Ses
Majestats els Reis d'Orient:
"Som mags perquè portem il·lusió"
| Són
Reis. Són Mags. Són d'orient. I són tres.
Acompanyats dels seus patges van visitar-nos el sis de desembre.
Aquest butlletí, atent a les múltiples visites
que reb el nostre Club, no podia passar per alt la de Ses Majestats.
I entre regal i regal un servidor va aconseguir uns minutets
per parlar amb ells. |
 |
Perdonin
la meva ignorància... d'orient, sí... però,
ben bé d'on vénen?
Venim d'orient, sí. Orient, com vostè ja
deu saber, és a l'est. L'est és en la direcció
contrària de l'oest. És a dir: hi ha el nord,
que és al revés del sud, o el sud al revés
del nord, com vulgui... Bé, doncs el mateix! Però,
això sí, sempre segons com es miri. Escolti, li
ho direm més senzill: vostè ha de prendre un punt
de referència i llavors ja s'orienta -ara no diem res
de l'orient-. |
 |
Volem
dir que, com tot, sempre depèn de la referència
que vostè agafi. Ja ho entén, oi?
Bé,
sí... però, per què són mags,
també? Fan màgia? No, màgia
no. No practiquem la màgia tal i com vostès
l'entenen en l'actualitat. Nosaltres som mags perquè
portem il·lusió. I caram! Els últims
anys estem comprovant que cada vegada en fa falta més,
d'il·lusió! Si en fa falta d'il·lusió!
No ho veu així, vostè?
|
 |
Sí,
potser sí... jo, perdonin, és que encara estic
amb l'orient... Però canviem de tema: si vostès
són Reis, a qui manen?
És que vostè no sap absolutament res! Però
bé, ja li ho expliquem: miri, nosaltres som reis, sí.
Però no posseïm cap territori ni dirigim cap país.
Som Reis perquè els infants ens ho diuen. Som els Reis
dels infants: avui dia, les persones que són capaces
de dibuixar un somriure en el rostre d'un infant són
reis. Nosaltres som els representants de totes aquestes persones.
Ara sí que ens segueix, no? |
|
És
clar, el somriure d'un infant... Colossal! I són tres.
En Melcior, en Gaspar i en Baltasar. Quan fa que es coneixen?
De sempre. Ui! Si en fa d'anys! Ep! I no s'oblidi que no viatgem
sols. Sempre ens acompanyen els nostres fidels patges. Sense
ells no ens seria possible dur a terme tota la feina que tenim.
A mi, perdoni de nou, els patges
sempre m'han fet mitja por...
No home, no! No ha de tenir por dels patges! Si són
de molt bona pasta! El que passa és que vostè
no deu tenir la consciència tranquil·la. Ja
s'ha portat bé aquest any?
Jo? Bé, sí, no... això
ja li ho vaig escriure al patge xiu-xiu! Ara, comprenguin-me,
em fa vergonya... l'entrevista... la llegeix gent... ja m'entenen...
No hi pateixi, home! No el volem posar en cap compromís.
Li ho preguntàvem perquè a vegades les coses
no s'entenen de la manera que s'han d'entendre. Primer de
tot: vostè no ha de tenir por de res, sinó que
ha de ser valent, tant com pugui. Segon: portar-se bé
o no cada vegada és més difícil de valorar.
Miri, quan vostè se'n vagi al llit, encén el
llum de l'habitació i parla cinc minuts amb el coixí.
I rumiï sobre allò que ha fet. Vostè mateix
sabrà si s'agrada o no. Ep! I això és
vàlid per a tothom.
Sense vergonya i amb examen de consciència,
doncs.
Exacte! Però ara no s'ho agafi tot tan fil per randa.
No s'atabali. Pensi que les coses s'han de prendre amb serenor,
perquè el camí és molt llarg i la vida
no és una cursa que la guanya el més ràpid.
Amb això li volem dir que el nostre "porteu-vos
bé" no és per coaccionar ningú,
sinó que vol ser un horitzó. Amb coratge i reflexió
personals ja ens basta. Ep! Però això tampoc
no és tan senzill, no es pensi...
No, és clar... I una cosa
més. Què vol dir el carbó?
Jove, el veiem molt perdut! Quan portem carbó a algú
vol dir que li manca una mica d'escalfor en la seva vida.
Que ha de provar d'acostar-se als altres, que ha de mirar
de comprendre aquells que l'envolten, que ha de procurar posar-se
al seu lloc... Tot això que tanta falta fa.
I jo que em creia que rebre carbó
era com un càstig...
És que vostè sempre es precipita a l'hora de
jutjar les coses! Miri, de cap de les maneres nosaltres podem
pensar en regalar ni càstigs ni mals tràngols.
La nostra premissa sempre ha estat ajudar les persones. I
aquesta ajuda és diferent segons cada cas. Quan regalem
carbó a algú tan sols volem recordar-li que
s'està mirant massa el melic. De melics n'hi ha molts
i si una persona té ganes d'escoltar-los, comprovarà
que uns es criden als altres. Ara m'entén, oi?
No sento cap melic, ni el meu, per
ara. Però ho provaré. Sigui com sigui, moltes
gràcies per la seva visita al nostre Club.
L'agraïment és nostre. I no s'amoïni si hi
ha coses que no ha entès. Té tot un any per
pensar-hi. I, a més, nosaltres l'any que ve tornem.
Com sempre.
Ses
Majestats tornaran el 2004. I "el drac" també
hi serà. Una petita confessió personal: sabeu
què em van regalar els tres Reis d'Orient després
de la xerrada? Un coixí.
Text:
Pere Ejarque
Fotos: Xavi Rubio
|
|