Club EGARA

Nº 50 novembre-desembre 2002

el drac - Butlletí informatiu del Club Egara

Hockey

Campionat d'Espanya Hockey sala al pavelló de Matadepera

Durant aquestes festes nadalenques, el club organitza el Campionat d'Espanya de Hockey Sala masculí de Primera Divisió, equivalent a la divisió d'honor de herba. Com que en les instal·lacions del club no disposem d'un pavelló cobert, la secció de Hockey fruit de les bones relacions amb l'Ajuntament de Matadepera i el Club Matadepra88 es celebrarà al Pavelló Municipal del poble de Matadepera. Per tant els propers 27, 28 i 29 de desembre, disfrutarem del millor Hockey sala d'Espanya.
Des de el drac, us animem a assistir-hi per animar al nostre primer equip des de les grades. A més, com ja heu vist en la carta que ens envia el Molamec, també ens visitaran els Barcelona Crackers, com ja sabeu, jugaran un partit contra jugadors del nostre primer equip i... caldrà veure qui guanya! A veure qui té habilitat des d'una cadira de rodes!

Redacció

Acte solidari "Barcelona Crackers/Club Egara"

Hola nois, sóc el Mola-Mec!!!
Sabeu com n'és de difícil jugar a Hockey sobre una cadira de rodes? Moltíssim!!!
Jo ho he provat i m'ha estat gairebé impossible.

Ja sabeu que tinc una cua molt llarga i no sabia on posar-la.
Si no us ho creieu, veniu al Pavelló de Matadepera el proper dia 28 de desembre al migdia i veureu el què és bo. També ho podreu provar! Apa animeu-vos, que almenys vosaltres no teniu aquesta cua tan molesta per seure!
Com sabeu, aquest any celebrem el 50è Aniversari de l'Escola de Hockey del nostre Club. I dins els actes organitzats, hem convidat als Barcelona Crackers, que ens ensenyaran com de divertit pot ser jugar a Hockey amb cadira de rodes. Els nois i noies que faran l'exhibició no poden córrer com vosaltres o com jo, necessiten la cadira per desplaçar-se, necessiten molta força, molta voluntat i molt sacrifici. Però igual que vosaltres o que jo, volen competir, guanyar i passar-ho bé amb l'Hockey. Veniu a veure-ho i veniu a jugar!!!
A l'Escola de Hockey volem que veieu altres circumstàncies dins el món de l'esport. Hi ha persones que no ho tenen tan fàcil com nosaltres. Per discapacitat o per situació econòmica precària i manca de recursos no poden gaudir d'aquest magnífic esport. Hi ha llocs on els nens i nenes jugarien a l'Hockey si disposessin del material necessari, si tinguessin alguns sticks vells, pilotes usades, guardes,...etc., que segur que vosaltres guardeu en algun racó de casa. Només cal que els hi treieu la pols i, en lloc de tirar-los a la llar de foc, els porteu al Club, al despatx de l'Escola de Hockey. Fareu una bona obra i ajudareu a escampar l'amor per l'Hockey i per l'esport en general.
No fem llenya del stick vell!!!

Mola-Mec

Ep! Recordeu: El 28 de desembre, al migdia, al Pavelló de Matadepera,
Barcelona Crackers
vs
Club Egara

Nota: El material que recollim es donarà a la Federación Española de Hockey perquè sigui distribuït en aquelles Federacions territorials més mancades d'aquests articles.

Recopa d'Europa 2003.
Francesc Mata, director del comitè organitzador:
"Unes vacances europees sense moure'ns del Club"

Foto: Salvador Vives i Jorba

Francesc Mata, més conegut entre nosaltres per Quico, té la responsabilitat última de fer rutllar a la perfecció un dels esdeveniments esportius més grans que pot organitzar l'Egara. Com molts de vosaltres sabreu, la Recopa del 2003 se celebrarà durant les vacances de Setmana Santa a les nostres instal·lacions del Pla del Bon Aire, és a dir, entre els dies 18 i el 21 d'abril.

Els membres del Comitè organitzador ja fa dies que posen fil a l'agulla i treballen, es reuneixen, valoren els diferents aspectes i necessitats que exigeix organitzar un esdeveniment europeu d'aquesta magnitud.
Al Butlletí "el drac" parlarem amb tots ells perquè ens en facin cinc cèntims de tot plegat. Comencem amb en Quico Mata, economista de professió i diplomat en direcció general per IESE.

