Club EGARA

Nº 54 abril 2003

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Hockey

Presència ratllada a la sub-16 i a la sub 18 femenines.

Foto: Rafael Martín

Glòria Comerma, Marta Martin i Carla Martínez -a la sub-16- i Anna Comerma, Maria Cortès i Marta Ejarque -a la sub-18- van ser les representants del nostre Club que disputaren amb la selecció espanyola el torneig de quatre nacions d'Alcalá la Real (Jaén), davant els combinats d'Alemanya, Holanda i Anglaterra.

Les sub-16 van aconseguir el tercer lloc, mentre que les sub-18 van quedar en quarta posició.

Glòria Comerma, millor jugadora del torneig Quatre Nacions

Foto: Antonio Castillo

La Glòria Comerma a més de ser la capitana de l'equip, va rebre el guardó a la millor jugadora del torneig. Des d'aquestes línies, la Secció de Hockey aprofita per a felicitar-la. A més, la Glòria va marcar 7 dels 8 gols que va fer l'equip espanyol durant tot el campionat. L'equip sub-16 va quedar en una molt digne tercera posició.
Pel què fa la categoria sub-18, l'equip nacional també va comptar amb la presència de tres jugadores de l'Egara: la Marta Ejarque, la Maria Cortès i l'Anna Comerma. Aquestes van quedar en quarta posició.

Per tant, tot i no poder comptar amb la seva presència durant els dies de la Recopa, esperem que aquesta experiència els hagi estat profitosa i puguin assolir unes bones posicions en el proper l'Europeu.

Gemma Martinez, pre-seleccionada per l'absoluta

La nostra gran davantera, Gemma Martínez, ha estat pre-seleccionada per formar part del primer l'equip nacional. Després d'observar uns quants partits de lliga com a espectador, el seleccionador nacional Jack Holdman, va considerar oportú convocar a les nostres jugadores Gemma Martínez i Inés Arancíbia pels entrenaments que la selecció realitzava els dimarts i els dijous al CAR de Terrassa. De tot el grup que entrenava al CAR, Holdman en va triar a 23, entre elles a la Gemma Martínez. I del dilluns 28 d'abril al dimarts 6 de maig, aquestes 23 jugadores van estar concentrades a l'Hotel Don Cándido mentre entrenaven i realitzaven partits amistosos contra la selecció dels Estats Units. D'aquesta manera la Gemma Martínez va debutar amb la selecció i va marcar un gol en el tercer dels quatre partits disputats. Des de la Secció de Hockey l'animem a què segueixi entrenant amb força per tal de poder estar entre les 18 jugadores que viatjaran al juny a Korea.

Egara Juvenil femení: Or a Catalunya i bronze a Espanya

L'Egara juvenil femení ha completat una temporada excel·lent, aconseguint el campionat de Catalunya de hockey herba i el tercer lloc al campionat d'Espanya. Des de fa uns anys, les jugadores del nostre Club estan aconseguint èxits importants, fet que potser no s'acaba de valorar en la seva mesura justa, i no és estrany -al contrari- veure equips de la casa lluitant pels diferents títols a les diferents categories. Aquests fruits es recullen després d'una tasca molt important en la formació de les diferents fornades de jugadores.

L'equip juvenil, potser el més representatiu d'aquesta feina, ve a confirmar la tendència. L'èxit al campionat de Catalunya té, a més, una rellevància especial, ja que és la primera vegada a la història de la nostra entitat que un equip juvenil femení s'alça amb aquest campionat. Sens dubte, un triomf molt valuós per al nostre Club.
En el campionat d'Espanya, celebrat a les nostres instal·lacions, l'equip no va poder repetir el triomf i va haver-se de conformar amb la medalla de bronze.

