| Nº
51 gener 2003 |
el
drac - Butlletí
informatiu del Club Egara |
 |
Egara DHM: sotscampions al
Campionat d'Espanya Hockey sala. |
Durant
els dies 27,28 i 29 de desembre es va disputar, sota l'organització
del nostre club, el Campionat d'Espanya de hockey sala a les instal·lacions
del Pavelló Municipal de Matadepera.
El format del campionat és el de dos grups de quatre components
que disputen tres partits a forma de lliga. Els dos primers classificats
de cada grup es classifiquen per semifinals i els guanyadors d'aquestes,
disputen la gran final. El nostre equip va quedar enquadrat al grup
B, juntament amb el conjunt gallec de l'Albor, el San Vicente alacantí
i el UCM2M12 (Complutense), amb els que s'enfrontaria per l'ordre
indicat. |
 |
El
primer partit doncs, es juga amb l'Albor, un club gairebé desconegut
pel públic, però que va quedar primer a la fase sector
de Santander deixant fora a tot un Sardinero, per tant, no seria bufar
i fer ampolles.
L'Egara, tot i presentar un equip molt jove, va tirar el partit endavant,
golejant per 6 a 1 i començant doncs amb molt bon peu el torneig.
En el segon partit davant el San Vicente es torna a evidenciar que
l'equip es troba en un bon moment i que té molta facilitat
per marcar. |
 |
El
resultat final parla per si sol, 8-3.
El darrer partit de grup contra la Complutense és, però,
un test definitiu per veure realment el sostre de l'equip. Només
la victòria dóna matemàticament la primera posició
del grup i així poder-te creuar amb el segon de l'altre. L'empat
no serveix. La primera meitat és espectacular i l'equip madrileny,
de gran tradició en l'apartat de sala, és desbordat,
arribant-se al descans amb un clar 4-0. |
 |
A la represa, els universitaris ratllen a un gran nivell i l'Egara
no pot fer front a l'assetjament que efectuen, reflectint aquest fet
el resultat final d'empat a 4 i segon lloc del grup.
La semifinal ens enfronta a l'Atlètic, en un pavelló
ple de gom a gom.
L'emoció i entrega dels enfrontaments en herba es trasllada
a la sala. El partit és dels que fa afecció, molt igualat
i amb moltes alternances al marcador. |
 |
Al
final, després d'un gol en el darrer minut, derrotem als groc-i-negres
per un ajustat 6-5.
A la final, un vell conegut, la Complutense, que s'ha desfet dels
canaris del Taburiente, torna a ser el rival. El partit però,
per mala fortuna nostre, no es desenvolupa com el de grup, i en tot
moment és dominat pels madrilenys, que fan palesa la seva superioritat
en aquesta disciplina, fent gala, a més, de bones dosis de
veterania. El resultat final, tot i l'entrega i les ganes dipositades
en aquest partit va ser de 4-5 pels universitaris. |
Malgrat tot,
cal destacar el bon nivell aconseguit pel nostre equip, que sumat a la joventut
que compta, ens augura un bon futur en aquesta disciplina, on esperem poder
celebrar títols ben aviat.
Text: Josep
Ejarque Guillamat
Fotos: JTG / JDD
 |
Visita dels Barcelona Crackers |
|
| El
passat dia 28 de desembre vàrem tenir al Club uns convidats
molt especials, l'equip dels Barcelona Crackers. Un grup força
nombrós de persones que ens varen fer adonar que hi ha
altres formes de viure l'esport, altres formes d'estimar-lo. |
| La
jornada va començar amb un dinar servit en el restaurant
on una bona colla de socis vàrem compartir taula amb
els components i familiars dels Barcelona Crackers. En aquests
casos cal trencar el gel, i al nostre Club hi ha persones especialitzades
en aquests afers. La Glòria Broto, la Beta Marqués,
la Marta Puig, el Josep Armengol, la Pili Broto, el Cesc Llongueras
i d'altres acompanyants van saber convertir l'acte en un dinar
de germanor. |
 |
Hi
ha gent molt aplomada en aquest Club! M'agrada dir-ho.
