Club EGARA

Nº 58 octubre - novembre 2003

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Hockey

Partits amistosos

Els passats dimecres 22 i 29 d'octubre les nostres jugadores de la categoria infantil van tenir l'oportunitat de disputar uns partits amistosos contra dos equips anglesos.
El primer dia es va disputar el partit contra el QUEEN ELISABETH. El resultat va ser molt clar a favor de les jugadores del nostre club guanyant 8 a 0. Aquest partit es va jugar en la modalitat onze contra onze.
Les jugadores que van integrar aquest equip van ser: Mireia Amescua, Sandra Badiella, Mònica Cortès, Marta Comerma Autonell, Marta Comerma Clares, Ivet Dinarès, Anna Lloveres, Carla Mercader, Alícia Monsech, Mariona Alegre, Clàudia Autonell, Júlia Gallardo, Alaia Reparaz i Elia Lázaro.
Per altra banda, l'equip del segon dimecres va ser THE CHEADLE HULME SCHOOL. Aquest equip es va disputar en nou contra nou i les jugadores que van jugar-lo van ser: Marta Amescua, Elena Comerma, Berta Duran, Anna Garcia, Esther Gil, Cristina Aura, Meritxell Bigatà, Anna Cornudella, Berta Devant, Marta Espí, Berta Izard, Olga Moix, Laia Pedrol, Marta Pons, Júlia Sellarès i Cristina Sellarès.
Un altre cop les nostres jugadores van guanyar el partit, deixant clar el seu bon nivell de joc.

Àlex Aurell Biosca

Infantils i Cadets masculins

Com ja us va explicar el Rafa Mundet, aquest any tindrà al nostre butlletí un nou apartat on s'us informarà del seguiment de la lliga i d'altres esdeveniments relacionats amb aquestes dues categories.
Des d'aquí faig una crida a tothom que hi vulgui col·laborar, sobre tot els jugadors, delegats i entrenadors d'aquestes categories, i us dono les gràcies per anticipat. El Ramon Sala us donarà l'adreça d'internet on us podeu dirigir.
En aquesta ocasió voldria destacar la gran actuació dels jugadors que defensaran Catalunya als Campionats autonòmics sub-16.
Aquests nois fan que ens sentim orgullosos del nostre Club. Enhorabona per aquesta medalla que heu guanyat gràcies al 'esforç i la perseverança. Gràcies al Pere Autonell, Guillem Fustagueras, Javi Garcia, Cesc Mata, Edu Peramateu, Santi Roig i Ramon Romeu.
Cal destacar, com a fet positiu, que el màxim golejador va ser el nostre jugador Javi Garcia, amb un total de 9 gols.
Com a fet negatiu, el traumatisme nasal que va patir el també jugador de l'Egara, Guillem Fustagueras en el primer partit, cosa que el privà de jugar la resta de partits, però no d'anar a recollir la copa de campions d'Espanya junt amb el capità Ramon Romeu. Des d'aquí li desitgem una ràpida recuperació.
A la propera edició parlarem de la lliga, però no voldria acomiadar-me sense fer un petit elogi per un dels jugadors infantils de l'EHC, l'Oriol Palà, que gràcies a la seva intervenció en l'últim minut del partit amb l'Atlètic 1952, traient una bola molt perillosa de dins l'àrea, va aconseguir que el seu equip guanyés per 3-2. Ben fet "Uri".

