45 Abril 2002 el drac - Butlletí informatiu del Club Egara
Persones Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|Persones| La Veu del soci|

Ramon Talamàs Tapiolas

Foto: Rafa Mundet
Nascut el 79 a Terrassa, estudia Adminitració i Direcció d'Empreses a la UAB. Juga a l'Egara 1935, ha format part de l'equip tècnic de l'Egara juvenil d'aquesta temporada i col·labora a l'Escola de Hockey des de ja fa cinc anys. Una d'aquelles persones, doncs, que porta els colors de l'Egara molt a dins.

Quina és la teva feina a l'Escola de Hockey?
Ja fa cinc temporades que hi col·laboro. En aquesta, a més de ser el coordinador de dos equips infantils, he estat el segon entrenador del primer equip juvenil de la casa.

Com que ja portes anys a l'Escola, com la veus de salut?
Jo penso que l'Escola funciona. Evidentment, segur que hi ha coses que es poden millorar. I, de fet, els que hi estem implicats tractem de millorar any rere any.

De quina manera has compaginat ser jugador del 35 amb la teva col·laboració a l'Escola? És dur?
La veritat és que jugant amb el 35 m'ho passo molt bé. Totes les concentracions, tots els entrenaments... tot de conya. I a l'Escola hi ha dies de tot, unes vegades acabes més carregat que d'altres, però en general ho porto molt bé. Així, si al final de la temporada fas balanç, t'adones que és positiu.

Primer any a Divisió d'Honor. Quina valoració en fas?
No vaig començar gaire bé la temporada. Em vaig lesionar durant el Campionat de Catalunya i després de recaure, vaig perdre'm tota la primera volta de la Lliga. Després de les vacances de Nadal, però, m'he reincorporat i l'experiència està resultant molt bona.

Tens pensat de participar en els actes de celebració del cinquanta aniversari de l'Escola?

M'encantaria participar-hi, sobretot al torneig internacional que s'ha organitzat. Però justament per aquelles dates tinc un parell d'exàmens importants a la universitat i no podré fer-ho tant com voldria. L'any que ve vull marxar a Milà per acabar la carrera i no puc despistar-me.

Ara que parles de la universitat, què tal la UAB?

Jo recomanaria a tothom que vagi a la universitat pública, que deixi estar les privades. I és que els anys a la universitat s'han d'aprofitar al màxim. A l'Autònoma, a banda del mite del campus i la gespa, tens l'oportunitat de conèixer molta gent i és possible de fer comptabibles estudis i diversió. Sens dubte, l'Autònoma és una vivència sensacional.

Em comentaves que has fet de segon entrenador de l'Egara juvenil. Quin sabor de boca t'ha deixat el tercer lloc al Campionat d'Espanya?

Aquest any, per moltes circumstàncies, no ha estat una bona campanya. Personalment estic satisfet, perquè amb els jugadors he tingut bona relació i hem fet bona pinya, però tot i començar bé la l'any -vam assolir el títol català de sala- el tercer lloc al Campionat d'Espanya no és un bon resultat. L'Egara juvenil sempre té per objectiu guanyar totes les competicions, tot i que un tercer lloc a herba tampoc no és tan negatiu.

Canviem de tema. Què prefereixes, el dia o la nit?

El dia per dormir i la nit per sortir.

Acabem. Vas pel carrer a peu, topes amb un arbre, i et diu "perdó". Què penses?
a) Estàs somiant, és impossible que els arbres parlin.
b) Amablement contestes "no pateixi, ha estat culpa meva".
c) Mai no vas pel carrer a peu, i si hi vas sempre passes per carrers sense arbres.

Triaria l'opció b) per educació, tot i que segurament aquesta situació es donaria a altes hores de la nit.

En l'estona de la xerrada, el Ramon em comenta que la Federació Espanyola de Hockey acaba de treure al Club de Campo els punts del partit que va guanyar al 35 per aliniació incorrecta. I afegeix que, després d'aquest regal, potser la salvació ja no sembla tan lluny. Així, el Ramon engresca tothom que s'acosti a animar a l'equip perquè el miracle encara és possible. Esperem que així sigui.

Pere Ejarque


Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|Persones| La Veu del soci|