|
1.
Mireia, què tal per Anvers?
Molt i molt bé. La veritat és que el grup dels supporters vam viure
un ambient sensacional. Érem un grup que no ens coneixíem massa,
però una vegada allà vam anar tots molts junts i va ser fantàstic.
Ja espero la Recopa.
2.
Per algunes fotografies que he vist, sembla que hi havia supporters
amb dificultats per trobar els camps de joc… Ja sabíeu que allò
anava d'una competició de hockey?
Evidentment vam veure hockey, però també tocava disfrutar. I vam
disfrutar tant nosaltres com els jugadors, això segur.
3.
L'organització flamenca va estar a l'alçada?
Jo
la vaig veure bastant bé. El grup de supporters no vam tenir cap
problema, potser només algun incident amb una afició rival per la
disputa de la graderia. En qualsevol cas, l'acollida va ser molt
bona.
4.
Canviem de terreny. Jugues a Primera: com ha anat la temporada?
Doncs… Ha anat. Nosaltres som un equip que ens agrada
molt el hockey, però els compromisos de diverses jugadores han fet
que l'assistència als entrenaments no hagi estat la més desitjable.
Hem quedat cinquenes, i de cara l'any que ve tinc moltes ganes de
continuar i millorar el lloc a la classificació. De totes maneres,
l'ambient a l'equip ha estat molt bo.
5. D'altra banda, has entrenat l'EHC infantil femení, unes jugadores
-ho sé de bona tinta- que destaquen per la seva disciplina als entrenaments.
De quina manera valores l'experiència?
Ha estat el meu primer any com a monitora i, per tant, encara he
d'aprendre moltes coses. El comportament de l'equip? Bé, són difícils…
Passa, però, que quan penso en la meva època d'infantil em poso
a la seva pell i recordo que, més o menys, feia el mateix. El cert
és que ara planyo l'entrenador que vaig tenir en aquesta etapa...
Sigui com sigui, a banda del que puguin aprendre de hockey, penso
que és fonamental la tasca educativa que fas amb elles. I en aquest
sentit, l'experiència és clarament positiva.
6. En la passada edició dels Premis Fora de Joc vas tenir un paper
estelar. Amb què et quedes d'aquella nit?
En guardo molt bon record. Al principi tant l'Alba Torredemer com
jo vam passar vergonya, però la resposta de tothom de seguida va
ser bona i ens en vam sortir prou bé. Espero poder repetir.
7. Com pot comprovar-se, ets una de les persones que més participen
en la vida del Club. Què hi trobes a faltar?
Sovint vas pel Club i sí, coneixes a tothom, però a la vegada no
coneixes a ningú: hola i adéu i prou.. Potser falta unir una mica
tots els joves de l'Egara…
8. I potser una de les vies d'unió es diu Penya Ratllats…
Sí, sí, per què no. Penso que la Penya pot ser una d'aquestes iniciatives
encaminades a unir tots els joves del Club, tota l'afició ratllada.
L'experiència de Bèlgica m'ha fet adonar de quina manera es pot
arribar a sentir el blanc i blau de l'Egara.
9. Estudies arquitectura i s'està celebrant l'any Gaudí. El teu
objectiu és la beatificació?
El volen fer sant a Gaudí? No ho sabia… Bé, el cert és que vaig
començar arquitectura i no sabia on em posava... No t'enganyo si
et dic que l'arquitectura des de dins és un món molt diferent al
que veia des de fora. Gaudí? Sí, ens n'estan parlant molt…
10. I per últim, arriba un vers: "Fins sense moure's hi ha el gran
risc de perdre's." (Felícia Fuster). Què hi dius?
Tinc temps per reflexionar? (després d'una estona) Bé, jo diria
que qualsevol decisió que prens comporta un risc. I no moure's també
és una decisió. Potser, doncs, la decisió correcta seria la de moure's.
No?
Transcric
l'entrevista quan són tres quarts de dues de la matinada -el dijous
ha quedat enrere. Ja en ple regne de la fosca, la lluna truca a
la porta de la redacció de "el drac", m'acaricia, m'ofereix la mà
i jo l'acompanyo.
M'ha xiuxiuejat -maliciosa- que aquesta nit potser sortirà el sol.
Mireia, l'anem a buscar?
Pere
Ejarque |
