Club EGARA

Nº 53 març 2003

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

La bústia

Darrer partit de la lliga de hockey herba. D'una banda, l'Egara, que hauria de guanyar per una diferència mínima de set gols per ser campió de lliga per davant del Júnior. De l'altra, l'Egara 35, que si guanya podria assolir una magnífica tercera posició final.
Dos equips que sovint juguen i entrenen junts. Dos equips del mateix Club. Dos equips formats per amics i companys. Per a tots ells, un partit més. Un de tants que han jugat d'altres vegades els uns contra els altres.
Comença el partit. Comença, probablement, com tants d'altres partits. Amb errors arbitrals, gols anul·lats…
Com a mare i espectadora no vaig veure cap mala intenció per part de l'àrbitre, ni cap aliniació estranya per part dels entrenadors. Encara que, pel que es va veure, potser aquesta opinió no era compartida per d'altres mares i pares espectadors.

L'Egara s'avança al marcador i comença la cridòria. Indignació d'uns i alegria dels altres.
Des del públic s'irradia un nerviosisme fora de mida que contagia els jugadors. Comencen les faltes, les caigudes, les lesions.
Segueixen jugant entre insults, crits, falta de respecte, antiesportivitat. Augmenta la cridòria, l'espectacle és certament vergonyós.
I estem parlant d'un partit entre nens i nenes de set i vuit anys! Un partit de 4/4 entre amics que creuen en la noblesa de l'esport i en què hauria de guanyar el millor.
Cal realment que els ensenyem que, de vegades, es pot fer que no guanyi el millor? Cal que els ensenyem que un àrbitre pot afavorir malintencionadament un equip o que un entrenador pot prendre decisions perquè el seu propi equip perdi?
En aquest partit, àrbitre i entrenadors van actuar correctament, mentre els pares, amb un comportament lamentable, van fer tota una exhibició d'allò que realment està de més en el món de l'esport. Els vam donar als nens tota una lliçó de com s'embruta l'esport i la competició. És això el que volem, com a pares, més enllà del resultat d'un partit?
Caldria una reflexió.

Karina Herms.