47 Juny-Juliol 2002 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Club Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|Hípica|Fulbito|Persones| La Veu del soci|

Sopar fi de temporada esportiva

El dissabte 15 de juny se celebrà al restaurant del Club el tradicional sopar fi de temporada, amb el qual es donà per tancada la campanya 2001/2002 de les diferents seccions esportives. Com també és de precepte, durant el sopar tingué lloc el lliurament de premis i distincions als associats que, per la seva activitat esportiva o social a favor de l'Entitat, la Junta Directiva tingué a bé de premiar.
Representants del hockey, el tennis, el pàdel, l'hípica i el bridge s'aplegaren als salons del xalet social per tal de compartir la nit més ratllada de les que es fan i es desfan.
Amb molts cafès encara per arribar, Quico Roig -secretari de la Junta Directiva- encetà el lliurament de les distincions.
El diploma de l'entitat va atorgar-se a Ramon Alegre i Biosca, Oriol Gabarró, Laura Parra, Miquel Bosch, Martí Lloveras, Jordi Artigas, Xavier Lloveras i Mascarell, Miquel Guilà i Llimona, Joaquim Solà, Karina Herms, Ignasi Escudé, Margarita Giralt, Eduard Moreno, Juan Manuel Quintela, José Manuel Sánchez, Marta Busquet i Montserrat Grau. Aplaudiments per a tots ells.

Seguidament, el Club féu entrega d'una placa especial al periodista Àngel Cárdenas per la seva trajectòria professional al costat dels esdeveniments hockeístics. Cárdenas, emocionat, dirigí unes paraules a la concurrència on mostrà el seu agraïment per aquest reconeixement.
I també hi hagué reconeixements per a dues entitats, Blaucar Automoción S.A. i Dystar S.A. Tant l'una com l'altra han volgut ser al costat de l'Egara per mitjà de convenis de patrocini. Molt bé.
Fou el torn llavors dels homenatges als equips. Tres foren els premiats: el Club Egara juvenil femení -campiones d'Espanya, primer títol de l'entitat en aquesta categoria-, el primer equip masculí de l'any 1952 -que estrenà les vitrines del Club quant a campionats d'Espanya- i l'Egara DHM -campió de la Copa del Rei, medalla de bronze a la Copa d'Europa i tercer lloc a la lliga espanyola-. El Club és viu, ja ho podeu llegir. Però també té memòria, que és com estar-ne dues vegades. Més tard s'entregaren les plaques al mèrit, que van ser per a Xavier Salvatella, Glòria Broto, Àlex Garcia, Salvador Vives, Enric Carrera i Joan Galí i Segués. Tots els premiats van ser duradorament aplaudits, cosa que està molt bé.
Arribà el torn de les insígnies d'or. Els distingits van ser Josep Ejarque, Miquel Codina, Pilar Sanmartín, Janet Bellot, Antoni Piqué i Pere Ejarque. A la fotografia de rigor -aquí cal ser ben precisos- tots ells van fer molt bona cara. Vaja, que estaven molt contents.


Francesc Josep i Nacho Dinarès entregant el preciat trofeu que porta el nom del seu pare(Paco Dinarès "in memoriam") a les germanes Dinarès, Montse i Romy.
Foto: Pedro Zapata

El trofeu Paco Dinarès "in memoriam" va ser per a Montserrat Dinarès i Quera i per Rosa Maria Dinarès i Quera. És a dir, per les bessones Dinarès, o per a la Montse i la Romi -o la Romi i la Montse, com vulgueu-. I la veritat és que el repicament de mans va ser molt sonor. A més, molts mocadors van onejar festejant l'entrega.
Un altre premiat rebut amb molts aplaudiments fou Esteve Bosch i Comas, que recollí el títol de soci de mèrit.

I és que Esteve Bosch, cal que es digui ben alt, fa molts anys que treballa per aquest Club i, cosa més important, hi treballa amb entusiasme. Merescudíssim.

El President lluirant a Viçens Planas la distinció de soci d'honor.
Foto: Pedro Zapata

L'ovació final quant a distingits fou per a Vicenç Planas i Ballbé, el soci d'honor d'aquesta temporada. El lligam entre l'Egara i Vicenç Planas ha estat molt estret i, esclar, el reconeixement de l'entitat va ser molt escaient.

El soci d'honor d'enguany és exemple de fidelitat, discreció i bon fer. També, doncs, merescudíssim.

