Campionat de Catalunya hockey sala cadets

Vam deixar les aventures i desventures del ’35 amb la temporada en plena efervescència.
D’aleshores ençà la trajectòria del nostre conjunt, en quant a punts es refereix, no ha millorat gaire, no així respecte el joc desplegat que setmana rera setmana és més consistent.
El nivell de la categoria és molt alt i encara estem un esglaó per sota de la majoria.

El primer partit de novembre va ser al Pla del Bonaire davant el F.C. Barcelona.
El conjunt blau-grana, que havia estat el rival més directe l’any anterior es presentava com una bona oportunitat de refer la nostra trajectòria. L’enfrontament començà bé pels nostres ja que l’Albert Ayala aconseguí donar-nos avantatge en la primera meitat.
En la segona, és mantingué la tònica d’igualtat en el joc, i que també es va fer extensiva al marcador quan els visitants aprofitaren un rebot dins l’àrea per empatar el partit.
Així va acabar el partit. Un a un i primer punt per l’Egara 1935.
La setena jornada ens posà de camí cap a Donostia on ens l’equip revelació de la temporada passada, l’Atlético San Sebastián.
Les instal·lacions de Bidebieta foren testimonis d’un tipus de partit que el ’35 sembla haver jugat ja masses cops. Un error inicial permet que l’equip contrari jugui amb el marcador en franquícia i que mica en mica vagin caient els gols sempre del mateix cantó. L’Egara 1935 no va jugar un mal partit però sembla que s’hagin de produir moltes coses a la vegada perquè marquem un gol.
En canvi el nostre rival en quant s’atansà a la nostra àrea té el gol pràcticament assegurat. Es difícil d’explicar però aquesta seria una mica la sensació. El resultat final va ser de cinc a zero pels bascos.

El següent compromís de lliga ens portà cap a Les Pedritxes.
La mala ratxa de resultats anteriors obligava a treure quelcom profitós enfront el C.D. Terrassa.
Malgrat que arribaren a la fi de la primera meitat amb tan sols un gols de desavantatge mai arribarem a generar excessiu perill davant la porteria contraria.
La segona part encara fou pitjor.
Els locals premeren l’accelerador i aconseguiren el segon de manera il·legal que trencà de manera definitiva la nostra resistència.
El domini local s’esdevingué més gran fins a situar el marcador en el definitiu quatre a zero.

A la tornada al Pla del Bonaire ens esperava el líder de la classificació, l’Atlètic de Terrassa. L’Egara 1935 quallà un partit més que acceptable fins els darrers quinze minuts de joc. Durant aquests minuts el nostre treball defensiu fou d’allò més efectiu i ens vam mantenir amb opcions en el marcador. El magnífic gol de penal de Quim Carrera situà l’un a dos a “el luminososo”. A partir del minut cinquanta-set tot canvià.

El tercer gol dels visitants esfondrà definitivament la nostra moral i a partir de llavors, marcaren en quasi totes les seves arribades a la nostra àrea.
L’un a sis final havia estat un marcador massa cruel pel que fa als mèrits dels dos equips.

Seguidament el R.C. de Polo visitava les nostres instal·lacions en el que suposava l’inici de la segona volta. A diferència del matx anterior la nostra resistència fou menor i els barcelonins aconseguiren el mateix resultat que els de Can Salas malgrat la bona primera part del ’35.
El gol local tornà a ser aconseguit de penal pel Quim Carrera.

Toni Broto
Foto: JDD

I així és, continuem lluitant, treballant i esforçant-nos per arribar als nostres objectius, com ja sabeu ens quedava un partit de pur tràmit per acabar la primera fase de la lliga de herba; en aquesta última jornada ens vam enfrontar amb el Vallès Esportiu, amb la classificació sota el braç i en un partit sense gaire història ens enduem la victòria per un còmode 12-0.

I amb aquest partit aparquem la competició d’herba fins al gener i comencem la de sala, modalitat que la mateixa federació deixa una mica de