Com a entrants proposem
-ELS CANELONS DE SEMPRE
-L'ASSORTIT D'IBÈRICS
-L'AMANIDA DE FAVETES BABY AMB PERNIL D'ÀNEC AMB VINAGRETA DE FRUITS SECS
-ELS ESPÀRRECS A LA BRASA
-EL COKTAIL DE GAMBES AMB PINYA
Els peixos i les carns
-L'ENTRECOTTE A LA BRASA AMB GUARNICIÓ
-LES COSTELLES I MITJANES DE CABRIT ARREBOSSADES
-EL TOURNEDÓ DE FILET DE BOU A L'OPORTO
-EL LLOM DE BACALLÀ A LA DONOSTI
-EL LLENGUADO A LA PLANXA
Les postres
-LA CREMA CATALANA
-LES PROFITEROLES AMB XOCOLATA
-EL XARRUP DE LLIMONA AMB MARC DE CAVA
-EL FLAM D'OU AMB NATA
-EL PINXO DE FRUITES AMB XOCOLATA
Els vins
-AZPILICUETA ARS VINUM Criança d.o Rioja
-VIÑA OLABARRI Criança d.o Rioja
-MARQUES D'ALELLA CLÀSSIC

PREU:25 €

Utilitzem el butlletí del Club per respondre a diversos suggeriments que, per no dur nom, o número de soci, no ho podem fer de manera personal. Valguin aquestes línies per poder agrair a tots els que ens han dirigit una queixa o un suggeriment l’estona dedicada al Club, doncs des de la Junta pensem i tots ho hem dit de manera pública, que la millora del Club tan sols pot fer-se des de la participació raonada i positiva de la massa social, donat que es la beneficiaria de la nostra tasca i de les millores que podem fer entre tots.

En primer lloc, volem contestar als socis més menuts que ens han fet arribar les seves queixes respecte del parc infantil actual. Creiem que el parc entra dins del pla de renovació general del Club, i donat l’interès mostrat, la Junta promet tenir la qüestió present en el seu moment. De tota manera agrairem que les queixes es facin amb els papers que hem destinat a tal fi, i que hi consti el número de soci per poder introduir-ho a la base de dades que estem creant.

En segon lloc, volem contestar a una queixa referent a la presència de terra vermella de les pistes de tennis als vestidors del Club. En el seu moment, el Club va instal·lar raspalls netejadors de sabates al passadís de les pistes de tennis i a les entrades dels vestidors masculins i femenins, tan del xalet com del gimnàs. Per tant, creiem que es tracta d’una qüestió de civisme, ja que tan sols cal netejar-se les sabates abans d’entrar als vestidors. Estem molt d’acord amb aquesta queixa i aprofitem l’oportunitat per demanar una vegada més la col·laboració de tothom per mantenir el nostre Club i en particular els vestidors en el millor estat possible.

En tercer lloc, volem respondre a qui demana instal·lar un rellotge al gimnàs del Club.

Val a dir que aquest és un tema que la Junta en pren nota i que es consultarà als professionals i responsables de la instal·lació, donat que podem entendre com a necessari. No obstant, volem valorar el criteri dels responsables en aquest aspecte i en donarem resposta.
La quarta queixa fa referència als vestidors femenins del Club, i concretament a les menors dimensions dels mateixos en comparació als vestidors masculins.

La Junta és conscient de que els vestidors femenins són més antics (remodelats totalment l’any 1992) que els vestidors masculins i que són certament millorables. No obstant, la manca d’espai actual també ens impossibilitaria ara la disponibilitat d’ampliació dels mateixos i per tant, aquest és un tema que ha de quedar a l’espera del futur Pla Director de les instal·lacions del Club del qual s’ha parlat i informat en les darreres Assemblees de socis celebrades.

Finalment, la cinquena queixa, fa referència a la inclusió dins la matrícula de les escoles esportives d’un augment de preu pel lliurament de material esportiu d’uniformitat.

