| Nº 59 desembre 2003 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| La veu del soci | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|El
racó dels menuts|La bústia| |La veu del soci|Compra, ven...regala |Flaix-drac| |
| Vladímir
Putin: “L’Egara necessita un pla quinquennal”
De quina manera s’inicia la seva relació amb Catalunya, camarada? Bé, de Catalunya en tenia una idea molt vaga fins l’any 1983. Llavors, jo treballava per al Comitè de Seguretat de l’Estat, però m’avorria molt. Tenia temps per totes les meves afeccions. I d’elles, el hockey n’era la principal. Així, aprofitant els dos mesos de vacances que teníem tots els funcionaris de la KGB vaig venir a Catalunya, de la qual m’havien parlat molt bé: bona climatologia i possibilitat de jugar a hockey. Com es va assabentar de l’existència de l’Egara? L’inici de la relació amb l’Egara va ser casual. Els camarades i jo ens estàvem a la Costa Brava i hi estàvem molt bé. Però els més bojos pel hockey volíem saber on podíem practicar-lo i vam demanar un informe a Moscou per assabentar-nos-en. Vam triar l’Egara a l’atzar. De la Costa Brava a Terrassa hi ha un bon tros... Per als que vivim a Rússia cent quilòmetres són una nimietat. Nosaltres tenim un país de disset milions de quilòmetres quadrats. Com comprendrà, la seva pregunta no és pertinent. No em faci perdre el temps. Bé, perdó. Continuo: I quina primera impressió es va endur del Pla del Bon Aire? Bona, molt bona. En ple agost, però, no vam trobar gairebé ningú. Tot i que des de gerència, molt amablement, ens van proposar de fer-nos socis i nosaltres ho vam acceptar de seguida. La mare Rússia ho pagava tot. Va ser llavors que em vaig comprometre amb els actes del cinquantenari que tindrien lloc dos anys més tard. En qualitat de què? En qualitat d’agregat cultural de l’ambaixada. En aquell temps, els membres del Comitè que viatjàvem a l’exterior teníem tots aquesta categoria. I del cinquantenari què en recorda? Va ser fantàstic. Vaig tenir l’oportunitat de participar en diversos partits amistosos. Recordo que el Comitè ens havia donat unes directrius molt clares: si no guanyàvem seríem depurats. Afortunadament, vam vèncer tots els encontres. I actualment, segueix el dia a dia del Club? Com entendrà, no puc seguir estretament l’actualitat de l’Egara. Però sempre que puc demano al secretari d’esports un informe precís de l’entitat. Si no me’l passa, el depurem. Encara s’estila la depuració, a Rússia? Evidentment, vol comprovar-ho? No, gràcies, me’l crec. Com valora la situació actual de l’Egara? Necessita un pla quinquennal amb urgència. Cal col·lectivitzar els recursos. Potser aquestes polítiques són obsoletes, camarada. Els temps han canviat... Miri. El que és bo per a cent cinquanta milions de russos també ho és per a mil cinc-cents socis. Aquesta és la política que intento dur a terme. Creu en la revolució bolxevic, encara? I en què hauria de creure, mocós? Escolti, dono per finalitzada la conversa! Un vers per finalitzar, sisplau: “De vegades el dolor se’m fa tan intens que és com irreal.”. Els que hem estat en el Comitè no coneixem el dolor. Per tant, estic d’acord. El dolor és irreal. Bones festes a tothom! Vladímir Vladimírovitx Putin, moltes gràcies. Redacció
|
|||||
