Campioníssims
de l'Escola
|
|
Amb
aquestes línies només volem felicitar a tots aquells equips
que han repetit campionat al llarg de la temporada, però que
degut a l'exitosa temporada dels equips de l'escola juntament
amb la manca d'espai de la revista, només han sortit un cop
a "el drac".
Ramon Sala |
|
Club
Egara Aleví Grup A,
Campió de Catalunya
Herba i Sala.
|
Foto:
Salvador Vives i Jorba |
Foto:
Vicenç Ruiz |
Club
Egara Aleví Grup B,
Campió de Catalunya
Herba i Sala.
|
|
Club
Egara Benjamí 6x6 Grup A,
Campió Copa Federació i
Campió de Catalunya
Herba i Sala.
|
Foto:
Anna Forrellat |
Foto:
Salvador Vives i Jorba |
EHC
Benjamí 4x4 Grup A,
Campió Copa Federació i
Campió de Catalunya
Herba i Sala.
|
|
Club
Egara Benjamí 4x4 Grup C,
Campió Copa Federació i
Campió de Catalunya Sala.
|
Foto:
Salvador Vives i Jorba |
L'Egara
infantil masculí, campió de Catalunya del grup A
Foto:
Salvador Vives i Jorba |
L'Egara
infantil masculí del grup A s'ha proclamat campió de Catalunya
de hockey herba. L'equip, que ja havia assolit el sots-campionat
de sala després de quedar empatat a punts amb el primer classificat
i sent segon pel goal-average, ha conclòs una magnífica campanya
amb el títol d'herba de la categoria.
|
Els
components ratllats de l'infantil han estat: Pere Autonell, Pep
Amèscua, Edu Peremateu, Xavi Solà, Xavi Lloveras, Arol Artigas,
Ramon Romeu, Rafael Cirera, Santi Villanueva, Javi Garcia, Santi
Roig, Marc Ribas, Pau Adan i Marc Torredemer. Els entrenadors han
estat Ramon Alegre i Siso Ventalló, mentre que les tasques de delegat
han anat a càrrec de Jordi Artigas.
Cal destacar que l'equip ha estat el màxim golejador del grup i,
per postres, el mínim golejat. Tot plegat, una temporada excepcional.
Des de "el drac", la nostra més sincera felicitació.
Redacció
L'EHC
infantil masculí, campió de Catalunya del grup B
L'equip
de la nostre escola EHC infantil masculí grup B, a aconseguit
guanyar un campionat més per la nostre escola de hockey, demostrant
una gran superioritat al llarg del campionat i aconseguint arribar
a la centena de gols en només dotze partits, encaixant només
una mitjana d'un gol per partit. Realment formidable!!
|
Foto: Salvador Vives i Jorba |
L'equip
està format per (foto / esquerra-dreta): Ròmul Prat, Edi Tubau (entrenador),
Carles Petanas, Pol Soms, Oriol Lloveras, Roman Adan, Carles Alegre,
Xavi Lloveras (delegat), Albert Badiella, Pol Cornudella, Quim Tapioles,
Marc Comellas, Carles Solano, Pol Bartomeus, Marc Escamilla (absent
fotografia) i Albert Gual (entrenador, absent fotografia).
Enhorabona a tots ells així com als seus responsables.
Ramon Sala
|
Campionats
d'Espanya infantils a l'Egara
Les
noies, campiones d'Espanya
En
el Drac del mes passat anunciàvem el títol de les juvenils
i, en aquest número, anunciem el de les infantils. I és que
el diumenge 2 de juny, l'Egara infantil femení es va proclamar
Campió d'Espanya després de realitzar un campionat més que
impecable.
|
 |
|
Amb
aquests dos títols conquerits, un fet és evident: a l'Egara
tenim cantera femenina per molts anys! El Campionat d'Espanya
Infantil, tant en la categoria masculina com en la femenina,
es va celebrar a les nostres instal·lacions entre els dies
30 de maig i 2 de juny; uns dies on a l'Egara es respirava
un aire festiu i, perquè no dir-ho, molt calorós!
|
Club
Egara Infantil Femení, campió d'Espanya 2002.
Foto: Rafa Mundet |
L'organització
va ser immillorable, tant és així que molts dels equips participants
ens van felicitar a l'acabament del torneig i, fins i tot, es van
animar a tornar a l'Egara per participar en el torneig internacional
dels dies 21, 22 i 23 de juny.
L'Egara Infantil femení va guanyar el primer
partit contra el Valdeluz per 1 gol a 0. L'endemà divendres jugaven
contra el Júnior FC on van guanyar per 2 gols a 0 adjudicant-se, d'aquesta
manera, el pas matemàtic a la final. Tot i així, les ganes no es van
esvair i, el dissabte 1 de juny, van marcar 8 gols al CHS Fernando.
El
President Prat, posant les medalles a les campiones.
Foto: Rafa Mundet |
A la final s'enfrontàvem
amb el mític rival: l'Atlètic. En aquesta ocasió però les grogues
no van saber parar el joc de les nostres jugadores que van guanyar
per un contundent 4 a 0 convertint-se en Campiones d'Espanya!.
