55 maig 2003 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Hípica Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Bridge|
|La Veu del soci|La teva opinió|La bústia|

"Overbooking"

Aprofitant el "pont" de primers de maig, va aparèixer un camió per les quadres i, apa! cap a d'alt i a fer quilòmetres per aquestes carreteres de Nostre Senyor! Ja d'alt del camió vaig fer amistat amb un apaloosa molt ben educat, que anava al mateix lloc que jo, es a dir a Segòvia, o millor a una hípica que hi ha als afores.
Desprès de deu hores de camí, férem cap al nostre destí, ja de vespre, i, oh sorpresa!, hi havia "overbooking", de manera que no ens tocà altre remei que compartir box, jo es clar em vaig quedar amb el meu nou amic. Ep!, tot un senyor eh?
L'endemà van aparèixer, com era d'esperar, els de d'alt, és a dir els amos, ara sí amb molts holes! i xatos! i com esteu! i tot això, però, on eren la nit abans?,
em pregunto.... Després sortirem a fer un vol, be va ésser un vol llarg i d'allò més distret! Resulta que venien amb nosaltres companys i companyes del país i molts altres arribats de diferents llocs de Catalunya, alguns es veu que havien fet un viatge llarguíssim, i tot plegat fou com una gran festa. Alguns, de tan contents, varen fer tota mena de cabrioles, corredisses i alegrois, de manera que als de dalt no els va agradar gaire, fins i tot alguns decidiren tornar-se'n a la quadra! Una llàstima perquè el recorregut era molt variat i interessant, amb espectaculars vistes dels entorns de la ciutat, que es veu que tingué el seu gran esplendor durant la nostra època daurada, quant tothom depenia dels cavalls.

Els dos dies següents la cosa va ésser encara millor, doncs recorreguérem una mena de carreteres i autopistes per anar a peu que tenen allà, "cañadas" i "cordeles" en diuen, que són molt indicades per trotar, galopar i passar-s'ho estupendament! Fins i tot hi ha ramats de vaques braves que et fan de públic pacient i atent a totes les nostres evolucions. També aprofitarem per travessar uns quants cops un riu de veritat, es a dir amb aigua fins a la panxa, amb gran xerinola i esgarips per part dels més petits, es a dir més baixets, i dels més joves, alguns dels quals no hi estaven avesats, pel que es va poder comprovar.

Llàstima que tot el bo s'acaba, i el diumenge, apa! altra cop al camió i cap a casa. Això sí, amb ganes de tornar-hi, sobre tot per retrobar a l'apaloossa, tan elegant ell!.

L'euga


Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Bridge|
|La Veu del soci|La teva opinió|La bústia|