Fi de curs de les Escoles Esportives

Un moment de la desfilada.

Diumenge 15 de juny va tancar-se la temporada 2002-2003 de les diferents Escoles Esportives del Club. Sota un sol de justícia -però infinitament injust amb els assistents- la jornada va començar amb la ja tradicional desfilada pel camp número 1 de hockey. Un darrere l'altre, tots els equips de les Escoles van passejar per la gespa de La bombonera ratllada -aquest nom cal atribuir-lo a Toni Broto- entre els aplaudiments de familiars i amics dels protagonistes. Alhora, la festa va servir per inaugurar oficialment el terreny de joc, amb la presència de Josep Maldonado, Secretari General de l'Esport de la Generalitat, que en el seu parlament va encoratjar els pares i mares a "continuar confiant els vostres fills en escoles com les de l'Egara, on la formació és el més important i està per damunt de cap altra consideració".

L'egara per la pau (acte central).

Després de la desfilada i de la inauguració oficial del camp, la junta directiva de l'Entitat va reconèixer la tasca dels monitors, dels delegats i dels aplegapilotes. Així mateix, va obsequiar amb un diploma a aquells alumnes que deixen la seva Escola per entrar a formar part dels equips juvenils, l'anomenat Pas de l'Equador. El tradicional premi a la família va ser per a la nissaga Gispert-Morera que, molt emocionada, va rebre un càlid aplaudiment del públic assistent. La clausura d'enguany va dedicar-se a la pau, amb la lectura d'un discurs amb les notes d'Imagine com a rerefons -Lennon és viu!-, on l'Egara deixava clar el seu diccionari formatiu bàsic: respecte, diàleg, empatia i esforç. L'alliberament de desenes de coloms va segellar el compromís del Club amb la pau.

La família Gispert-Morera homanetjada en companyía del president del club Ròmul Prat, la junta i el Secretari General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya Sr. Josep Maldonado.

Per acabar la jornada, a l'arbreda de l'hípica va oferir-se un refrigeri. Els que no en van tenir prou, van anar a la piscina per mirar de tirar-hi algú o, si més no, per recuperar la innocència i poder dir allò del "jo no volia que m'hi tiressin, però és que m'han agafat de sorpresa i guaita: vaig tot xop i no tinc roba per canviar-me". És clar que qui no vol pols, ja no va a l'era. Pere Ejarque Fotos Pedro Zapata

Exposició de Karina Herms

Albert Bordonada Salas,
Coordinador general stage d'estiu 2003

Per començar, deixa’m preguntar-te com has vingut a parar a l’stage? Com és que fas de coordinador general?
Sóc molt amic de l’Isma, el director de l’stage, ens vam conèixer estudiant a l’INEFC i com que tots dos érem de Terrassa vam fer una gran amistat. Ell sempre m’havia parlat molt bé d’aquesta activitat d’estiu que organitza el club i amb l’afany d’anar professionalitzant l’equip de treball em va em va proposar ser el coordinador general. Jo vaig acceptar amb molt de gust.

Què et sembla el nou organigrama d’aquest any?
Jo no ho puc comparar amb d’altres anys perquè no hi era però pel què m’han explicat crec que funciona molt millor. El fet d’haver designat unes persones com a coordinadors de cada edat en particular ha facilitat molt la feina. Amb tot, crec que encara hi ha mancances. Cada vegada tenim la sort de tenir més nens a l’stage i això implica una certa professionalització de l’activitat. Crec que hi ha monitors molt joves, inexperts que actuen amb un interès juvenil. Ara bé, també he conegut a gent encantadora, molt vàlida, que actua amb molta professionalitat.

Aquest any heu fet un curs de formació obligatori per tots aquells joves que volien fer de monitors.
Sí, exactament. Ha estat una novetat d’engany. Va ser un aspecte que, seguint amb la línia de professionalitat que ens havíem proposat amb l’Isma, vam intentar dur a la pràctica. El curs va constar de tres sessions on vam donar nocions de didàctica, perills i jocs així com tècniques de capacitació per actuar com a monitors. L’objectiu principal era conscienciar als joves vers la professionalitat.

Heu notat els seus fruits?
Sí i no. És a dir, crec que aquest cursos sempre són molt positius ara bé, calen més hores. El curs d’aquest any va ser un tast de cara a properes edicions.

Com enfoqueu l’edició del setembre?
L’stage de setembre serà del dia 1 al 10 i, com cada any, seguirem amb la mateixa línia que durant el mes de juliol. Ara bé, com ja és habitual, acostuma a haver-hi molts menys nens i aquest fet comporta treballar una mica diferent. Les activitats les realitzem més en “petit comitè”.

