Pere
Arch i Mas, sòci nº 771 |
Va
néixer a Terrassa el 1959. Llicenciat en Medicina -tot
i que mai no ha exercit de metge- i MBA per Esade, Pere Arch
és Director de Relacions Externes de Mútua Egara.
Durant vuit anys ha estat el màxim responsable de l'Egara
DHMA i ara deixa l'equip tot obrint un parèntesi en la
seva tasca d'entrenador.
En total, com a tècnic, han estat tretze anys a l'Egara
DHMA -cinc dels quals com a segon entrenador- més una
altra campanya dirigint els juvenils.
Com a jugador, va formar part de l'EHC, l'Egara 1935 i l'Egara
-equip amb el qual va disputar sis temporades.
Amant de la fórmula 1 i ferrarista apassionat, Pere Arch
aprofita la finestra de "el drac" per fer balanç
de tots aquests anys. |
Vuit
anys a l'Egara DHMA com a màxim responsable tècnic.
A grans trets, com valores aquesta etapa?
Han estat uns anys en què he disfrutat molt. He
tingut l'ocasió d'estar amb gent que sempre han
col·laborat estretament i que sempre els he sentit
al meu costat. Allò més complicat de portar
un equip és que has de lligar setze personalitats
diferents, i em sembla que ens n'hem sortit prou bé.
En el vessant purament esportiu, estic molt content quant
als resultats de l'equip. Durant la meva etapa, he comptat
amb grans jugadors -molts d'ells de nivell internacional-
i els triomfs han estat molts. |
L'equip
de redacció de el drac en un moment de l'entrevista.
|
Què els diries als jugadors que has tingut?
En l'última trobada d'aquest any amb l'equip els vaig
dir el següent: Gràcies per tot i fins sempre. He
disfrutat molt al capdavant de l'Egara i en gran mesura ha estat
gràcies a ells.
I als diferents components de l'equip tècnic?
Actualment, dur un equip d'alt nivell comporta molta dedicació.
Sense un recolzament important per part de l'equip tècnic
la meva tasca hagués estat impensable. Al llarg d'aquests
anys les diferents persones que han passat per l'equip tècnic
han tingut una rellevància fonamental, tot i que sovint
ells poden quedar en segon terme. Tots plegats ens hem autoexigit
molt i ells també són protagonistes dels èxits.
La mentalitat guanyadora d'un equip l'imprimeix l'entrenador?
Jo la tinc. No m'agrada perdre ni als entrenaments. I, evidentment,
en major o menor mesura, un equip destil·la la mentalitat
de l'entrenador. Els jugadors, però, també han
de ser capaços d'assumir-la i aquest ha estat un factor
determinant a l'hora d'escollir els components de l'equip durant
totes aquestes temporades.
L'assignatura pendent de l'Egara continua essent Europa, no?
Sí, és l'assignatura pendent. A les competicions
europees ens ha passat de tot. Ho hem tingut tot: els millors
jugadors, el millor conjunt... i no hem estat capaços
de guanyar cap títol. Ens hem trobat en situacions de
tot tipus: cansament, massa pressió, a casa, a fora,
problemes a nivell de seleccions... Tot plegat, però,
potser el que realment ha passat és que no hem sabut
guanyar-les. Cada any s'ha fet tot el possible, però
no ha pogut ser.
La situació actual del hockey
espanyol, de quina manera la valores?
El hockey va cap una certa professionalització i hem
d'estar preparats per assumir-ho. Ara bé, el procés
no serà tan ràpid com alguns es pensen. Els equips
de dalt seguirant sent els que siguin capaços de formar
jugadors i aquells que tingui els mitjans per poder-ho fer.
Adaptar-se a les noves tendències, sigui com sigui, serà
vital. La base seguirà sent la formació, però
cal tenir una mentalitat prou oberta per no deixar passar certes
oportunitats. Fent referència directament al hockey espanyol
i a la selecció, et diria que hem estat uns anys relativament
ben acostumats, en què dos equips n'eren la base i, així,
la conjunció era més fàcil. Això
està canviant i actualment ens trobem en un moment clau.
Caldrà veure en quin moment està el hockey espanyol
i el pròxim Europeu serà molt bo per fer una primera
valoració.
A vegades has estat crític amb
els àrbitres i amb la Federació. Per què?
El nivell arbitral és baix, i no només dels àrbitres,
sinó que també quant a organització del
col·legi. Els equips ens preparem cada vegada més:
tècnicament, tàcticament, organitzativament...
Els àrbitres, en canvi, no han seguit el mateix ritme
i això ho paguem una mica tots. I quant a la Federació,
sovint he estat crític perquè sent l'Egara l'equip
que en els últims anys a nivell de selecció absoluta
i sub-21 ha aportat més jugadors, mai no ens hem sentit
massa recolzats. A més, tinc la sensació que la
Federació, últimament, està fent molt per
al hockey de fora de Catalunya i, en canvi, deixa una mica de
banda el hockey d'aquí.
Durant aquests vuit anys també
hi ha hagut crítiques a la teva trajectòria: se
t'ha titllat de ser personalista (només veure el DHMA,
sense comptar amb els altres conjunts) i de tenir un caràcter
fort, sense concessions (inclosa la relació amb els àrbitres).
Què hi dius?
A la banqueta potser he tingut un caràcter fort, és
cert, però aquest mateix caràcter ha pogut fer,
per exemple, que alguns dels partits complicats s'aixequessin.
Tot té la seva lectura, però jo tinc la personalitat
que tinc i no puc canviar-la. Quant al tema de mirar només
per l'Egara DHMA t'he de dir que jo sempre he volgut el millor
per al meu equip. Al mateix temps, però, penso que mai
no he perjudicat d'altres equips de la casa ni d'altres estaments
del Club. Al contrari. Així, sempre he defensat que els
jugadors de l'equip col·laboressin al màxim amb
l'Escola, sempre hem participat amb "el drac", en
tots els actes institucionals hem estat presents... penso que
hem estat molt implicats amb l'Egara i que les crítiques,
en aquest sentit, no han estat justes.
El vers per comentar: "El passat
es mereix també una mica de paciència". Què
hi dius?
A mi no m'agrada mirar al passat, però penso que tot
el que he après aquests anys cal assimilar-ho i valorar-ho.
Miraré la meva etapa amb tranquil·litat, tractant
d'extreure'n conclusions positives de cara al futur.
Després
de les preguntes, Pere Arch afirma que l'aposta per Pere Sala
és una aposta segura. Que la base de l'equip és
molt bona i que pot confiar-se en la nova direcció
tècnica. Alhora, Arch demana que es pul·leixi
el sistema de play-off i que comptin més les victòries
que la diferència de gols -la darrera lliga va decidir-se
per gols-. Per últim ens confessa que, com no podria
ser d'una altra manera, continuarà seguint el hockey
de molt aprop.
Pere
Ejarque
Fotos: Salvador Vives i Jorba |
|