Ramon
Rius i Sanllehí, sòci nº 0390-03 |
Va
néixer a Terrassa fa trenta-cinc anys. Està casat
i, a banda del hockey, l'apassionen la muntanya i els viatges.
Aquesta temporada ha dirigit l'Egara 1935 i l'ha conduït
a l'ascens a la divisió d'honor A.
Amb una llarga trajectòria com a jugador i entrenador
de hockey, Ramon Rius ha assolit l'objectiu de retornar el 35
a la màxima categoria del hockey espanyol. I ho ha aconseguit
envoltant-se d'un equip tècnic de confiança -Jordi
Amèscua, Jordi Daura, Xavi Belles i Manuel Curado- i
d'un grup de jugadors de qualitat contrastada. |
Felicitats
per l'ascens. Quina ha estat la clau?
S'han unit diversos factors. D'una banda, la qualitat tècnica
dels jugadors. D'una altra, el bon ambient que ha regnat durant
tota la temporada entre jugadors i tècnics. I, per últim,
el fet que tots els que hem format part del grup ens ho hem
passat bé. Quan tots aquests factors s'uneixen, l'engranatge
és gairebé perfecte i arriben els bons resultats.
Com deies, l'equip ha comptat amb jugadors
de talent.
Sí, és indubtable. Però el talent no és
suficient. També és fonamental la qualitat humana
del grup. I en aquest sentit els jugadors han demostrat que,
a banda del seu nivell tècnic, també piquen alt
quant a persones.
Al principi de la temporada, quins
objectius us havíeu marcat?
Jo sempre he tingut la sort d'entrenar equips guanyadors, la
meva mentalitat és guanyadora. Així, des del principi
ens havíem proposat quedar primers de la lliga regular
i pujar a la divisió d'honor A. A la lliga regular vam
quedar empatats a punts amb el Barça -primer per goal
average- , i l'ascens l'hem aconseguit.
Que de la vostra lliga no n'hagi sortit
un guanyador, no ha estat un bon desenllaç...
No, penso que no, fins diria que ha estat una errada greu: A
tots plegats se'ns ha fet estrany que no hi hagués una
final per dilucidar el campió. No ho sé, són
situacions que s'haurien de millorar. I més quan a la
lliga regular vam quedar dos equips amb els mateixos punts.
Com valores l'experiència a
la divisió d'honor B?
De manera molt positiva. Fins i tot diria que ha estat la categoria
més competitiva de totes les que s'han disputat. No hi
ha hagut cap rival fàcil i tan sols al final hi ha hagut
diferències.
I parlant de la competició,
què t'han semblat els play-off?
Penso que són un bon sistema. Potser cal ajustar-los,
potser serien necessaris més partits o revisar la validesa
de l'empat, però en la meva opinió els play-off
constitueixen una fórmula excel·lent per als equips
competitius -i estic pensant en els de divisió d'honor
A- a l'hora de preparar competicions europees en les què
es disputen tres o quatre partits consecutius de gran nivell.
De la teva etapa com a jugador, què
n'has exportat a l'hora d'entrenar?
Quan fas d'entrenador mires de posar-te a la pell del jugador.
Jo, per exemple, quan jugava vaig patir molta banqueta, i com
a entrenador sempre he procurat comptar amb tothom i donar possibilitats
a tots els jugadors. Un altre exemple: els àrbitres.
Jo era dels que protestava, dels que gairebé em transformava
dins el camp. A la banqueta, però, procuro ser el més
fred possible. En el fons, haver jugat ensenya molt i quan entrenes
tens l'ocasió d'aplica allò que has après.
Quins records tens del teu pas per
l'Escola de Hockey?
La veritat, de l'Escola en tinc un record fantàstic.
Recordo que entrenàvem els dissabtes a la tarda i que
hi havia sessions de cinema. En Cesc Llongueras era l'ànima
de tot el muntatge i xalàvem molt. També recordo
els primers viatges, dels que segur em ve l'afició per
viatjar. Però potser el que més agraeixo a l'Escola
és que durant aquella etapa vaig fer els amics íntims
que encara avui conservo.
Em deies que ets viatger.
Sí, la meva dona i jo sempre que podem ens escapem. Alhora
sóc un apassionat dels esports i darrerament m'he enganxat
amb el golf. Anteriorment, havia estat molt aficionat a la bicicleta,
el tennis, el pàdel... El cert és que quant a
esports vaig molt a ratxes.
Ens queda el vers: "No enyoro el que perdo ni em plau el
que tinc." Jo sóc optimista per naturalesa. Quan
alguna cosa no m'ha anat bé, automàticament miro
endavant i penso en què puc fer per transformar la situació.
L'inconformisme
de Pere Quart també ha seduït al Ramon. I és
que conformar-se comporta l'estancament. I als llacs tranquils,
cal recordar-ho, s'hi pesca per esgotament. A mar obert la pesca
és més difícil, però la presa té
més bon gust.
Pere
Ejarque
|
|