Pacients lectors:

Han estat quaranta-set les persones amb qui he pogut xerrar durant els quaranta-set números que fins ara havíem editat. Han estat quaranta-set xerrades que s'han convertit en quaranta-set entrevistes per a la secció "Persones" d'aquest butlletí. I en aquest número, el quaranta-vuit, s'interromp aquesta secció, una de les deganes de la nostra revista.

Parlo d'interrupció perquè no es tracta d'un adéu definitiu -de fet, els adéus definitius em sembla que no existeixen-, ja que "Persones" tornarà a aparèixer quan la situació ho requereixi.

Anem a pams: "Persones" va néixer amb la voluntat d'acostar-vos la tasca que els professionals del Club duien a terme en la nostra entitat. Però en els darrers números de "el drac" la secció havia perdut part de la seva raó de ser, perquè ja no només els professionals hi apareixien -els hem entrevistat pràcticament a tots-, sinó que calia recórrer a socis amb una tasca en pro de l'Egara molt determinada. Per això, perquè ja hi ha un espai en el butlletí que pretén donar a conèixer algun dels nostres consocis -estic parlant de "La Veu del Soci", evidentment- des d'aquesta redacció hem cregut convenient d'interrompre la secció "Persones".

Sovint, a les entrevistes no m'he vist capaç de reflectir tot allò que cadascuna de les quaranta-set persones ha compartit amb mi. D'aquest fet en sóc conscient i en demano les més sinceres disculpes. Com a feble argumentació només puc exposar que sempre he treballat amb il·lusió.
Alhora, m'agradaria que tots els entrevistats em fessin indulgència per totes les errades que hagi pogut transcriure de les nostres xerrades. De nou, la meva argumentació apel·la a la il·lusió amb la qual he treballat.

Per últim, vull aprofitar aquestes línies per agrair a tots i cadascun dels entrevistats -tant si continuen al Club com si no hi continuen- l'oportunitat de compartir amb ells un bocí de la seva vida. En aquest sentit, el meu agraïment és doble: d'una banda, per la quantitat de coses que he après. I de l'altra, pel munt que n'he desaprès.
Dit això, envio a totes i cadascuna de les quaranta-set persones que he tingut la sort d'entrevistar -així com a tots els lectors de "el drac"-, una abraçada de les de veritat. Moltes gràcies.

Pere Ejarque