Com
s'enceta la teva relació amb el Club?
De petita ja n'era sòcia. Però venia molt poc,
gairebé mai, i vaig esborrar-me. D'ençà
del meu matrimoni vaig tornar a iniciar la relació amb
l'Egara i, actualment, de tant en tant jugo a pàdel i,
sobretot, segueixo els meus dos fills, tots dos jugadors de
hockey.
En què el milloraries?
En instal·lacions? Doncs, per exemple, amb una piscina
coberta...
I com t'hi sents a l'Egara?
Molt bé. De fet, el Club gairebé és com
la meva segona residència. Sí, sí, posa-ho
això...
Penses col·laborar d'alguna
manera o altra en l'organització de la Recopa d'Europa
de hockey?
Sí, suposo que m'enganxaran amb alguna cosa, però
encara no sé ben bé en què. Segurament
col·laboraré amb el Nacho Dinarès... Sigui
com sigui, faré allò que em diguin.
Pateixes molt quan veus els teus fills
jugar a hockey?
Gens.
Quin és l'esport que més
segueixes al Club?
El hockey, és clar. Encara que t'haig de dir que fins
ara no m'agradava gens, malgrat que de mica en mica em comença
a agradar. Fins i tot t'haig de confessar que sovint anava als
partits i no els mirava. És a dir, anava al camp per
no quedar-me a casa i així aprofitava per seguir la família.
T'agradaria jugar a hockey?
Sí, perquè veig que les que hi juguen s'ho passen
molt bé. Si tornés a néixer de segur que
m'hi enganxaria. Quan era petita no vaig fer-ho i ara me'n penedeixo.
Seria molt dolenta, això sí, però m'hi
enganxaria.
Els teus fills hi juguen, ja ens ho
has comentat. Què et sembla l'escola de hockey?
Està molt bé. És clar que hi ha coses que
podrien millorar-se, però per als meus fills trobo que
és una molt bona opció. Ells s'ho passen molt
bé.
Vint-i-dos jugadors en un terreny de
joc més petit que un camp de futbol. Tots darrera una
pilota molt xica -més o menys com una taronja- que persegueixen
amb un bastó acabat amb una mena de pala. I, per postres,
només poden tocar la pilota amb la cara plana de la pala
del bastó. Evidentment, cal que vagin ajupits -el bastó
no és prou llarg- i, per exemple, el que anomenen gol
tan sols val si es colpeja la taronja dins d'una àrea
també reduïda. Coneixes algun esport més
enrevessat?
No, el cert és que el hockey és molt enrevessat.
A banda de la teva curiosa relació
amb l'esport de l'estic, alguna altra afició deus tenir...
M'agrada cuinar, llegir, ballar, quan hi ha festa sempre ballo.
Tipus
de música?
La patxanguera.
El vers per comentar: "Els anys
trien per mi afanys i lleures i despullen el paisatge, com
fa el vent". Què hi dius?
Em sembla que aquest vers té tota la raó del
món. Els anys fan canviar les persones, passes de tenir
moltes inseguretats a plantar cara a qui sigui i a allò
que sigui.
Diu
un que sap el que diu: "No tinguis vergonya davant ningú,
perla estimada. La cançó que hem de cantar no
té lletra ni tonada". Que per què escric
això, ara? És clar. Qui ho ha de saber, ja ho
sap. I qui no, sempre és a temps d'aprendre-ho. I és
que ja ho temia des de fa alguns -massa- mesos: el més
difícil és desaprendre. Ja està dit.
Pere
Ejarque
|
