|
Sopar
fi de temporada esportiva
El dissabte 15 de juny se celebrà al restaurant del Club
el tradicional sopar fi de temporada, amb el qual es donà
per tancada la campanya 2001/2002 de les diferents seccions esportives.
Com també és de precepte, durant el sopar tingué
lloc el lliurament de premis i distincions als associats que, per
la seva activitat esportiva o social a favor de l'Entitat, la Junta
Directiva tingué a bé de premiar.
Representants del hockey, el tennis, el pàdel, l'hípica
i el bridge s'aplegaren als salons del xalet social per tal de compartir
la nit més ratllada de les que es fan i es desfan.
Amb molts cafès encara per arribar, Quico Roig -secretari
de la Junta Directiva- encetà el lliurament de les distincions.
El
diploma de l'entitat va atorgar-se a Ramon Alegre i Biosca, Oriol
Gabarró, Laura Parra, Miquel Bosch, Martí Lloveras,
Jordi Artigas, Xavier Lloveras i Mascarell, Miquel Guilà
i Llimona, Joaquim Solà, Karina Herms, Ignasi Escudé,
Margarita Giralt, Eduard Moreno, Juan Manuel Quintela, José
Manuel Sánchez, Marta Busquet i Montserrat Grau. Aplaudiments
per a tots ells.
Seguidament, el Club féu entrega d'una placa especial al
periodista Àngel Cárdenas per la seva trajectòria
professional al costat dels esdeveniments hockeístics. Cárdenas,
emocionat, dirigí unes paraules a la concurrència
on mostrà el seu agraïment per aquest reconeixement.
I també hi hagué reconeixements per a dues entitats,
Blaucar Automoción S.A. i Dystar S.A. Tant l'una com l'altra
han volgut ser al costat de l'Egara per mitjà de convenis
de patrocini. Molt bé.
Fou el torn llavors dels homenatges als equips. Tres foren els premiats:
el Club Egara juvenil femení -campiones d'Espanya, primer
títol de l'entitat en aquesta categoria-, el primer equip
masculí de l'any 1952 -que estrenà les vitrines del
Club quant a campionats d'Espanya- i l'Egara DHM -campió
de la Copa del Rei, medalla de bronze a la Copa d'Europa i tercer
lloc a la lliga espanyola-. El Club és viu, ja ho podeu llegir.
Però també té memòria, que és
com estar-ne dues vegades. Més tard s'entregaren les plaques
al mèrit, que van ser per a Xavier Salvatella, Glòria
Broto, Àlex Garcia, Salvador Vives, Enric Carrera i Joan
Galí i Segués. Tots els premiats van ser duradorament
aplaudits, cosa que està molt bé.
Arribà el torn de les insígnies d'or. Els distingits
van ser Josep Ejarque, Miquel Codina, Pilar Sanmartín, Janet
Bellot, Antoni Piqué i Pere Ejarque. A la fotografia de rigor
-aquí cal ser ben precisos- tots ells van fer molt bona cara.
Vaja, que estaven molt contents.
|

Francesc Josep i Nacho Dinarès entregant
el preciat trofeu que porta el nom del seu pare(Paco Dinarès
"in memoriam") a les germanes Dinarès, Montse
i Romy.
Foto: Pedro Zapata
|
El
trofeu Paco Dinarès "in memoriam" va ser
per a Montserrat Dinarès i Quera i per Rosa Maria Dinarès
i Quera. És a dir, per les bessones Dinarès,
o per a la Montse i la Romi -o la Romi i la Montse, com vulgueu-.
I la veritat és que el repicament de mans va ser molt
sonor. A més, molts mocadors van onejar festejant l'entrega.
Un altre premiat rebut amb molts aplaudiments fou Esteve Bosch
i Comas, que recollí el títol de soci de mèrit.
|
I
és que Esteve Bosch, cal que es digui ben alt, fa molts anys
que treballa per aquest Club i, cosa més important, hi treballa
amb entusiasme. Merescudíssim.
El
President lluirant a Viçens Planas la distinció
de soci d'honor.
Foto: Pedro Zapata
|
L'ovació
final quant a distingits fou per a Vicenç Planas
i Ballbé, el soci d'honor d'aquesta temporada. El
lligam entre l'Egara i Vicenç Planas ha estat molt
estret i, esclar, el reconeixement de l'entitat va ser molt
escaient.
