|
|
Activitats al Club
per Nadal i Cap d'any
|
 |
24
de Desembre 2003, Dimecres
 |
A
les 11 de la nit:
Missa del Gall a la
capella de Sant Jaume del Pla del Bon Aire.
Cantada de Nadales a càrrec de la Massa Coral de
Terrassa.
|
A
mitjanit, al xalet del Club:
Inauguració oficial del pessebre,
obra del nostre consoci Josep Estrada i Montserrat.
Cava i torrons de Nadal, oferts per el Club a tots els
socis assistents als actes.
|
|
31
de Desembre 2003, Dimecres
Sopar de fí d'any i ball-cotilló
 |
MENÚ:
-Tastets variats "Club Egara"
-La Suprema de llobarro salvatge a la Donosti
-El Xarrup de Llimona
-El Tournedó de filet de vedella amb rissoto
de ceps
-Cardinal amb xocolata
-Cafès, aigües minerals, licors, bossa
de cotilló i raïm de la sort
VINS:
-Blanc Aura Verdejo Ars Vinum (D.o.
Rueda)
-Negre Viña Olabarri criança (D.o. Rioja
)
-Cava Parxet Brut Nature
Servei
de guarda-roba
Animat
ball cotilló fins la matinada.(A
càrrec de l'empresa Disc Music d'Alfred Velasco)
|
|
Preus:
Socis i convidats: 80€
Fills de Socis(fins 18 anys): 60€
No Socis: 90€
Preguem
la màxima antelació possible en les reserves.
|
|
Menú
Infantil
Plat Combinat: Canelons casolans, filet de vedella arrebossat,
postres i bossa de cotilló. Servei de guarderia.
Preu tot inclòs: 25
€.
|
3
de Gener 2004, Dissabte
A
la 1 del migdia
Prepareu
les cartes dels Reis, us les vindrà a recollir
el vostre estimat Patge Xiu-Xiu. |
 |
 |
Tradicionals
sessions de Quinto (Úniques sessions)
Sessió
de tarda: 18:30h
Sessió
de nit: 21:30h
|
6
de Gener 2004, Dimarts
 |
A
la 1 del migdia
Cal
que cap de vosaltres falti a la recepció que farem
al Club a Ses Majestats ELS REIS
D'ORIENT
Us hi esperem!! |
 |
|
Restaurant
Club Egara
Menús especials per les diades: Sant Esteve, Cap d'Any i Reis
 |
Com
a entrants proposem
-ELS CANELONS DE SEMPRE
-L'ASSORTIT D'IBÈRICS
-L'AMANIDA DE FAVETES BABY AMB PERNIL D'ÀNEC AMB VINAGRETA
DE FRUITS SECS
-ELS ESPÀRRECS A LA BRASA
-EL COKTAIL DE GAMBES AMB PINYA
Els
peixos i les carns
-L'ENTRECOTTE A LA BRASA AMB GUARNICIÓ
-LES COSTELLES I MITJANES DE CABRIT ARREBOSSADES
-EL TOURNEDÓ DE FILET DE BOU A L'OPORTO
-EL LLOM DE BACALLÀ A LA DONOSTI
-EL LLENGUADO A LA PLANXA
Les
postres
-LA CREMA CATALANA
-LES PROFITEROLES AMB XOCOLATA
-EL XARRUP DE LLIMONA AMB MARC DE CAVA
-EL FLAM D'OU AMB NATA
-EL PINXO DE FRUITES AMB XOCOLATA
Els
vins
-AZPILICUETA ARS VINUM Criança d.o Rioja
-VIÑA OLABARRI Criança d.o Rioja
-MARQUES D'ALELLA CLÀSSIC
PREU:25
€
|
 |
Els
hi recordem que la diada de Nadal el Restaurant romandrà
tancat.
Degut a les moltes reserves previstes per aquestes festes, els
hi recomanem fer les seves
reserves amb antelació, per tal de servir-los com es
mereixen. |
Regals
de Reis
Benvolgut
consoci:
Com cada any, a la Vocalia de Socials ja comencem a pensar en
la vinguda dels Reis d'Orient. Ses Majestats, que visitaran
el nostre Club el dia 6 de gener a la 1 de la tarda, ens han
comunicat que enguany es mostraran molt generosos, doncs han
preparat un obsequi per tots els nens i nenes menors de 7 anys
del nostre Club.
Per tant, i donat el CARÀCTER D'OBSEQUI que tindran els
regals que portin els Reis, preguem a tots els nostres associats
pares de nens i nenes fins a 7 anys, i que estiguin interessats
en assistir a la recepció, inscriguin els seus fills
a la llista que a tal fi restarà oberta a la Secretaria
del Club fins el dimecres dia 24 de desembre. |
|
Ens acomiadem desitjant-vos molt Bones Festes.
