Nº:5 Juliol-Agost'98 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Hockey |Sumari |Editorial |Club |Tennis |Bridge |Fulbito-Gimnàs |De plats i olles |La veu del soci |Persones |La teva opinió |Flash-drac |

L'Egara 1935 culmina una brillant temporada

L´Egara 1935 va proclamar-se campió de Catalunya de Primera Divisió Masculina després de derrotar al E.H.C. en una igualadíssima final que hagué de decidir-se amb el llançament de strokes.

Els derbis entre dos equips de la casa sempre esdevenen partits intensos i sense concessions. I la final del Campionat de Catalunya va confirmar tots els pronòstics en quant a equilibri i emoció.

Abans d´arribar a la final, la trajectòria dels dos equips havia estat força diferent. Mentre que el 35 havia completat una excel.lent marxa en la primera fase, l´E.H.C. va haver de remuntar el vol durant la segona volta després d´un inici preocupant. El 35 es proclamava campió del sector Catalunya-Aragó de Primera i, així, es classificava pel play-off que decidiria el Campionat de Catalunya.

L´E.H.C., per la seva banda, aconseguia finalment el quart lloc i també entrava, doncs, en la disputa pel títol.
En les semi-finals, els de David Sazatornil derrotaven el Pedralbes i l´E.H.C. es desfeia de l´Atlètic 52. Així, la final ratllada estava servida.
El partit va comptar amb tots els ingredients necessaris en una final: marcatges estrets, joc poc vistós però arrauxat, nerviosisme a les banquetes i discussions constants amb els àrbitres. El resultat a l´acabament dels setanta minuts reflecteix totes aquestes característiques: empat a tres i als strokes. En ells, l´encert del 35 fou més alt i, per tant, s´endugueren un títol que, de totes maneres, sempre s´hauria quedat a casa.
Amb aquest triomf, l´Egara 1935 completa una excel.lent temporada. Després d´exhibir el seu domini en el sector Catalunya-Aragó on va acabar primer sense conèixer la derrota, va viatjar a San Sebastian per a disputar la fase prèvia. Allà, els de Sazatornil aconsegueixen la segona posició i assoleixen, així, la fase final del Campionat d´Espanya.

La fase final es disputa a les nostres instal.lacions i l´Egara 35 queda en segona posició. Durant aquesta fase, els ratllats tan sols perden un partit i envers l´Atlético San Sebastian. D´aquesta manera, han de disputar la promoció d´ascens amb el Vallès jugant-se una plaça a la Divisió d´Honor. La promoció no els és favorable i, finalment, després d´una llarga i exitosa temporada, es queden sense el tan desitjat ascens.

La maratoniana temporada de l´equip, però, no acaba aquí. La classificació per a la Copa del Rei fa que hagin de disputar una eliminatòria prèvia amb l´Atlètic de Terrassa. Durant aquest matx, tot un Atlètic va patir fins al final davant un gran 35. En un "segundazo" el partit es va resoldre a favor dels groc i negres.

La manca d´especialistes i de jugadors determinants en les seves files dóna encara més protagonisme al seu èxit; el 35 és un segon equip i això el condiciona considerablement.

Tant pel campionat de Catalunya de Primera, com per l´excel.lent trajectòria, Felicitats 35!

Pere Ejarque



Escola de Hockey Quadre d'honor de la temporada 97/98

Enguany, els resultats dels diferents equips de l´Escola de Hockey del nostre club han tornat a ser brillants. Diversos equips, tal com mostra el quadre d´honor, han aconseguit classificar-se entre els tres primers llocs.
Així mateix, volem destacar els doblets conquerits pel Infantil B i el Benjamí A, equips que són un bon exemple a seguir.

CADET A1R. CLUB EGARA
CADET SALA2N. CLUB EGARA
CADET SALA B3R. EGARA 1.935
INFANTIL A2N. CLUB EGARA
INFANTIL B1R. EHC
INFANTIL C3R. EGARA 1.935
INFANTIL SALA A1R. CLUB EGARA
INFANTIL SALA B1R. EHC
INFANTIL FEMENÍ SALA B1R. EHC
ALEVÍ A3R. EGARA 1.935
ALEVÍ C3R. CLUB EGARA B
ALEVÍ SALA A1R. EGARA 1.935
ALEVÍ SALA B3R. EGARA 1.935 B
BENJAMÍ A1R. CLUB EGARA
BENJAMÍ C3R. CLUB EGARA B
BENJAMÍ SALA A1R. CLUB EGARA
BENJAMÍ SALA B3R. CLUB EGARA

També, però, cal felicitar aquells equips que tot i no aconseguir classificar-se entre les tres primeres posicions, han dut a terme una temporada molt bona i amb una línia ascendent que, de ben segur, els propers anys donarà el fruit que tots esperem.
Des de El Drac, felicitats a jugadors, monitors i delegats.

