Toni Mata de la Barata Domingo, sòci nº 1063 Foto: Salvador Vives i Jorba

Va néixer a Terrassa el 1958. Professionalment, treballa a la companyia suïssa Ciba Especialidades Químicas SL, a la divisió Textile Effects. Amb 6 o 7 anys ja va aterrar al Club i d'ençà llavors la seva relació amb l'Egara ha estat i és molt estreta. El hockey, el tennis i darrerament el pàdel són els esports que ha practicat i practica en la nostra Entitat. A més, aquesta temporada s'ha reincorporat a l'Escola d'Iniciació i és un dels impulsors de la nova secció excursionista del Club.

El Toni -a qui no li apassiona la idea de ser entrevistat, però li és difícil tenir un "no" per a algú- ens parla una mica de tot. I ho aprofitem, perquè encara que a ell no li agrada sentir-ho, és una de les veus més autoritzades per fer-ho.

Com neix la secció excursionista de l'Egara?
Bé, anem a pams. La història comença fa uns tres anys, quan amb una colla d'amics de l'Egara vam començar a fer excursions -tres o quatre l'any- que després acabaven en un bon dinar. Una de les components de la colla, la Montse Grau -actualment a la Junta Directiva -, va comentar-me després de l'estiu que en els resultats de l'enquesta que fa poc se'ns va passar a tots els socis hi havia una petició bastant generalitzada al voltant que l'Egara organitzés excursions. La Montse em va proposar la possibilitat d'aprofitar l'experiència que ja teníem amb el grup d'amics i extendre-la a la resta dels socis. Juntament amb el Joan Gabarró, el Salvador Vives, el Rafael Ruiz i la pròpia Montse hem tirat endavant la idea i el mes passat ja vam fer la primera excursió.

I com va anar?
Bé, la veritat és que molt bé. Vam tenir una participació molt alta, d'unes 60 persones, ens va fer molt bon temps i tots els que vam anar-hi ja tenim ganes de repetir.

Què haig de fer per apuntar-me?
Cada trimestre, les excursions proposades van apareixent a aquest butlletí. A més, hi ha un mural de fotografies a l'entrada del Club sobre les excursions i amb informació al voltant de com inscriure-s'hi.

Tu vas començar jugant a hockey...
Sí, vaig començar jugant a hockey, i el més curiós és que el primer dia que vaig venir al Club ho vaig fer amb una raqueta, però en veure que tots els meus amics del col·legi se n'anaven a hockey, vaig anar amb ells i amb el Cesc Llongueras, que em va deixar el meu primer stick. Vaig jugar en totes les categories inferiors i, quan va arribar l'hora, vaig aterrar al primer equip i vaig ser-hi un total de nou anys.

Títols?
Bé, la meva estada al primer equip va coincidir amb una època daurada del Polo, però tot i així vam guanyar una Lliga, una campionat de Catalunya i una copa del Rei.

Records?
D'aquesta etapa en recordo amb especial estima els viatges i les amistats que vaig anar fent i que encara conservo avui.

Per què vas deixar el primer equip?
En el moment en què perds la il·lusió, en el moment que ja no xales jugant, t'adones que has de deixar-ho. A mi m'és impossible de ser enlloc si no hi sóc feliç, és una manera de fer que aplico a totes les àrees de la meva vida. A més, en aquella època jugàvem el dissabte a la tarda i el diumenge al matí -a banda dels entrenaments setmanals- i això suposava molt de sacrifici.

Deixes de jugar al primer equip, però no deixes la pràctica esportiva...
No, això no. De fet, fins l'any passat encara jugava amb els veterans de tercera. I això parlant de hockey, perquè a tennis jugo dues vegades a la setmana i a pàdel una vegada. A més, i parlant de tennis, sóc de la Penya Arlequinada, on aprofito per dir que hi ha un ambient fantàstic.

I l'Escola d'Iniciació, què?
Després d'una etapa de 9 anys consecutius, l'any passat vaig descansar. Però aquest, hi torno. I és que estar al costat de la canalla és de les activitats que més m'omplen. Dels nens em sorprèn la innocència i la transparència - de vegades també la cruesa- que tenen a l'hora de dir les coses. Per postres, la bona relació amb tots els monitors del camp petit fa que no ens faltin ganes per venir cada dissabte.

Com a monitor amb una llarga experiència, quina valoració global fas de l'Escola de Hockey?
L'Escola de hockey, en línies generals, funciona bé. Evidentment, però, sempre hi ha coses que podrien millorar-se. Una d'elles, per exemple, fa referència a la composició dels equips. En les diferents categories -no de forma sistemàtica, però sí que en alguns casos- sembla que només es tingui en compte l'elaboració del primer equip, mentre que els altres queden potser en un segon terme.

Ja...
I una altra cosa. Considero que, a partir que els nens tenen una certa edat, els pares ja no poden ser els seus entrenadors. Està bé que els pares s'impliquin molt quan els fills han de començar, però a mesura que aquests es van fent grans se'ls ha de deixar sols. Jo ho entenc així.

Toni, Mura t'oxigena.
Sí, Mura és un lloc per a la relaxació i el descans. A mi m'agrada anar-hi, perquè tinc l'oportunitat de fer passejades que em permeten evadir-me de tot. Mura és un poble tan tranquil que, al final, fins i tot pots caure en l'avorriment...

Un vers per a tu: "passen pel carrer les noies que et plaurien, i tornes a negar que la carn sigui trista".
La carn mai no és trista, qui ho digui em sembla que cau en la hipocresia. Ara bé, quan comparteixes la teva vida amb una altra persona, quan tens un compromís amb la teva parella, valores més un conjunt de coses que no una de sola.

La saviesa, subtil i amant del matisos, es perceb en la figura de Toni Mata. Jo, humilment, em dedico a allò que un altre savi va tenir la paciència d'ensenyar-me: em dedico a escoltar.

Pere Ejarque