Vocalia de Socials |
Loteria
Club Egara, aquest any també!
| Com cada any per aquestes dates, us anunciem
que el Club ja disposa del número de la loteria de Nadal
i del "Niño". Per adquirir-ne podeu adreçar-vos
a consergeria o al bar. Reserva amb temps la teva participació! |
|
|
|
|
Jan
Dinarès exposa les seves pintures
El
nostre company Jan Dinarès i Quera -per cert, que des
de "el drac" li donem l'enhorabona a ell i la seva
esposa Ivana pel naixement del seu primer fill Pau- exposa els
seus treballs de pintura a la Sala d'exposicions del Col·legi
d'Aparelladors del carrer Sant Francesc de la nostra ciutat.
Podreu veure-la des del dia 6 al 28 de novembre.
Redacció |
Sortida
a la carena dels Emprius i la casa de la Vall
La
carena dels Emprius. Foto: Salvador Vives i Jorba |
Diumenge
29 d'octubre: un grup de 20 persones ens reunirem per fer l´excursió
programada.
Les fortes pluges de tota la setmana van espantar una mica la
gent i també ens va obligar a canviar una mica l'itinerari
inicial ja que algunes zones estaven molt relliscoses degut
a l'aigua.
Deixarem els cotxes prop de la Vall per arribar al El Collet
del Llor. El camí era un riu d'aigua que manava de tot
arreu i ens vam aturar a La Font de la Guineu per veure com
brollava sense parar de sota terra, un fet difícil d'observar
si no és en temps molt plujós. |
Deixem el Cavall Bernat de la Vall per arribar al Collet i començar
a enfilar-nos cap a la carena dels Emprius; aquí ja comencem
a veure els efectes del foc de l'estiu. Tot grimpant l'últim
tros, fins i tot la Murga, el gosset de la Sònia i en
Josep, que ja és un habitual entre nosaltres, arribem
dalt de la carena, a 876 metres d'alçada; malauradament
el dia no és clar, però el contrast de la boira,
la humitat, els arbres calcinats i la muntanya, ens deixa un
paisatge únic, espectacular i jo diria que bucòlic.
Aquí sí que us puc assegurar que tot el que veiem
està realment cremat, tant on ens trobem nosaltres com
tota la Vall d'Horta que divisem sota nostre; fins i tot, encara
avui podem sentir l'olor de cendra que ens va deixar l'incendi;
per sort diria, que donat aquest dia molt emboirat que feia,
ningú va poder apreciar realment la magnitut de la cremada,
doncs aquesta boira baixa dificultava la visibilitat i li donava
un caire més paisagístic que no dramàtic
a tota la carena; el que us escriu, que vaig ser-hi 10 dies
després del foc i en un dia esplèndit de finals
d'agost, vaig viure unes sensacions molt diferents i que feien
posar la pell de gallina, us ho asseguro.
Diria que tots estavem molt sensibles i esborronats al mateix
temps, potser perque mai havíem tocat ni trepitjat tant
d'aprop, unes plantes i uns arbres que fa dos mesos eren tot
verds i plens de vida.
Sortosament, ja comencem a veure que les alzines estan rebrotant
un altre cop.
En una esplanada varem esmorzar, sentint sempre de fons, l'inconfussible
soroll de l'aigua que amb força baixa pel torrent de
la Vall. És en aquest punt on una pluja fina començà
a caure, gairebé quan ja acabem d'esmorzar.
Proseguirem per dalt de la llarga carena, fins a trobar el camí
que ens portà a la masia de la Vall; és un camí
estret però molt bonic, sempre anant per sota bosc però
sempre veient just davant nostre, tota la vessant del Montcau,
Roques de la Coca, La Falconera, Els Cortins...
Donat que aquest camí no és molt popular, no hi
havia boletaires i això va fer que quasi sense voler,
l'Anna Prat, en Jaume Centelles i el meu germà Josep,
s'hi dediquessin una mica i poder omplir en poca estona, una
bossa de llanegues, cames de perdiu i algún que altre
rovelló.
Arribem a la Vall i podem entrar al pati i veure per fora tota
la masia, la bassa, els corrals, l'era i la font, que evidentment
rajava com feia temps jo no havia vist.
En 10 minuts arribem als cotxes tot pujant per una camí
que va quedar tallat degut al tallafocs que va fer la gent de
Mura l'estiu passat.
Total, 3 hores d´excursió i la pluja que seguia
caient cada cop amb més insistència.