El fet de considerar una decepció no disputar la final, confirma amb majúscules les línies que escrivíem anteriorment. Sigui com vulgui, la possibilitat d'arribar al partit per al títol va esvair-se en perdre davant l'Atlètic en l'últim partit de grup. D'aquesta manera, les ratllades van haver de lluitar pel tercer lloc davant el Polo, partit que va acabar amb victòria egarista per quatre gols a dos. En aquest campionat cal destacar que Glòria Comerma va aconseguir el guardó de màxima

golejadora.
L'Egara juvenil femení està entrenat per Lluís Mercadé i Txuqui Sala, té com a delegada a Montse Juncosa i compta amb les següents jugadores: Mariona Alujas, Ivet Arbós, Mireia Busqué, Sònia Castelló, Anna Cirera, Anna Comerma, Glòria Comerma, Marta Comerma, Maria Cortès, Marta Ejarque, Montse Jufresa, Marta Martin, Carla Martínez, Carla Puig, Clara Segués, Anna Segués, Anna Segura i Laura Torredemer.
Maria Cortès, capitana de l'equip, ens comenta d'aquesta manera la temporada. Primer, el campionat de Catalunya:
"El nostre inici al campionat de Catalunya no va ser bo. Malgrat això, a la recta final ens vam posar les piles i, després de completar una molt bona primera volta, vam aconseguir el títol. El triomf al campionat català ens va fer molta il·lusió. L'any passat vam aconseguir el d'Espanya, també per primera vegada, i d'aquesta manera continuem fent història."
Sobre el tercer lloc al torneig estatal, Maria Cortès parla sense embuts:
"Ens ha quedat un mal sabor de boca. El nostre objectiu era reeditar el títol de l'any passat i no ho hem aconseguit. Al nostre grup hi havia l'Atlètic, el rival que psicològicament ens costa més de tombar, i ens van guanyar. Podríem dir que vam tenir mala sort, que no vam aprofitar les ocasions de gol... però no busquem excuses. No hem acabat el campionat d'Espanya contentes, i la medalla de bronze no ens satisfà."
Les paraules de Maria Cortès tornen a confirmar allò que comentàvem al principi: les nostres jugadores són al capdamunt i la seva ambició fa que un bronze al campionat d'Espanya, que en passades campanyes hagués significat un èxit extraordinari, constitueixi una petita decepció. Ànims i endavant.

Redacció

Egara Juvenil masculí: Plata a Catalunya i quart lloc a Espanya

L'Egara juvenil masculí ha acabat la seva temporada. Els juves, dirigits en l'última fase de la campanya per Víctor Pujol i Oriol Gabarró -anteriorment el responsable era Joan Carles Garcia- han aconseguit el segon lloc al campionat de Catalunya i el quart al campionat d'Espanya.

Al torneig català, els jugadors ratllats van mantenir fins al final les opcions per alçar-se amb el títol, però finalment van acabar en segona posició. El campionat d'Espanya, disputat a Bilbao, no va ser favorable als interessos egaristes i un empat enfront al Polo en un partit de grup va privar l'Egara d'arribar a la final. En el partit per al tercer i quart llocs, els ratllats van caure davant el Jolaseta per 2 a 1 i van quedar-se sense medalla.

El conjunt juvenil masculí ha estat format per Nil Allué-Creus, Albert Ayala, Jaume Colom, Franc Dinarès, Santi Ferraz, Xavi Garcia, Albert Gual, Marc Lloveras, Ferran Martínez, Albert Moix, Andreu Mollet, Carles Monsech, Jan Pagès, Xavi Prades, Toni Roset, Joan Ruiz, Carles Sala, Ernest Torrent i Miquel Tubau. Els entrenadors han estat Joan Carles Garcia -en una primera fase- i el tàndem Víctor Pujol i Oriol Gabarró -a la segona-, mentre que Miquel Tubau ha actuat com a delegat.

Oriol Gabarró, tècnic dels juvenils, resumia d'aquesta manera la temporada: "Durant tot l'any hem estat poc golejadors i aquest fet ens ha passat factura al campionat d'Espanya, sobretot en el partit contra el Polo, en què vam ser clarament superiors però ens va faltar encert de cara a porteria. Per la resta, jugadors i tècnics estem contents."

Redacció

Egara DHM A: Plata a la Copa del Rei

Després de la decepció de la Recopa jugada per Setmana Santa i gairebé sense poder refent-nos ni psíquicament ni física, ens enfrontem a un nou repte, el de la Copa del Rei. Aquesta edició, tot i que inicialment estava planificada disputar-la a Canàries sota l'organització del Taburiente, es va acabar disputant al nou camp de gespa artificial del Júnior de Sant Cugat, amb una excel·lent organització.