El
soci d'honor d'enguany és exemple de fidelitat, discreció
i bon fer. També, doncs, merescudíssim.
|
Quico Roig, que va conduir l'entrega de distincions
amb aplom i encert, va passar llavors la paraula al president
de l'Egara. En un discurs on no es va deixar ningú, Ròmul
Prat va repassar la temporada que es tancava i va felicitar totes
les seccions per la feina ben feta que havien dut a terme.
| I encara hi hagué temps
per a una sorpresa: en reconeixement a la seva més
que extraordinària tasca a favor de l'entitat, Prat
féu entrega de l'escut d'or i brillants a Francesc
Salvatella, anterior president del Club. Salvatella va agrair
moltíssim el premi i tornà a deixar la paraula
a Prat que, desitjant a tothom un bon estiu, acomiadà
el sopar. |
Francesc
Salvatella rebent de mans del President l'escut d'or i brillants.
Foto: Pedro Zapata
|
Després de l'entrega de premis, fou el
torn de la música. Al jardinet exterior del restaurant,
un dj amenitzà la nit regalant cançons de quatre
pessetes per un duro. Molts van ballar, d'altres molts van somiar
i alguns, només alguns, van esperar-se perquè el
sol no fes marxar en solitari la lluna.
Redacció.
Festa
de fi de temporada de les Escoles
El passat diumenge, 16 de juny, es va celebrar la Festa de Fi de Temporada
de les Escoles Esportives del Club. Ja ben d'hora del matí
tots els alumnes de les diferents modalitats van estar convocats,
amb els seus monitors, per tal de fer la fotografia de rigor, cosa
gens fàcil degut al gran nombre de components.
Foto:
Salvador Vives i Jorba
|
A
continuació es va fer la desfilada al camp 1 mentre el
secretari de la Junta Directiva, Quico Roig, els anava anomenant
per equips i categories.
De mans dels membres de la Junta es van repartir els premis
i recordatoris.
Cal dir que, abans al gimnàs, els alumnes de l'Escola
de dansa ens van obsequiar amb una exhibició digna d'autèntics
professionals. |
I
tornant al camp 1, i un cop fets els parlaments, es va procedir
a fer un homenatge a la família Comerma-Paloma, agraint-li
la tasca que durant molts anys ha fet aquesta nissaga en pro
del nostre Hockey.
Aquesta distinció es iniciar ja fa temps per iniciativa
de l'Escola de Hockey.
Enguany voliem centrar l'acte fent un homenatge del 50è
aniversari de l'Escola de Hockey i res |
Foto:
Pedro Zapata
|
Foto:
Pedro Zapata
|
millor
que fer-ho conjuntament amb les escoles de les altres modalitats.
Una veu en "off" ens parlà dels jugadors de
Hockey d'ahir i d'avui i després, un grup de monitors
va muntar un puzzle de 64 m2 amb el lema "Fent Escola fem
història".
També es van lliurar uns presents a tots els directius
de l'Escola de Hockey que |
Foto:
Salvador Vives i Jorba
|
en
diferents etapes han estat els verdaders protagonistes de la
història d'aquests 50 anys.
L'acte finalitzà amb un carrusel a càrrec dels
alumnes de l'Escola d'Hípica, seguit d'un agradable aperitiu
sota dels arbres de les instal·lacions d'hípica.
Redacció
|
Pla
estratègic 2002
El passat dia 16 de juliol es va celebrar el sorteig del viatge per
a dues persones a Venècia, en el que van participar tots els
socis que van contestar l'enquesta d'opinió enviada com a part
del procés de definició estratègica que la nostra
entitat esta confeccionant.
El
guanyador del viatge ha resultat el nostre consoci Jaume Puig i
barrera, el qual podrà disfrutar doncs del magnífic
viatge per dues persones a Venècia el proper mes de setembre.
enhorabona!!
Volem
agrair a tots els socis que han contestat l'enquesta la seva col·laboració
i participació, la qual ens hagués agradat que fos
mes elevada, ja que en total ha estat del 20% (d'un total de 1.650
enviades, s'en han rebut mes de 300), però que ens seran
de molta utilitat per conèixer el parer de la nostra massa
social en els diferents aspectes consultats.
Els
resultats de l'enquesta i el pla estratègic s'aniran coneixent
en els propers mesos i culminaran en el projecte a presentar en
la propera assemblea general de socis la tardor vinent.
Joan
Gabarro
Gerent
Respostes
a diversos suggeriments
Utilitzem "el drac" per respondre a diversos suggeriments
que, per no dur nom, o número de soci, no ho podem fer de manera
personal. Valguin aquestes línies per poder agrair a tots els
que ens han dirigit una queixa o un suggeriment l'estona dedicada
al Club, doncs des de la Junta pensem i tots ho hem dit de manera
pública, que la millora del Club tan sols pot fer-se des de
la participació raonada i positiva de la massa social, donat
que es la beneficiaria de la nostra tasca i de les millores que podem
fer entre tots.