Des de el Drac les felicitem i desitgem que s'animin a guanyar
molts més títols en els propers anys. |
L'infantil femení va estar format per: Ivet Arbós,
Anna Segura, Glòria Comerma, Marina Trullàs, Mariona Martínez, Marta
Martín, Sonia Castelló, Cristina Gual, Núria Ferraz, Anna Martí,
Mariona Alujas, Mireia Amescua, Sandra Badiella, Marta Comerma Clares,
Ivet Dinarès, Carla Mercadé, Marta Comerma Autonell i Alicia Monsech.
Els entrenadors: Joan Arbós, Siso Ventalló i Joaquim Sala. Preparador
físic: Isma Garcia. Delegada: Pili Broto i fisioterapeutes Jordi
Borràs i Tania Paredes.
Hem de dir que la màxima golejadora del torneig va ser la Glòria
Comerma qui va anotar un total de 10 gols i la portera menys golejada
va ser la Marina Trullàs que va aconseguir va mantenir la seva porteria
a o gols durant tot el campionat. Felicitats també a totes dues.
Redacció
Nota: La
Carla Mercadé es va lesionar en un braç en el segon partit del campionat,
per la qual cosa no va poder jugar els darrers dos partits del torneig.
Tot i que en un primer moment es va entristir molt, va saber entendre
que quan jugues corres el risc de lesionar-te i, al final, va celebrar
el títol tan a més que les seves companyes. És per això que ens
ha enviat una petita nota als redactors del Drac perquè la fem pública:
"Vull agrair a totes les persones del club, a la junta, als meus
entrenadors i, sobretot, al meu equip, pel suport que em van donar
després de patir la lesió en el Campionat d'Espanya. Un petó a tots
!"
Carla Mercadé Broto
Els nois, sots-campions d'Espanya
Tot i el gran joc demostrat durant tot el torneig, el nostre equip
masculí no va tenir la mateixa sort que les noies i, en l'últim
moment, se'ls va escapar el campionat. Tot i així van aconseguir
la medalla de plata, un metall prou preuat dins de qualsevol campionat
esportiu.
Foto:
JDD |
En
el primer partit van guanyar per 8 gols a 0 al Bully'92-Santomera
i en el segon per 5 gols a 1 al R.S Tenis de Santander.
Tot i els grans resultats aconseguits, el dissabte l'Egara necessitava,
com a mínim, un empat contra el Club de Campo per poder arribar
a la final. Així doncs, tot i el cansament acumulat per la calor
i el |
partits
jugats els dies anteriors, l'Egara
va fer un gran partit guanyant per 4 gols a 0 a l'equip madrileny.
D'aquesta manera el nostre equip s'adjudicava el pas a la final
on, igual que les femenines, tocava enfrontar-se a l'Atlètic.
| El
diumenge 2 de juny, cap a dos quarts de tres del migdia, començava
la gran final. Feia una calor que espantava i tant els jugadors
com els aficionats se'n van ressentir. En els primers minuts
de joc l'Atlètic va anotar el primer i únic gol del partit;
un gol que va costar molt car a l'Egara ja que, tot i les múltiples
ocasions realitzades, no |
Foto:
Rafa Mundet |
van
aconseguir anotar cap gol. El resultat final va ser doncs de 1 gol
a 0 a favor de l'Atlètic.
L'equip masculí va estar format per: Pere Arch, Damià Armengol,
Josep Colom Noguera, Franc Dinarès, Narcís Ferran, Miquel Guilà,
José Antonio Gonzalez, Alex Sabater, Pere Autonell, Javier Garcia,
Xavi Lloveras, Francesc Mata, Marc Ribas, Ramon Romeu, Marc Torredemer,
Eduard Peremateu, Pau Aguirre i Marc Torrents. Els entrenadors:
Sergio Sanromà, Koldo Corbera i Ramon Alegre. Preparador físic:
Isma Garcia. Delegat: Joan Ferran. Fisioterapeuta: Jordi Borràs.
Recepció
amb presència de l'alcalde de Terrassa
L'alcalde,
Sr. Pere Navarro, amb el president Ròmul Prat i l'Equip
infantil masculí.
Foto: Sra. Ferraz |
El
dimarts següent al Campionat, com ja és habitual, el club va
fer una recepció a les campiones i als sub-campions d'Espanya.
En aquesta ocasió però vam comptar amb la presència del nou
alcalde de Terrassa, el senyor Pere Navarro i, des d'aquest
butlletí, li volem agrair el seu interès vers al nostre club.
|
La
história de l'Escola en fotografies
El passat 15 de juny es va inaugurar a la sala d'audiovisuals del
nostre club una exposició de fotografies en motiu del 50è aniversari
de la nostra Escola de Hockey. En aquesta exposició s'ha intentat
fer un repàs de tots els jugadors i jugadores que han passat per l'Escola
al llarg d'aquests 50 anys. Què hi podeu veure? Doncs una mostra de
molts jugadors. Alguns han arribat a olímpics, d'altres no; però els
més important és que tots ells han disfrutat defensant els colors
de l'Egara en els camps de Hockey. A més, la majoria de fotos ja tenen
uns quants anys i reconèixer a molts jugadors quan eren infants o
adolescents té la seva gràcia. En un primer moment vam voler fer una
exposició més extensa i completa però trobar fotografies antigues
no és gens fàcil. És per això que, una vegada més, aprofito l'ocasió
per fer una crida a totes aquelles persones que tinguin alguna fotografia
interessant. Estaríem molt agraïts si ens les fessin arribar, nosaltres
ens comprometem a tornar-les ràpidament.Us agrairíem també que, si
alguna dada de les mencionades en la mostra és incorrecta ens ho féssiu
saber; ja que així la corretgiríem per sempre més. Us hi esperem a
tots!