El sorteig ens va portar a enfrontar-nos amb el Terrassa en el primer partit de la jornada. El matx va començar molt bé per als nostres interessos, ja que ben aviat vam aconseguir el primer gol, però l'equip estava afectat encara per la decepció europea. Pocs minuts més tard, el Terrassa aconseguia empatar. Amb aquest resultat es va arribar al descans. A la represa, l'equip surt amb les idees molt més clares i amb la convicció d'aconseguir la victòria.

Aquesta reacció es materialitza amb dos gols que ens posen en clara franquícia, però coses de la copa, el Terrassa escurça distàncies en una jugada aïllada i els darrers cinc minuts es pateix per aguantar un resultat que, d'estar més encertats de cara a porteria, hagués estat impossible d'abastar. El marcador final 3 a 2 i accés cap a les semifinals.
En el sorteig de semis, la sort ens fa coincidir amb l'Atlètic i reeditar així un clàssic dels derbis per excel·lència.

El partit comença fort, i quan el rellotge no ha tombat el primer minut, ja tenim un gol en contra. El partit però, el controlem des de aquell precís instant, i comencem a tenir la pilota i dominar. Malgrat això, el gol es fa esperar i anem al descans per darrera al marcador. Als pocs minuts de la represa aconseguim l'empat i posteriorment el segon i tercer gols, que ens acosten a una final anhelada per tots. Al darrers deu minuts però, la pressió groc i negre s'accentua i aconsegueixen retallar diferències.

Tot i el 3 a 2, el marcador ja no es mourà més i, així, aconseguim arribar a la final que disputarem davant el Polo.
És diumenge 27 d'abril, un dia molt calorós, i estem a punt de disputar el nostre setè partit en només deu dies. L'equip, tot i el cansament acumulat, afronta amb ganes i optimisme la final copera. El partit, però, comença amb la mateixa tònica que la semifinal. Als primers minuts gol de penal del Polo i com ja va essent costum darrerament, hem de fer front a un marcador advers.
La cosa es complica quan en el segon penal de què disposen ens marquen el segon. La final és coll amunt.

A mitja primera meitat, però, torna l'esperança en forma de gol. Al descans, un prometedor 1 a 2. La segona part és del nostre domini, però en la primera incursió que fan als nostres dominis ens marquen el tercer que sembla decidir el partit. L'Egara no abaixa els braços i retalla distàncies novament amb un segon gol. D'aquí al final es posa setge a la porteria polista, però tot i disposar d'un penal als darrers segons, no podem forçar el desempat i patim un nova desil·lusió, ens hem de conformar amb la medalla d'argent.
A l'equip només li falta disputar el darrer títol en joc de la temporada, la lliga i el seu nou format de play-off. La primera eliminatòria ens enfronta al Atlético de San Sebastian.
Esperem el suport de tots per a poder-los superar i poder disputar la final de la lliga.
Us hi esperem!

Josep Ejarque i Guillamat

Egara 1935 DHM B: La recta final

Els dos darrers partits de la temporada regular han confirmat l' excel·lent temporada del conjunt blanc-i-blau. El primer d'ells, a Madrid enfront el Pozuelo H.C. que estrenava camp. Va ser un partit en el que vam gaudir de moltes ocasions per marcar, però en els primers 35 minuts només el Jordi Amat va ser capaç de concretar davant la porteria rival. Aquesta victòria parcial per la mínima se'ns girà en contra, ja que els locals es van veure capaços de disputar un partit que en condicions normals (un terreny de joc en mínimes condicions i un mínim d'encert per part nostra) haguessin perdut clarament. No va ser fins a manca de vuit minuts pel xiulet final que el Joel Piqué aconseguí el 0 a 2 definitiu amb un gol d'autèntic cazagoles en un rebuig de penal. Va ser un partit gens brillant, però aquestes victòries també sumen dos punts.

