Manuela
Marzocca Hidalgo:
"El cap sempre el tinc a l'Argentina"
Foto:
Anna Amat |
Va
néixer a Tandil -Argentina- el 1979. La temporada passada,
juntament amb la seva germana, va arribar al Club.
Actualment, és jugadora del DHF, treballa a l'oficina
tècnica de hockey i entrena un equip infantil de la casa.
Apassionada de la música -algunes veus fins i tot diuen
que obsessionada-parlo amb ella i, així, reobrim la secció
"Persones" d'aquest butlletí. Ja ho olorava:
l'última entrevista no existeix: tan sols existeix la
propera. |
Quan
arribes a l'Egara?
El gener farà un any. Volia venir a Europa, bàsicament,
per dos motius: com a experiència personal i per créixer
esportivament.
I per què a l'Egara?
La veritat és que vaig escriure a tots els clubs de Terrassa
i vaig elegir l'Egara a l'atzar.
A l'Argentina, evidentment, ja jugaves
a hockey...
Sí, jugava a Los Cardos, un club de Tandil. Vaig començar
a jugar als cinc anys.
Parlem del present. Quina és
la teva feina a l'Egara?
Sóc a la secretaria de hockey i la meva tasca és
fonamentalment administrativa.
També jugues al DHF. De fet,
fa poc que heu acabat el campionat de Catalunya. Quina valoració
en fas?
Bona, bastant bona. Hem acabat terceres, penso que el resultat
més lògic. Al davant nostre han acabat Polo i
CD Terrassa. I, a més, durant la fase regular del campionat
vam guanyar al CD Terrassa, una fita històrica per a
nosaltres.
La lliga espanyola, el gran objectiu
de la temporada, començarà el 2003. Quina fita
us heu proposat?
Crec que l'objectiu principal és el de la temporada passada:
mantenir-se a la categoria. Tots els equips són molt
forts, diria que fins i tot més forts que l'any passat.
La majoria han fitxat gent molt bona.
Del vostre n'han marxat diverses jugadores, se n'han incorporat
d'altres... Quin ambient s'hi respira?
L'ambient és bo. No ho sé, diria que som un equip
molt tranquil. És clar que encara ens estem acabant de
conèixer, hi ha moltes jugadores joves. Les coses, de
totes maneres, van bé.
Com veus el nivell del hockey espanyol?
La principal diferència entre el hockey aquí respecte
de l'Argentina és el nombre de jugadores. A l'Argentina
n'hi ha moltes més. Però a Espanya se n'estan
fitxant moltes d'estrangeres i, per aquest motiu, s'està
alçant el nivell de competència. Penso que aquesta
situació és bona per al hockey d'aquí.
Ets també monitora d'un equip
d'infantils. Què tal l'experiència?
Mira, hi ha dies de tot. S'ha de tenir paciència, perquè
com et deia hi ha dies que estan més excitades, dies
que menys... ja se sap. En el fons, encara són molt nenes...
Gairebé és inevitable
que et pregunti sobre la situació que es viu a l'Argentina...
A l'Argentina, uf, malament. Potser hi haurà canvis,
però diria que no es notaran fins d'aquí a molts
anys. És difícil ser optimista: el cinquanta per
cent de la població és pobra, és a dir,
que no té ni els mínims per sobreviure.
Amb l'afegit que l'Argentina és
un país molt ric...
És cert, però a l'Argentina, des de fa cinquanta
anys, hi ha hagut polítics nefastos. El seu únic
interès ha estat l'enriquiment personal, tan sols han
pensat en ells mateixos. I és clar, tot ha anat com ha
anat...
De quina manera segueixes des d'aquí
els esdeveniments d'allà? Sempre tinc el cap
a l'Argentina. Tu ets aquí, però estàs
pensant en els d'allà. Per fortuna, bona part de la meva
família també s'està desplaçant
fins aquí i calculo que amb el temps aniran venint tots.
La situació argentina és insostenible.
M'agradaria acabar foragitant les cabòries.
I, per intentar-ho, aquesta tarda he escoltat Gardel cantant:
"aunque no quise el regreso siempre se vuelve al primer
amor". Què hi dius tu?
Una sempre recorda el primer amor, perquè és el
més lindo. El primer amor és únic. Pots
tenir-ne més, evidentment, però ja són
diferents. És el mateix que en tantes altres coses: la
primera vegada sempre és especial.
Acabem
la xerrada tot comentant que a una amiga de la Manuela li
acaben de volar vint euros del vestidor. Que si això
no pot ser... que si és molt trist... que si... Què
nassos, per què ens estem robant entre nosaltres i,
per postres, quan no ho necessitem de veres? Acabo de transcriure
l'entrevista el quatre de desembre i si allò que ens
expliquem és veritat, per les festes que s'acosten
caldrà -de nou- repartir carbó.
Pere Ejarque
|
|