Miquel Herreros Sala


El triplet 97/98 ja és realitat: la Copa del Rei també a casa

Durant el segon cap de setmana de juny se celebra a Can Salas una nova edició de la Copa del Rei. El nostre primer equip s'hi classifica de manera directa ja que el rival en la fase prèvia, el San Vicente d'Alacant, renuncia a viatjar per problemes econòmics. Desgraciadament l'Egara 35, després d'un partit vibrant, no es pot desfer de l'Atlètic i no pot acompanyar-nos a la fase final, el que hagués estat una autèntica bomba. Un cop realitzat el sorteig, quedem emparellats amb el R.C. de Polo, un dels rivals més complicats que hi havia al bombo. Després d'haver estat gairebé un mes sense poder jugar tot junts degut a la Copa del Món, la inactivitat es nota i el joc és poc fluït i sense continuïtat. Tot i arribar a la mitja part amb avantatge de dos gols, a la represa, el Polo en té prou en quinze minuts per igualar el partit i sembrar la intranquil.litat entre tothom. Malgrat els continus atacs i estabellar una pilota al pal s'arriba als strockes on la sort o la providència decideix. La tanda d'strockes agafa tints d'una pel.lícula de suspens i també una similitut amb la final de Copa de futbol entre Barça i Mallorca, on el campió de lliga també va estar a mercé dels illencs. El Polo si marca el cinqué strocke, passa a semifinals i aleshores apareix l'Stankovic del Polo i el falla, bé l'atura el nostre Ramon Jufresa. Després, en la mort súbita, ells fallen el quart strocke i nosaltres definim. Han estat divuit strockes per a la història. En el sorteig vespertí, el Júnior a la semifinal. El partit, molt més tranquil, es resol amb un contundent 5-1 i com no podia ser d'una altra manera, ens trobem a l'Atlètic a la final. Tothom desitjava un enfrontament amb ells i demostrar a tothom que guanyar al Josep Marqués no era una utopia. El resultat final esvaeix tota mena de suspicàcies i pors, 4-2 títol i tricampionat. La primera part es de domini altern i s'arriba al descans amb empat a un. A la segona l'Egara domina, crea nombroses ocasions de gol i defensivament es mostra intractable. A la fi dels setanta minuts l'alegria és gran i hi ha una perfecte comunió entre el jugadors i els nostres afeccionats, que no deixen de donar suport durant els tres dies de competició. A la tarda petita recepció amb un bon grapat de seguidors i visionat del partit per La2 de T.V.E. Un cop finalitzada la temporada esportiva, només resta mirar enrera i fer balanç.
La temporada ha estat rodona, però en el cap de tothom està l'assignatura pendent d'aconseguir un títol europeu, que la categoria i el curriculum dels jugadors mereixen. Esperem que aquest somni de jugadors, tècnics, socis i simpatitzants esdevingui una realitat la temporada vinent. Bon estiu i fins a la 98/99.

CLINT E.

Foto: Rafa Mundet

Partit de germanor familiar


Foto: Daniel González
El passat disset de maig va disputar-se al camp nº1 un partit entre l´Egara juvenil femení i les mares, pares, germans i entrenadors de l´equip. El matx va servir per a acomiadar la temporada d´una forma original i, també, com a pròleg d´un dinar de germanor amb tots ells de comensals.
El partit va acabar amb el resultat d´empat a dos i va comptar amb un gran desplegament dels mitjans de comunicació, ja que s´hi desplaçaren fotògraf i càmera.
El dinar, que fou preparat pel cos d´entrenadors, va finalitzar amb l´entrega de records de la temporada.
El Drac felicita a tots ells per la seva iniciativa i engresca als col.lectius que hagin realitzat iniciatives semblants a fer-nos sabedors de les mateixes.

Pere Ejarque
(informació facilitada per Josep Lluís Parra)


Els Infantils, sub-campions d'Espanya a Càdis

En una tòrrida final, cap dels dos equips va merèixer perdre

No va poder ser. Malgrat el bon joc desplegat durant la primera fase, l'equip infantil masculí va perdre la final del Campionat d'Espanya enfront l'Atlètic per 1-0, gol marcat pels grocs a la primera part d'una infernal pròrroga que, un cop acabat el partit amb empat, el delegat tècnic federatiu va fer jugar, malgrat l'altíssima temperatura que feia (35 ºC) i que podia provocar algun defalliment, com li va passar a més d'un jugador.

Va ser un partit molt disputat on les defenses es van imposar clarament a les davanteres. Els dos porters van tenir una actuació extraordinària i cal destacar la de l'Ivan Trullàs, que tot i no ser el titular va estar molt inspirat. Tots dos equips podien haver marcat durant el partit, tant de penalty-córner -que se'n van tirar molts-, com de jugada, però l'encert de les línies defensives va fer que arribés el final del partit amb empat a zero. Després es va jugar la pròrroga amb tots els jugadors molt cansats per la calor, i en una jugada de contratac, l'Ignasi Freixa va fer el gol de la victòria de l'ATHC. Tothom va reconèixer que hagués sigut molt millor un repartiment del títol, però és clar, això no pot ser!
El nostre equip torna a casa amb 27 gols a favor i tan sols un en contra, però malgrat aquest magnífic balanç, no va poder mantenir el títol guanyat l'any passat.
L'equip estava format pels següents jugadors: Ivan Trullàs, David Alegre, Jaume Bermúdez, Xavi Salvatella, Jordi Puntes, Jordi Clapés, Roger Matalonga, Eduard Arbós, Albert Puntes, Josep Mª Àrias, Pau Quemada, Marc Salvatella, David Martí, Jordi Soms, Àxel Anglada i Andreu Mollet.
Cal felicitar als jugadors, a l'equip tècnic, encapçalat per en Jordi Bermúdez, juntament amb la "fisio" Irene Sanz i el director de l'Escola d'Hockey Xavi Comerma pels bons resultats obtinguts, doncs molts voldrien estar en el seu lloc. I de manera especial al matrimoni Cortès-Juncosa. També al Quico i la Montse, caps de l'expedició, per la seva bona organització, cuidant tots els detalls al màxim. Enhorabona.

Crònica de l'enviat especial a Càdis, "PAQUIRRIN"
 

|Sumari |Editorial |Club |Tennis |Bridge |Fulbito-Gimnàs |De plats i olles |La veu del soci |Persones |La teva opinió |Flash-drac |