Per acabar, el mateix rival amb el que jugarem el playoff d'ascens, l'Apóstol Ourense. Si el desplaçament la setmana anterior a Madrid havia estat la creu, el matx contra els gallecs representà la cara d'un 35 sovint irregular en el seu joc, però infal·lible en llurs resultats. Així doncs i visto lo visto, (haurem de jugar quatre cops consecutius contra el mateix equip) vam voler començar posant els punts sobre les is. Els primers vint minuts l' Albert Massaguer aconseguí dos gols que posaven el marcador en franquícia pels nostres fins a la mitja part. A la represa, Toni Broto aconseguí el tercer en una jugada marca de la casa de la societat Ventalló & Massaguer. Ja entrada la segona part els visitants acurtaren distàncies, però immediatament després els gols del Siso Ventalló i el Jordi Amat (tot queda a casa) segellaren el 5 a 1 final.

El playoff serà una altra història, però com diu el tòpic "quien da primero golpea dos veces", així que el primer cap de setmana de maig afrontarem el primer partit a Ourense amb una bona injecció de moral i el simple objectiu de seguir guanyant. El segon partit i el tercer (si s'escau) es disputaran al pla del Bonaire el cap de setmana següent, 10 i 11 de Maig.
Us hi esperem.

Toni Broto

Egara DHF: final d'infart!

Arribem al tram final de la lliga i, tal com era d'esperar, estem en una situació delicada per a poder mantenir l'equip a Divisió d'Honor. A només tres jornades per l'acabament del campionat, estem empatats a 9 punts amb el Valdeluz -amb el gol-average desfavorable-, a un punt per sobre de l'Aiara i a tres del Jolaseta.
Tot i que d'entrada sembla que la situació no sigui greu, el calendari de competició ha volgut que en aquestes tres darreres jornades s'enfrontin entre sí els quatre últims classificats! I, per tant, arran dels resultats entre ells poden passar moltes coses! El què està clar, matemàticament parlant, és que si no aconseguim cap punt perdrem la categoria. És per això que des d'aquestes línies demano el màxim suport per part dels socis simpatitzants del hockey femení perquè ens vinguin a animar en els partits que resten. Sobretot contra el Terrassa a l'Egara i contra el Jolaseta a Bilbao.
Com a resum del què ha estat la lliga d'enguany, crec que les cinc importants baixes amb què es va trobar l'equip a l'inici de la temporada, s'han pogut compensar gràcies a la incorporació de jugadores procedents de l'equip juvenil i, sens dubte, de les dues jugadores argentines, la Inés i la Virginia. A més, en les últimes jornades també hem incorporat a tres jugadores juvenils que han tingut prous minuts al camp per a demostrar que tenim un bon futur a les portes. De fet, podem afirmar que avui tenim l'equip més jove d'Espanya.
Crec que, passi el què passi, hem plantat cara al terreny de joc i estic convençut que si la sort ens hagués acompanyat i "algun" arbitratge no ens hagués perjudicat, avui estaríem parlant de la participació segura a la Copa de la Reina i, per tant, de la continuïtat en la màxima categoria per la propera temporada. Però la realitat és una altra que passa per aconseguir almenys un punt en els tres últims partits i esperar...

Joan Comerma

Els partits de l'Egara

Egara 2 - Surbiton 0

Els ratllats van guanyar el primer partit de la competició davant el Surbiton anglès en un matx molt pràctic dels de Pere Arch.
Edi Tubau, al minut 10, i Pau Quemada al 57, van ser els golejadors.
Quico Cortès, a la porteria, va demostrar el seu talent amb aturades de gran mèrit.

Egara 2 - An der Alster 3

L'An der Alster es va endur la victòria en el partit a priori crucial per arribar a la final.
Els d'Hamburg van obrir el marcador al minut 8, però l'Egara va capgirar-lo abans del descans amb gols de d'Edu Arbós i Pau Quemada -minuts 29 i 33.
A la segona part, els alemanys van remuntar i van fer-se amb el triomf.

Egara 2 - Saint Germain 0

Els anglesos havien vençut els alemanys, i si l'Egara aconseguia sis gols amb el Saint Germain es plantava a la final.
Malgrat el setge ratllat a la porteria francesa, l'Egara només va marcar dos gols i la possibilitat de lluitar per les medalles va esvair-se. Els gols van ser d'Edi Tubau -minut 51- i Ramon Alegre -minut 58-.