Durant el dinar vàrem conèixer al Toni Caballero
i l'Araceli, màxims responsables dels Barcelona Crackers.
Ens van explicar les circumstàncies que envolten l'esport
per discapacitats, les dificultats en la mobilitat, la necessitat
dels acompanyants, la importància del suport dels familiars,
les escasses ajudes oficials... Un munt de qüestions que
nosaltres no ens plantegem gairebé mai. Tot plegat perquè
aquests nois i noies puguin jugar una estoneta. És tant
important poder jugar aquesta estoneta! |
Tots
sabem, perquè tots hem estat nanos si fa o no fa, la
importància de jugar, de competir, de pertànyer
a un equip, d'esforçar-nos per millorar i de poder guanyar.
Aquesta riquesa de l'esport i del hockey és el que els
pares dels Barcelona Crackers no han volgut negar als seus fills.
Aquesta actitud valenta i decidida és, sens dubte, admirable.
Tots sabem, perquè tots hem estat nanos si fa o no fa,
la importància de jugar, de competir, de pertànyer
a un equip, d'esforçar-nos per millorar i de poder guanyar.
|
 |
Aquesta riquesa de l'esport i del hockey és el que els
pares dels Barcelona Crackers no han volgut negar als seus fills.
Aquesta actitud valenta i decidida és, sens dubte, admirable.
Ells estan agraïts al nostre Club per la oportunitat de
jugar contra els nostres cadets. I nosaltres els estem agraïts
per la lliçó d'humanitat que ens han donat.
Al final de l'àpat el Lluís Mercadé va
dirigir unes paraules als participants encoratjant-los a persistir
en la pràctica d'aquest esport i obrint-los les portes
del nostre Club per a futures ocasions.
Després del parlament vàrem anar cap a les furgonetes
especialment habilitades per les cadires de rodes i el Ramon
em va dir: els ha agradat el dinar, he sentit "estaba buena
la fideuá". Ens vam creuar un somriure. |
El
partit al Pavelló de Matadepera va comptar amb la presència
de nombrós públic. Per part de l'Egara el nombre
abundant de jugadors va permetre força relleus que l'entrenador,
en Ramon Sala, es va encarregar de realitzar amb encert.
Els Barcelona Crackers varen fer un partidet previ entre ells
per escalfar motors. Després va començar l'enfrontament
amb els nostres. |
 |
La primera part es va decantar per els ratllats amb gols del
Pere Autonell i l'Àlex Sabater, amb caballito inclòs.
L'Egara va començar amb força, un joc sorprenentment
sòlid i poques ganes de perdre. Però a la segona
part varen canviar les tornes. Mentre que els nostres donaven
senyals de cansament, els Crackers es van posar les piles i
amb dues cavalcades del John varen igualar el marcador. Aquest
resultat
de 2 a 2 va donar pas a la pròrroga i el marcador ja
no es va moure més.
|
 |
Acabat
el partit, els nostres es van felicitar per haver-ne sortit prou ben
parats donat el cansament, i van felicitar amistosament als rivals.
La veritat és que abans del partit ja ho haurien firmat.
Després va seguir l'acte protocol·lari d'entrega de
medalles, entrega realitzada pels jugadors del nostre primer equip
masculí que, amablement, es van fotografiar amb tots els participants.
Seguidament el nostre president, Ròmul Prat, va donar al president
dels Barcelona Crackers, Toni Caballero, un trofeu recordatori en
agraïment a la seva participació en els actes de commemoració
del 50è Aniversari de l'Escola de Hockey del Club Egara.
En resum, aquesta ha estat una experiència molt enriquidora
per a tots plegats, que hem vist com en situacions molt difícils
per a la pràctica esportiva, a les persones amb voluntat ferma
i esperit de sacrifici no els detura res. Sovint ens queixem per qüestions
molt trivials en el nostre dia a dia, sovint amb raó. Però
aquestes petites raons no ens han de fer perdre de vista precisament
això, la seva petitesa, la seva puerilitat. Les qüestions
veritablement grans les encarem poques vegades, i l'exemple dels Barcelona
Crackers ens pot molt bé ensenyar el camí correcte.