Creus que és positiu fer un stage d’aquest tipus per un club com l’Egara?
Moltíssim. A l’stage s’hi barregen nens socis amb d’altres que no ho són i no hi ha cap tipus de diferència entre els uns i els altres. Els que són socis s’acostumen a conèixer més d’entrada perquè durant l’hivern practiquen algun esport conjunt però a la què han passat tres dies d’stage ningú recorda qui és soci i qui no ho és. Crec que l’stage propicia una gran integració per aquells nens que venen de fora. I crec que aquest fet és molt positiu pel club.

Stage estiu 2003

Fulbito

El passat dimecres 16 de juliol va tenir lloc la cloenda del XXè Campionat social de Fulbito del Club Egara que s’ha disputat des del mes d’octubre al nostre Club.
L’acte va començar a 2/4 de 9 del vespre amb un partit amistós entre una selecció de jugadors de tots els equips participants al Campionat, que van formar dos equips molt igualats, doncs el partit va acabar amb empat a cinc gols i fins i tot es van acabar llençant penals.
A continuació, a les deu del vespre, a la sala d’audiovisuals del Club, va tenir lloc l’acte de repartiment de premis i trofeus del Campionat, acte al qual pertany la fotografia al peu, amb el següent quadre d’honor:

L’acte va acabar amb un aperitiu ofert per la secció a tots els assistents. Foto: Joan Gabarró

El pas zebra no és exclusiu dels cotxes. Aquí en teniu una mostra amb dues motos al bell mig de les franges blanques. Mitja hora abans, però, el cotxe no hi era. No obstant, hi havia quatre motos més! Per més que denunciem, la proposta no la tenim guanyada. Quina llàstima! Servei de Captures

M'han dit... Recordem l'"Ernesto"

En el m’han dit número 48, de l’any 2002, vam repassar una mica la trajectòria d’en Willig, l’entrenador bavarès que va ocupar la banqueta del nostre equip. El seu fill, Robert Willig es va adreçar dies enrere a Josep Pi per comunicar-li la trista notícia de la seva mort. El mes de juny moria Ernst Willig un home de hockey que havia estat el primer entrenador estranger que va tenir aquest esport al nostre país.

Ernst Willig, impartint una classe tàctica.

Darrera caminada i dinar a Mura

Per l’octubre va començar el primer cicle d’excursions per les nostres rodalies que alhora de fer una mica d’esport ens servia per a conèixer una mica més aquest meravellós entorn que tenim i que moltes vegades no sabem apreciar prou. Igualment cal dir que aquest contacte amb la natura encara ens fa ser més sensibles perquè es cuidi i es protegeixi al màxim la bellesa de les nostres muntanyes.
En total s’han fet vuit sortides i així ho recorden les cròniques d’aquest butlletí i també el llibret que es va repartir a la darrera sortida.
El dia 8 de juny, un bon grapat d’associats –que superaven els setanta!-, vam traslladar-nos fins el bonic poble de Mura, a la comarca del Bages. D’aquí, tots plegats vam anar fin la Sesta Foréstega, racó idíl.lic on vam esmorzar. Després vam seguir cap al Pujol de la Mata. Al cim d’aquest turó, vam signar el llibret que hi ha i després d’estar una estona al cim gaudint de l’extraordinària vista, es va fer el retorn a Mura pel Torrent de la Fontfreda Pel migdia, a cal Carter, tots plegats vem fer el dinar de germanor i amb el com-promís de fer ja un pro-grama pel següent cicle que començarà l’octubre i del qual us donarem una informació més datallada en el proper butlletí. Cal dir que durant el dinar es va agraïr al Toni Mata i al Salvador Vives el fet d’encarregar-se, junt amb altres companys, de la programació d’aquestes excursions.

Com que hem comprobat que aquestes excursions han tingut prou èxit, ens disposem a oferir-vos un nou cicle de caminades, totes elles fàcils, entre-tingudes i enfocades per a donar a conèixer un xic més aquestes rodalies nostres tan maques i entrenyables.
Les sortides programades fins acabar l’any són:
-Setembre: LES FOGAROSES i LA COVA SIMANYA
-Octubre: ELS EMPRIUS, LA VALL i LES ROQUES DE LA COCA
-Novembre: PUIGDOURE i EL MAL PAS
-Desembre: LA FONT FREDA, LA FONT DE L’HORT i EL CASTELLAR
Les dates es concretaran més endavant i seran anunciades al plafó de l’entrada del Club i, naturalment, també en aquest butlletí.

Us esperem!!!