Egara 2 - Stade Lausanne 2

L'Egara va salvar la categoria als strockes. El temps reglamentari va acabar amb empat a dos -gols de Jordi Casas (37') i Edu Arbós (60')-, i l'encert de Pau Quemada, Jordi Casas, Miquel Codina i Edi Tubau des del punt fatídic van valer la permanència.

L'Amsterdam, campió

La final de la Recopa va enfrontar el representant neerlandès, l'Amsterdam, amb els alemays de l'An der Alster. L'Amsterdam havia arribat a la final després de comptar per victòries tots els seus partits de grup. Instonians, Stade Lausanne i Pocztowiec, per aquest ordre, van ser les seves víctimes. D'altra banda, l'An der Alster arribava a la cita final amb una trajectòria més irregular -victòries

davant el Saint Germain i l'Egara, però derrota amb el Surbiton- i havent exhibit un joc poc brillant.
La final va tenir clar color carbassa des del principi. Tot i que l'An der Alster sempre va anar a remolc, els seus jugadors va tornar a deixar present que els conjunts alemanys tenen un nivell competitiu molt alt, ja que no deixen de lluitar fins a l'últim xiulet. Al final, però, victòria de l'Amsterdam per 4 a 2.

El Surbiton, tercer
El matx per al tercer i quart llocs va enfrontar el Surbiton anglès i el Pocztowiec polonès. Els de les illes van imposar-se per tres a dos i, així, van aconseguir la medalla de bronze. El representant de Polònia, malgrat tot, va tornar a evidenciar que el hockey del seu país és un valor a l'alça.

Àlbum de fotos

Queda clar que l'èxit o el fracàs organitzatiu d'una competició europea en un club com el nostre té molt a veure amb la implicació de la massa social.
No seria possible, és més, d'entrada és ja impensable, per una entitat com l'Egara, posar en solfa tot l'engranatge sense els voluntaris. Aquestes persones, imprescindibles de totes totes, treballen intensament durant quatre dies. Això prou que es veu, que es palpa i que s'agraeix! Però no tot comença o

s'acaba amb el treball dels dies competició. Des de mesos abans i fins dies o setmanes després hi ha qui encara treballa per acabar d'afinar-ho tot.
Malgrat que tota aquesta feina és fa més lleugera i divertida si l'acompanya l'èxit esportiu -en aquesta Recopa no hi ha hagut fortuna- ningú, o gairebé ningú, va deixar d'estar al peu del canó per fer que tot marxés a l'hora. Nervis? És clar. I lògics d'altra banda. Corredisses?

També, perquè no dir-ho. A última hora sempre hi ha allò o això que s'ha d'acabar de preparar. Anècdotes? Unes quantes. Les publicava el Drac News al final de la jornada. Des de primera hora fins a l'última (amb alguna rara excepció per fer una becaina) tots els implicats, cansats o no, van "ratllar" a un gran nivell.
Tret de les hores de partit, el punt neuràlgic va ser la carpa. Amb les esquenes cansades d'estar dempeus, amb els peus reventats de tant anar

barra amunt i avall i amb els braços fatigats de tan servir cerveses o fregir hamburgueses, els voluntaris amb el somriure i el bon fer, ens van fer passar molt bones estones.
Ho diuen els de casa i ho diuen, també, els de fora. Tots, del primer a l'últim dels voluntaris des dels encarregats de la neteja fins els aplegapilotes són els nostres campions.Diuen que el millor d'unes vacances -a part de fer-les, és clar- és com es preparen i com es recorden.

Nosaltres vam anar de vacances al Pla del Bonaire. Vam treballar per preparar-les, vam disfrutar-les treballant, i ara toca, ves quines coses, treballar, per recordar-les. Afortunadament ara tots ja hem pogut fer la becaina. Més descansats, les imatges d'aquesta Recopa ens venen a la memòria. Les repassem. En fem una tria. Ens quedem amb les que més ens emocionen o les que més bon record ens porten. En fem, com de totes les vacances, el nostre àlbum particular.