Cesc
Llongueras
Presentació
al Museu Colet
El passat día 15 de Maig, van tenir lloc els actes de presentació
del 50è Aniversari de l'Escola de Hockey del Club i de la Copa d'Europa
2002.
L'acte es va celebrar al Museu Melcior Colet de Barcelona per gentilesa
de la Secretaria General de l'Esport de la Generalitat de Catalunya.
Foto: Rafa Mundet |
La
trobada va estarr presidida pel secretari general de l'esport,
Sr. Josep Maldonado, juntament amb el Sr. Ròmul Prat, president
del Club Egara, el Sr. Jordi Alcover, en representació de l'UFEC,
el Sr. Francisco Plaza , regidor d'esports de l'Ajuntament de
Terrassa, el Sr. Ramon Sala, director de l'escola de hockey,
el Sr. Pere Arch, entrenador del primer equip del Club i l'Eduard
Tubau, en representació dels jugadors. |
A
l'acte va assistir-hi una nombrosa representació de socis i aficionats
del Club i va comptar amb una àmplia assistència dels mitjans informatius
locals i barcelonins. Es van repassar els aspectes més significatius
dels actes de commemoració del 50è aniversari de l'escola i alhora
es van presentar les novetats referents a la participació a la Copa
d'Europa d'enguany.
|
La
trobada va finalitzar amb un animat debat entre alguns dels
assistents.
El
Secretari General, Sr. Maldonado, va lliurar al nostre president
una placa en record d'aquest acte. A continuació va tenir
lloc un aperitiu per tots els assistents.
Joan
Gabarró
Gerent del Club Egara
|
Foto:
Rafa Mundet |
L'EHC,
la banda galàctica, torna a primera.
Al darrer número del butlletí informàvem que l'EHC s'havia proclamat
campió de Catalunya de Segona i que, tot i el títol, havia de disputar
una fase d'ascens per tractar d'escalar a Primera. Doncs bé: l'objectiu
s'ha assolit. Saragossa fou l'escenari de l'esdeveniment i aquest
és el relat del corresponsal que "el drac", en alt secret, va enviar-hi.
Des d'aquest butlletí, la nostra més càlida felicitació
| "Els
Jedis" de Pere Amat van arribar a la capital aragonesa
després d'un trajecte veloç i confortable en autocar. Durant
el viatge, la banda galàctica va poder contemplar les obres
de l'AVE, els erms de Los Monegros i un toro d'Osborne -un toro
d'Osborne que va recordar-los la mítica pel·lícula Jamón
Jamón, film que molts identifiquen amb els davants de Penélope
Cruz i els darreres de Javier Bardem. Però això és una altra
història. |
Foto:
Emili Ejarque |
A
quarts de dues, entrada a la ciutat amb desenes de seguidors perseguint
l'autocar: enorme expectació. A les portes de l'hotel, més seguidors
i més expectació. I al camp -situat a la zona universitària-, multitud
d'espectadors produint una cridòria eixordadora. El Junior era el
primer i temut rival. Al campionat català, els Jedis ratllats ja
havien tingut problemes per superar aquest equip, i els mals auguris
-que vaticinaven un començament de torneig complicat- van fer-se
realitat. Derrota clara de l'EHC per tres gols a un. Derrota clara
i justa. Res a dir. La cavalcada dels galàctics, doncs, s'iniciava
amb el peu canviat. El partit va ser un glop amarg. I al vestidor,
començaven a trucar molts dubtes. Amat resumia així l'encontre:
"Hem perdut. I què…".
Després
del matx, l'equip d'especialistes en recuperació muscular entrava
a escena. Al quadre de dolències hi havia de tot: fiblades a l'esquena,
als bessons i al cor. Una vegada el tractament mèdic i psíquic va
acabar, hi hagué xerrada tècnica, seguida d'un sopar auster -a base
d'hidrats de carboni- i l'ordre incontestable de "descans obligatori".
A dos quarts de deu els Jedis ja somiaven amb els angelets.
El dissabte el toc de corneta sonà a les set. La programació es
detallà al màxim: esmorzar lleuger -cereals, amanida i te- i passejada
per la ciutat fins al Pilar. El ciri de rigor, dinar tot recordant
les arrels -escudella i carn d'olla- i desplaçament fins a la zona
universitària. El Futbol Club Barcelona era el rival a batre. Després
de setanta lamentables minuts, però, es va passar de possibles batedors
a severament batuts. Derrota per un a zero i totes les alarmes en
marxa. L'olor a sofre de l'infern de segona era més embriagador
que mai. Amat, flegmàtic, parlava així de l'encontre: "Hem tornat
a perdre. I espera't…".