"Des del 99, anys en què vam organitzar la Copa d'Europa, el Club ha demanat successivament poder ser seu una altra vegada d'una competició de la Federació Europea. L'èxit d'organització va ser total malgrat no haver aconseguit el títol. Ens vam quedar a un pas. Al marge d'aquesta insatisfacció, la resta va ser fantàstic", recorda Quico Mata. Aleshores ell era responsable de Relacions Públiques i Promoció. "Ara, ja teníem ganes de muntar una altra moguda d'aquestes. Tots, tots els socis, jugadors, públic, aficionats visitants... tothom s'ho passa molt bé en un esdeveniment d'aquestes característiques." Amb la concessió per part de la Federació Europea de Hockey de la Recopa ha agafat la màxima responsabilitat i n'és el director del Comitè Organitzador. "La Junta Directiva m'ho va demanar i vaig acceptar amb molta il·lusió. Hi ha feina a fer, però la satisfacció de fer-la pel Club és molt gran. Queden quatre mesos perquè arribi la data i estem acabant de concretar els aspectes puntuals... volem que tothom s'ho passi bé. Que hi participin, que vulguin ser amb nosaltres aquestes dates. Al marge del què és pròpiament la competició estem preparant un calendari d'activitats que de ben segur agradarà als joves i als no tan joves".
A grans línies, ens comenta, l'organització serà com la de la Copa d'Europa del 99. El pressupost serà més baix -no hi ha obres a fer- i volem que en cap cas sigui deficitària. "Per això l'àrea de finançament treballa de valent per trobar esponsors que col·laborin amb nosaltres" Des d'aquesta conversa en Quico Mata fa una crida als que encara no s'han decidit a que hi prenguin part. "No és la Lliga de Campions, però no deixa de ser un esdeveniment europeu important".
L'equip de divisió d'honor es troba en un gran moment i les expectatives esportives són molt bones de cara la lliga espanyola. És un equip molt jove i molt compensat i tot i que a la Recopa han quedat enquadrats en un grup molt difícil, amb alemanys, anglesos i francesos. Per això és "molt necessària la implicació del soci, del conegut com el jugador número 12, tan a nivell de participació com a voluntaris com en la feina d'animar el nostre equip". Qualsevol oferiment en aquest sentit és benvingut. Els interessats en prendre-hi part es poden posar en contacte amb els integrants del Comitè Organitzador o bé a la secretaria del Club.
Pròximament es farà la presentació del logotip de la competició, que serà en certa manera el tret de sortida. El calendari d'activitats, pensat per disfrutar i passar-ho bé també es donarà a conèixer ben aviat i tot i que l'organització d'aquesta Recopa serà en línies generals més modesta que l'Eurohockey 99 no per això serà menys activa. "D'això en podeu estar segurs".
Quico Mata, a més de la seva tasca professional i de la Director del Comitè Organitzador de la Recopa 2003, és també responsable de Relacions Públiques i Promoció de la Copa d'Europa de Nacions que se celebrarà a Barcelona el setembre 2003.

Rosa Ma Junyent

Conectem amb el nostre primer equip:
tot pendent de la segona volta

En el partit següent ens enfrontem a la Complutense madrilenya. Tot i que aquesta temporada encara no ha aconseguit bons resultats, és un equip que juga i que deixa jugar. A més, molts dels jugadors que hi militen estan concentrats al CAR de Madrid, on entrenen diàriament.
El partit comença molt bé per a les nostres aspiracions i amb 15 minuts ens avancem per dues vegades. El partit semblava control·lat, però quan només mancaven segons per arribar al final dels primers 35 minuts, ens retallen les diferències. Tot queda per decidir a la segona meitat, que resulta ser molt intensa, amb un conjunt madrileny que mai no dóna per perdut el partit i un Egara que defensa ordenadament i que, a cinc minuts del final, aconsegueix el definitiu tercer gol que deixava el matx sentenciat.