Tal com es va comunicar en diverses ocasions en el butlletí del Drac i en el propi catàleg de les escoles esportives, aquest és un tema que la Junta entén com d’identificació del Club mitjançant la uniformitat esportiva i que per la promoció d’aquesta identificació s’ha considerat adient aquesta via.Val a dir que aquesta fórmula, aplicada tan a les escoles de hockey com a les de tennis, suposa un considerable estalvi econòmic en l’adquisició de les prendes lliurades, doncs estan tarificades a preu de cost de les mateixes.

No obstant, i en cas de que d’alguna de les prendes establertes, se’n disposi encara en molt bon estat, es recomana no bescanviar el val lliurat fins que la prenda estigui en condicions de renovar-la.

A tots moltes gràcies.

Lluís Mercadé
Vicepresident Àrea Social.

De Javier Clemente no cal dir res doncs la majoria sap del seu ric i intens historial esportiu. Va venir al Club junt amb el delegat de l’Espanyol José María Calzón.

Un cop a les nostres instal·lacions i acompanyat sempre pel nostre president Ròmul Prat, la Rosa M. i altres directius, Clemente va poder observar tots els racons del Club i alhora va parlar amb varis jugadors que entrenaven o jugaven aquelles hores.

Després del sopar, Javier Clemente es va sotmetre a contínues i interessants preguntes dels assistents a l’acte i, creieu-me, va ser molt entretingut i amè. Els 23 anys d’entrenador, les vicissituds com a seleccionador nacional, el temps passat amb l’Espanyol i el seu cessament van ser exposats d’una manera molt clara.

No renuncià en pronunciar-se nacionalista i partidari d’un millor equilibri econòmic envers els jugadors, demanant més

Malgrat això, diumenge a 2/4 de 9 del matí i amb sorpresa perquè el temps era prou bo, una dotzena de persones i la Murga, ens trobarem al Club amb la motxilla plena i ganes de sortir a caminar i passar-ho bé; donat que el temps era molt insegur, vam decidir canviar la ruta, doncs el Turó del Malpàs es troba a 1 hora i mitja dels cotxes i ho vàrem considerar massa arriscat en cas de que es posés a ploure a mitja caminada.

Vàrem anar amb cotxes fins al Coll d’Estenalles per començar a caminar en direcció a la Coma d’en Vila; al cap de 25 minuts ens vam desviar cap a l’avenc del Llest per veure’l des de fora i esmorzar tots plegats en aquest bonic paratge.

El dia s’anava aguantant però en canvi bufava un vent molt fort de llevant que ens canviava el paisatge cada 5 minuts, un fet realment molt espectacular donada l’espessa boira que hi havia i que semblava que estiguessis caminant per 2 indrets diferents.

Un cop esmorzats, seguirem cap a la font del Traginers que us podeu imaginar rajava d’allò més; deixarem la font per enfilar-nos fins trobar el camí dels Graons de Mura i arribar al Coll de Boix; és aquí on ens aturem per reagrupar-nos i esperar el Miquel Vila que ens arriba amb dos rovellons d’aquells tan macos, i això va fer que a partir d’aquí es dediqués més a buscar bolets que no a gaudir del paisatge, però us haig de dir que li va valer la pena perquè va omplir una bossa ben maca de barreja.

Després passem per l’Alzina Bonica tot anant cap a la Coma d’en Vila on ens aturem perquè ara, i des d’aquí, el temps ens permet veure allà al fons i en direcció Montserrat, el Turó del Malpàs i la casa de Puigdoure que era el nostre destí inicial i que hem deixat per una propera ocasió. Seguim cap a la caseta de la Castanyera que ens apropem a veure-la i que avui és propietat de la Diputació.