Glòria Astals

Egara JM: Una temporada plena d'il.lusions

Durant la primera setmana de setembre va arrancar el juvenil masculí, moltes cares noves per un equip amb moltes il·lusions per a la temporada que tot just s'inicia.
Després de dues setmanes d'entrenar tots els juvenils junts, ja es va començar a treballar amb l'equip definitiu, un equip nou, i mai més ben dit, ja que del equip de l'any passat només en queden tres integrants. I si voleu que us digui la veritat al principi semblava més un equip del gran premi de motos que de un Egara juvenil. Per què? -us preguntareu-. Doncs molt fàcil: a cada entreno n'hi havia un que no podia venir perquè havia caigut amb moto i s'havia fet mal....esperem que en el hockey ens vagui millor que amb les motos...eh nois!!!
Doncs feta una petita introducció anem per feina. Només amb una setmana d'entrenament vam fer la primera "toma de contacto", amb un amistós amb l'Egara 1935 de segona. La cosa va deixar bones sensacions, ja que tot i la derrota s'havia de treballar. Només quedaven dues setmanes per l'esperat debut en lliga i el rival no era qualsevol, el RC Polo, no cal dir res més... Tot i les nombroses baixes continuem treballant a un bon ritme i a una setmana del debut anem a Sant Cugat del Vallès per fer un amistós amb el Júnior. Allà ens enduem la victòria per 1-2 en l'últim test cara a l'inici de lliga.
I comença l'espectacle, 10:30 del matí d'un diumenge 12 d'octubre fred i plujós, era la hora de la veritat, de posar-nos un punt de sortida per saber on volem arribar aquest any. El contrincant, com ja hem dit abans, els amics de la Diagonal. Us puc assegurar que només arribar al club a les 9 del matí i veure les cares dels jugadors em van venir tot un seguit de bones vibracions, es respirava una barreja de la tensió pròpia d'un debut, les ganes de fer-ho bé i la confiança d'un treball ben fet tot i el poc temps que havíem tingut. Així doncs comença el partit sota una fina pluja, tot i el bon ritme imposat pels ratllats el Polo s'avança 0-1, però com s'acostuma a dir el treball i la constància donen resultats i empatem el partit. Però abans del descans es tornen a avançar els de Barcelona. Sortim a la segona part plens de confiança i empatem el partit gràcies un "gol fantasma" del Pere Arch (ell jura que la va tocar, i nosaltres ens el creiem!!!!). S'acaba el partit amb empat i les sensacions que deixa el matx són immillorables.
A la jornada següent ens enfrontem al Línia 22. En un partit passat per aigua (sembla que la pluja ens acompanya aquest any!!!), els cicló del Pla del Bon Aire versió júnior guanya per 12-0. En el tercer partit de l'any juguem contra l'ATHC 1952, el segon equip de Can Salas que aquest any sembla estar fort, tot i jugar a les 9 del matí i que algun va sortir al camp amb la marca del coixí a la cara, encarem el partit amb un hat trick de "Shabazz Sabater". Acabà el partit amb un clar 6-1 dels ratllats.
A la penúltima jornada anem de visita a Les Pedritxes, en un partit a les 9 del matí i amb la boira fent-nos companyia aconseguim la victòria per 1-6, partit travat com tots els que es juguen contra el CD Terrassa, però on es demostra la superioritat ratllada.
Cal dir que la nostra lliga es compon de dues fases, aquesta primera es de classificació pel grup A i ens resta una jornada contra el Vallès, ja us anirem explicant les nostres aventures!! esperem que aquest la deessa fortuna que tant ens va girar l'esquena l'any passat ens acompanyi i les coses vagin com han d'anar.

Només em queda presentar-vos els integrants de l'equip: Cesc Mata, Carles Monsech, Josep Colom, Marc Lloveras, Oriol Mata, Pere Arch, Miquel Guilà, Ernest Torrent, Àlex Sabater, Fran Dinarès, José A. González, Dani González, Damià Armengol, Javi Garcia i Thomas Lienert (un noi alemany del An der Alster que ens acompanyarà fins al febrer). Com a Staff Tècnic tenim a l'Oriol Gabarró i el Víctor Pujol.
Ja per acabar dir-vos que vingueu els diumenges una mica abans a veure'ns! que oferim a canvi de llevar-se una mica abans? Espectacle i diversió assegurats...Us esperem!

Oriol Gabarró

Els Trofeus Harmonia

El passat divendres 10 d'octubre va tenir lloc la tradicional festa de la secció de hockey durant la qual es va fer el lliurament dels trofeus Harmonia. Aquests guardons van néixer amb la intenció de premiar les trajectòries més destacades dels nostres socis vinculats a la secció de l'stick, ja sigui com a jugadors, tècnics o directius.

L'edició d'enguany, que va comptar amb l'assistència d'unes dues-centes persones, va premiar a Ramon Alegre Biosca -Harmonia d'or-, Jan Galí Segués -Harmonia d'argent- i Àlex Aurell i Biosca -Harmonia de bronze.

La resta de finalistes van ser: Quico Cortès Juncosa, Pau Quemada Cadafalch, Sílvia Tubau Cutal, Montse Juncosa Freixa, Joaquim Sala Casas, Xavi Salvatella Mestres, Joaquim Broto Sumalla i Quico Roig Alegre.

Després del lliurament de trofeus, Quico Mata -vicepresident de la secció i substituint del nou president, Joaquim Broto Sumalla, absent- va agrair la presència a tots els assistents i va tenir paraules d'agraïment a l'anterior màxim responsable del hockey ratllat, Timon Salvatella. Després dels parlaments, i com també ja és habitual, la música va sonar fins a altes hores de la nit. Malgrat això, hi ha feres que ni així poden assaciar la seva set depredadora.