En primer lloc, volem contestar als socis més menuts que de
forma massiva ens han fet arribar les seves queixes respecte el parc
infantil actual. Creiem que el parc entra dins del pla de renovació
general del Club, i donat l'interès mostrat (més d'uns
que d'uns altres) hi ha jovenalla que ha presentat cinc o sis vegades
la mateixa queixa, la Junta promet tenir la qüestió present
en el seu moment.
De tota manera agrairem que les queixes es facin amb els papers que
hem destinat a tal fi, i que hi consti el número de soci per
poder introduir-ho a la base de dades que estem creant.
En segon lloc, volem contestar al grup de jugadors d'equips de primera
i segona que demanen un fisioterapeuta. Al respecte la Junta de Hockey
i la gerència volen informar que donat el pressupost de la
Secció, és difícil donar servei a tots els equips
de forma individual, però està a la seva disposició
el servei del fisioterapeuta del primer equip les hores que està
al Club en dies d'entrenament, i els dissabtes hi ha un fisioterapeuta
per atendre necessitats de tots els socis. Lamentem no tenir més
pressupost.
En tercer lloc, volem respondre a qui demana que es prohibeixi aparcar
el cotxe sobre la vorera els dies amb molta afluència de gent.
Val a dir que aquest és un tema que la Junta ja s'ha plantejat,
juntament amb limitar d'alguna manera la possible velocitat per davant
de la porta del Club, però és una qüestió
que es pot allunyar de les competències de la Junta, ja que
el carrer és competència vial del municipi. De tota
manera és un assumpte que hi volem seguir treballant i pensant
en solucions de millora.
El quart suggeriment i que fa referència a la col·locació
d'armaris de no abonament al vestuari femení, és certament
un tema que haurem de valorar però que es pot incloure en un
possible projecte d'ampliació de vestuaris, qüestió
imprescindible per poder disposar de més nombre d'armaris.
No és un tema fàcil però serà estudiat.
En cinquè tenim en compte el suggeriment respecte les obres
fetes el mes de maig, si bé en aquest cas hem de dir que es
va valorar el fet de que es perjudiqués de la menor manera
possible al soci del Club, fent-ho la setmana del desplaçament
a Bèlgica de la Copa d' Europa.
És cert que es va restar la imatge del Club davant de persones
que el visiten i no són socis, i és cert que hem de
vetllar per aquest tema, però també és cert que
hem de vigilar pel destorb més petit.
Per últim, volem contestar a una sòcia que ens ha fet
la petició amb l'imprès normalitzat, número de
sòcia i firma, però donada la seva edat i la qüestió
plantejada és bo que tothom la coneixi. El tema és l'entrada
dels nens petits al gimnàs sense acompanyants. Creiem que hem
de mantenir la normativa que fins ara s'ha vingut fent, bàsicament
per seguretat dels nens, doncs hem de pensar que dins del gimnàs,
hi ha màquines de córrer, bicicletes i peses que mal
utilitzades o sense donar-li la cura que mereix, poden fer mal. De
tota manera el que podem replantejar és permetre l'entrada
a partir d'una edat determinada a nois o noies que puguin necessitar
la utilització puntual d'aquestes instal·lacions per
la millora física o recuperacions funcionals.
A tots moltes gràcies.
Lluís
Mercadé
Vicepresident Àrea Social.
La
Copa del Rei a l'Ajuntament
Una vegada més, la Copa del Rei va anar a l'Ajuntament de Terrassa.
Una vegada més, van ser les ratlles blaves i blanques les que
acompanyaven el trofeu per fer-ne l'oferiment al consistori municipal.
Després de la victòria el primer diumenge de juny, la
mateixa setmana l'alcalde de la ciutat, Pere Navarro, rebia l'equip,
els directius i socis
del club
El
capità jan Dinarès i el President Ròmul
Prat, oferint la Copa del Rei a l'alcalde de Terrassa Sr.
Pere Navarro.
Foto: Rafa Mundet
|
a la seu del govern municipal. Al saló de plens, el nostre
president, Ròmul Prat es va comprometre a tornar aviat
amb més títols alhora que va agrair al màxim
responsable polític terrassenc la possibilitat de fer
aquest oferiment. Pere Navarro va destacar en el seu parlament
que els clubs de Terrassa (Egara, Atlètic i CD Terrassa,
tots tres van pujar al podi per aquest ordre)
van demostrar que |
L'equip
amb l'alvalde Sr. Pere Navarro.
