|
l'entusiasme
per bandera i la responsabilitat com a horitzó. Actualment,
la seva presència en el Club ha disminuït a causa dels
compromisos professionals, però això no li impedeix
seguir d'aprop el dia a dia de l'entitat. Com que "el drac"
pretén tenir memòria, l'entrevisto -l'última,
potser?- per recordar-nos a tots plegats que la feina ben feta no
ha de caure en el pou de l'oblit. I que si hi cau, ens hi hem de
tirar de cap.
Quan s'inicia la teva relació amb el Club?
Vaig començar -ja fa uns quants anys- jugant a tennis. Els
meus germans jugaven a hockey i jo vaig apostar per la raqueta.
Després d'uns anys, vaig canviar-la per el stick i a partir
de llavors han estat molts anys d'estreta vinculació tant
amb el hockey com amb l'Entitat.
En l'equip de hockey hi vas jugar moltes
temporades. Veient l'auge d'aquest esport en la categoria femenina,
te'n consideres una pionera?
Una mica sí. Recordo que vaig començar a jugar i al
meu equip hi havia noies que, fins llavors, havien entrenat des
de sempre amb nois, perquè no n'eren prou per fer un equip
complet. D'altra banda, analitzant l'evolució de l'Escola
base, m'he adonat que a l'inici gairebé tots els alumnes
eren nens, mentre que actualment la proporció a favor d'ells
no és tan gran. Sí, potser sí que la nostra
generació va obrir part del camí...
Parlaves de l'Escola base, en la qual t'hi
vas passar també molts anys. Quins records en guardes?
Bons, m'ho he passat molt bé a l'Escola base. A vegades era
dur aixecar-se al matí del dissabte, sobretot quan la nit
anterior havies sortit una estona, però a mesura que et vas
fent més gran és un compromís que no te'l planteges.
Si fas xalar els nanos, ells també et fan xalar a tu. A més,
és evident que si no m'hi hagués trobat bé
no podria haver-m'hi estat quinze anys.
Durant quatre anys vas ser component de
la Junta Directiva de l'Entitat, a més entre tot d'homes.
No t'hi senties una mica estranya? No, en tot moment
em van tractar molt bé, mai no vaig tenir cap problema. El
que passa que, és clar, sovint et dius que hi ha moltes dones
que podrien ser tant al meu lloc com al lloc d'altres companys ocupats
per homes. Per què no hi són? No ho sé, sempre
hi ha hagut només una dona a la Junta. En qualsevol cas,
mai no m'hi vaig sentir estranya. Potser, com en el cas del hockey,
la proporció tendirà a equilibrar-se.
La teva tasca professional gira entorn
el disseny de roba, el camp de la moda. Com està aquest sector?
Hi ha molta competència, com en tots els sectors. Tots lluitem
per ser una mica coneguts i entrar en el mercat. Alhora, és
difícil fer alguna cosa molt diferent: no hi ha pantalons
de tres cames. I dins de tot el que ja hi ha, has de ser tant original
com puguis i procurar d'elaborar productes que es puguin vendre.
A més, fa poc que has creat la teva
pròpia empresa.... Fes-nos-en cinc cèntims.
Bé, el cert és que acabo de començar. És
la meva primera col·lecció i ja veurem què
passa. De moment pinta bé, estem venent, però tampoc
no és per tirar coets. La crisi del sector continua i costa
fer-se camí. El que sí que està clar és
que si no comences, mai no ho aconseguiràs. I quan consideres
que és el moment oportú has de tirar endavant.
La teva vinculació actual amb l'Egara
és...
Enguany únicament hi vaig per fer aeròbic, perquè
els compromisos professionals m'han obligat a retallar una mica
tota la resta. De totes maneres, m'agrada l'ambient que es respira
al Club i sempre que hi ha sopars procuro de no faltar-hi. A l'Egara
sempre m'hi he trobat molt bé.
Tu que hi entens: Cibeles o Gaudí?
La polèmica encara cueja… Madrid és al centre.
I si vols captar clients has d'anar a la fira de Madrid, perquè
tindràs clients d'Andalusia, del nord i de tot arreu. En
canvi, si et quedes a Barcelona no tothom es desplaça fins
aquí si hi ha l'opció madrilenya. Està comprovadíssim
que la fira de Madrid ha funcionat millor. Potser les desfilades
a Barcelona són més espectaculars, però quant
a fira és més competitiva la d'allà que la
d'aquí.
Què significa per a tu llegir?
Per a mi llegir significa distracció. Llegeixo per desconnectar
del dia a dia.
El vers, que arriba damunt una onada perlejant:
"La vida de la idea és una vida dura". Què
hi dius?
El dia a dia és una lluita constant, en tot: des del negoci
fins a la vida personal, amb moments de tot. La vida és dura,
però no pots anar contracorrent, has de seguir els paràmetres
que hi ha per continuar endavant.
Acaba
l'entrevista -que no serà l'última, ho intueixo- i
arriba una nova onada, també perlejant. En una altra ocasió
ja us havia escrit que la mar són emes infinites. Entre emes
infinites i onades perlejants ormejo la meva barca i surto a mar.
L'Anna no ho sap, però en els moments que el naufragi amenaci,
ella serà el meu far. Ai mariners! Errants eterns!
Pere
Ejarque
|