Quico Roig, que va conduir l'entrega de distincions amb aplom i encert, va passar llavors la paraula al president de l'Egara. En un discurs on no es va deixar ningú, Ròmul Prat va repassar la temporada que es tancava i va felicitar totes les seccions per la feina ben feta que havien dut a terme.

I encara hi hagué temps per a una sorpresa: en reconeixement a la seva més que extraordinària tasca a favor de l'entitat, Prat féu entrega de l'escut d'or i brillants a Francesc Salvatella, anterior president del Club. Salvatella va agrair moltíssim el premi i tornà a deixar la paraula a Prat que, desitjant a tothom un bon estiu, acomiadà el sopar.

Francesc Salvatella rebent de mans del President l'escut d'or i brillants.
Foto: Pedro Zapata

Després de l'entrega de premis, fou el torn de la música. Al jardinet exterior del restaurant, un dj amenitzà la nit regalant cançons de quatre pessetes per un duro. Molts van ballar, d'altres molts van somiar i alguns, només alguns, van esperar-se perquè el sol no fes marxar en solitari la lluna.

Redacció.


Festa de fi de temporada de les Escoles

El passat diumenge, 16 de juny, es va celebrar la Festa de Fi de Temporada de les Escoles Esportives del Club. Ja ben d'hora del matí tots els alumnes de les diferents modalitats van estar convocats, amb els seus monitors, per tal de fer la fotografia de rigor, cosa gens fàcil degut al gran nombre de components.

Foto: Salvador Vives i Jorba
A continuació es va fer la desfilada al camp 1 mentre el secretari de la Junta Directiva, Quico Roig, els anava anomenant per equips i categories.
De mans dels membres de la Junta es van repartir els premis i recordatoris.
Cal dir que, abans al gimnàs, els alumnes de l'Escola de dansa ens van obsequiar amb una exhibició digna d'autèntics professionals.
I tornant al camp 1, i un cop fets els parlaments, es va procedir a fer un homenatge a la família Comerma-Paloma, agraint-li la tasca que durant molts anys ha fet aquesta nissaga en pro del nostre Hockey.
Aquesta distinció es iniciar ja fa temps per iniciativa de l'Escola de Hockey.
Enguany voliem centrar l'acte fent un homenatge del 50è aniversari de l'Escola de Hockey i res

Foto: Pedro Zapata

Foto: Pedro Zapata
millor que fer-ho conjuntament amb les escoles de les altres modalitats.

Una veu en "off" ens parlà dels jugadors de Hockey d'ahir i d'avui i després, un grup de monitors va muntar un puzzle de 64 m2 amb el lema "Fent Escola fem història".
També es van lliurar uns presents a tots els directius de l'Escola de Hockey que

Foto: Salvador Vives i Jorba
en diferents etapes han estat els verdaders protagonistes de la història d'aquests 50 anys.
L'acte finalitzà amb un carrusel a càrrec dels alumnes de l'Escola d'Hípica, seguit d'un agradable aperitiu sota dels arbres de les instal·lacions d'hípica.

Redacció


Pla estratègic 2002

El passat dia 16 de juliol es va celebrar el sorteig del viatge per a dues persones a Venècia, en el que van participar tots els socis que van contestar l'enquesta d'opinió enviada com a part del procés de definició estratègica que la nostra entitat esta confeccionant.

El guanyador del viatge ha resultat el nostre consoci Jaume Puig i barrera, el qual podrà disfrutar doncs del magnífic viatge per dues persones a Venècia el proper mes de setembre. enhorabona!!

Volem agrair a tots els socis que han contestat l'enquesta la seva col·laboració i participació, la qual ens hagués agradat que fos mes elevada, ja que en total ha estat del 20% (d'un total de 1.650 enviades, s'en han rebut mes de 300), però que ens seran de molta utilitat per conèixer el parer de la nostra massa social en els diferents aspectes consultats.

Els resultats de l'enquesta i el pla estratègic s'aniran coneixent en els propers mesos i culminaran en el projecte a presentar en la propera assemblea general de socis la tardor vinent.

Joan Gabarro
Gerent


Respostes a diversos suggeriments

Utilitzem "el drac" per respondre a diversos suggeriments que, per no dur nom, o número de soci, no ho podem fer de manera personal. Valguin aquestes línies per poder agrair a tots els que ens han dirigit una queixa o un suggeriment l'estona dedicada al Club, doncs des de la Junta pensem i tots ho hem dit de manera pública, que la millora del Club tan sols pot fer-se des de la participació raonada i positiva de la massa social, donat que es la beneficiaria de la nostra tasca i de les millores que podem fer entre tots.

