Club EGARA

Nº 55 maig 2003

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Editorial

Participació

Vull parlar de la gran família que és el Club Egara.
Quan vaig arribar, la veritat és que no coneixia pràcticament ningú. La primera persona amb qui vaig parlar, fora del personal del club, va ser la Roser. Més tard ella em va presentar la Mariona i la Bene i vàrem fer un doble de tennis. Després la Tessa, la Maribel, la Pili i poc a poc, millor dit molt ràpidament, vaig conèixer moltíssima gent, entre ells el Pedri ,que em va proposar formar part de la Junta de Tennis.
Ha passat un temps des d'aleshores i la tasca de conèixer els socis del club es fa molt més complicada.

Ara totes les persones que conec o vaig coneixent estan sempre relacionades: he d'intentar memoritzar qui és el germà o la germana de qui, aquell que està casat amb la cosina o la germana de la cunyada de no sé qui...., uf!. La veritat és que la tasca és molt mes difícil, i jo he passat de ser la Karina, a ser la Karina la presidenta del tennis.
Ara ja estic ubicada!! Però no dubteu que intentaré continuar essent una sòcia més que intenta venir a passar una bona estona al Club.
Comento tot això perquè potser als nous socis se'ls podria fer difícil entrar a formar part d'aquesta gran família si no els donem un cop de mà i acabin triant un altre entitat on passar el seu temps de lleure.
Aquesta gran família agrupa a gent vinculada al món del hockey i d'altres al tennis, al pàdel o l'hípica, al brigde o al gimnàs, fins tot alhora!. A mi em pertoca parlar de tennis i de pàdel.
Molts dissabtes i diumenges els nostres equips de tennis, tant de nens com de més grans, juguen partits de competició. Quasi mai ens acompanya gaire públic en aquests partits, i tots sabeu com s'agraeix el suport quan lluites per guanyar un partit! De vegades sí que tenim un públic: els jugadors que esperen el seu torn per jugar, perfectament equipats i amb les raquetes a punt, tot desitjant que el partit de campionat acabi ràpid per poder entrar a la pista. Una mica de paciència, potser es juga un punt important per a l'equip, un punt important per a l'Egara!
Hem de tenir en compte que a Catalunya hi ha 280 clubs de tennis, la majoria amb molts equips, i aconseguir arribar a les semifinals de segona categoria de Catalunya com ha fet el nostre equip A de tennis és un èxit increïble. Els nostres alevins també varen guanyar un campionat de Catalunya i el Basili un campionat d'Espanya, per exemple. Però tenim molts pocs seguidors i molts pocs animadors. Aprofito aquesta editorial per animar-vos a tots a venir a veure partits de tennis o simplement per demanar una mica de comprensió pels nostres equips de tennis i pàdel: si el partit s'allarga, estan jugant també per la gran família de l'Egara.
A reveure i moltes gràcies a tothom!

Karina Herms
Presidenta secció Tennis