Les
fotos de l'estiu
|
Aquest
estiu els socis de l'Egara teniu feina a fer. Feina que heu
de fer, però, estant de vacances. Es tracta de fer fotografies.
Volem, però, que aquestes fotos tinguin el "segell" de l'Egara,
és a dir, que qualsevol dels símbols del nostre Club -colors,
escuts, samarretes, butlletí...- formin part de la imatge
captada. No es tracta de cap concurs. Senzillament, volem
que els colors de l'Egara voltin pel món, ja sigui en el racó
més allunyat, com al costat de casa. Amb aquesta proposta
us proporcionem l'excusa perquè agafeu la càmera, els "colors"
de l'Egara i busqueu "la fotografia" més original, més divertida,
més colorista, més oportuna, més interessant... Apa, poseu-hi
imaginació. En publicarem tantes com poguem en aquest butlletí.
Animeu-vos.
Redacció
|
M'han
dit
QUna experiència religiosa
Un
aniversari cal celebrar-lo com cal. Cinquanta anys -mig segle!-
no es compleixen cada dia. El nostre Club ja en fa disset que
va celebrar aquesta fita i entre tots els actes commemoratius
hi havia programat un viatge a la Ciutat Eterna. El camí del
cinquantenari ens va portar, doncs, fins a Roma.
El Club, presidit aleshores -era l'any 1985- per Josep Pi i
Maseras, va organitzar una estada a Roma amb la finalitat d'entregar
la primera medalla del cinquantenari al Papa Joan Pau II, que
ens havia concedit una audiència privada.Un centenar de socis
vam marxar de Terrassa amb aquest destí. Roma ens va semblar
-com no podia ser d'altra manera- una ciutat meravellosa i l'audiència
amb sa santedat Joan Pau II va ser un acte molt emotiu i entranyable.
|
 |
Tots els
que érem allí vam tenir les mateixes sensacions. M'han dit, però,
que abans que ens rebés el Papa, en els preàmbuls, va venir el Cardenal
Suquia. Tots vam quedar bocabadats quan, en Pepito, s'hi va dirigir
i el va abraçar. És clar, és coneixien d'abans! Es tractava, com podeu
observar d'un viatge institucional. El programa oficial també tenia
com a plat fort la recepció que ens oferia l'ambaixador espanyol.
Doncs bé, si en el "M'han dit" del butlletí anterior us explicava
una anècdota diplomàtica, ara us en contaré una altra. Puntuals a
la cita anem camí de l'ambaixada i quan gairebé ja érem dins, en Josep
Pi i en Paco Dinarès exclamen: "no portem el ram de flors per a l'esposa
de l'ambaixador!" Per esmenar aquest oblit, tots dos van sortir corrent
a la recerca d'una floristeria. Van trobar una toia escaient, la van
comprar i, de nou "cames ajudeu-me", van tornar a la seu diplomàtica.
Hi van arribar un xic suats i nerviosos, però satisfets per haver
aconseguit les flors. Una altra expressió diu que "qui no té memòria
ha de tenir cames" ... ja les van fer servir ja, les cames. Amb el
que no comptàvem era amb un altre detall: l'ambaixador era... solter!
Quines toies tots plegats! Bé, com us podeu imaginar unes "vacances
a Roma", ni que siguin quatre dies, permeten veure un munt de meravelles.
Aquest cop no hi va haver hockey. Un altre dia tornaré a parlar-vos
de Roma, en aquesta ocasió serà per fer-ho de la Copa d'Europa.
Cesc Llongeras
Safari
fotogràfic
 |
Mireu,
mireu... n'hi ha dos! Els veieu? Són aquí mateix, aquí, sí,
aquí al davant! I han vingut de lluny! Venien de safari? Si
és així, van caçar una zebra i després en van fer una catifa.
Un moment, un moment. Reflexionem.
Som
al Pla del Bon Aire, al peu de Sant Llorenç i si no anem errats
aquí no n'hi ha hagut
|
mai d'aquestes
boniques besties salvatges. De cavalls sí que n'hi ha, però aquesta
no és pas terra de zebres, no? No, segur que no van venir a caçar
zebres! Potser és que els conductors expedicionaris tenien molta gana
i van fer parada i fonda? Tenien pipí? ...? Innombrables qüestions
poden haver-los dut fins a casa nostra. Sigui com sigui hi ha una
dita que ens pot ajudar a treure'n l'entrellat: Donde fueres, haz
lo que vieres.
Ells han vist que sobre aquestes ratlles hi aparquen cotxes... i,
és clar, si ho fem els de casa, perquè no ho poden fer ells, encara
que vinguin de fora?
Servei
de Captures
|