El temps segueix emboirat però sortosament sense caure ni una gota i ja iniciem el camí de tornada, no sense desviar-nos de ruta un altre cop quan som a 15 minuts dels cotxes, per anar a la font Freda, una de les més conegudes i populars del massís de Sant Llorenç i d’on sempre en raja un aigua transparent, fresca i bona.

Tot baixant cap a la font podem contemplar avall i en direcció Mura, un immens turó, que encara que la Sònia li costa creure-s’ho, és el Pujol de la Mata, on ens vàrem enfilar en la sortida que vam fer abans de l’estiu, i és que és molt diferent la seva fisonomia segons des d’on es mira i això fa que pugui crear algun dubte.

Un cop deixem la font Freda anem pujant per un camí molt bonic i cobert d’alzines per anar a trobar el GR que ens portarà cap els cotxes.

A les 12,05 del migdia arribem a l’aparcament. Hem passat 3 hores molt distretes i crec que hem aprofitat molt bé el dia.

Fins la propera.


Toni Mata de la Barata
Foto: Salvador Vives i Jorba

aquest cop a l'Institut Industrial, seu de la CECOT, també amb una gran expectació degut a l’important canvi normatiu que la nova llei comporta.

El nostre conegut conferenciant, va posar de manifest les novetats més transcendentals en els casos d’insolvència empresarial, explicant amb especial interès les repercussions que poden comportar pels administradors de les empreses si no compleixen amb els preceptes de la llei, quan es doni l’estat d’insolvència, és a dir, quan no pugui complir regularment amb les seves obligacions, que fins i tot poden comportar-li tenir que respondre solidàriament dels deutes socials. Va remarcar de manera molt convincent que la mentalitat dels empresaris tindria que canviar, ja que la nova llei vol evitar que les situacions d’insolvència es converteixin en irreversibles i per això obliga els empresaris a prendre decisions molt més ràpidament.

Així doncs, empresaris i comerciants: compte que no val a badar !.


Redacció
Foto: Rafa Mundet

que a més de ser el responsable de la capella de Sant Jaume, ha sigut darrerament, quasi cada any, l’autor del pessebre de l’entitat.
Amb aquesta faceta d’escriptor i cronista volem felicitar-lo molt entusias-tament per la realització d’aquest llibre.
Enhorabona i endavant! Esperem moltes més coses de tu, Josep i estem orgullosos de tenir-te al nostre costat.


Redacció
Foto: Rafa Mundet

ha posat en marxa un ambiciós pla de promoció amb un pressupost de sis-cents mil euros. L’Egara, com a entitat directament implicada, podria rebre’n uns dos-cents mil.

En paraules per a aquest butlletí, el president de la Federació Catalana de Polo, Paulo Schmidt-Bricall, expressava la seva satisfacció per l’aposta de l’Egara:
“Estem molt contents. L’Egara és un club de prestigi i la proposta que ens han presentat és immillorable. Esperem comptar amb ells per a qualsevol cosa.”
El proper dia 28 de desembre es firmarà la documentació en el transcurs d’una petita reunió amb els dos presidents.

Redacció

*El primer partit de hockey jugat amb llum artificial disputat a l’estat espanyol tenir lloc, com no podia ser d’altra manera, a Terrassa. Dues seleccions de la ciutat van ser les protagonistes d’aquest esdeveniment l’any 1959. El problema, aleshores, va ser que la pilota, amb poca llum, es perdia de vista molt sovint.
Aquest partit es va disputar prèviament al que el Terrassa de futbol havia de jugar contra el Múrcia corresponent a la segona divisió.

* Entre els anys 1950 i 1960 es va editar una revista titulada Hockey Español i cada número “suelto” valia 10 pessetes. Sí, sí 10 “peles”! O el que és el mateix 0,06 euros... com canvia tot!

* El hockey argentí, avui tan de moda, va rebre el baptisme olímpic l’any 1948, a Londres. Van jugar contra Espanya un preliminar i els argentins es van imposar per 3 a 2.