Redacció
Fotos: Pedro Zapata

Egara DHM A: difícil començament de lliga

Tota etapa té un final. La no continuïtat de Pere Arch a la banqueta de l'Egara DHM tanca una de les èpoques més brillants de la història del nostre Club. Moltes gràcies al Pere Arch i a tots els membres d'aquell "cicló del Pla del Bon Aire" que tant ens féu disfrutar! Però ara, amb el Pere Sala al capdavant, s'obre una nova etapa a l'equip que esperem sigui tant exitosa com la darrera. Les baixes d'Edu Quemada, Andreu Mollet i Ramon Sala han estat cobertes per les incorporacions de l'Albert Massaguer, el Miquel Lloveras, el Koke Amat, l'Ivan Trullàs i el Joan Ruiz. Capítol apart mereix la retirada de Ramon Sala, posant fi a una dilatada carrera esportiva plena de serietat defensiva i compromís amb el Club. Que difícil serà no veure't al camp. Fins sempre Zape!

L'inici de la Lliga no ha estat massa fructífer pel que fa als resultats obtinguts. Vàrem encetar la competició amb el desplaçament a Santander. Al mític camp de La Alberícia, la R.S. de Tenis ens rep amb un remodelat equip ple de joventut.

El partit fou d'una sola direcció ja que els càntabres no ens oposaren massa resistència i acabàrem vencent per un clar 1 a 4.
La segona jornada ens portava al derbi casolà.

L'enfrontament amb l'Egara'35 va tenir poca història ja que ens avançàrem ràpidament en el marcador. El partit es trencà molt d'hora i es va produir un veritable festival realitzador.
El resultat final de 9 a 2 no deixa lloc a cap més interpretació. El següent cap de setmana esportiu s'acollia al model de doble jornada. El dissabte ens enfrontarem al R.C. de Polo a un incomprensiblement buit Eduardo Dualde. Deixo una pregunta a l'aire: Quan els farem aparcar al Sanatori? El vigent campió ens passà per sobre en els inicis de l'encontre i s'avançà per tres gols de diferència fent molt difícil la nostra victòria. Tot i això, decidim apel·lar a l'èpica i busquem la remuntada. No ho aconseguim i acabàrem cedint per 4 a 2.
Amb la moral malmesa per la primera derrota de l'any, el dia següent visitàvem al nouvingut en la categoria F.C.Barcelona. Pensant encara en el partit del dia anterior, el a priori dèbil conjunt culé s'erigeix en un complicat rival. Amb festival de targetes de l'inestimable Rafa Ruiz (sense comentaris) l'equip de Joan Laporta s'avança amb un gol inexistent, d'aquells que ningú la toca però l'àrbitre dóna gol. Passen els minuts i segueix el diluvi. Quan tot feia pensar en una nova derrota va aparèixer Pau Quemada, la "Cobra de Matadepera" que amb dos penals arrossegats decidí el partit per 1 a 2 al nostre favor.
L'equip era evident que no passava per un bon moment de forma i el següent rival no era l'idoni per girar la truita a la conjuntura. L'Atlètic Terrassa ens visitava invicte i amb la incorporació de l'internacional alemany Matthias Witthaus. El gran rival ciutadà ens supera en totes i cadascuna de les facetes del joc i venç amb un humiliant 1 a 6. Un resultat que dol a tot soci egarista, però que ningú dubti que aquesta la tornarem.
Ja a la sisena jornada tornem a pujar a l'autobús per visitar al madrileny Club de Campo. Un dels candidats a entrar al play-off pel títol es presenta amb un gran equip fet a cop de talonari on hi destaca el binomi argentí Almada-Lombi a la davantera. La imatge de l'equip millora però la dificultat d'anar sempre per darrera al marcador fa que només aconseguim un punt, al finalitzar l'encontre amb empat a dos gols.
A la setena jornada, l'Egara DHM ja afronta el partit molt necessitat de punts i amb la voluntat d'oferir, de nou, hockey de nivell a l'entesa afecció del Pla del Bon Aire. La capitalina Complutense s'avança en el marcador per 0 a 2 en els primers instants de partit. A partir d'aquí els ratllats exploten i amb un hockey directe i ofensiu voltaren el resultat, resolent el compromís per 5 a 2.
Com heu vist, l'inici del primer equip en la Lliga ha estat complicat però, ni molt menys, no hi ha res perdut! Som i serem un equip guanyador. Sempre lluitarem per donar al Club els màxims triomfs possibles, però també us necessitem a vosaltres. L'Egara DHM sense el soci al seu costat no té raó de ser. Així doncs, demostrem que som un gran club en allò de "para lo bueno y para lo malo". Aquest grup jove de jugadors us necessita des d'ara fins a final d'any. No defalliu. Us hi esperem!

Text: Xavi Salvatella, "Poche"
Foto: Rafa Mundet

Egara 1935 DHM A: Un mal retorn

Els inicis d'un projecte nou no acostumen a ser fàcils. L'inici de temporada del '35 posa de manifest una vegada més, que per tal de refer un equip cal pagar un peatge. Cinc derrotes consecutives és el preu que ha hagut de pagar el nostre equip en la seva tornada a la divisió d'Honor "A".