D'arribada al Club, i un xic molls de peus, vam decidir fer
el vermut tots plegats, ja que ens mancava alguna cosa, i és
que esmorzar a la muntanya sense la família Castells,
no és esmorzar: falta el cafè, els ganyips, els
croissanets, el conyac... en definitiva, falta aquella motxilla
que pots trobar-hi de tot i bó i que ells sempre ens
ofereixen amb un franc somriure als llabis i que tots nosaltres
els hi agraïm. Família Castells, de tot cor us volem
en properes sortides.
Gràcies a tots i fins la propera.
Toni Mata de la Barata
Sortida
del dia 16 de novembre, El Turó del Mal Pas i Puigdoure
La
propera sortida ens farà apropar-nos al Turó del
Mal Pas (748 m), tot passant i veient l'Agulla de la Cova del
Mal Pas i la Cova del Mal Pas, descoberta el 1962 i de 60 metres
de recorregut.
Ens enfilarem dalt del Turó per poder gaudir d'una esplèndida
panoràmica si el temps ens ho permet. Després
anirem fins a Puigdoure, una casa abandonada però que
encara conserva part d'unes tines espectaculars. També
ens podrem refrescar amb l'aigua que treurem del pou de la mateixa
casa.
De tornada, i un cop passada l'era dels Enrics, ens enfilarem
cap a la Balma dels Debanadors, el Pla de Serrallonga i la Coma
d'en Vila, per anar a trobar l'ample GR que ens portarà
fins els cotxes.
L'excursió no té gaires desnivells però
val la pena remarcar que hi ha un tros de camí molt pedregós.
La durada serà d'unes 4 hores. |
Ordre
del Drac de Sant Llorenç
Com
cada any per aquestes dates es fa la tradicional vetllada de
l'Ordre del Drac de Sant Llorenç on es decideix l'entrada
de nous membres que pel seu historial en pro del Club o de l'esport
en general en són mereixedors.
Enguany, la data escollida per aquesta celebració va
ésser el divendres dia 7 de novembre ja que coincidia
-tal com ho esmentà el Secretari de l'Ordre- amb Sant
Herculà, Sant Amantur i Santa Carina, màrtirs. |
 |
L'acte
cerimonial no va poder fer-se, com de costum, a la sala d'actes
del Club degut a un problema de manca de llum, cosa que motivà
motivà continuar a la capella de Sant Jaume del Pla del
Bon Aire, on s'habia celebrat la missa en record dels difunts
de l'Ordre. Però després de l'experiència,
tots els assistents van quedar meravellats del nou emplaçament
doncs donà un caire encara més sobri, majestuós
i cerimoniós a l'acte que ja de per sí s'ho mereix.
|
Des
de "el drac", i fent-nos resò dels comentaris
de molts dels assistents, seria bo que el proper any es tornés
a fer en aquesta capella. I, qui sap!, potser d'aquí
un temps... a la Capella Sixtina!
També volem agraïr i donar les gràcies al
Sr. Josep Estrada, responsable de la capella de Sant Jaume,
que molt amablement ens facilità l'estada en aquest incomparable
marc. |
 |
I
anant de cara la cerimònia, enguany entràren a
formar part de l'Ordre com a Cavallers-Medalla:
MIQUEL RAMBLA i CASTELLS
PERE EJARQUE i GUILLAMAT
FRANCESC MATA i ENRICH
i com a Damas-Medalla:
GLÒRIA BROTO i SUMALLA,
PILAR SANMARTIN i SENAR |
L'acte
va ser presentat pel secretari de l'Ordre el Cavaller Gran Collar
Ramon Costa i Pineda i la imposició de les medalles van
anar a càrrec del també Cavaller Gran Collar Josep
Pi i Maseras, que subtituïa a Cavaller Gran Collar i president
de l'Ordre del Drac de Sant Llorenç, Agustí de
Vallès i de Prat, Compte de Gustarredondo, que no va
poguer assistir per qüestions de salut.
El també Síndic Salvador Vinyals i Pons, va exposar
el motiu pel qual es va fundar aquesta Ordre, el seu desenvolupament
i els compromisos que ténen tots aquells qui en formen
part.
Van canviar de categoria, passant de Cavaller-Medalla a Cavaller-Collar,
en VICENÇ BROSSA i SOLDEVILA, i ANTONI MAS i SEGUÉS.
Per acabar l'acte, es va fer un sopar al restaurant del Club
on van haver-hi una sèria de parlaments per part de Miquel
Rambla -en representació dels guardonats-, Josep Pi i
del president del Club Egara, Ròmul Prat.
Redacció
Fotos: Salvador Vives i Jorba
|
Assemblea
general Ordinària
El
passat dia 11 de novembre es va celebrar a la sala d'audiovisuals
del Club, la preceptiva Assemblea General Ordinària de
Socis, que anualment convoca a tots els socis i sòcies
de la nostra Entitat per, entre d'altres punts, donar compte
de la memòria i resultats econòmics de la passada
temporada i per aprovar els pressupostos de
la temporada
actual.
