|
1.
Quina valoració fas d'aquestes dues temporades al 1935 DHM?
El primer any va ser una presa de contacte amb l'equip: conèixer
els jugadors, les seves possibilitats, i tractar d'unir-ho tot per
formar un conjunt compacte. Aquesta temporada, una vegada el grup
s'havia consolidat, pretenia que es veiés un 35 amb voluntat de
jugar bé a hockey. Un 35 sense por de perdre partits i amb un sistema
de joc definit. I diria que, en bona mesura, aquest objectiu s'ha
aconseguit.
2. Bon hockey, grup compacte, bon ambient a l'equip… només ha faltat
la permanència.
Sí, és cert. Però penso que pel hockey que hem fet la mereixíem.
El que passa és que, com en tots els esports, també influeix el
factor sort i jo diria que en els moments decisius no hem tingut
la que ens feia falta. Tot i no aconseguir la permanència, penso
que aquest any s'ha vist un 35 competitiu i bon joc.
3. I l'any que ve, què?
A mi m'agradaria continuar. Però, sent-te molt sincer, jo opino
que el Club, a nivell de hockey, ha de canviar de mentalitat. I
si aquest canvi no arriba, evidentment no continuaré. Seria absurd
seguir si continua una línia que jo trobo incoherent. I no perquè
jo no estigui bé, al revés, sinó perquè jo tinc una altra opinió
quant a l'estructuració del hockey a l'Egara. La mentalitat dels
darrers sis anys no m'agrada.
4. Per quina filosofia apostes?
Al meu entendre, el hockey de l'Egara ha estat absorbit per l'egoisme
absolut d'un equip, i això ha fet molt mal. Jo aposto per una filosofia
de Club en conjunt, no de segregacions dins del propi Club. Aposto,
a tots nivells, pel bloc davant les individualitats.
5. De quina manera pot assolir-se això?
El Club ha d'apostar per una política determinada, que ha de seguir
siguin quines siguin les conseqüències. Si apostes per una manera
de fer, l'has de seguir fins al final i sense excepcions. A partir
d'aquí, l'estructura del hockey ha de respondre a aquesta manera
de fer.
6. Falta formació dels entrenadors?
Aquest és un dels problemes. Seria bo que hi hagués un equip d'entrenadors
que regulés la tasca de tots els entrenadors dels diferents equips
de l'entitat. La formació no hi és, i aquesta mancança és molt important.
7. I a nivell de jugadors, què necessitem?
Començant des del primer fins a l'últim dels equips, cal que els
jugadors baixin els fums. Ells també han d'assimilar la nova situació.
Que es deixi l'egoisme i que es comenci a treballar a partir de
zero.
8. Anys difícils per al hockey de l'Egara?
Sí. Però és precisament ara quan l'Egara ha de posar uns bons fonaments
per tal que en el futur es recullin els resultats.
9. Com veus la reestructuració de la competició que proposa la
Federació?
Jo penso que la Federació navega absolutament. Amb la reestructuració
de les categories l'únic que està aconseguint és destruir la ciutat
del hockey, Terrassa, per potenciar una cosa que no hi és. La Federació
pretén començar la casa per la teulada, donant ajudes als clubs
espanyols des de dalt enlloc de fomentar el hockey per mitjà de
les escoles. S'està potenciant una professionalització a mitges
que comportarà un retrocés a tots els nivells.
10. Per últim: professionalització del hockey…
La professionalització a l'Egara és impossible: és anar per un camí
que està acabat, que no té sortida. L'Egara és un Club social i
els ingressos i les despeses són els que són. Però bé, sembla que
a la Federació hi ha gent que necessita llençar-se pel barranc per
adonar-se que estan equivocats. Una vegada acaba la xerrada, Solà
aprofita l'ocasió per donar les gràcies a tothom i per destacar
que sempre ha tingut tota la confiança del Club.
Des
de "el drac", els millors desitjos per al teu casament i tot el
recolzament que puc oferir-te per tal que segueixis exposant les
teves idees amb fermesa i per la via del respecte.
Pere
Ejarque
|