El proper partit ens enfronta al Polo, un rival que desperta molta espectació i que l'equip espera amb molta ansietat. És l'actual campió de lliga i les ganes de revenja són encara més grans a les nostres files. El partit comença amb domini polista, que tot i no gaudir d'ocasions clares de gol, sí que disposa d'un major control de la pilota i exerceix una forta pressió a la línia defensiva blanc-i-blava. Amb tot, en una de les primeres aproximacions a l'àrea dels barcelonins, ens avancem amb un gol que, pocs minuts més tard, era acompanyat per un altre. En aquells moments, el Polo semblava tocat, i vàrem gaudir de més ocasions per ampliar el resultat. Al descans dos a zero. A la represa, el Polo que volia però no podia i l'Egara que explotava una de les seves millors armes, el contraatac. Ni l'empenta del Polo ni la velocitat egarenca van fer que l'electrònic tornés a bellugar-se i amb l'esmentat 2 a 0, ens allunyàvem una mica més dels barcelonins al capdavant de la classificació.

Dins d'aquest novembre negre el tercer partit ens fa volar a les Canàries on ens enfrontem a l'actual tercer classificat, el Taburiente. Al nou terreny de joc de Siete Palmas, i sota un sol d'estiu, realitzem una primera part apoteòsica, que esborra completament del mapa els canaris i els desperta del seu somni de classificació. Una primera meitat en que el joc egarenc és vistós, ràpid i efectiu, uns dels millors trenta-cinc minuts jugats a divisió d'honor. El 0 a 4 concloent, talla d'arrel tota possible aspiració del Taburiente, i fa que la segona meitat sigui només un passatemps per acabar de confirmar el pòquer de gols i reivindicar una mica més la situació de privilegi a la taula.

De retorn al Pla del Bon Aire, rebem la visita en el darrer partit de la primera volta al Sardinero, un equip que durant aquesta temporada no acaba d'aixecar el vol. Tot i començar el partit una mica descol·locats, ràpidament agafem la davantera i ens avancem al descans amb tres gols. A la represa, tot i l'intens fred, es realitza un bon joc, molt vistós, que el públic agraeix amb aplaudiments i que té com a recompensa dos gols més, per així el marcador reflectir el 5-0 final.

Acaba doncs una primera volta on hem sumat tots els punts en joc. Esperem que a la segona puguem mantenir el ritme que hem imposat i arribar, amb el suport de tots, a la disputa de les eliminatòries per al títol de lliga.

Josep Ejarque Guillamat

Egara 1935 DHM B:
un novembre irregular

En la primera jornada del mes de novembre vam visitar les instal·lacions de Can Salas per enfrontar-nos al Vallès. Podríem parlar d'un partit estrany, atípic, possiblement un dels nostres pitjors partits de la temporada. Malgrat que vàrem sortir amb clares instruccions de no rebre un gol en els inicis del partit, encara no havíem arribat al segon minut de joc i ja perdíem. Sense tenir el partit sota la control la cosa no pintava gens bé pel '35. Va ser llavors, en la segona part, quan en un penal-corner al nostre favor va començar una baralla entre jugadors dels dos equips que acabà amb l'expulsió del porter local, fet que determinà la trajectòria del partit. Amb un jugador de camp fent de porter pel Vallès, l'Egara 1935 va poder capgirar el marcador per acabar guanyant 1 a 2 amb gols de Santi Amat i Albert Massaguer. El millor? El resultat, sens dubte.

La sisena jornada de la competició ens portà a casa de, com s'acostuma a dir, "un hueso duro de roer". El rival era el Jolaseta de Bilbao, un dels més ferms candidats a assolir una de les quatre places del "playoff" d'ascens. De bones a primeres va ser un partit intens i lluitat de poder a poder. Un gol de Jordi Amat adelantà el conjunt blau-i-blanc. La resposta no es va fer esperar, i minuts després els visitants igualaren "la contienda". Els jugadors de Ramon Rius tornaren a colpejar aconseguint un avantatge mínim a les acaballes de la primera part en una gran jugada col·lectiva de la davantera que finalitzà l'Albert Masaguer. En la segona meitat una falta ben executada pels bilbains restablí la igualada. Acte seguit un gol de Marc González donà la victòria a l'equip ratllat. En els instants finals la tensió es posà de manifest en una jugada totalment fortuïta. Un final per oblidar.

