les tapes per relligar tots els números del butlletí
"el drac" corresponent a l'any 2003.
Podeu informar-vos a la secretaria del Club.
|
 |
|
