Club EGARA

Nº 55 maig 2003

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Hockey

Egara DHM A: La lliga

El darrer empat en el darrer partit i el fet de portar dos gols de desavantatge va fer que la lliga d'enguany es tornés a escapar quan ja la teníem a tocar.
Abans d'entrar en detalls, farem una mica de recordatori de tot el que han estat aquests play-off.
Com avançàvem en anteriors edicions de "el drac" l'Atlético de San Sebastián va ser l'equip que finalment va quedar en quarta posició i, per tant, va poder disputar les eliminatòries pel títol nacional.
Per al primer matx ens desplacem a San Sebastián. L'equip, potser per la poca experiència en aquests partits, va sortit força relaxat a la primera meitat i, sense temps de despertar-nos, ja teníem dos gols en contra al marcador. Tot i una lleugera millora a la segona meitat, el partit se'ns acaba escapant i perdem per 4 a 3. Així doncs, tot queda a l'aire, i en el següent cap de setmana necessitem guanyar imperiosament l'enfrontament de dissabte per seguir tenint opcions.

Com he esmentat, el primer carregador de ruleta russa el disparem dissabte al Pla del Bon Aire. L'inici és molt bo, i ens avancem ràpidament als primers minuts amb un gol. La resta de primera meitat va ser, però, de domini dels bascos, que van exercir una pressió forta amb contraatacs molt perillosos.
Al descans un empat a 1 que, per sort, encara ens mantenia vius. A la represa el panorama segueix igual. La gent de la grada, que no ha deixat de donar-nos suport en tots el partits, s'imaginava el pitjor, però dos gols en els darrers deu minuts de partit van permetre que ens l'emportéssim per 3 a 1.

L'endemà diumenge, matx que decideix l'eliminatòria. La primera meitat és calcada a la del dia anterior, amb moltes alternances en el joc. Després del descans, la cosa canvia, ja que en un primer quart d'hora antològic, passem per sobre els bascos i els aconseguim batre per un global de 5 a 1.
Aconseguida la plaça per a la final de la lliga, ara espera el nou rival, el RC Polo.

El primer partit a Barcelona comença d'una manera immillorable. Gol a primer minut. La resta del partit, però es converteix en un calvari per a les nostres aspiracions. Al Polo tot li va de cara i aprofita totes les ocasions i petites errades que tenim. Tot plegat ens porta a un resultat molt perillós per fer front a tota la sèrie: 4 a 1 pels de la Diagonal.
El segon compromís, a l'Egara i amb una gran entrada de públic, esdevé èpic. El partit es juga amb una tensió i força inusual, però la primera part encara amb molt de respecte per part d'ambdós equips.

A la represa, el duel s'obre una mica i el Polo aconsegueix avançar-se en un penal. Tothom s'imagina el pitjor, però en els darrers instants aconseguim donar la volta al marcador i imposar-nos per 2 a 1. Tot queda per diumenge, partit de l'any, del segle. L'empat és per al Polo. Només ens val la victòria per poder alçar la copa de la Lliga.
L'enfrontament té tots els ingredients que el fan ser especial: un partit únic, una final, el partit que decideix tota una temporada. Emoció, molta gent, tensió, joc poc vistós però amb molta força, etcètera.
Malauradament, tot i tenir tres bones ocasions a la primera meitat i una a la segona, no aconseguim perforar la porteria polista i l'empat a zero ens porta a quedar a dos gols de la lliga. Se'ns havia escapat de les mans. L'havíem tocada amb els dits i ens l'han arrabassar. Són justos els play-off? És just aquest sistema? Val la pena esforçar-se tot un any per jugar-t'ho tot en un sol partit? De qüestions com aquestes tothom se'n va fer, però la realitat és que no va poder ser. Esperem que l'any vinent, la sort es decanti cap el Bon Aire.
Gràcies a tothom.

Josep Ejarque Guillamat
Fotos: JDD

Egara 1935: ascens a la lliga A

Algú va dir algun dia que l'èxit no era el seu objectiu sinó la conseqüència del treball ben fet. El '35 ha estat un equip a la recerca d'un objectiu.
Primer semblava clar, l'ascens.
Més tard vàrem adonar-nos que per pujar el que calia era guanyar el màxim de partits possibles a la lliga regular i especialment als "playoffs".
Així doncs, en els partits enfront l'Apóstol Orense "només" calia seguir la línia de la segona volta. El primer enfrontament, a Galícia.

Un cop superat (i qui hi hagi estat entendrà perquè dic superat) el sopar al ja mític Baden-Baden vam enfilar camí cap a les instal·lacions de Mariñamansa on l'equip local i el seu públic ens esperava amb les urpes afilades.
Malgrat aquest ambient i les reiterades protestes dels gallecs vam aconseguir remuntar el seu gol fantasma i posar-nos 1 a 1 mitjançant un gol de Quim Carrera. Més endavant els locals aconseguiren el segon però Siso Ventalló empatà de nou.

Pocs minuts més tard Àlex Ayala aconseguia el seu primer gol amb el '35 i posava el 2 a 3. Els locals empataren a manca de pocs minuts per al final i encara van tenir una darrera oportunitat per endur-se la victòria, però el 3 a 3 es mantingué com a resultat final.

Els partits al Bonaire havien de ser una altra cosa. I ho van ser. La "Bombonera" es consolidà com una fortalesa inexpugnable pels rivals.

