| Nº 45 Abril 2002 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| Hockey | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|Persones| La Veu del soci| |
Partits
amistosos de l'Escola de Hockey
L'endemà dissabte 6 d'abril, un combinat de jugadors i jugadores de la nostra escola van continuar disputant encontres amistosos conta equips estrangers. Aquesta vegada però s'enfrontaren als equips sub16 del Regatte anglès. Ramon Sala L'Egara aleví, campió de Catalunya del grup B
L'equip
està format per (foto d'esquerra a dreta): Pol Ribas, Rafael
Ruiz (entrenador), Xavi Talamàs, Vicenç Ruiz (delegat),
Sergi Bolde, Marc Salvatella, Vicenç Ruiz, Xavi Salvatella
(entrenador), Nacho Prat, Pol Solano, Xavi Tost, Josep Comellas
i Jaume Argemí. L'Egara aleví, campió de Catalunya del grup C
Enhorabona
a tots pel campionat.
EHC Juvenil: un equip de primeres parts L'EHC juvenil ha fet una bona segona volta on els hi ha mancat una mica de sort. Vam començar amb un bon partit a Les Pedritxes contra el CD Terrassa que vam acabar perdent per 5-4 a l'últim minut. El segon encontre era davant del nostre primer equip juvenil on vam anar empatant tota la primera part 1-1. A la segona vam aguantar fins el minut vint-i-set, en què ens van fer el 2-1. A partir d'aquell gol l'equip es va desmoralitzar i vam acabar perdent per 4-1. Després de l'Egara teníem dos partits molt complicats, contra l'ATHC i el FC Barcelona. A tots dos partits vam aguantar la primera part amb 1-1, però a la segona vam encaixar tres gols amb l'ATHC i cinc amb el Barça. L'equip va anar a Mataró amb ganes de fer un bon partit i de treure'ns l'espina d'aquells últims partits. Aquest cop, contra l'Ilhuro no vam fallar i vam guanyar 1-8. Diumenge següent vam rebre el Junior FC, un equip que venia molt motivat a causa de la bona segona volta que portaven, guanyant a l'Egara i al Barça. La primera part també va acabar amb empat a u, però a la segona part no vam aguantar el ritme ja que només erem onze jugadors i vam perdre 3-1. El proper partit era contra el Pedralbes i vam guanyar 7-1 amb un partit força còmode.
Hem
quedat setens, però creiem que pel nostre esforç i
la nostra dedicació ens mereixíem quelcom més. Ferran Martínez i Alonso Gran paper dels nostres equip juvenils al Campionat d'Espanya "Les juves", al capdamunt del podi. El dimecres 1 de maig, l'equip juvenil femení començàvem un llarg viatge cap a Bilbao. Anàvem a jugar el Campionat d'Espanya. Després de 8 hores de viatge, ens esperava un bon sopar a l'hotel. Havent sopat, totes ben tipes, corradisses amunt, corradisses avall, quatre crits del Chuqui i l'Edu i... a dormir! L'endemà al matí, com cada dia, una mica d'activació, una estona "d'estudi" i molta concentració. El primer partit el teníem a tres quarts de vuit del vespre. Sota una forta pluja i sobre un camp amb mal estat, vam aconseguir guanyar per 2 gols a 1 contra les noies del San Fernando, amb gols de l'Anna Comerma a la primera part i de la Marta Bacardit a la segona. Aquesta victòria ens va motivar molt pel següent partit contra el Valdeluz. El "planning" va ser el mateix que el de la jornada anterior, però amb una diferència: vam tenir moltes hores lliures. I això, es va notar una mica en el resultat: un empat a 0. Vam tenir la sort que les nostres rivals directes també van empatar. De totes maneres, el nostre partit va estar ple d'ocasions de gol que no vam saber aprofitar. En general, va ser força avorrit.