En primer lloc, volem contestar als socis més menuts que de forma massiva ens han fet arribar les seves queixes respecte el parc infantil actual. Creiem que el parc entra dins del pla de renovació general del Club, i donat l'interès mostrat (més d'uns que d'uns altres) hi ha jovenalla que ha presentat cinc o sis vegades la mateixa queixa, la Junta promet tenir la qüestió present en el seu moment.
De tota manera agrairem que les queixes es facin amb els papers que hem destinat a tal fi, i que hi consti el número de soci per poder introduir-ho a la base de dades que estem creant.

En segon lloc, volem contestar al grup de jugadors d'equips de primera i segona que demanen un fisioterapeuta. Al respecte la Junta de Hockey i la gerència volen informar que donat el pressupost de la Secció, és difícil donar servei a tots els equips de forma individual, però està a la seva disposició el servei del fisioterapeuta del primer equip les hores que està al Club en dies d'entrenament, i els dissabtes hi ha un fisioterapeuta per atendre necessitats de tots els socis. Lamentem no tenir més pressupost.

En tercer lloc, volem respondre a qui demana que es prohibeixi aparcar el cotxe sobre la vorera els dies amb molta afluència de gent.
Val a dir que aquest és un tema que la Junta ja s'ha plantejat, juntament amb limitar d'alguna manera la possible velocitat per davant de la porta del Club, però és una qüestió que es pot allunyar de les competències de la Junta, ja que el carrer és competència vial del municipi. De tota manera és un assumpte que hi volem seguir treballant i pensant en solucions de millora.

El quart suggeriment i que fa referència a la col·locació d'armaris de no abonament al vestuari femení, és certament un tema que haurem de valorar però que es pot incloure en un possible projecte d'ampliació de vestuaris, qüestió imprescindible per poder disposar de més nombre d'armaris. No és un tema fàcil però serà estudiat.

En cinquè tenim en compte el suggeriment respecte les obres fetes el mes de maig, si bé en aquest cas hem de dir que es va valorar el fet de que es perjudiqués de la menor manera possible al soci del Club, fent-ho la setmana del desplaçament a Bèlgica de la Copa d' Europa.
És cert que es va restar la imatge del Club davant de persones que el visiten i no són socis, i és cert que hem de vetllar per aquest tema, però també és cert que hem de vigilar pel destorb més petit.

Per últim, volem contestar a una sòcia que ens ha fet la petició amb l'imprès normalitzat, número de sòcia i firma, però donada la seva edat i la qüestió plantejada és bo que tothom la coneixi. El tema és l'entrada dels nens petits al gimnàs sense acompanyants. Creiem que hem de mantenir la normativa que fins ara s'ha vingut fent, bàsicament per seguretat dels nens, doncs hem de pensar que dins del gimnàs, hi ha màquines de córrer, bicicletes i peses que mal utilitzades o sense donar-li la cura que mereix, poden fer mal. De tota manera el que podem replantejar és permetre l'entrada a partir d'una edat determinada a nois o noies que puguin necessitar la utilització puntual d'aquestes instal·lacions per la millora física o recuperacions funcionals.
A tots moltes gràcies.

Lluís Mercadé
Vicepresident Àrea Social.


La Copa del Rei a l'Ajuntament

Una vegada més, la Copa del Rei va anar a l'Ajuntament de Terrassa. Una vegada més, van ser les ratlles blaves i blanques les que acompanyaven el trofeu per fer-ne l'oferiment al consistori municipal.

Després de la victòria el primer diumenge de juny, la mateixa setmana l'alcalde de la ciutat, Pere Navarro, rebia l'equip, els directius i
socis del club

El capità jan Dinarès i el President Ròmul Prat, oferint la Copa del Rei a l'alcalde de Terrassa Sr. Pere Navarro.
Foto: Rafa Mundet
a la seu del govern municipal. Al saló de plens, el nostre president, Ròmul Prat es va comprometre a tornar aviat amb més títols alhora que va agrair al màxim responsable polític terrassenc la possibilitat de fer aquest oferiment. Pere Navarro va destacar en el seu parlament que els clubs de Terrassa (Egara, Atlètic i CD Terrassa, tots tres van pujar al podi per aquest ordre) van demostrar que

L'equip amb l'alvalde Sr. Pere Navarro.
Foto: Rafa Mundet
a més de guanyar també saben perdre i que en aquesta competició van fer, una vegada més, gala d'un gran civisme dins i fora del terreny de joc. Va concloure dient que "Terrassa està molt ben representada"

Redacció


STAGE "2002"
Un estiu ple de sorpreses!