Després
del daltabaix, multirecuperació muscular, visita a El Corte Inglés
i opípar sopar-col·loqui amb pasta i pizzes. Durant l'àpat es va
xerrar de la importància del partit de l'endemà -l'última oportunitat
per assolir l'ascens-, del mundial de futbol, de la Rosa de España
i de la Penélope Cruz -Bardem no va aparèixer. A les nou, atenent
les ordres de l'entrenador i amb disciplina coreana, els galàctics
reposaven a l'hotel. El diumenge a les set del matí les maletes
eren ja a l'autocar. L'esmorzar, seguint la directriu de Pere Amat,
fou continental: ous i llet. Arribats al terreny de joc, l'expectació
era màxima. L'equip de recuperació muscular havia hagut de treballar
de valent per preparar els Jedis. Els amfitrions del Saldue
eren el rival, mentre a les graderies els aficionats locals onejaven
senyeres contra el transvasament i bufaven gaites escoceses -molts
d'ells eren d'origen gallec. A la banda galàctica tan sols li valia
la victòria. I sí, la van aconseguir. Dos a un. Eren ja a Primera.
Braçades d'abraçades i alguna llàgrima -l'únic líquid que mullà
la gespa del camp en tot el campionat. Definitivament, el costat
fosc de la força s'havia pogut exorcitzar. Amat, emocionat, declarava:
"Hem guanyat. Què us pensàveu…".
El
retorn en autocar va ser festiu. Parada per dinar al Casablanca
-play it again, Sam- i nova contemplació de Los Monegros
i de les obres de l'AVE. I, de nou, es va somiar Penélope Cruz i
es va envejar Javier Bardem. I així…"
Redacció
(servei espacial)
Egara
DHF: no hi ha rés com veure un somriure després d'una
victòria treballada.
|
Aquesta
ha estat una de les temporades més dures i complicades que
hem viscut a la Divisió d'Honor pel que fa al primer equip
femení de la casa. Només cal recordar el dramàtic partit a
Sant Cugat, contra el Junior.
Abans de l'encontre les teníem a un punt sota nostre a la
taula, per tant, era urgent puntuar ja que no ens podíem permetre
el luxe de dependre de l'últim partit contra l'Ourense, i
assolir l'objectiu de la temporada.
|
Foto:
JDD |
|
En
definitiva, vem fer el que havíem de fer, encara que fos per
la mínima i amb un strocke aturat per part de la Inés i resolent
un últim penal ja amb el partit acabat. Un típic partit de
playoff.
La setmana següent, ens enfrontàvem contra l'Ourense. Va ser
un partit de pur tràmit, ja amb la feina feta, així que tampoc
cal recordar el resultat.
|
Foto:
JDD |
| Coincidint
amb el 50è aniversari de les Escoles, van demanar-me que com
a capitana del primer equip escrivís unes quantes línies dirigint-me
als nens i nenes de les Escoles, explicant les meves experiències
en el Hockey i algunes reflexions, que ja podreu sentir el dia
de la Festa de les Escoles. |
Foto:
JDD |
| Només
puc dir que per tot el que estic vivint i els temps passats,
el primer sentiment que em ve a la ment és poder compartir vivències
amb companyes i companys que tenen el mateix objectiu i compromís
que tu. Son experiències, tant positives com negatives, que
t'uneixen més a les persones que les han compartit. Parlo de
fets com estar lluitant durant 6 anys per accedir a Divisió
d'Honor, jugant-ho tot en un cap de setmana, al Campionat d'Espanya,
després de tot un any jugant a un nivell |
Foto:
JDD |
|
molt menys competitiu al Campionat de Catalunya, perdre l'oportunitat
de jugar promocions o obtenir el primer lloc per un simple gol
en el goal-average. O jugar-te una promoció quan has fet un
bon resultat a casa i al partit de tornada no han anat bé les
coses. La veritat és que hi ha hagut més moments difícils que
bons però quan aquests es donen ho compensen tot. Un dels moments
que no oblidaré mai, i segur que la resta de l'equip tampoc
(n'estic segura perquè a cada sopar que fem sempre surt el tema)
va ser el partit que vam jugar a casa contra l'Ourense, i que
ens va permetre pujar de categoria. Faltant 15 minuts per acabar
el partit, perdíem 0-2. Ja pensàvem que la història es repetia
però vam remuntar el partit fins al 3-3 final. Només ens calia
guanyar contra el Vallès el dia següent, i no vam fallar. Recordo
amb molta satisfacció aquella tarda de dissabte. |
Foto:
JDD |
Amb
tot això vull dir que, tant les jugadores i els que ens han
acompanyat des de la banqueta i des de les grades, hem après
que el sacrifici i les ganes de fer les coses fan que gairebé
els objectius sempre es compleixin. Aquesta és una idea que
m'agradaria transmetre tant als nens de l'Escola com a les nenes,
i sobretot a elles, ja que pot ser el Hockey femení no és tan
valorat. |
Foto:
Rafa Mundet |
Moltes d'elles no són conscients, pot ser perquè sempre han
vist un equip guanyador al capdamunt de la classificació a la
Lliga masculina, que és molt difícil mantenir-se en aquesta
posició i en el nostre cas, cada partit és una final amb tot
el que comporta: nervis per la necessitat d'obtenir punts, tensió
degut a les ganes de saltar al camp, i sobretot esperit de sacrifici
per lluitar cada una de les boles. |
|
De fet, això ens ho han demostrat les juvenils i les infantils
de l'Egara a l'obtenir el Campionat d'Espanya per primera
vegada, però m'agradaria que perdurés aquest esperit. Moltes
d'elles es trobaran ja l'equip sènior a Divisió d'Honor però
conservar la categoria i després de veure la política de fitxatges
dels altres clubs, és molt difícil. Però de veritat que l'esforç
val la pena, no hi ha res com veure un somriure després d'una
victòria treballada.
