Jan
Dinarès Quera, sòci nº 2895 |
Va
néixer a Terrassa fa trenta-tres anys. Va jugar quinze
temporades a l'Egara DHM i compta amb una trajectòria
impressionant, tant a nivell de Club com a nivell de selecció.
Amb el primer equip va conquerir set lligues i cinc copes; amb
l'espanyola, destaquen les medalles d'argent als Jocs Olímpics
d'Atlanta i al Campionat del món d'Utrecht.
Després de molts anys a l'alta competició, la
temporada passada va retirar-se. Actualment, i per no perdre
la forma física, participa en curses populars -maratons
incloses, vegeu l'apartat "Club" d'aquesta edició-.
|
Fora de l'àmbit esportiu la seva major afició
és la pintura. Amb la Recopa per davant, "el drac"
ha buscat a Jan Dinarès perquè ens doni la seva
visió de la competició.
Explica´ns els teus inicis a l'Egara DHM.
Vaig arribar al primer equip masculí en un moment de
canvi. En aquella època hi havia jugadors que duien molt
temps a l'equip i el conjunt necessitava un aire nou. Les primeres
temporades van ser dures, perquè els que arribàvem
de les categories inferiors estàvem acostumats a guanyar
i ens vam trobar davant d'una nova realitat. Però de
totes les situacions se n'aprèn.
Va ser difícil, doncs, la integració?
Com et deia, a les categories inferiors estàs acostumat
a guanyar. I quan aterres a un equip que pot perdre qualsevol
partit l'adaptació és complicada. És fonamental,
però, aprendre de les derrotes. A partir d'aquí,
el grup va creixent.
Després d'aquests primers anys
més durs, però, en vénen d'altres d'exitosos.
Sí. Ens va costar, però al final vam aconseguir-ho.
Recordo amb especial alegria la primera lliga que vam conquerir.
Va ser a l'estadi federatiu i davant l'Atlètic. Aquella
victòria va suposar, sens dubte, un pas molt important.
Durant uns quants anys ens havíem preparat per adaptar
les diferents fornades de jugadors i aquell triomf va significar
la culminació de totes aquelles campanyes.
Arriben després els èxits a nivell de selecció.
Tal i com t'explicava, tot va seguint el seu curs. En el moment
en què vaig entrar a l'espanyola, al grup hi havia deu
jugadors de l'Atlètic i, a més, l'entrenador.
Per a l'Egara va ser molt important que comencessin a haver-hi
jugadors a la selecció, perquè això fa
pujar el nivell de l'equip. Els meus inicis a la selecció
tampoc no van ser fàcils, però de mica en mica
vaig anar entrant. Els èxits a Atlanta i a Utrecht van
ser els fruits d'un treball molt dur, però la qualitat
humana de l'equip era excepcional.
A l'Egara DHM hi ha hagut un canvi
generacional. Com veus l'equip?
Molt bé. El Club pot estar molt content i molt tranquil.
L'equip ha fet partits molt bons i, a més, ha demostrat
que té capacitat per resoldre en els moments determinants.
Això i l'eficàcia en el penal és fonamental
per a qualsevol conjunt.
Què els diries als jugadors
que han començat la seva trajectòria?
Actualment l'Egara és un equip guanyador. Però
cal recordar que aquest fet no ve sol, sinó que costa
molt d'aconseguir. És bàsic que s'aprengui dels
partits que es perden. Els jugadors? Els joves que arriben són
diferents de quan nosaltres vam entrar. Són més
descarats. I això és positiu, perquè la
mescla entre l'experiència i l'atreviment acostuma a
donar bons resultats.
Quin missatge donaries als jugadors
de cara a aquesta Recopa?
Jo sempre he pensat que s'ha de xalar amb l'esport. De fet,
el hockey, com la resta d'esports, no deixa de ser un joc. Per
tant, jo els aconselleria que juguessin amb alegria. Dins del
camp s'han de deixar anar, s'han d'arriscar. I per damunt de
tot els diria que per afrontar qualsevol competició cal
tenir mentalitat guanyadora.
Com valores el fet que la Recopa s'organitzi
a l'Egara?
Per al jugador això no ha de ser tan transcendent, perquè
ha de saber-se adaptar i competir de la mateixa forma sigui
quin sigui l'escenari. Evidentment, però, el fet de jugar
a casa aporta més avantatges que inconvenients. Malgrat
tot, insisteixo que l'entorn és el menys important.
Actualment, vius el hockey des de la distància.
Sí, i el cert és que pensava que em costaria més.
Portava molts anys amb la mateixa rutina, gairebé supeditava
la meva vida a les temporades de hockey. Ara, la meva visió
és a llarg termini. Fer d'entrenador? Ho veig complicat.
El nivell de dedicació d'un entrenador és més
alt que no pas el d'un jugador. I jo, ara per ara, no m'ho puc
plantejar.
I, en el temps de lleure, et dediques
a pintar...
M'hi dedico des de fa dos o tres anys. I m'ajuda a desconnectar.
Pintar em dóna una sensació de llibertat molt
gran.
El vers per comentar: "La bellesa
de l'home és que crea bellesa".
A diferència dels objectes, l'ésser humà
és capaç de crear, és capaç d'emocionar.
La sensibilitat humana és un dels trets que millor ens
defineixen. És cert que tant es pot crear bellesa com
crear odi, però jo m'he decantat sempre pel costat positiu
de la creació.
Què
és la bellesa? Des de Manacor en Miquel Àngel
l'encalçava amb afany. En Riera, poeta ignorat, sabia
que l'encalç venia a ser una posa, perquè al
capdavall la bellesa és pertot. O no? Jan Dinarès,
gràcies.
Pere
Ejarque |
|