Joan
Ferran
|
|
Valorem! |
|
Hem
deixat enrera l'any 2002, l'any del 50è aniversari de
l'Escola de Hockey del Club Egara. Creiem que és un bon
moment per fer-ne balanç i repassar de quina manera ho
hem anat celebrant.
Vam presentar totes les activitats en un magnífic acte
que va tenir lloc al museu Melcior Colet a Barcelona. En l'acte
vam donar un dossier on s'explicaven totes les activitats que
aniríem realitzant al llarg de la temporada a partir
d'unes accions determinades: EXPRESSAR,
COMPETIR, RECORDAR, CONVIURE, FORMAR i SENTIR.
Els alumnes de l'Escola van EXPRESSAR
la seva manera de veure el hockey mitjançant els seus
dibuixos en el concurs de pintura.
Vam COMPETIR en el Campionat
d'Espanya Infantil, la única competició nacional
a nivell d'escoles de hockey on vam demostrar un boníssim
nivell tan esportiu com organitzatiu.
La història d'aquests 50 anys la vam RECORDAR
amb una magnífica exposició de fotografies.
Durant un llarg cap de setmana vam CONVIURE
amb tots els jugadors i acompanyants dels equips participants
en el Torneig de les Escoles i, amb ells, vam compartir bon
hockey, àpats i festes.
Hem fet coincidir aquest 50è aniversari amb la creació
de l'Escola de Monitors i Entrenadors de hockey del Club per
seguir FORMANT els que,
més endavant, formaran als nostres alumnes.
L'últim acte va ser el dia que vam compartir amb els
jugadors del Barcelona Crakers i les seves famílies un
dinar i un bon partit de hockey sobre cadira de rodes. Ells
ens van fer SENTIR el que
és fer esport amb altres condicions i ens van explicar
la manera de poder continuar col·laborant amb ells.
Només ens resta donar-vos les gràcies a tots els
que, d'una manera o una altre, heu participat en el desenvolupament
d'aquest 50è aniversari, en especial a la Itziar, el
Jordi, el Xavi, el Joan, el Cesc i el Josep. A tots ells, moltes
gràcies i per molts anys a tots!
Glòria Broto
|
|
EuroHockey
cup 2003, comitè organitzador:
Esteve Bosch i Jordi Tost, responsables de l'area
económica |
Esteve Bosch, responsable
control econòmic del comitè organitzador:
"El
soci previsor gaudirà de descomptes"
Jordi
Tost i Esteve Bosch.
Foto: Rosa Talamàs |
Quines
són les prioritats pel què fa la part econòmica
de l'organització de la Recopa?
Respecte a la part econòmica de la Recopa hi ha tres
prioritats: en primer lloc tenir un rigorós control
de les despeses, en segon aconseguir una bona organització
i, per últim però no menys important, fer que
el soci gaudeixi d'alguns avantatges econòmics.
|
I
de quina manera ho dureu a la pràctica?
De fet, ja ho tenim força preparat i alguna cosa ja us
la puc avançar. Per exemple, tot soci previsor podrà
comprar la moneda de pagament (el "Drac") amb descomptes
i també tindrà millors preus amb els abonaments
i entrades, a més d'alguna altra cosa que ja us anirem
comunicant.
Què podem fer els socis per ajudar en l'àrea que
dirigeixes?
Per arribar a aconseguir tots els nostres propòsits necessitem
fonts d'ingressos, així que no aniria gens malament propostes
de supporters o de qualsevol altra ajuda publicitària
(en les línees que segueixen el Jordi Tost us ho explicarà
més detalladament). Penseu que el club som tots i aquestes
organitzacions necessiten molt d'esforç personal i econòmic.
Però sabem bé que amb la col·laboració
que sempre trobem per part vostra aconseguirem el nostre propòsit:
la organització d'una Recopa digna del Club Egara.
Creus
que els voluntaris és un element clau per a l'organització?
Sí, totalment, i aprofito aquesta entrevista per animar-vos,
una vegada més, que tots aquells socis que tingueu previst
fer de voluntaris durant la Recopa d'Europa, ompliu la butlleta
que adjuntem amb aquest número de "el drac".