Montse
Dinarès Quera
P.D.
"Ah, i gràcies Jan, per tot el que hem après de tu, tant
dins el camp com a fora, ets el millor dels exemples a seguir".
|
Egara
1935 DHM: el somni s'esveix
Després
de dos anys seguits a DH l'objectiu seguia sent mantenir-se.
Quan aquest objectiu es convertí en un somni va ser l'inici
del final. Hem estat somiant i treballant per aquest somni
massa jornades sense resultats. Això ha estat la nostra
creu, els resultats. En la darrera edició de "el drac",
vàrem aparcar la lluita per la salvació del '35 en la divuitena
jornada. Així doncs, cal reprendre el fil de la història
en el desplaçament a Bilbao on ens esperava un rival directe,
el Jolaseta. Pocs dies abans de viatjar, vàrem rebre una
notícia que canviava completament el panorama en la part
baixa de la classificació. El Comitè de Competició de la
RFEH va resoldre donar-nos els punts del darrer partit de
la primera volta enfront el Club de Campo per alineació
indeguda del seu fitxatge argentí Jorge Lombi. Aquest fet
reactivà de cop totes les nostres possibilitats.
D'aquesta
manera arribarem a Bilbao on, prèvia visita al Guggenheim
(propiciada pel Miquel Lloveras), ens esperava un partit
de vida o mort. Com ha estat costum en tota aquesta segona
volta els del Bonaire vam fer un partit molt seriós en defensa,
però no es van saber concretar les ocasions de gol i, a
pocs minuts del final, el conjunt basc aconseguí el gol
que els donà a ells la victòria i a nosaltres un fort cop
moral. A partir d'aquest moment la nostra salvació ja no
depenia exclusivament de nosaltres i en la vintena jornada,
malgrat la victòria davant el Taburiente per dos gols a
un, es va concretar el descens de categoria de l'Egara 1935.
La darrera jornada de lliga, ja sense cap mena d'interès
per a nosaltres, ens portà un partit contra un Club de Campo
encara amb la ment fresca de la seva derrota administrativa
que hem comentat abans. Va ser un partit descafeïnat on
la nostra relaxació els va permetre assolir una victòria
d'escàndol per set gols a tres. D'aquest desplaçament cal
destacar la nostra xofer que, en el trajecte de l'aeroport
al camp, ens portà a una de les "millors zones" de Madrid
(no em pregunteu quina) a esmorzar. No contenta amb això,
en la tornada el seu mini-bus es convertí en un formula
1 (enriu-te'n del Schumacher i del jeep del Saza). No ha
estat un bon any esportivament pel nostre equip. Com algú
va dir, una cosa és aprendre dels teus errors i una altra
molt diferent és actuar sobre aquests. Això segons el meu
punt de vista és el que li ha passat al '35. No n'hi ha
prou amb saber el que has fet malament i proposar solucions,
cal fer-ho. Malgrat tot això any rera any es consolida el
fantàstic ambient de grup que es la base per tot el que
cal fer en el futur. Ara és moment de reflexions i de començar
a preparar la participació en la nova Divisió d'Honor B
que ens permetrà jugar contra rivals d'entitat i així mantenir
el nivell de hockey del nostre club, malgrat la despesa
que això suposa per l'entitat. Des del '35 volem felicitar
el DHF per la seva permanència així com la resta d'equips
de l'escola pels seus èxits.
Toni Broto
|
Egara
DHM: Un calvari per acabar la lliga
|
Després
del cop que suposà el quedar-nos novament fora de la final
de la copa d'Europa, hem de tornar a la realitat de la lliga
amb un partit a Bilbao front el Jolaseta, equip que es juga
el ser o no ser a la categoria. Els ànims dins el grup de
jugadors no són els millors per afrontar un desplaçament com
aquest i això es nota en el partit. El diumenge 26 doncs,
comença el partit sobre un camp molt irregular i amb la gespa
en molt mal estat. Això provoca moltes imprecisions, sobretot
per part del nostre equip que no s'acaba d'adaptar a la superfície
del camp de Getxo. Amb tot, i després d'un cúmul d'errors,
els bilbaïns ens marquen el primer gol del partit. Passats
deu minuts, el partit canvia de mans i comencem a dominar
i a crear algunes ocasions força clares, però en una contra
ens provoquen un penal i el transformen. Just abans d'arribar
al descans, i en una combinació de penal, escurcem distàncies.
S'arriba al descans amb 2 a 1. A la represa, el domini és
aclaparador, però sense concretar-lo ni en gols ni ocasions
clares. A més, a cinc minuts del final, i quan l'equip està
totalment endavant, ens marquen el tercer en una contra. El
resultat ja no va patir cap més modificació i els darrers
minuts van ser un calvari per tots. 3 a 1 i cap a casa. Per
cloure la temporada, ens visita el Complutense madrileny,
un equip que ha estat una de les sensacions de la temporada.
El nostre conjunt, que ha entrat en una apatia de joc i resultats,
no afronta el matx en les millors condicions. A la primera
meitat, només la fortuna fa que ens marquin un sol gol i que
nosaltres empatem en una jugada rocambolesca. A la represa
es juga molt millor, però el partit s'assimila més a un matx
de pretemporada que a un partit de lliga. Amb tot, el marcador
no es mou, i acomiadem la desgastada gespa del camp 1 amb
un empat que fa justícia amb el que es veu al terreny de joc.