Durant els mateixos dies, també es va celebrar el Campionat d'Espanya masculí. En aquesta ocasió però es va disputar a les instal·lacions del Real Club de Polo. El primer partit de l'Egara era clau; jugaven contra l'equip local, el Polo. El resultat final: Polo 3, Egara 2. Els dos gols de l'Egara els va marcar l'Albert Ayala. Tot i fer un gran partit, dues errades arbitrals molt greus ens van portar a una derrota injusta. A partir d'aquí els ànims van decaure una mica perquè, arribar a la final, ja no depenia de nosaltres. El segon partit l'Egara va guanyar per 4 a 0 al San Fernando. 3 gols del David Alegre i un del Xavi Davi van sentenciar el partit. L'Egara va ser molt superior i no va tenir cap problema per derrotar l'equip andalús. El tercer partit era contra el Complutense i el nostre equip va caure per 2 gols a 1. El gol el va marcar el Xavi Davi. De totes maneres, cal dir que l'estat d'ànim no era l'idoni per a jugar el partit ja que no teníem cap opció d'arribar a la final. El quart i últim partit va ser pel tercer i quart lloc. Jugàvem contra el Jolaseta. 2 gols de David Alegre i 1 del Nil Allue van dur al resultat final de 3 a 1. Un bon final de campionat per un torneig marcat per la mala sort.
Jaume Salvatella, Marc Salvatella, Santi Ferraz, Xavi Davi, Jordi Margarit, Carles Monsech, Franc Dinarès i el lesionat Jaume Colom. Entrenadors: Joan Carles Garcia i Ramon Talamàs. Delegat: Vicenç Prades. Entrenador de porters: Carlos Trullàs Carlos Trullàs Recepció
al club
Segona Divisió: la galàxia EHC
Ara, tan sols, faltarà arrodonir-la amb l'ascens a Primera Categoria, divisió que no haurien deixat mai si no fos per aquella temuda amant: la NIT. Enguany, però, els jugadors han decidit emprar una estratègia diferent. Si durant anys anteriors havien estat víctimes dels encants de la perillosíssima senyoreta NIT, la 2001-2002 ha vist com els seduïts han passat a seductors i, com no podia ser d'una altra manera, ella ha hagut de claudicar. Com? Han fet acompanyar-se per les estrelles i la lluna, i la NIT -orfe ja de les seves gales- s'ha traslladat amb ells. La NIT la marquen ells. En declaracions exclusives per a el drac, el tècnic Pere Amat destacava que "és un regal poder entrenar jugadors com els de l'equip. Ho tenen tot. De fet, la resposta del públic confirma la meva teoria. Vam començar amb pocs seguidors a les graderies, però a cada partit l'aforament creixia. Als darrers partits hi havia bufetades per a aconseguir una bona localitat. No ho sé, la veritat és que em sento molt afortunat d'haver compartit una temporada amb jugadors com ells. Potser algú pensarà que sóc exagerat, però la realitat és que el nostre hockey ha estat galàctic." Amat, preguntat per la possibilitat que l'any que ve l'equip quedi delmat pel fitxatge d'alguna de les seves estrelles va afirmar rotundament que "aquest extrem no em fa por. És cert que molts equips s'han posat en contacte amb alguns d'ells, però d'aquestes coses se n'ha de parlar a partir del trenta de juny. Ells són uns grans professionals i en aquests moments no tenen cap altra cosa al cap que l'EHC. Sigui com sigui, arribat aquest moment jo respectaré les decisions que prenguin." Amat va afegir: "Tot i que és probable que alguns dels meus Jedis marxi, sé que per a ells els diners no són el més important. El més important és que al vestidor hi ha un gran ambient; ara no és moment de desestabilitzar l'equip." Saragossa,
ciutat on ja no queden places d'hotel, serà l'escenari de
l'intent d'ascens a Primera de l'EHC. Tres partits en un cap de
setmana no és el més adequat per l'estat físic
dels jugadors, però un equip d'especialistes en recuperació
muscular ja s'ha desplaçat a la capital aragonesa. La intenció
del Club és clara: cal que l'EHC retorni a la seva categoria.