Penseu que per la organització, sobretot les àrees
de competició- equips, instal·lacions...- és
molt útil saber de quantes persones podem comptar. Per
tant, no espereu a l'últim moment per comunicar-ho i,
tots aquells interessats, ompliu la butlleta. Moltes gràcies!
|
Jordi Tost, responsable de l'àrea de financiació del
comitè organitzador:
"Cal
l'ajut de tots per aconseguir l'èxit"
Quins són els objectius i propòsits de l'àrea
que dirigeixes?
El principal objectiu de l'àrea de finançament
és optimitzar la font d'ingressos, és a dir, obtenir
diners per cobrir el pressupost que comporta una competició
europea d'aquest tipus i maximitzar les diferents partides d'atípics
mitjançant els sponsors, patrocinadors i col·laboradors.
De propòsits n'hi ha molts, encara que el més
important és, per una banda, aconseguir cobrir les despeses
i, per l'altra, satisfer totes aquelles empreses i professionals
que amb el seu suport econòmic recolzen aquesta competició
europea de màxim interès esportiu i mediàtic.
Us
heu posat ja ha treballar?
Sí, des del més d'octubre que hi estem treballant.
Val a dir que l'experiència viscuda l'any 1999 amb
la Copa d'Europa al nostre Club, facilita molt la feina. La
nostra estructura de treball està organitzada en tres
fases: la primera és cercar els sponsors oficials de
la competició, sol·licitar les subvencions als
organismes oficials, els possibles acords amb TV..., la segona
els patrocinadors i col·laboradors, els preus dels
abonaments, entrades... i la tercera la perfecte coordinació
amb les altres àrees del comitè.
Us
calen voluntaris- ajudants?
Sí, tota ajuda és bona ja que tothom coneix
un o altre que pot estar interessat a participar en la nostra
competició i òbviament quants més contactes
fem més possibilitats hi ha d'ingressar atípics,
fonamentals per l'èxit econòmic. És per
això que aprofito des de "el drac" per dirigir-me
a tots els socis i simpatitzants del nostre Club per demanar-los
la seva col·laboració, gràcies.
Aprofito també per agrair als components del nostre
equip de treball:
Vicens Ruiz, Arnau Izard, Fernando Bolde, Xavier Graells,
Jordi Torredemer, Quim Juncosa, Pepe Torredemer, Carles Solano
i la supervisió del Quique Carrera com a membre de
la junta directiva, així com la col·laboració
especial del nostre gerent Joan Gabarró.
Què
n'esperes de la Recopa en conjunt?
En primer lloc que la guanyem, aquest és l'objectiu
principal. En segon lloc, que gaudim tots plegats, socis,
no socis i simpatitzants d'una competició europea amb
un bon Hockey i una excel·lent convivència amb
els supporters dels altres equips i, en tercer lloc, que tinguem
èxit organitzatiu, per tal de satisfer totes aquelles
empreses, professionals i voluntaris que hi col·laboren.
Quins
creus que són els equips més complicats?
Els del nostre grup i molt especialment el "Club An Der
Alster" (GER), recordem que és l'actual campió
d'Europa, encara que qualsevol equip és complicat en
una competició europea a partit únic, és
per això que caldrà tenir cura també
del "Surbiton" (ENG) i el "Saint Gemain HC"
(FRA). De l'altre grup sens dubte l'equip holandés.
|
|
El Nadal de l'Egara 1935
DHF B |
 |
El
darrer partit de la competició d'herba va ser a casa
enfront el San Vicente d'Alacant. Aquest enfrontament suposava
el primer partit de la segona volta i el darrer abans de l'aturada
invernal.
El nostre equip va vèncer per tres gols a un, amb dos
gols del Marc González i un del Ricky Dinarès,
resultat que ens permet col·locar-nos en la tercera plaça
de la classificació provisional. |
L' Egara
1935 també va participar en el Campionat de Catalunya de Segona
Divisió de hockey sala assolint la tercera posició del
grup B.