Un any més, ha arribat l'Stage d'Estiu a l'Egara. Aquest any però amb novetats respecte a edicions anteriors. Més de 170 nens i nenes, dividits entre els "Molapetits" i els "Molagrans" en funció de l'edat, gaudeixen cada dia de les múltiples activitats que han preparat els seus monitors. Com cada any l'stage s'ha dividit en tres parts: els matins, on es fan les activitats relacionades amb un determinat centre d'interès, les tardes, en què els nanos realitzen uns tallers especialitzats, i els vespres, on poden practicar el tennis, el hockey, la hípica o la gimnàstica. En el tancament d'aquesta edició de "el drac" ja s'han celebrat les tres primeres setmanes d'stage i, per tant, podríem dir que el funcionament "va sobre rodes".

Durant la primera setmana, del 25 al 28 de juny, el centre d'interès fou la "Terra i l'Aigua" per la qual cosa van estar tota la setmana realitzant activitats relacionades amb aquests dos grans elements. La setmana va culminar amb una excursió a un parc aquàtic.
La segona setmana, coincidint amb la Festa Major de Terrassa, es va
abordar els tema de les "Festes Majors". I, després de realitzar mil i una proves en firetes i paradates muntades al club, van arrodonir la setmana amb una sortida al Camp Nou per part dels Molagrans i una escapadeta a la piscina de Vallparadís per part dels Molapetits. I durant la tercera setmana, el tema a descobrir fou el màgic món del "circ".
Mags, malabaristes, pallassos... tots aquest personatges i molts d'altres han anat passant per les instal·lacions del Pla del Bon Aire entre el 8 i el 12 de juliol. En les dues properes setmanes que resten d'Stage, els nens descobriran i viuran el món de les "olimpíades" i la cultura i la diversitat dels diferents "països del món".
Pel què fa a les novetats que explicàvem a l'inici, hem de dir que, després de dinar, els Molagrans gaudeixen d'uns monitors especialitzats que els ensenyen algun tipus de taller o habilitat. Durant aquestes primeres setmanes, els més grans han après a fer flautes amb canyes, estels, mil i una figures amb globus
llargaruts, han fet classes d'expressió corporal.... També durant aquesta estoneta després de dinar, els Molapetits jeuen endormiscats mentre se'ls explica un conte. En "el drac" del mes de setembre esperem explicar-vos la resta d'activitats que faran durant aquestes setmanes que queden de juliol així com la valoració general de tot l'stage 2002.
Bones vacances.

Redacció


Nota: Tots aquells pares que vulgueu veure fotos de les diferents activitats que han anat realitzant els vostres fills demaneu-les a consergeria del Club que les tenen disponibles per tots aquells que les demanin.


M'han dit
Primera sortida a l'extranger


L'any 1952, amb el títol del Campionat d'Espanya, el nostre club va fer la primera sortida a l'estranger. Això es faria realitat un any més tard, per la Pasqua del 1953.
L'equip campió va anar a Munic convidat pel C. H. Wacker. Anàvem a jugar un torneig amb el potents equips alemanys.
Autocar, carretera i manta direcció a La Jonquera. Vam fer parada i fonda a la Costa Azul, a Cannes, per seguir cap a Genova on vam tenir la primera "sorpresa". Abans de passar la frontera italo-alemanya vam haver de fer una comprovació a l'ambaixada italiana, per poder seguir endavant, ja que hi havia jugadors en període militar. Ens van tenir 4 hores retinguts. Per matar l'estona vam organitzar un partit de hockey en una plaça que hi havia allà mateix i que estava completament buida.

Un cop arreglat el "problema" vam tornar a pujar a l'autocar per seguir ruta cap a Milà i Riva de Carda. És clar, hi vam arribar un xic més tard del que havíem previst i vam haver de fer un dinar-sopar ja que l'hotel havia tancat la cuina per dinar.

