|
2.
Llicenciat en Història i, tot i que pugui semblar contradictori,
professional del món de les noves tecnologies.
Jo crec que aquesta situació cada vegada esdevindrà
menys contradictòria. Els títols universitaris definiran
menys, mentre que les trajectòries formatives i professionals
de les persones acabaran sent el seu veritable actiu. Vaig començar
en el món de la història impulsat per les ganes d'entendre
l'evolució de la societat. Progressivament, vaig anant entrant
en un entorn tecnològic -que juga un paper clau en els processos
de canvi econòmic i social que vivim- i, finalment, la via
professional em va dur al món de la gestió. De tots
aquests àmbits -la història, la tecnologia i la gestió-
n'he tret un fil conductor que avui és la meva opció
professional.
3. Quina filosofia hi ha en les empreses
de noves tecnologies?
Malgrat totes les tecnologies que tinguem, finalment les coses les
fem les persones. La feina de motivar i implicar les persones és
la principal tasca de qualsevol organització. N'estic molt
convençut. Aquesta és també la nostra filosofia.
4. Alhora, t'has destacat en l'estudi de
la història local de Terrassa. Fes-nos-ens cinc cèntims.
A començaments dels vuitanta, i conjuntament amb uns amics,vam
crear el Grup d'Estudis Històrics de Terrassa amb la pretensió
de renovar la historiografia local. Posteriorment, la creació
del Centre d'Estudis Històrics ha continuat aquesta tasca,
a l'entorn del qual s'han publicat obres tan importants com la primera
història global de Terrassa, el 1987. A nivell individual,
dos són els temes que més he estudiat: el salisme
i els anys del franquisme.
5. D'altra banda, vas ser regidor de l'Ajuntament
de Terrassa. Com recordes aquesta etapa? Bé, va
ser una experiència interessant. La política és
dura, però és una escola. La veritat és que
ha pogut més la meva vocació professional i intel·lectual
que no pas la política. De l'experiència en guardo
un bon record, però a curt termini no tinc pensat retornar-hi.
6. Has estat vinculat a diferents universitats.
Quin futur veus a aquesta institució?
La universitat és un món que segueixo molt d'aprop.
Per a mi el repte més important que té és saber-se
situar a la societat del coneixement. Des de sempre, la universitat
ha gestionat el coneixement i en aquest moment es troba amb la competència
de les grans organitzacions de coneixement, com ara les consultories
i les pròpies empreses. La preocupació principal de
la universitat hauria de ser la de gestionar eficientment tot el
coneixement que té, unida amb grans dosis de flexibilitat
per adaptar-se als canvis.
7. Quin és el model universitari
que cal seguir?
El mirall és el model nord-americà, perquè
ha sabut convertir-se en un punt de referència a nivell social,
captant l'ajuda de la societat tot retornanant-li projectes extraordinaris.
A Catalunya i Espanya hi ha bones universitats, però el model
és el nord-americà.
8. Què tal l'experiència
docent a la universitat?
La docència universitària és un repte intel·lectual
i, des de tots els punts de vista, és una experiència
molt interessant.
9. Quin consell donaries a un jove que
vol situar-se al món d'avui? Sobretot el consell
que sigui ell mateix. Estem en un món en el qual els camins
propis són possibles. Evidentment, però, requereix
esforç, mires àmplies, i capacitat de combinar l'especialització
i la visió general. Li diria que cregui molt en allò
que fa, que marxi i que torni -cal conèixer món- i
que cregui en les relacions amb les altres persones.
10. El vers per comentar: "Passem
pel món com turistes atrafegats que donen a les coses una
ullada frívola". Tu diràs...
Segurament, la vida no consisteix en arribar a molts ports, sinó
a gaudir dels trajectes. Hem d'aprendre a gaudir dels trajectes,
les arribades sempre són difícils de predir.
Xavier
Marcet és una d'aquelles persones a les que no et cansaries
de preguntar. I, tal com ell diu, no per arribar a molts ports -respostes
definitives- sinó per gaudir dels trajectes -la conversa
amb intenció d'aprendre. Un servidor, delerós de paraules,
ja té el goig de compartir les seves.
Pere
Ejarque
|