Amb dues victòries consecutives al sarró, el nostre equip es presentava a les instal·lacions del Junior C.F. per tal de fer bona aquella frase de "no hay dos sin tres". L' onze de San Cugat aprofità el desconcert dels egarencs davant un esquema tàctic diferent de l'habitual, però que ja coneixíem prèviament, i en un tres i no res aconseguí dos gols d'avantatge. Immediatament després del segon gol local, el '35 respongué mitjançant un gol de Ricard Dinarés. Amb la primera part ja finalitzada, el nostre equip es disposava a fer efectiu un penal-corner que podia significar l'empat. En aquell moment Siso Ventalló va demanar a l'àrbitre que s'apartés i el col.legiat W.Joosten només se li va acudir expulsar el nostre jugador amb targeta vermella per fer servir una expressió que ell mateix utilitzà més tard contra qui escriu aquestes línies i que evidentment quedarà sense sanció. Lamentable. Evidentment no cal dir que això trencà totalment l'enfrontament i en una segona part sense massa història el Junior s'emportà la victòria per 5 gols a 1.

La tornada al Pla del Bonaire ens havia de tornar al camí de la victòria per tal de no despenjar-nos del "grupeto" que encapçalava la taula. El rival era el madrileny equip del Pozuelo. Realitzant un partit sobri, l'Egara 1935 aconseguí una victòria renovadora com la pluja que no deixà caure durant els setanta minuts. El primer gol fou del Quim Carrera. Una jugada individual per tenir a la videoteca. Abans de la mitja part, però, els visitants equilibraren el matx. En la segona part, l' Albert Massaguer i el Ricard Dinarés demostraren que la pólvora no estava mullada i possibilitaren la victòria de l'equip per 3 a 1.

El darrer partit que inclourem en aquesta edició de "el drac" va ser el que ens enfrontà a l'Apostol Ourense. Les instal·lacions de Mariñamansa van ser escenari d'un partit en que l'equip que més dominà no va emportar-se la victòria. Sota un guió quasi bé predeterminat i una pluja constant, els visitants posaren el joc i els locals els gols. Aprofitant 3 penals-corner producte de tres contraatacs el conjunt d'Ourense es situà amb 3 a 0 al seu favor. En els darrers instants de la primera meitat, el 35, mitjançant Quim Carrera, reduí distàncies. En la segona part l'onze ratllat aconseguí empatar amb dos gols de l'Albert Massaguer i quan mancaven cinc minuts per la conclusió un altre penal-corner va donar la victòria a l'equip local.
És clar doncs, que si no aconseguim una regularitat en les nostres actuacions dificilment podrem aspirar a les fites més altes en aquesta lliga.

Toni Broto

Campionat de Catalunya femení: terceres!!

La temporada 2002-2003 va començar per les nostres noies amb el Campionat de Catalunya.
A l'últim butlletí ja us vam explicar que l'equip havia fet un "stage" a Torredembarra i fe de déu que va donar els seus fruits.
En un principi hi havia molts dubtes amb aquest equip doncs les baixes de les germanes Dinarès, de l'Ivet i de la Cassasayas donava una sensació de que l'equip quedava molt mermat,

sobretot per la joventut de les noies que quedaven i de la poca experiència d'alguna d'elles. Però en honor a la veritat us haig de dir que han respost molt bé tant en els partits com als entrenaments.

Des d'aquí una felicitació a cada una d'elles doncs una tercera posició, darrera del Polo -plegat d'estrangeres- i del C.D. Terrassa està molt bé.

