Les copes de vi han d´ésser perfectament transparents. El vi l´hem de veure abans de beure´l. El color d´un vi ben fet i al punt és una meravella que no hem d´emmascarar.

Cal evitar l´excessiva acumulació de menjar en un plat. Hem de poder treballar còmodament amb la forquilla i el ganivet, sense haver de patir el risc d'expolsar del plat una part del menjar cada vegada que tallem.

Si teniu la desgràcia d'haver de compartir l'àpat amb una persona xerraire, el remei és difícil.

Hom espot fer el sord fins a un cert punt. Interrompre la xerrameca amb la pregunta "é que no tens gana"? pot donar algun resultat si l'altre no és un obtús total.

El telèfon és el gran enemic de la tranquilitat d'esperit que demana un àpat decent. Si us veieu amb cor de desconnectar-lo, us felicito.

Totes aquestes precaucions i d´altres que podríem afegir són vàliides tant per a àpats importants com per a les nostres menjades més modestes. Abans de dur-nos la cullera o la forquilla a la boca, la darrera reflexió no gastronòmica ha d´ésser aquesta: si tinc un problema important, ja me'n recordaré després de dinar. Per tant...