L'acte, al que van assistir uns 70 socis, va començar
amb la ratificació dels nomenaments de càrrecs
per les vacants produïdes a la Junta Directiva i per la
ratificació per part de l'Assemblea de la creació
de la nova secció esportiva de pàdel.
|
 |
A
continuació es van aprovar tan el tancament econòmic
de la temporada 2002-2003, com el pressupost i quotes de la
temporada 2003-2004 i seguidament el President Ròmul
Prat va iniciar el seu informe, el qual enguany va ser complementat
amb les intervencions dels vicepresidents Lluís Mercadé
i Pere Marcet per repassar diversos aspectes de les àrees
social i esportiva del nostre Club.
Com es habitual, l'informe del President va estar recolzat per
una completa presentació visual projectada per l'equip
instal·lat a la nostra sala i va tractar tan dels aspectes
desenvolupats durant els darrers temps, com de projectes de
futur a curt i mitjà termini. L'acte va acabar amb un
animat torn de precs i preguntes, en el qual els socis i sòcies
assistents van tenir l'oportunitat de preguntar o sol·licitar
aquells punts que eren del seu interès.
Text:
Joan Gabarró
Foto: Rafa Mundet
|
M'han
dit...
Els joves van guanyar als "veterans"
 |
Campionat
d'Espanya de segona categoria. Hi participaven dos equips
de la casa: L'Egara i l'EHC.
L'Egara era format més aviat per gent ja veterana com
Jaume Comerma, Jordi Llobet, Cesc Llongueras, Jaume Salvatella,
Artur Jornet i Ton Dinarès... que ja "tornaven"
de la primera categoria. L'EHC, al seu torn, estava format
per gent més jove. Estàvem en dos grups diferents
i d'aquí es va produir el que ja ha passat d'altres
vegades amb d'altres campionats: la final va ser Egara-EHC
i la va guanyar l'EHC. El resultat final va ser 3 a 2.
Fins aquí res per destacar: vam fer el dinar plegats
i ho vam celebrar amb la màxima cordialitat i sense
cap problema.
Les anècdotes són en què això
era per Setmana Santa i en aquells temps no es podia ni fer
soroll, ni cantar, ni ballar...
A pesar d'això, en l'equip de joves hi havia un jugador,
que era tot un personatge, anomenat Tito González que
tocava el piano, jazz concretament.
|
I en el saló de l'hotel hi havia un piano. Així
que ell, sense tallar-se un pèl i davant de la insistència
de tot el grup, es va posar a tocar música de Gershwing,
Cole Porter...
En sentir la música, el gerent de l'hotel va aparèixer
immediatament i li va prohibir de continuar. El Tito se'l va
mirar, però va continuar tocant. L'home, esverat, va
avisar la policia per tal d'expulsar-nos. Sort en vam tenir
una altra vegada d'en Paco Dinarès, que va evitar la
consegüent expulsió. Una situació molt rigorosa
i que actualment no tindria lloc, ja que els temps han canviat.
Però el traca final va ser que, entre l'eufòria
d'haver guanyat i la venjança vers el gerent, es va produir
un fet que no havia de passar mai i en realitat no ha passat
mai més. Els joves van lligar els llençols de
les habitacions, un darrere l'altre i com si es volguessin escapar
d'una presó, des del segon pis de l'hotel fins baix el
carrer, i van enganxar-los als cotxes aparcats que, quan van
arrancar, podeu imaginar-vos què va passar... Va ser
espectacular, com també va ser espectacular la factura
que l'Egara va haver de pagar, perquè aquesta sí
que no li va passar per alt al gerent de l'hotel ni ens la va
perdonar. Un altre fet destacat va ser que a l'equip dels joves,
l'EHC, jugava de porter el Pep Canadell, que vivia a Olot. Estudiava
a l'Escola d'Enginyers de Terrassa i tenia els amics a l'equip
de hockey. Entre tots, el vam enredar perquè jugués
de porter. I, per cert, ho feia molt bé. |
A
la fotografia, l'equip de l'EHC campió d'Espanya integrat
pels següents jugadors (d'esquerra a dreta)
Drets:
Quim Clapés, Pep Valls, Fede Cos, José Luis Ferrer,
Dani Carreras, Tono Amat, Toni Sala, Toni Mas, Pep Canadell,
Pep Manent.
Ajupits:
Paco Escudé, Pepe Morán, Tito González,
Quim Sala, Ramon Costa, Emili Daura, Cisco
Solano (massagista), Joan Sallés i Lluís Amat.
|
|
Text:
Cesc Llongueras
Foto: Ton Dinarès |
|