En el proper butlletí confiem poder confirmar-vos aquesta
possibilitat. Egara 1935 DHM: L'hora de la veritat Tan sols resten dos mesos de competició. Tot, a partir d'ara, esdevé un camí irreversible en què cada partit serà una final. Amb aquesta premissa l'Egara 1935 afronta el tram final de Lliga. La tretzena jornada ens portà cap a un dels camps més feixucs de la Competició, el de Bidebieta a San Sebastián. Probablement fou un dels millors partits defensivament parlant del nostre equip, malgrat això, un gol matiner dels donostiarres els hi va donar una victòria immerescuda. Altra vegada el desencert ofensiu va ser el punt clau del partit. El següent compromís es presentava com un enfrontament en el qual teníem més a guanyar que a perdre. El rival era el darrer classificat de la Lliga, el Monteoro Amistad de Madrid. De manera ràpida i efectiva vam encarrilar el matx amb dos gols de Víctor Pujol, però un gol dels locals en els minuts finals de la primera part els hi donà vida. En la represa, un altre gol dels visitants i a patir. No va ser fins als darrers instants en què Xavi Moliné, després d'una recuperació de pilota, va aconseguir el definitiu tres a dos. Dos punts al sarró i segona victòria a la Lliga. La visita del Polo a les nostres instal·lacions en la quinzena jornada acabà sent un d'aquells partits anomenats de tràmit. L' enfrontament començà amb un gol dels barcelonins que fou respost d'immediat amb un magnífic gol de Jordi Carrera. Després d'això, l'efectivitat del rival possibilità una àmplia golejada final: 1 a 6. El darrer partit del mes d'abril ens portà de nou cap el nord. Aquesta vegada cap a terres càntabres. El camp de La Albericia, un dels camps que millor li va tradicionalment al '35, va ser escenari d'un partit molt disputat on qualsevol dels dos equips va poder marcar. Finalment però, el marcador inicial fou també el final. Així doncs, un empat valuós en la nostra lluita per evitar el descens. NOTA: Afegim dos resultats de darrera hora, que aprofitem per incloure al moment del tancament d'aquest número del butlletí. Lamentablement, ambdós són negatius: Egara 1935 1 - CD Terrassa 3 i ATHC 6 - Egara 1935 0. Esperem poder donar-vos millors notícies a la propera edició.
Toni Broto La unió fa la força!
De
fet, pel que fa a l'organització va estar reconeguda com
la millor Copa d'Europa mai celebrada fins ara. Malauradament l'èxit
social i d'organització no va estar acompanyat de l'èxit
esportiu, i ens hem de remuntar als anys 1969 i 1970 per poder recordar
als nostres jugadors al capdamunt del podi.
FORÇA RATLLATS!!! VISCA L'EGARA!!!!!! Quico Mata Egara DHM: La Lliga s'escapa El 14 d'abril ens enfrontem al Sardinero, un equip reforçat per un parell de jugadors argentins després de l'aturada hivernal i que al seu camp ens havia creat força problemes. Al partit del Pla del Bon Aire no només ens en varen crear, sinó que va ser no apte per a cardíacs. El matx va començar amb domini clar del nostre equip, però sense acabar de concretar les ocasions i desaprofitant un bon nombre de penals. Al descans es va arribar amb empat a zero. A la represa es continuava dominant, però sense encert en els metres finals. Aleshores va succeir el que ningú no esperava: el Sardinero va marcar en una jugada molt embolicada dins l'àrea quan restaven vuit minuts per al final del partit. Els darrers instants van ser de setge a la porteria cantàbrica, i miraculosament transformàrem dos gols de penal corner a falta de cinc i tres minuts. El miracle, un fet i el 2 a 1 final, també. El proper partit ens enfrontà a l'Atlètic sobre la nova gespa de Can Salas. El derbi, com sempre carregat d'emoció, no va mostrar gaire bon joc per part d'un Egara que es va veure dominat pels groc-i-negres en moltes fases del matx. A mitjans de la primera meitat, però, i després d'un bonic contraatac, marquem el gol que a la fi seria definitiu. A la segona meitat els atlètics van posar setge a l'àrea blanc-i-blava però no van poder superar mai la nostra porteria. El cap de setmana del 27 i 28 d'abril ens espera una doble jornada que s'entreveu definitiva. El dissabte ens enfrontem al Polo a Barcelona. El partit pot considerar-se com una final de lliga, ja que només ens val la victòria per poder seguir aspirant al títol.
L'endemà
juguem front els canaris del Taburiente. Es realitza una bona primera
meitat, però, tot i les clares ocasions de què disposem,
només marxem al descans amb un solitari gol d'avantatge.
A la represa, continua el domini i les ocasions, però cada
vegada els insulars s'acosten amb més perill a l'àrea
blanc-i-blava. En aquests moments decisius apareix també
una figura determinant, la de l'àrbitre, que per mitjà
de decisions controvertides fa perdre els nervis a jugadors i aficionats.
A tres minuts del final es produeix el daltabaix: empata el Taburiente
i la Lliga queda definitivament en mans polistes. Josep Ejarque Guillamat |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Bridge|Persones| La Veu del soci| |