Drets: Pi, Comerma(Joan), Pons, Comerma(Jaume), Grapi, Dinarès. Ajupits: Cañameras, Llongueras, Comellas, Llobet i Rovira.
Foto: Arxiu Llongueras
Fins a Insbruck no hi va haver cap més imprevist. Allí ens hi esperava un guia per acompanyar-nos a Munic. Un guia, que amb el pas dels anys, es convertiria en entrenador del nostre club. Però d'aquest personatge us en parlaré un altra dia.
Per fi arribem a Munic i ens instal.lem a l'alberg de Grünwald, però compte he de dir ALBERG en majúscules. Un hotel de 5 estrelles no hauria estat tant luxós.
Bé, més que luxós, en diria modern, pràctic, equipadíssim amb tota mena d'instal.lacions: piscina coberta, gimnàs, camps de hockey, pistes d'atletisme... tot d'una pulcritud extraordinària. Tan que a la consergeria ens van indicar que a l'interior no hi podiem accedir amb sabatilles esportives. L'herba enganxada hauria embrutat el terra de parquet. Hi entràvem doncs descalçats.
Penseu que en aquell temps a Alemanya es vivia encara amb les seqüeles de la guerra i aquell alberg era una mostra de la voluntat i les ganes d'aixecar el país. Una altra prova la veiem en les persones que anaven a treballar: portaven unes bosses a la mà plenes de runa i en el punt del trajecte que tenien assignat la hi abocaven...
Bé. Ja estàvem instal.lats. Habitacions de primera, dutxes de primeríssima i sales d'estar i menjadors immillorables... Segona "sorpresa": mentre dinàvem, més ben dit, devoràvem, va passar una mossa rossa i ben plantada que ens va dir "habe die güte bezahlen" que, traduit significa "tinguin la bondat de pagar" ...la cervesa i la llet no entràven en el menú. Renoi vist això no cal ni dir que el vi no el vàrem ni ensumar!
Munic, capital del regnat de Baviera, situada a la vora del riu Isar, una de les ciutats més grans, tenia aleshores 804 mil habitants. Hi podiem veure gran edificis com l'Acadèmia de les Belles Arts, el Museu Maximilià, el Palau Municipal, la Universitat etc. Veiem una ciutat oberta, espaiosa, alegre... al meu parer té una semblança a Barcelona. Potser per això ens hi varem trobar tant bé. A més de la gran oferta cultural que ens oferia, una dels aspectes que ens va impactar més va ser el dels grans magatzems (aquí, a casa nostra encara no n'hi havia) i unes botigues de cotxes que aquí no podiem ni imaginar.
La crònica esportiva del nostre viatge -a més del partit que vam jugar davant l'ambaixada d'Itàlia- va començar amb un empat a 1 contra el Pasing HC. El segon partit, contra un rival més fort, el Klipper HC, va acabar amb derrota egarista per 3 a 0. Aquest equip era el que tenia més internacionals a les seves files! El tercer enfrontament va ser contra el Wacker HC, també amb derrota final, en aquest cas per 2 a 1. Acabada la competició vam fer una gran festa a l'alberg de Grunwald. Molta broma i gresca a "tope" van servir per refermar l'amistat que vam fer amb la gent del Wacker HC.
De tornada vam fer via cap a Suïssa, a Zuric concretament, per jugar contra el Grasshoper's. Ara sí, ara tocava una victòria. El resultat? 3 a 1 i... tercera "sorpresa" Ens havíem convidat a dinar, tal com es va tractar en el seu moment. Però el delegat de l'equip suís va venir i ens va dir que no, que era impossible dinar junts els dos equips. Li ho deia al Paco Dinarès. Es va disculpar. Li va donar l'import del dinar i amb els francs suïssos ens vam espavilar per satisfer la gana.
El viatge de tornada a Terrassa va ser excel.lent, el recordaré tota la vida. L'organització de viatges Aeromar Expresso i la col.laboració de J. Vidal Cañameras i Autocars Julià, tots juntament amb el Paco Dinarés i el Cinto Badiella van fer que el vitage resultés un gran èxit.
Amb el pas dels anys hi he tornat una altra vegada a l'ALBERG de Grünwald, però el record que en tinc és tan bó que espero poder gaudir de nou encara d'aquelles instal.lacions.


Cesc Llongeras
Safari fotogràfic

Creieu que ens agrada publicar, mes rera mes, aquest apartat de denúncia del nostre butlletí?
Doncs no i no. Però no defallirem mentre hi hagi infractors que s'entestin a deixar les quatre rodes al damunt d'un pas de vianants.

Nosaltres seguirem escrivint quatre ratlles, mes rere mes, butlletí rere butlletí

fins que no les veiem lliures d'okupes improcedents.

Servei de Captures


Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|Hípica|Fulbito|Persones| La Veu del soci|