Les dues primeres jornades ens van enfrontar contra el vigent campió i sotscampió de lliga. Tant el R. C. Polo com l'Egara van aconseguir una còmoda victòria enfront el nostre conjunt.
En el primer cas vàrem oposar més resistència i arribarem al descans amb desavantatge d'un gol gràcies a la "diana" aconseguida per Ramon Talamàs. Un tercer gol dels local va estar a punt de tenir resposta per part ratllada, però del possible tres a dos, es passà al quatre a un final.

El joc desplegat ens havia deixat bon regust malgrat la derrota. En el segon partit es girà totalment la truita. Una defensa molt permissiva del '35 juntament amb una efectivitat aclaparadora del primer equip possibilità una golejada en contra que feia molt mal: nou a dos amb gols de Ricard Dinarès i Miquel Tubau. Després d'aquesta desfeta calia passar pàgina ràpidament. La doble jornada al Pla del Bonaire podia ser un bon moment per fer taula rasa. Dissabte enfront el Tenis de Santander, s'esdevenia el partit més important. Com s'acostuma a dir, el conjunt muntanyenc era "de la nostra lliga" i no es podia fallar. En un partit on el '35 sempre portà la iniciativa, els visitants en varen tenir prou amb aprofitar els tres contraatacs dels que van gaudir per endur-se els punts i la moral dels nostres. El gol de penal de Miquel Tubau havia situat l'un a dos però la remuntada no va ser possible i finalment, els visitants van vèncer per un gol a tres. L'endemà el Club de Campo de Madrid ens esperava amb un conjunt molt reforçat. Malgrat el bon joc de l'equip comandat per l'Alex Aurell a la banqueta, i Miqui Herreros i Quim Carrera al camp, la bona tasca de la dupla argentina Almada-Lombi permeté els madrilenys arribar al descans amb dos gols d'avantatge. La cosa no pintava gens bé. Malgrat tot, la confiança en les nostres possibilitats es mantingué intacta i aquest fet féu possible la remuntada amb gols de Ramon Talamàs i Ricard Dinarès. Quan a dos minuts per la conclusió vam tenir diverses opcions de penal semblava que la primera victòria era a l'abast. Però el somni es transformà en el pitjor dels malsons quan després de no aprofitar les ocasions, el Club de Campo s'emportà la victòria mitjançant un penal a temps parat.
La cinquena jornada ens portà per primer cop a la carretera amb destinació Madrid conjuntament amb l'equip femení de DH (a qui alguns components del nostre equip van donar una autèntica lliçó magistral en el difícil joc dels noms i les marques). L'objectiu era treure profit de la nostra visita a "la Capital del Reino". Altre cop però no va poder ser. Un horrorós inici de partit, traduït en 3 gols en contra en els vuit primers minuts, llençà per terra totes les aspiracions. La segona part fou "más de lo mismo" i tan sols serví perquè la Complutense sortís de les instal·lacions d'INEF amb un sis a cero a favor que els hi suposa una gran injecció de moral així com un pal fortíssim pel '35 que volia consolidar la millora demostrada en la jornada anterior.
Els resultats no poden ser pitjors, cinc partits cinc derrotes. Però els que estem a dins sabem que amb molt treball i una mica de sort, un equip jove com el nostre pot donar molta guerra en aquesta lliga dels reforços.

Toni Broto

Top Forum Hockey

Estem realitzant al Club una sèrie de reunions d'entrenadors dels equips sèniors de hockey on aprofitem per explicar les noves tendències del hockey internacional i nacional i creem un fòrum perquè cada entrenador pugui exposar les seves experiències, ja siguin positives o negatives.
Us garantitzo que s'apren molt en aquestes trobades i alhora es crea un ambient d'amistat i col·laboració per solucionar problemes i, també, de participació envers nous projectes. Vull agraïr al Club per creure en aquest fòrum i donar recolçament als entrenadors.

El hockey s'està innovant any rera any i Top Forum Hockey és el fòrum d'aquesta innovació explicada i debatuda per entrenadors amb experiència i il·lusió per aprendre del hockey.

Pere Sala

Primers auxilis en el terreny de joc

El passat dijous 23 d'octubre a dos quarts de nou de la nit i a la sala polivalent del Club, el Dr. Josep Sales va portar a terme una xerrada sobre els primers auxilis en un terreny de joc. Aquesta xerrada estava dirigida principalment als delegats del nostres equips, però també s'hi va afegir algun monitor.
Es van tractar temes molt diversos, com que cal fer davant d'una contusió, d'un cop de calor, d'una distensió de lligaments... sent en tot moment molt entenedora i pràctica, sobretot per aquells que no som experts en la matèria.
Des de "el drac", donar les gràcies al Dr. Josep Sales, per oferint-se d'una manera desinteressada aquesta xerrada-col·loqui que a tots els assistents segur que ens traurà de més d'un ensurt.

Ramon Sala i Vallhonrat

Hockey