Es tanca doncs la lliga 2001/02 en la que l'equip ha realitzat
una campanya irregular, encadenant triomfs importants amb
derrotes inesperades, que han fet que el títol no es quedés
a les nostres vitrines un any més.
|
Campions de la Copa del Rei 2002
El
capità Jan Dinarès amb la Copa de campions 2002.
Foto:
Rafa Mundet |
Després
de com s'havia acabat la lliga, hom pensa que la copa del
Rei pot ser un autèntic calvari per a l'equip. El sorteig,
a més, no ens és gens favorable i fa que ens enfrontem al
Polo a la primera jornada a les instal·lacions de Can Salas.
Els mals auguris queden corroborats quan en els primers vint
minuts de partit els polistes ens marquen tres gols que per
a molts semblen l'adéu definitiu a la temporada.
|
| Abans
del descans aconseguim retallar distàncies amb un gol de penal
després d'una afortunada combinació. Aquest fet i l'arribada
del descans, fan que els components de l'equip tornin a creure
en les seves possibilitats i es surti a jugar la segona meitat
amb ànims renovats i amb aquell esperit del cicló del Pla del
Bon Aire que sorgeix en els moments més necessaris. |
Foto:
Rafa Mundet |
Foto:
Rafa Mundet |
S'aconsegueix el segon i quan el rellotge ja s'acostava als
35 arriba el penal de la Copa. S'efectua la sacada i en el moment
de llançar a porteria sona el clàxon indicant la fi del partit.
El penal acaba en gol i l'àrbitre assenyala el centre del camp.
Nosaltres ens abracem celebrant el gol i el fet de poder arribar
als penals strocke, però tots els jugadors del Polo protesten
la validació del gol per considerar que aquest s'havia produït
clarament fora del temps reglamentat. |
| La
discussió es va perllongar 25 minuts i a la fi el gol puja al
marcador. En la tanda de llançaments l'emoció es multiplica,
però aconseguim marcar un gol més que els barcelonins i ens
plantem a semifinals després d'un partit èpic. El bombo ens
enfronta al Sardinero de Santander, un equip al que s'ha derrotat
en els dos enfrontaments de lliga, però que sempre ens ha creat
molts problemes (només cal recordar el partit al Pla del Bon
Aire on perdíem per 0 a 1 a falta de cinc minuts). El partit
de Copa, però, té poques similituds amb els de lliga. Després
d'uns inicis on els càntabres s'acosten amb cert perill a l'àrea
ratllada, la resta de partit és un monòleg blanc-i-blau que
ja en la segona meitat es torna en domini aclaparador. Tot plegat
fa que el marcador reflecteixi al final un clar 4 a 0 i cap
a la final. |
Foto:
Rafa Mundet |
Instal·lacions
de Can Salas, aniversari del club groc-i-negre, excel·lent organització,
gran quantitat de públic en un ambient de festa… Quin havia
de ser el rival? No podia ser un altre. Amb l'Atlètic ens jugàvem
la temporada i el poder estar a Europa l'any vinent. El partit
és el digne d'una final amb un joc d'entrega per part dels dos
equips. |
|
L'Atlètic
s'avança després d'una bona jugada a la contra des de la banda
dreta. Amb el 1 a 0 s'arriba al descans. A la represa, l'Egara
passa a dominar el partit i empata als pocs minuts. Durant
la segona meitat es tenen ocasions que no s'aconsegueixen
materialitzar i el partit és bonic i emocionant. L'empat és
inamovible i la pròrroga tampoc fa que es bellugui el marcador.
Així doncs, igual que el partit de quarts de final, tot es
decidirà per penals strockes. Comencem fallant, però dos errors
consecutius de l'Atlètic fa que tinguem avantatge. És el cinquè
llançament. Si el jugador de Can Salas falla som campions:
xiula l'àrbitre i gol. Darrer llançament; si marquem som campions.
Xiula l'àrbitre i gol. Sí!!! Som els nous campions de la Copa
del Rei i la propera temporada podrem disputar la Recopa d'Europa.
|
|
L'alegria és molt gran, ja que després d'una temporada tant
dura, una recompensa així fa que l'equip es senti reconfortat
i alliberat. Petons, abraçades i molta emoció envolten a jugadors
i afició.
Edi Tubau va rebre el guardó al màxim golejador i Quico Cortés
al millor porter.
Vull des de aquí adreçar unes paraules al Jan Dinarès que
el 9 de juny jugava el darrer partit de hockey després d'una
dilatada i exitosa carrera. Gràcies per compartit tots aquests
anys amb nosaltres, se'n va un dels grans
del club.
Fins sempre.
Josep Ejarque i Guillamat
|
Edi
Tubau amb el trofeu de màxim golejador. Foto: Rafa
Mundet
Quico Cortès rebent el trofeu al millor porter.Foto:
Rafa Mundet |
Egara
DHM: medalla de bronze a Europa
Per tercer any consecutiu, el nostre primer equip es va quedar a les
portes de jugar la final de la Copa d'Europa. I, com en les darreres
edicions, va haver de resignar-se amb la medalla de bronze. Un metall
molt ben considerat però poc valorat pels nostres jugadors que somniaven
a penjar-se, d'una vegada per totes, l'or a les seves solapes.