La tornada a la feina es va fer efectiva el 7 de gener amb l'objectiu
de comencar la posta a punt sobretot en l'aspecte físic de
cara a la represa de la lliga.
 |
Per aquest motiu els dies 17, 18 i 19 de gener ens vam desplacar
a la Vall d'Aran en el que es pot qualificar de stage d'hivern.
Dissabte el matí arribàrem a les instal·lacions
de Baqueira-Beret (conegut com "Ba-be" per la gent
que està a l'última com el nostre capità)
per tal de fer una sortida amb raquetes de neu.Sí, sí.
Heu llegit bé. Raquetes de neu. Uns homes de ciutat com
nosaltres enmig de la muntanya més salvatge enfrontant-nos
al fred i a la neu sense més ajut que el de unes raquetes
i uns pals per caminar per la neu.
La marxa s'inicià en direcció nord-nordest (o
sud-sudoest tant és) amb un company del Xavi Bellés,
el Salva, a qui volem donar les gràcies per iniciar-nos
en les "arts muntanyenques", com a guia. Després
d'una parada per fer uns ganyips comencà la pujada de
veritat. Comparat amb el que vam fer, el Mortirolo, l'Angliru
i Tourmalet són tachuelas de primera categoria. |
 |
Un cop finalitzada l'ascensió arribava la recompensa:
unes vistes impresionants i un descens a tumba abierta on valia
baixar de qualsevol manera. A la nit un bon sopar típicament
aranès.
El diumenge el mal temps va frustrar les nostres intencions
d'esquiar però el cap de setmana havia valgut la pena.
Esperem que aquest ascens iniciat a la muntanya es segueixi
d'un més pronunciat a la taula classificatòria.
La primera cita és el 16 de febrer a València. |
Toni
Broto
Fotos: JDD i Jordi Amescua
|
Inés Arrondo,
campiona del Mon de Hockey |
|
|
La Inés te 25 anys i ve de Mar de Plata (Argentina).
Jugava al equip Saint Catherine's de Buenos Aires.
A més a més ha format (i encara en forma) part
de la selecció Argentina, amb la qual ja ha estat 89
vegades internacional. Amb la selecció ja ha guanyat
una medalla de plata als Jocs Olímpics de Sydney 2000
i darrerament ha quedat campiona del mon al mundial que es celebrà
el darrer any a Perth (Austràlia). També ha participat
amb èxit als Jocs Panamericans i al Champions Trophy. |
Fa
molt poc que has arribat d'Argentina. Quines impressions tens
del Club i de la gent?
La veritat és que vull destacar que la gent ens reb
molt bé. S'agraeix molt ser benvingut quan ets a l'estranger.
Una altra cosa que m'ha impactat molt és veure de quina
manera es viu aquí el hockey. Tothom el viu, són
amics, família. La gent s'apropa a veure els partits
i hi ha un entorn molt agradable. Una altra cosa que no m'agrada
tant és que fa molt fred. |
 |
Com
has arribat a l'Egara?
A través de contactes comuns, ens varem posar en contacte,
fins que vaig decidir venir a jugar a l´Egara .
Ja heu jugat el primer partit. Com has vist les teves companyes
d'equip?
Pel que m'han explicat, l'objectiu prioritari era mantenir la
categoria, la divisió d'honor. El primer partit ja l'hem
guanyat. Jo crec que el meu equip és interessant perquè
té caràcter lluitador, són noies molt joves
i tenen ganes de guanyar. L'actitud en si ja és molt
positiva. D'altra banda, jo crec que esforçant-nos i
entrenant potser podrem obtenir un millor resultat que el de
tan sols mantenir-nos. De totes maneres, he de dir que encara
que l'equip de l'Egara està bé, no sé massa
bé com són la resta dels conjunts.
A banda de jugar al primer equip, tindràs altres funcions
al Club. No és cert?
Sí, col·laboro en la formació de l'escola
ajudant al Ramon Sala i especialment en el control de la resta
d'equips femenins del Club i també com a secretaria en
l'Organització de la propera Recopa al nostre Club, portant
tota la tasca administrativa.
Quins plans tens per quan la Recopa i la lliga hagin acabat?
