En el darrer número de "el drac", escrivia un intent d'article sobre el fàcil que era dins l'hockey a l'hora de decidir cadascú el seu futur.
Si una, per motius de treball o cansanci físic (6 promocions, 3 temporades patint) decidia juga a primera, era lògic, comprensible i acceptable (S. Tubau)
Si una altra volia incrementar la seva sapiència estudiant una altra carrera prou difícil i veia complicat compaginar els estudis amb els entrenaments, també és comprensible i aceptable (Arbós). I així fins a sis baixes. Què fem?
La Secció i els seu president al davant es posem mans a l'obra durant l'estiu. Connectem amb les germanes holandeses que volien estudiar castellà. Res! Dos canadenques. Opció molt difícil i cara. Una uruguaiana. Tampoc!

President...! (Timon). Som deu jugadores més 3 juvenils! Hem de fer quelcom.

Molts contactes, alguns fallits perquè altres Clubs s'avancen. Connectem amb una amiga de la Núria (recordeu-la al darrer drac). Es diu Catalina Negri, "Cata" pels amics. Té ganes de jugar a l'Egara, és jove, prové del mític San Fernando argentí i, vet aquí, ja la tenim amb nosaltres.
Més tard ens posem d'acord amb una noia de Cadis que està al CAR i també a la Sub-18 espanyola. Es diu Rocío Gutiérrez i també la tenim!
Us agrairia des d'aquestes línies que per poc que pugueu els hi féssiu costat, doncs és dur per elles deixar la seva casa i país per venir a jugar a hockey.

Malauradament, de moment no hem pogut fitxar a Perla Casey, exjugadora del C.D Terrassa. Motius? No els entenc. De totes formes, Timon, des d'aquestes línies moltes gràcies pel què has fet per les fèmines, i llàstima de la teva dimissió. No mereixies acabar així.

Joan Comerma Paloma