Foto:
JDD |
El
campionat es va celebrar a Anvers (Bèlgica) entre el 17 i el
20 de maig; uns dies on, a part de veure molt bon Hockey, els
aficionats que ens hi vam desplaçar vam poder fer turisme, practicar
esport i passar molt bones estones amb la resta de ratllats.
El primer partit el vam guanyar sense dificultats per 5 gols
a 3 contra el Western escocès, amb gols de Roger
Armengol, Pau Quemada, Josep Ejarque, Eduard Tubau i Eduard
Arbós. |
|
El segon partit ens enfrontàvem a l'equip local, el KHC Dragons
de Bèlgica on vam guanyar per un contundent 4 a 1. Els gols
de l'Egara van ser dos del Pau Quemada, un de l'Eduard Tubau
i l'últim de l'Eduard Arbós (alias "Paqui"). Tot i jugar contra
l'equip de casa, els aficionats
locals no van aconseguir anul·lar als seguidors ratllats que
no vam parar d'animar en cap moment. En el tercer partit i decisiu
tocava jugar contra el Club an der Alster alemany. |
Foto:
JDD |
Foto:
JDD |
Tots sabíem que seria un partit més que difícil però imprescindible
per accedir a la final. Però... no vam tenir sort. El bon joc
dels alemanys va poder
més i el marcador final va ser de 3 gols a 2 a favor de l'equip
germànic. Els dos gols de l'Egara els va fer l'Eduard Tubau
al minut disset de la primera part i el Jan Dinarès de penalty
stroke a tres minuts per a la fi del partit. |
| Quan
va acabar el partit les llàgrimes d'alguns jugadors i d'algun
aficionat demostraven la desolació d'un
any més, un any on s'havien posat tota la il·lusió i l'esforç
per tal que aquell campionat acabés amb gust blanc i blau. |
Foto:
JDD |
|
Foto:
JDD
|
L'últim
partit, per al tercer i quart lloc, ens el van fer jugar al
camp 2 del club, la qual cosa no va acabar de convèncer als
seguidors ratllats. Es tractava d'un camp envoltat d'arbustos
on animar es feia francament difícil. Tot
i l'arbitratge nefast dels col·legiats europeus, l'Egara va
guanyar per 3 gols a 2 al Surbiton anglès, amb dos gols de Roger
Armengol i un del Miquel Codina. |
|
Amb aquest resultat l'Egara es penjava la medalla de bronze
al coll, una medalla que tots esperem veure superada en properes
edicions de la Copa d'Europa. Això sí, sempre i quan hi jugui
l'Egara i, com tots ja sabem, l'any vinent haurà de ser a la
Recopa. |
Foto:
JDD |
Foto:
JDD
Foto: Rafa Mundet |
Des
de el Drac volem felicitar a tots els jugadors i tècnics del
primer equip per l'esforç demostrat en aquesta última edició
de la Copa d'Europa.
I
tampoc ens volem deixar d'agrair al comitè organitzador que,
com molts de vosaltres ja sabeu, sense la seva dedicació no
haguéssim estat 200 el nombre d'aficionats que ens vam desplaçar
fins a Bèlgica per animar al nostre equip. Des d'aquí, moltes
gràcies a tots!
Redacció
|
Anvers
es rendeix als peus de la Penya Ratllats
No tot fou Hockey; hi va haver molt més. Aquí
teniu l'altra veritat.
Foto:
ww digital |
16
de maig, 12:30.
Dia D Hora H.
La secció juvenil de la Penya Ratllats iniciava un llarg viatge.
Una destinació: Anvers. Una il·lusió: la Copa d'Europa. Uns
objectius: la diversió i fer costat a l'equip.
Som gent jove i, per tant, ens agrada la gresca. Mil perdons
als conductors i als adults de l'autocar. Després de passar
la nit més llarga de l'any arribem a la ciutat de Rubens. |
Descobrim
el luxós "palau" en el que ens allotjaríem, situat al
barri més opulent de la ciutat.
Club Egara 5 - 3 Western.
Festa blanquiblava a la grada amb l'exhibició de l'equip.
Banderes, càntics "futboleros", bufandes i tambors per demostrar
quina era la millor afició. Una pancarta demostrava que també
érem la més convençuda: |
Foto:
Ivàn Trullás |
Foto:Ivàn
Trullás |
"Club
Egara: si jugaras en el cielo, moriríamos para verte". Tota
una declaració d'intencions! Amb la primera victòria al sarró
decidírem anar a celebrar-ho. Després de creuar tota la ciutat,
trobarem la discoteca que buscàvem. Gràcies Ferran Martínez
per aguantar! La veritat sigui dita els amfitrions presents
ens meravellaren amb el seu "break-dance", però el Jaume
Colom i els germans Rafa i Joan Ruiz van estar a l'altura. |
|
Un taxista local se'n anà a dormir convençut de que Catalonia
is not... ho deixarem aquí. L'endemà, se'ns van enganxar els
llençols. Els conductors tenien pressa i algú va espetegar:
"si te vas, atente a las consecuencias". Els altres encara riem
ara. |
Club
Egara 4 - 1 K.H.C. Dragons.