A finals de juny, quan tot hagi acabat, he de reunir-me a Argentina
amb la selecció per començar a preparar els compromisos
de final d'any. A par d'altres tornejos, hem de preparar-nos
per als Jocs d'Atenes del 2004.
Tens alguna altra afició a banda del hockey?
Sí, m'agrada molt l'art, la pintura, el disseny i, en
general, les arts plàstiques.
Des
de la redacció de "el drac" et desitgem molt
sort en la teva estada a l'Egara.
Anna
Amat i Comerma
Fotos: Rafa Mundet i JDD
|
|
DHF:
Inici de la Lliga
|
|
Per
fi arriba el moment que tots havíem estat esperant
durant molt temps: comença la lliga de DH Femení.
El primer partit ens enfonta a un equip que l'any passat no
ens va ser gaire agradable, doncs a casa vam perdre 7 a 0
i allà vam tornar a perdre de forma clara.
|
 |
El
començament del dia va ser prou dolent, doncs havíem
quedat al club totes a les 10:30 i al arribar ens donen la noticia
que el començarem amb una hora de retard a causa que
el camp estava gelat. Més nervis acumulats. Després
d'anar a caminar una estona, reunió i escalfament, comença
el partit.
Els primers minuts van ser un joc al mig del camp, i tots dos
equips perdíem boles tontes, però al minut 8,
després d'una molt bona recuperació de bola de
la Gemma a la linia 22 del Club de Campo, li passa a la Lisa
i des |
 |
de punta d'àrea fa el primer gol del partit.
1-0, i semblava que començàvem bé. El partit
continua amb bon joc dels dos equips, però elles començen
a atacar massa. En defensa s'estava fent un molt bon partit
i arribaven més que nosaltres, però totes les
jugades eren avortades. Després de dos penaltis córners
en contra, al tercer i a falta de 2 minuts per acabar la primera
part, ens van fer el gol de l'empat. |
 |
Certament
un gol molt tonto, doncs es van acumular l'error d'elles al
treure, i els nostres en defensa, en el que ni la Virginia ni
jo vam sapiguer treure aquella bola tonta. Bé, mitja
part i 1-1.
Per sort ens va arribar el descans i el gol se'ns va esfumar
del cap a totes. La segona part vam tornar a començar
de 0 i el nostre joc va millorar de nou.
Al minut 13 de la segona la Gemma i la Inés van fallar
un gol semicantat, fins que finalment al minut 22, la Gemma,
|
amb una
gran jugada individual a passe de la Floor, va fer de revés
el segon gol. A partir d'aquí va ser un atac constant d'elles,
i vam tornar a patir, però ja estavem acostumades des de l'any
passat (sembla que ens va servir d'alguna cosa…) i vam poder
salvar el partit. 2-1, 2 punts d'or per nosaltres, i de moment una
mica de tranquil·litat afegida. A més, aquest partit
va ser el debut de no poques jugadores a la Lliga Nacional: Virginia,
Inés, Floor, Anna Arch, Sònia Torredemer, Anna Sala,
i de part de l'estaff tècnic: Joan, Nacho i Joaquim.
En fi, aquí s'acaba la crònica del primer partit, esperant
seguir amb la mateixa forma i joc, i guanyant més partits!
Esteu tots convidats a venir-nos a veure. No som l'equip masculí,
però els nostres partits solen ser no aptes per a cardíacs!
Bon any a tothom!
Inés
Arancíbia
|
Noves
porteries per l'Escola |
|
Com
molts de vosaltres ja haureu vist, aquest any hem canviat
les 12 porteries de minihockey que hi ha al camp 2. Les antigues
estaven molt malmeses i per això vam demanar la col·laboració
d'alguns socis per tal de poder finançar-ne unes de
noves. La secció de hockey vol agraïr al soci
Albert Usé, al Nacho Dinarès i a l'empresa Construccions
Jordi Llobet la seva col·laboració en el finançament
de les noves porteries. Des d'aquí moltes gràcies!
I aprofitem la ocasió per fer-vos saber que encara
hi ha balles sense esponsoritzar. Per tant, si algun soci
o conegut vol posar algun anunci en una de les balles només
ha de comunicar-ho a la secretaria de club.
Secció de Hockey
|
|
|