Foto: Rafa Mundet
|
a més de guanyar també saben perdre i que en aquesta
competició van fer, una vegada més, gala d'un
gran civisme dins i fora del terreny de joc. Va concloure dient
que "Terrassa està molt ben representada"
Redacció
|
STAGE
"2002"
Un estiu ple de sorpreses!
Un any més, ha arribat l'Stage d'Estiu a l'Egara. Aquest any
però amb novetats respecte a edicions anteriors. Més
de 170 nens i nenes, dividits entre els "Molapetits" i els
"Molagrans" en funció de l'edat, gaudeixen cada dia
de les múltiples activitats que han preparat els seus monitors.
Com cada any l'stage s'ha dividit en tres parts: els matins, on es
fan les activitats relacionades amb un determinat centre d'interès,
les tardes, en què els nanos realitzen uns tallers especialitzats,
i els vespres, on poden practicar el tennis, el hockey, la hípica
o la gimnàstica. En el tancament d'aquesta edició de
"el drac" ja s'han celebrat les tres primeres setmanes d'stage
i, per tant, podríem dir que el funcionament "va sobre
rodes".
 |
Durant
la primera setmana, del 25 al 28 de juny, el centre d'interès
fou la "Terra i l'Aigua" per la qual cosa van estar
tota la setmana realitzant activitats relacionades amb aquests
dos grans elements. La setmana va culminar amb una excursió
a un parc aquàtic.
La segona setmana, coincidint amb la Festa Major de Terrassa,
es va |
| abordar
els tema de les "Festes Majors". I, després
de realitzar mil i una proves en firetes i paradates muntades
al club, van arrodonir la setmana amb una sortida al Camp Nou
per part dels Molagrans i una escapadeta a la piscina de Vallparadís
per part dels Molapetits. I durant la tercera setmana, el tema
a descobrir fou el màgic món del "circ".
|
 |
 |
Mags,
malabaristes, pallassos... tots aquest personatges i molts d'altres
han anat passant per les instal·lacions del Pla del Bon
Aire entre el 8 i el 12 de juliol. En les dues properes setmanes
que resten d'Stage, els nens descobriran i viuran el món
de les "olimpíades" i la cultura i la diversitat
dels diferents "països del món". |
| Pel
què fa a les novetats que explicàvem a l'inici,
hem de dir que, després de dinar, els Molagrans gaudeixen
d'uns monitors especialitzats que els ensenyen algun tipus de
taller o habilitat. Durant aquestes primeres setmanes, els més
grans han après a fer flautes amb canyes, estels, mil
i una figures amb globus |
 |
 |
llargaruts, han fet classes d'expressió corporal....
També durant aquesta estoneta després de dinar,
els Molapetits jeuen endormiscats mentre se'ls explica un conte.
En "el drac" del mes de setembre esperem explicar-vos
la resta d'activitats que faran durant aquestes setmanes que
queden de juliol així com la valoració general
de tot l'stage 2002. |
Bones
vacances.
Redacció
Nota: Tots aquells pares que vulgueu veure fotos de les diferents
activitats que han anat realitzant els vostres fills demaneu-les a
consergeria del Club que les tenen disponibles per tots aquells que
les demanin.
M'han
dit
Primera sortida a l'extranger
L'any
1952, amb el títol del Campionat d'Espanya, el nostre
club va fer la primera sortida a l'estranger. Això es
faria realitat un any més tard, per la Pasqua del 1953.
L'equip campió va anar a Munic convidat pel C. H. Wacker.
Anàvem a jugar un torneig amb el potents equips alemanys.
Autocar, carretera i manta direcció a La Jonquera. Vam
fer parada i fonda a la Costa Azul, a Cannes, per seguir cap
a Genova on vam tenir la primera "sorpresa". Abans
de passar la frontera italo-alemanya vam haver de fer una comprovació
a l'ambaixada italiana, per poder seguir endavant, ja que hi
havia jugadors en període militar. Ens van tenir 4 hores
retinguts. Per matar l'estona vam organitzar un partit de hockey
en una plaça que hi havia allà mateix i que estava
completament buida.
|
 |
Un cop
arreglat el "problema" vam tornar a pujar a l'autocar per
seguir ruta cap a Milà i Riva de Carda. És clar, hi
vam arribar un xic més tard del que havíem previst i
vam haver de fer un dinar-sopar ja que l'hotel havia tancat la cuina
per dinar.
Drets:
Pi, Comerma(Joan), Pons, Comerma(Jaume), Grapi, Dinarès.
Ajupits: Cañameras, Llongueras, Comellas, Llobet i
Rovira.
