Toni
Solà Palet, sòci nº 333 |
Nascut
a Terrassa el 1949, Toni Solà compta amb una llarga trajectòria
al Club. Des de sempre vinculat a l'esport de la raqueta, és
comercial en l'empresa de la seva família, Solà
Paper. A banda del tennis, és amant de la muntanya i
del futbol. Quedem per veure'ns el dimecres 22 de gener, a quarts
de vuit del vespre a la redacció de "el drac".
A fora, hi ha l'equip de DHF. |
Aquell
mateix vespre, jugaran amb el CD Terrassa a Les Pedritxes. I
així.
La teva vinculació amb l'Egara ve de lluny...
Sí, ja en fa uns quants d'anys. Començaré
pel començament: A mi m'agradava molt jugar a futbol.
Quan tenia quinze anys hi jugava, concretament al Matadepera,
però tan sols vaig ser-hi una temporada. Quan vaig deixar-ho,
el meu pare em va comentar la possibilitat de venir a l'Egara
a rebre classes de tennis. I fins avui.
Què recordes d'aquella època?
Bé, moltes coses. Recordo que de seguida em vaig integrar.
I també recordo que acostumava a quedar-me al Club per
veure els partits de tennis que hi jugaven els Utset, Cunillera,
Sanahuja...
Bons records, doncs...
Sí, el cert és que sí. A més, al
mateix temps que jo van començar a jugar a tennis sis
o set més i vam configurar una bona colla, ens aveníem
molt. Tots junts vam formar l'equip "C" de l'Egara...
érem Sebastià Badiella, Cesc Escudé, Joan
Turu, Jordi Orti... teníem de capità a Joan Brugués.
Recordo que vam començar a participar al campionat de
Catalunya i sempre sortíem apallissats... però
va ser una època molt bona, sí.
Alguna anècdota també deus recordar...
Bé, més que anècdotes vam viure situacions
curioses. Recordo, per exemple, que en els primers enfrontaments
que disputàvem contra d'altres clubs perdre per un doble
6-1 era considerat un bon resultat, perquè estàvem
acostumats a no guanyar ni un sol joc. Però és
clar, allò eren els inicis...
Actualment, com veus la salut del tennis ratllat?
La veritat, veig el tennis de l'Egara una mica trist. Trobo
a faltar gent més jove, perquè la majoria dels
que juguem rondem els cinquanta anys. Estaria molt bé
que hi hagués jugadors de vint anys que abanderessin
el relleu. Potser això passa perquè els que juguem
som una mica tancats, i aquells que s'inicien potser els deixem
una mica de banda. No ho sé, amb els meus companys hem
comentat aquesta situació força vegades i no hi
acabem de trobar els motius...
I, en general, com valores la salut de l'Egara?
A l'Egara el veig bastant bé. A vegades passem èpoques
difícils, però aquestes etapes es van superant.
T'haig de confessar, de totes maneres, que no segueixo molt
d'aprop el dia a dia del Club.
I els altres esports del Club, els segueixes?
Més o menys. El hockey, per exemple, sé que va
prou bé. Amb equips al capdavant de les classificacions
i amb bon nivell. Ara, estar a aquest nivell també deu
suposar moltes despeses...
Una de les teves aficions és la muntanya...
Molt sovint m'arribo a Sant Llorenç. Però sempre
depèn força de les persones amb que surts a caminar.
De vegades, també vaig per la zona de Montserrat.
Com a professional del paper, què et sembla el de "el
drac"? Caldria passar al color?
Bé, a mi em sembla que no és necessari. Passar
a paper de color suposaria augmentar notablement la despesa.
A més, penso que el canvi que heu fet amb el pas cap
a paper estocat ha estat molt positiu.
El vers per comentar: "El temor ens ha fet perdurables,
el desig encara ens fa visibles."
La por ens fa ser més previsors, mentre que els desitjos
són els que ens donen les ganes de viure. Em sembla que
aquest vers va una mica per aquí...
El vers d'aquesta edició és de Màrius "el
gran". Els grans -no ho dubteu perquè a mi m'ho
ha xiuxiuejat una fada de nom Ernesta- són grans per
diversos motius. Un d'ells, potser el més diàfan,
és la seva clarividència. Un altre, potser més
amagat però no per això menys important, és
el seu lúcid perepunyetisme. Què vol dir tot això?
Segurament, res. És a dir, tot. Per cert, les del DHF
van acabar perdent per 3 a 1. Toni Solà, gràcies.
Pere
Ejarque |
|