La
teva relació amb l'Egara, quan s'inicia?
Als cinc o sis anys ja venia a la piscina. Els meus amics jugaven
al Club -jo mai- i m'acostava a veure'ls. Després va
venir una etapa en què me'n vaig desvincular bastant
i fa uns quants anys que hi he tornat, empès per la família
i, sobretot, pels meus fills. M'hi sento bé, a l'Egara.
Actualment hi estàs prou implicat
amb el Club...
Implicat dins les meves possibilitats. Vaig al gimnàs,
a alguna excursió, faig vida social, de tant en tant
un pàdel... Ja t'he comentat que m'hi sento còmode.
Com m'ha semblat intuir, l'esport mai
no t'ha cridat l'atenció. I, en canvi, els teus fills
en són uns grans practicants. La teoria de l'ADN no és
fiable? O l'ambient hi fa més que l'herència genètica?
L'ambient hi fas més que la genètica, sens dubte.
És clar que al voltant de l'ADN encara hi ha molt per
investigar...
I, també com deies, malgrat això fa pocs mesos
que t'has aficionat al pàdel. Aprecies algun dany col·lateral
en el teu organisme?
No, dany col·lateral no. I la veritat és que si
no jugo ho trobo a faltar. Cada dia sóc més constant,
tot i que com deies abans l'esport i jo sovint hem estat rectes
paral·leles.
Un pronòstic per a les lligues
masculina i femenina de hockey.
Un desig és que tots dos equips guanyin la seva lliga.
I un pronòstic realista, per què no, és
que la guanyaran els dos.
I la tasca de l'Escola de hockey, què
et sembla?
El més important és que els nanos es formin com
a persones, independentment dels resultats. I si, per postres,
surten bons equips, millor. Sigui com sigui i encara que soni
a tòpic, la feina de l'Escola és molt lloable.
Com t'agrada imaginar el futur de l'Egara?
M'agradaria que el Club mantingués el seu espai físic
actual, que no es convertís en una entitat de grans dimensions.
De fet, penso que l'essència de l'Egara és aquesta,
que quan arribes pots dir hola a tothom, perquè qui més
qui menys tots som coneguts. Alguna cosa que trobi a faltar?
Per exemple, un curs de claqué.
És cert que tan sols t'inscrius
a les excursions del Club quan també s'hi inclou un àpat?
Quan hi ha àpat hi vaig segur. I quan no n'hi ha el segur
es converteix en potser. De totes maneres, acostumo a fer-ne
una de cada dues.
Per als del teu ram -mai més
ben dit-, cada dia hauria de ser sant Jordi?
No. Perquè si cada dia fos Sant Jordi la celebració
es desnaturalitzaria. La festa de la rosa i el llibre cauria
en la més absoluta de les rutines.
El vers: "Els anys trien per mi
afanys i lleures i despullen el paisatge, com fa el vent".
Què et suggereix?
Aquest vers és una completa realitat. Cert, molt cert.
Allò que val per a avui, potser demà ja no ens
és útil per a res.
Joan
Prat prova de mirar-se la vida, la seva i la dels altres,
amb un somriure. Això, que a priori sembla tan senzill,
esdevé massa sovint una qualitat extraordinària.
A partir d'ara tractaré d'imitar-lo.
Pere
Ejarque
Foto: Rafa Mundet |
