52 febrer2003
el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Club Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge| La Veu del soci
|Persones|La teva opinió|La bústia|

El Carnestoltes
Com cada any, el dissabte de Carnestoltes el nostre Club s'omple de canalla disfressada de les formes més diverses. Enguany la festa es celebrà l'u de març.
El nostre Carnestoltes infantil, molt concorregut, va estar animat i dirigit per la inigualable Clara Espasa, que com sempre va estar excepcional.

Que cada any poguem anar celebrant aquesta bonica diada que omple d'animació i alegria tot el Club.
Redacció
Fotos: Salvador Vives i Jorba

Àrea Social

Hem rebut diversos suggeriments respecte a l'obertura de la porta corredora del xalet per facilitar els accessos al Club.
Entenem que la major necessitat es produeix els dissabtes , diumenges i festius al matí, degut a la superior afluència de socis i per tant, hem donat les instruccions oportunes amb la finalitat que, en aquests dies, es procedeixi a l'obertura de la porta de bon matí.
Esperem que aquesta mesura doni resposta als suggeriments rebuts.

Joan Gabarró


Campanya captació de socis

De la recent enquesta d'opinió realitzada al colectiu social l'any 2.002, es va tabular una resposta positiva a la pregunta:

"Tens coneguts que podrien estar interessats en fer-se socis del Club Egara"?.

Concretament hi va haver 93 respostes afirmatives d'entre els que van respondre l'enquesta, que manifestaven tenir coneguts interessats en fer-se socis del Club, majoritàriament si hi hagués una oferta especial.

Per tant, el Club vol donar resposta a aquesta possibilitat i posa en marxa una campanya per aquesta especial ocasió.

La campanya consistirà en el següent:

1.- Cada soci/a del Club podrà presentar amics, familiars o coneguts interessats en fer-se socis del Club.

2.- El nou soci/a presentat no haurà d'abonar excepcionalment cap quantitat per quota d'entrada o inscripció, abonant tan sols la quota de soci establerta que li correspongui.

3.- Al soci/a presentador se li abonarà en la seva compta la quantitat equivalent a tres mesos de la quota bàsica del nou soci presentat, sempre i quan el nou soci romani en situació d'alta un temps mínim de sis mesos.

4.- La campanya finalitzarà per qualsevol de les següents circumstàncies:

En el moment d'assolir 100 noves altes de socis.
b) El día 30 de Juny del 2.003.

Esperem que el disseny de la campanya respongui a les expectatives i necessitats expressades en l'enquesta realitzada.

Joan Gabarró


Excursions a les fonts intermitens de la Serra de l'Obac, Castellsapera i el Paller de Tot l'Any

El passat diumenge 19 de gener es va fer la quarta caminada, en aquesta ocasió al sector de Rellinars, concretament a la zona on l'aigua n'és protagonista.


Per començar, els quasi quaranta assistents es van aturar al quilòmetre 7 de la carretera de Rellinars per fer una ullada als Caus del Guitart, actualment secs, a pesar de les abundants pluges darreres. Després es deixaren els cotxes al km 13,5 i començà la ruta prevista: la font de Carlets, la feixa del Gram -on esmorzàrem-, la Barbotera, la Pedregosa (que s'hi entrà uns metres) i finalment la Saiola.


El retorn es va fer anant a la casa i font de la Boada, idílic racó on quan tanquem els ulls recordem l'època que les masoveres rentaven la roba a la bassa que hi ha al davant i que recull l'aigua de l'esmentada font. Un dia excel.lent, tant pel clima com per l'ambient, que ens va fer conèixer una zona molt poc coneguda i menys visitada, que la fa encara més atractiva.

I el 19 de febrer l'excursió es va fer cap el Castellsapera, punt més elevat de la Serra de l'Obac (940 m) i el Paller de Tot l'Any. El dia es llevà molt fred, però el sol ens acompanyà quasi tot el matí. Després de la forta pujada al Coll de Tres Creus, ens vam arribar a la boca de l'avenc del Castellsapera i d'aquí fins el cim del mateix nom. Encara hi havia molta neu i la canalla disfrutà molt.
D'aquí, tot seguint ja el Camí Ral, ens vam arribar al Paller de Tot l'Any on varis dels nostres consocis escalaren aquest monolit i disfrutaren de l'esplèndida vista que el seu cim ofereix. Cal agraïr l'ajuda de tres companys del Centre Excursionista que ens ajudaren a pujar el Paller amb les seves cordes i aparells d'escalada.
Els quaranta quatre assistents vam quedar molt satisfets d'aquesta jornada.


PROPERA EXCURSIÓ:
-Diumenge, 30 de març, DE L'OBAC A LA MATA.
A l'entrada del Club hi trobareu tota la informació. Us esperem, doncs és una caminada molt fàcil i bonica.