A la carpa vam ser la sensació. L'Edu i la seva obsessió amb
que cauria una pedrada. L'Alba, campiona del "joc del duro".
Algú sap ballar millor el "Que la detengan" que el Gaba,
les dues Annes, i el Poche? Diríem que no. La Marta i allò de
"llegar i besar el santo", mai millor dit. Sopar dispers a la
plaça del barri i a dormir d'hora.Arribava el dia més esperat.
Amb el fil de veu que ens quedava, no vam parar d'animar l'equip,
però... el desastre es consumà. |
Foto:
Rafa Ruiz |
Foto:
Rafa Ruiz |
Club
Egara 2 - 3 Der Alster.
Tristesa. Llàgrimes. Se'ns tornava a escapar.
Calia passar-ho bé per oblidar. A la festa oficial del torneig
només es parlava d'una cosa: la joventut de l'Egara és sensacional.
Vam ser les ànimes de la festa. Tota la carpa ballant sota
una enorme bandera blanquiblava.
Quina imatge. Mai no l'oblidarem. |
Alguns cadets i juvenils, però, no ho van veure. Estaven establint
amb les belgues una bonica amistat (creiem que en això
es quedà, tot i que tampoc ho podem assegurar). La festa continuava,
però vam tenir que marxar. Cares llargues. Indignació popular.
A l'hotel la xerinola seguí casi fins a l'alba. Oi juves?
El dia següent, devent moltes hores a la son, ens esperava el
suplici del 3er i 4rt lloc.
Club Egara 3 - 2 Surbiton.
Tornàvem a pujar al podi. Això sí, al caixó de baix de tot.
El hockey europeu li deu la Copa d'Europa a un gran equip, a
una irrepetible generació de jugadors i a una fidel afició.
|
Foto:
Rafa Ruiz |
|
Junts
algun dia ho aconseguirem. I la Penya Ratllats allí serem,
perquè el que està molt clar és que l'Egara mai no caminarà
sol.
Per últim, agrair a tots i cadascun dels joves expedicionaris
pel seu excel·lent comportament mostrat i pels inoblidables
moments que hem pasat junts.
Una
abraçada.
Els (poc) responsables Xavi Salvatella i
Uri Gabarró.
|
Foto: ww digital |
 |
Les
altres fotos |
|
Són els del primer equip? Nooo!!! Però, no ens negareu que
no "tenen una foto".
Aquests veterans també van jugar a Anvers. No ho van fer al
màxim nivell, però fan patxoca. Hi esteu d'acord, oi?
|
Foto:
Rafa Mundet |
Tenim
casals a tot arreu. I a Brussel.les, també.
El president del Casal Català de Brussel.les, Miquel Vilà, no
es va perdre detall del partit que va jugar l'Egara contra Anglaterra
pel tercer i quart lloc.
El bronze aconseguit va tenir aquest espectador tan especial. |
Foto:
Rafa Mundet |
|
Més
alt que un Sant Pau! Aquesta bona colla de nens i nenes de
l'Egara marxaven cap a Brussel.les quan a l'aeroport del Prat
es van trobar amb aquest gran jugador de bàsquet. Aquest moment
també "tenia una foto"
Redacció
|
Foto:
Timón Salvatella |
Santi
Deo, una gran trajestòria
Foto:
Rafa Mundet |
Són molts els partits que ha xiulat l'àrbitre internacional
Santi Deo en una llarga trajectòria en el món de l'arbitratge
del hockey. Aquesta temporada ha decidit retirar-se. L'Egara
ha volgut reconèixer aquesta dilatada carrera amb una placa
commemorativa que se li va fer entrega en l'últim partit que
el primer equip de D. H. va jugar, contra el Complutense, a
casa.
Ròmul
Prat, president de l'Egara i Timón Salvatella, president de
la secció de hockey van fer els honors.
Redacció
|
Sopar
R.F.E.H.
En
el sopar anual de la Federació Espanyola de Hockey diversos
representants de nostre club, entre tots els guardonats, van
rebre el reconeixement a la seva labor i dedicació a aquest
esport.
L'expresident de l'Egara, Francesc Salvatella va rebre la medalla
de plata de la Federació, la mateixa distinció que va rebre
el col.legiat Jaume Biosca, tant mateix, Jordi Casas va rebre
l'escut d'or i brillants per aconseguir 100 partits internacionals. |
Francesc
Salvatella rebent de Martí Colomer la medalla de plata
de la RFEH. Foto: Rafa Mundet |
Jaume
Biosca rebent de Martí Colomer la medalla de
plata de la R.F.E.H. Foto: Rafa Mundet |
Jordi
Casas rebent de Josep Pi l'escut d'Or
i brillants de la R.F.E.H. Foto: Rafa Mundet |
|
El president de la Federació Espanyola, Martí Colomer i Josep
Pi, vicepresident, van fer entrega d'aquestes distincions.
Aquesta edició es va celebrar a les instal.lacions de l'Atlètic
de Terrassa el divendres 7 de juny, durant la celebració de
la Copa del Rei i Copa de la Reina. El club amfitrió, l'Atlètic
va rebre també una placa commemorativa pel cinquantenari.
Des d'aquestes ratlles volem felicitar-los també així com
reconèixer la magnífica organització d'aquest esdeveniment
esportiu. Enhorabona a tots.
Redacció
|
|