Foto: Arxiu Llongueras
|
Fins
a Insbruck no hi va haver cap més imprevist. Allí
ens hi esperava un guia per acompanyar-nos a Munic. Un guia,
que amb el pas dels anys, es convertiria en entrenador del nostre
club. Però d'aquest personatge us en parlaré un
altra dia.
Per fi arribem a Munic i ens instal.lem a l'alberg de Grünwald,
però compte he de dir ALBERG en majúscules. Un
hotel de 5 estrelles no hauria estat tant luxós. |
Bé,
més que luxós, en diria modern, pràctic, equipadíssim
amb tota mena d'instal.lacions: piscina coberta, gimnàs, camps
de hockey, pistes d'atletisme... tot d'una pulcritud extraordinària.
Tan que a la consergeria ens van indicar que a l'interior no hi podiem
accedir amb sabatilles esportives. L'herba enganxada hauria embrutat
el terra de parquet. Hi entràvem doncs descalçats.
Penseu
que en aquell temps a Alemanya es vivia encara amb les seqüeles
de la guerra i aquell alberg era una mostra de la voluntat i les ganes
d'aixecar el país. Una altra prova la veiem en les persones
que anaven a treballar: portaven unes bosses a la mà plenes
de runa i en el punt del trajecte que tenien assignat la hi abocaven...
Bé. Ja estàvem instal.lats. Habitacions de primera,
dutxes de primeríssima i sales d'estar i menjadors immillorables...
Segona "sorpresa": mentre dinàvem, més ben
dit, devoràvem, va passar una mossa rossa i ben plantada que
ens va dir "habe die güte bezahlen" que, traduit significa
"tinguin la bondat de pagar" ...la cervesa i la llet no
entràven en el menú. Renoi vist això no cal ni
dir que el vi no el vàrem ni ensumar!
Munic, capital del regnat de Baviera, situada a la vora del riu Isar,
una de les ciutats més grans, tenia aleshores 804 mil habitants.
Hi podiem veure gran edificis com l'Acadèmia de les Belles
Arts, el Museu Maximilià, el Palau Municipal, la Universitat
etc. Veiem una ciutat oberta, espaiosa, alegre... al meu parer té
una semblança a Barcelona. Potser per això ens hi varem
trobar tant bé. A més de la gran oferta cultural que
ens oferia, una dels aspectes que ens va impactar més va ser
el dels grans magatzems (aquí, a casa nostra encara no n'hi
havia) i unes botigues de cotxes que aquí no podiem ni imaginar.
La crònica esportiva del nostre viatge -a més del partit
que vam jugar davant l'ambaixada d'Itàlia- va començar
amb un empat a 1 contra el Pasing HC. El segon partit, contra un rival
més fort, el Klipper HC, va acabar amb derrota egarista per
3 a 0. Aquest equip era el que tenia més internacionals a les
seves files! El tercer enfrontament va ser contra el Wacker HC, també
amb derrota final, en aquest cas per 2 a 1. Acabada la competició
vam fer una gran festa a l'alberg de Grunwald. Molta broma i gresca
a "tope" van servir per refermar l'amistat que vam fer amb
la gent del Wacker HC.
De tornada vam fer via cap a Suïssa, a Zuric concretament, per
jugar contra el Grasshoper's. Ara sí, ara tocava una victòria.
El resultat? 3 a 1 i... tercera "sorpresa" Ens havíem
convidat a dinar, tal com es va tractar en el seu moment. Però
el delegat de l'equip suís va venir i ens va dir que no, que
era impossible dinar junts els dos equips. Li ho deia al Paco Dinarès.
Es va disculpar. Li va donar l'import del dinar i amb els francs suïssos
ens vam espavilar per satisfer la gana.
El viatge de tornada a Terrassa va ser excel.lent, el recordaré
tota la vida. L'organització de viatges Aeromar Expresso i
la col.laboració de J. Vidal Cañameras i Autocars Julià,
tots juntament amb el Paco Dinarés i el Cinto Badiella van
fer que el vitage resultés un gran èxit.
Amb el pas dels anys hi he tornat una altra vegada a l'ALBERG de Grünwald,
però el record que en tinc és tan bó que espero
poder gaudir de nou encara d'aquelles instal.lacions.
Cesc
Llongeras
Safari
fotogràfic
 |
Creieu
que ens agrada publicar, mes rera mes, aquest apartat de denúncia
del nostre butlletí?
Doncs no i no. Però no defallirem mentre hi hagi infractors
que s'entestin a deixar les quatre rodes al damunt d'un pas
de vianants.
Nosaltres seguirem escrivint quatre ratlles, mes rere mes,
butlletí rere butlletí
|
fins que
no les veiem lliures d'okupes improcedents.
Servei
de Captures
|