Redacció
Fotos: Salvador Vives i Jorba


Safari fotogràfic

Dia de pluja. Si deixes el cotxe una mica lluny, de segur que et mullaràs.

Doncs no val pas la pena córrer aquest risc i el millor de tot és posar el cotxe al davant de la porta d'entrada del Club, encara que sigui en zona prohibida.
Almenys així un es mulla menys. I els altres que es fotin. I l'educació viària, també.Què passarà el dia que tots pensem igual que el conductor del vehicle de la fotografia?

Servei de Captures


M'han dit..
El Ton Aurell se'n va anar a l'India...
Penso que, a l'Egara, qui més qui menys, ha conegut o ha tingut amistat amb el Ton Aurell... el "gran Tonetti", com l'anomenàvem els amics.

En tenia molts d'amics -entre els quals m'hi compto- i la seva activitat professional (era representant de productes químics) el va relacionar amb moltes persones de tota classe social i de totes les idees.
Era (i és, en el record) molt apreciat per tothom. En Ton era un personatge d'aquells que, diria, en queden pocs. Senzill, senyor, dialogant, charmant, sincer, bon fill, bon germà, bon marit, bon pare, bon avi, bon amic, bon company, hockeyman, obert, tendre emotiu, "currant", sensible, natural
cavaller... i, bon gourmet!. Encara el recordo els dissabtes al Club presidint la taula i donant el vist-i-plau als començals que l'acompanyaven a punt de dinar.Sovint assaboriem productes de l'hort de la seva granja.
Va estar vinculat al Club com a soci, com a jugador i també com a directiu. Va ser honorat amb el Gran Collar de l'Ordre del Drac de Sant Llorenç i va ser promotor de les noves intal·lacions del Club. També va ser directiu de la Federació Catalana de Hockey.
Amb aquesta responsabilitat va tenir l'ocasió de viatjar a l'Índia amb motiu d'un torneig de hockey en el qual hi prenia part la selecció espanyola absoluta.Entre els molts amics que va fer hi havia el Sr. Jonc, director del Zoo de Barcelona. El Ton li va comentar que estava últimant els detalls d'un viatge a l'Índia... i vet aquí que d'aquella conversa en va sortir un encàrrec: portar un elefant! Sí, sí, un elefant. L'encàrrec, és clar, el va sorprendre, però va acceptar el repte. Per abaratir el cost de l'operació li va suggerir que podrien fer una "permuta" amb un toro... els asiàtics, és clar, es van tancar en banda: van dir que hindús sí, però tontos no.
Per estranya que fos la comanda, com a bon comercial que era, es va proposar tirar l'operació endavant. No era fàcil, ja que el preu de la "bestiola" no era a l'abast del zoològic. Solució? Buscar un esponsor, una paraula que aleshores sonava a "xino" o gairebé. En dèiem trobar un "pagano". La famosa marca de mitges Platino va costejar la compra de l'elefant.
Hom es pot suposar que aquell fet va ser tot un esdeveniment, original i poc corrent.Tots dèiem: saps, en Ton ha portat un elefant de l'Índia, en comptes de dur sticks, que era el que se solia portar cap a Catalunya d'aquelles contrades, ja que eren molt més econòmics, si s'aporfitava el viatge.
L'animal va arribar al zoo sa i estalvi. Fou batejat amb el nom de Dumbo i al peu de la gàbia hi havia un cartell amb el nom del seu protector. Dumbo va morir, però durant anys va ser l'alegria de la quitxalla que visitava el zoològic. L'elefant hindú és diferent de l'africà. És menys gros, té les orelles més petites, però té el cap més gran i és més domesticable. A l'Índia, tenir un elefant és símptoma de benestar i fa un gran servei al seu propietari en les diferents tasques de la vida quotidiana.
El Sr. Jonc per agrair la gestió comercial d'en Ton li va regalar un cèrvol que durant molt temps va córrer per la granja del Pla del Bonaire.
Aquest, crec, és un fet que demostra la originalitat d'en Ton, a qui sempre tindrem en la nostra memòria.

Cesc Llongueras


La nostra Calçotada

El dissabte dia 1 de març, el grup Bon Soci Cuina va organitzar la tradicional calçotada al nostre Club.

Enguany els comensals superaren les 130 persones i es van consumir més de 3000 calçots amb companyia d'unes bones racions de butifarra i mongetes del ganxet.

A tal efecte es cremaren una camionada de sarments.

Tot plegat una bona revetlla, on la distensió i germanor per part de tots els assistents fou la nota més destacada.

Redacció
Fotos: Rafa Mundet

Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge| La Veu del soci
|Persones|La teva opinió|La bústia|