|
-
Pol, t'has engreixat. No sé, se't veu més flamenc,
no?
Sí, segurament m'he engreixat una mica, potser perquè
ja no faig tan esport. I sí, sóc més flamenc.
A Flandes, per cert, es parla neerlandès. No anglès,
com altra gent es pensa.
- No
se't veu massa sovint pel Club…
He canviat d'hàbitat, ara resideixo en una biblioteca. Que
quedi clar, però: si no vinc tan sovint a l'Egara no és
per falta de ganes, sinó per falta de temps.
- Durant
cinc temporades vas ser cap d'equip del DHF. Quins records tens
de l'experiència?
En recordo de verdes i de madures, recordo moments maquíssims
i moments durs. Com en tot grup humà hi ha afinitats i desavinences,
però per damunt de tot va ser una experiència enriquidora,
malgrat s'ha de tenir molta paciència tant amb l'equip com
amb el Club. Sigui com sigui, considero que vaig fer molt bones
amistats, que perduren en el temps, tant a l'Egara com en altres
clubs.
- Com
vas iniciar-te al món del hockey?
Quan feia primer de batxillerat, el meu pare va dir-me de sovintejar
més el Club i em va proposar de fer hockey. Mig en conya
vaig acceptar el repte i em vaig presentar a meitat de temporada
en el primer equip juvenil sota la batuta de David Sazatornil -on
recordo personatges com Miqui Herreros, Toni Broto, Quim Carrera,
o tu mateix…-. També hi havia Pol Amat, i a l'equip
es deia que jo era el pol negatiu i ell el pol positiu… El
fet és que no m'he penedit mai de la meva gosadia.
- Últimament
tens molts amics del Polo, fins i tot he sentit a parlar de fitxatge.
Què hi ha de cert en tot això?
La veritat és que tinc amics en el club barceloní,
alguns fets en el món del hockey i altres fora d'ell, com
per exemple en la facultat. Crec que la gent del Polo està
estereotipada i que, com a tot arreu, hi ha gent de tot. Pel que
fa al fitxatge, de moment encara no tinc cap oferta en ferm.
- Quin cotxe et compraries?
Tinc un Volkswagen Polo i n'estic molt content. Segurament em compraria
el model actual.
- Sé que ets un apassionat seguidor
de les pel·lícules protagonitzades per Peter Sellers.
Recorda'n algun moment mític.
A la pel·lícula What's new Pussycat? Peter Sellers,
caracteritzat de psiquiatra amb trajo de pana vermella, és
perseguit per la seva dona, disfressada de cantant d'òpera
a punt d'engegar una ària de Wagner i armada amb un trident.
La dona li diu "ets un cínic", i ell repon "aquesta
paraula no surt al diccionari. No et penso respondre fins que no
sàpiga què vol dir."
- Aquesta temporada estaves inscrit a l'Egara
de Segona. Quants minuts totals has jugat?
En el camp he fet força minuts, jugats molt pocs. Però
cinc o sis partits sí que els he fet.
- Has fet alguna heroïcitat en la
teva vida?
Sí. Estar esquiant un matí en què el meu germà
va venir-me a visitar. Lògicament no em va trobar, però
ell sí que es va trobar a un parell de pitbulls atacant la
cartera de Matadepera. Segurament si hagués trobat a casa
no hi hagués estat a temps.
- Què n'opines dels arbitratges
del passat mundial de futbol?
Estic totalment indignat, perquè la nazionale -la selecció
italiana- va ser expulsada per un magnífic àrbitre
equatorià, Byron Moreno, trencant-se la tradició de
marxar dels mundials perdent per penals. Forza Italia!
Pol
Oliveres, una persona amb ulleres.
Pere
Ejarque
|