Resum dels partits

Egara 0 - Júnior 1
Ja al començar vam tenir dues baixes importants: la Gemma i la Manu se'n van anar a Itàlia. La juvenil Marta Ejarque és convocada i fa un bon partit. En general va ser un partit fluix, es notava una falta d'acoplament entre línies. Al seu davant hi havia un equip més experimentat i conjuntat tot i que no disposaven de la seva millor jugadora. Un p.c. inexistent va ser determinant pel resultat final.
Polo 3 - Egara 1
Amb tot l'equip al complert "nos vamos a Barcelona". Com sempre, no ens deixen ni entrar el cotxe de la portera (quan els farem aparcar a ca l'Argemí?). Les nostres jugadores surten una mica espantades. El Polo juga amb quatre o cinc estrangeres -i algun fitxatge nacional...- La primera part acaba amb 2-0. A la segona, l'equip reacciona i pressiona a tot un Polo, reduint distàncies amb un gol de p.c. de la Sònia Sànchez. Quan més be jugaven arriba el 3-1.
Egara 2 - Olímpia 0
Primera victòria. L'equip comença a rutllar, les noies perden la por i la gent de la grada comença a veure una mica d'equip. Marquen la Sílvia Tubau de p.c. i la Lisa de rebot, també de p.c.
Egara 2 - Terrassa 1
Victòria històrica. Mai l'equip femení havia guanyat al Terrassa. Tot i que les vermelles tenien les baixes de tres "mundialistes", no deixen de ser un molt bon equip. Es va jugar bé i la lluita al mig camp va ser esplèndida. Els contraatacs van ser letals i la defensa -sobretot la portera- infranquejables. La Gemma fou la protagonista del partit al marcar dos gols i fallar un strocke comès a l'Anna, quan ja es cantava el 3-0 al marcador. Per a mi, un dia molt feliç.
ATCH 1 - Egara 1
Amb l'empat ja érem segur a les semifinals. Del partit millor no parlar-ne. Un desastre, però l'important va ser que vam passar a la semifinal. Primer va marcar la Lisa, de "coreano". Ella, a l'anterior entrenament havia dit: "jo no en sabré mai de fer "coreanos"!.
Polo 5 - Egara 2 (Semifinal)
La mateixa història del cotxe...
La primera part vam sortir d'una manera molt conservadores, i 2-0. A la segona vam decidir pujar línies i de seguida, en un rebot de p.c., la Gemma va marcar el 2-1. Quan més atacàvem, en un despit, una holandesa de metre noranta ens fa el 3-1. Les nostres jugadores no es desanimen i segueixen jugant prou bé sota una impressionant pluja. Fruit de la constància, la Lídia torna a marcar en un altre rebot de p.c. El Polo té por, no ataca. Nosaltres passem a jugar només amb tres defenses per tal d'intentar empatar, però a falta de tres minuts, en dos contraatacs ens marquen dos gols. Un resultat totalment enganyós.
Egara 1 - Júnior 0 (3r i 4rt lloc)
El partit va ser com una revantxa del primer, que vam perdre a casa. Partit seriós en defensa i destacant una feina de mig camp molt treballada. Victòria merescuda amb moltes més ocasions que les rivals per a marcar. El gol de la Gemma, a pase de la Winy, ens va donar aquest tercer lloc.
Enhorabona a totes.

Joan Comerma
Entrenador

Voluntaris per la Recopa

Com ja sabeu, el Club Egara ha estat escollit per organitzar la Copa d'Europa de Clubs Campions de Copa del 18 al 21 d'abril del 2003.

Les tasques d'organització ja han començat, tot i que, evidentment, ens falta el més important: els volunatris.

Necessitem voluntaris disposats a treballar en tasques molt diverses dins les diferents àrees de l'organització. Si teniu ganes de participar, independentment del temps que hi pogueu destinar, ompliu la butlleta que adjuntem en aquest número de "el drac" i doneu-la a la consergeria. Gràcies anticipades.

Comissió organitzadora

Equips Temporada 2002-2003
1ª divisió masculí

Club Egara 1ª div. masculí 2002-2003

Club Egara 1ª div:
Pere Amat Autonell,
Franc Amat Escudé,
Jaume Bermúdez Argemí,
Oriol Carrera Monrós,
Ignasi Claret Castaño,
Pere Ejarque Guillamat,
Ignasi Manent Duran,
Xavi Pagès Codina,
Josep Rovira Molla,
Rafa Ruiz Folch,
Toni Sala Domènech,
Jaume Salvatella Vàzquez,
Anton Sanromà Vima,

Joan Antoni Sanromà Vima, Ramon Vidal Marquès, Joan Petanàs Argemí,
Àlex Amat Escudé.
Entrenadors: Pere Amat, Joaquim Solà
Preparadors físics: Ismael Garcia, Pere Casals

E.H.C. 1ª divisió masculí 2002-2003

E.H.C. 1ª div: :
Ivan Trullàs Hellín,
Josep Ma Àrias Mira,
Ricard Bernils De la Torre,
Josep Brugueras Freixa,
Ramon Clapés Torrents,
Koldo Corbera Izaola,
Òscar Davi Pomier,
Ivan Graells Planas,
Sergi Martínez-Anglés F.,
Ferran Muñoz Lloveras,
Ignasi Petanàs Argemí,
Albert Prades Pi,
Pol Quintana Busquet,

Xavier Vila Morell, Àlex Villatoro Oliva, Marc Salvatella Grasa, Xavi Lloveras Guilà, Marc Gros Mula.
Entrenadors: Tete Francino, Javi Dinarès.
Preparadors físics: Ismael Garcia, Pere Casals.