El segon partit del playoff era definitiu, ja que el guanyador sortiria molt reforçat i amb l'eliminatòria en franquícia. L'Egara 1935, conscient de tot això, va sortir disposat a liquidar el matx.
L'Albert Massaguer en dues ocasions i el Jordi Amat en una, segellaren l'importantíssima victòria dels ratllats per 3 a 2.
L'endemà havíem de rematar la feina.

En un partit no massa brillant, el solitari gol de Siso Ventalló després d'una rematada de Miqui Herreros certificà el que ja tothom sabia: som un equip de Divisió d'Honor A.

La celebració al terreny de joc es seguí d'un dinar al nostre Club.
Per aquest partit vam contar amb l'absència del nostre capità, el Santi Bosch, que no va poder despedir-se com es mereixia però que sense cap mena de dubte ha estat una de les peces vitals del '35 (i la seva filosofia) en tots aquests anys.
Si ens deixa és perquè de segur que té partits més importants per jugar...
Per tot això (i moltes coses més) aquesta victòria és per a tu Santi. Gràcies!!!

Toni Broto
Fotos: JDD

Egara DHF: seguim a Divisió d'Honor!

En el darrer número de el drac apuntava que teníem un final de Lliga d'infart. Em vaig equivocar. El sensacional partit contra el Sardinero on vam guanyar 3-5 tot i perdre 3-0 a la mitja part, i la combinació (òptima) de resultats entre els equips implicats en el descens, ens va donar els dos punts vitals per a la salvació a dues jornades del final. Fantàstic!

Ara és temps d'avaluacions. De totes maneres les noies ja saben que no sóc partidari de les avaluacions individuals. Si una jugadora ve o no a entrenar, si fa més o menys voltes....a la llarga es nota dins el terreny de joc. Amb tot, l'avaluació que faig de l'equip és un NOTABLE. Algú pensarà que donada la classificació final he estat massa generós. Penso que no. L'equip ha tingut opcions en tots els partits excepte amb un.

Hem marcat molts més gols que d'altres equips que han obtingut una millor classificació, en els partits contra l'equip campió vam tenir opcions fins al final i, al C.D.T. li vam marcat 4 gols.
En resum, una valoració molt positiva de la temporada tenint en compte les perspectives inicials.

FELICITACIONS
A totes pel 3r. lloc en el Campionat de Catalunya i per mantenir l'equip a la Divisió d'Honor.
A la Gemma Martínez per la seva incorporació a l'equip nacional. S'ho ha currat!
A la Inés Arancibia per haver estat pre-seleccionada també en l'equip nacional.
A l'Anna, la Marta, la Glòria i la Maria per mantenir-se en les seleccions sub-18 i sub-16.

AGRAÏMENTS
A tots els col·laboradors de l'equip: el Nacho com a cap d'equip, el Carlos com entrenador de porteres, l'Isma com a preparador físic, la Tània com a fisioterapeuta, el Jordi Dinarès com a video-càmera i, molt especialment, la Inés Arraondo que es va incorporar com a 2a. entrenadora i que tant ha ensenyat a les jugadores i a mi mateix (o, si més no, aquesta és la meva opinió).

Des d'aquestes línies també vull agrair als nostres supporters incondicionals, en especial a les famílies Arancibia, Arbós, Tubau, Ballart, Ejarque, Mercadé, a la meva dona i a molts més segurament.
Per acabar només vull tornar a donar les gràcies a tot l'equip pel seu comportament tot i la "pluja d'espuma" i la batalla campal de coixins a la gallega. Al cap i al fi va estar molt bé tot i que heu d'entendre que jo era "el profe".

Joan Comerma, entrenador de les noies.

Stage de l'equip de segona femení

Primer de tot, per tots aquells que encara no us heu assabentat, us informem que som l'equip de Segona, no per que hagim baixat de categoria, sinó que s'ha creat una nova categoria per sota la de Divisió d'Honor, i no sabem qui, va considerar que el nostre equip no hi tenia cabuda. El cap de setmana del 29 de febrer vam fer un stage tot l'equip a Vilassar de Mar. No era un cap de setmana qualsevol, era el cap de setmana de Carnestoles.

Ens varem plantar a casa dels Sala a quarts de vuit i varem començar la festa.
Havíem planejat un concurs de disfresses entre les assistents i després de fer una copeta vam començar el concurs.
El jurat era el nostre entrenador i nosaltres mateixes que feiem votacions.
Vam començar a fer la passarel.la.

La Mone es va vestir amb l'uniforme de la feina (d'infermera), la Laura Parra anava de sexy-caputxeta vermella, la Ivet Imbers es va disfressar de Salva Slip blancs i negres (li van pagar diners per promocionar-los), la Milós Mundet, la Tilde i l'Elsa Sala ens van demostrar una vegada més que són "cul i merda" i es van disfressar de les 3 bessones.

L'Anna Amat es va disfressar d'agenda (especificant molt clar, que el dimecres hi ha entrenament!) la nouvinguda Winni se'ns va disfressar de pallassa i, finalment, la Mireia Pagès ho va fer de bus (buzo).Una vegada fetes les votacions es van nomenar les guanyadores. En tercer lloc van quedar les 3 bessones, en segon lloc va quedar l'Anna Amat i la guanyadora va ser la Mireia Pagès. Us fem saber que la seva disfressa tenia "truco". Ens va fer creure a totes que duïa oxigen a l'esquena i va resultar que portava dues bombones de vodka amb llimona i vodka amb taronja per si de cas es quedava sense aire!

Després de tot el numeret que vam muntar, vam anar a sopar i finalment festa a la discoteca.
Observeu les fotografies i en treureu més l'entrellat !