El gran secret d´una truita, com de qualsevol plat en el fons, és l´equilibri dels ingredients. Amb espinacs es fan truites erròniament denses com amb patates. Ja és més difícil densificar-les amb albergínies, carbassó i d´altres vegetals més fràgils i sucosos.En fi, la decisió que ha de prendre el cuiner és si vol fer una truita gastronòmica o una truita afartapobres.

La truita d´espàrrecs de marge és molt apreciada a la nostra comarca, així també com la d´alls tendres. La truita depèn de la qualitat de la ceba i de com és tallada i fregida. El gran enemic d´una bona truita és l´excés d´oli, s´hi ha de posar el just!!

La truita ho admet gairebé tot: bolets, carxofes, pernil, formatge, gambes, tonyina, barreja de verdures i fins i tot melmelades, en la línia de les truites dolces. Com que és relativament fàcil "embolicar" qualsevol cosa amb ous batuts, s´acostuma a menysprear la preparació de la matèria que s´hi incorporarà. Així, les truites de patates o de mongetes pateixen sovint de la cruesa de les patates o de l´estovament de les mongetes, que cal haver fregit prèviament al seu punt.

També hi compta, com sempre, la qualitat dels ingredients. Per tot plegat, arriba un moment que confiar que la truita que hem demanat serà perfecte és allò que se´n diu somiar truites....