1.Cinquanta anys d'Escola de Hockey. Cal que ens felicitem...
Sí, sens dubte. Cinquanta anys d'Escola i, a més, amb la filosofia que hem seguit a l'Egara, suposen una de les etapes més importants al llarg de la història del Club. Quan mires enrere i t'adones que l'Escola ha funcionat, bàsicament, a força de voluntat de molts i molts socis del Club arribes a pensar que arribar als cinquanta anys ha estat gairebé un miracle que cal valorar moltíssim.

2.Qui composa el grup de treball del 50 aniversari de l'Escola?
Jordi Dinarès, Josep Armengol, Xavi Comerma, Itziar Herreros, Cesc Llongueras, Joan Comerma i Ramon Sala. A partir d'aquí hem volgut involucrar també tots els delegats dels diferents equips de l'Escola, així com els anteriors directors. La nostra voluntat és, alhora, obrir aquesta celebració a tothom. No volem que ens passi allò de "és que a mi no m'ha avisat ningú": la celebració ha de ser de tots.

3.Com us heu organitzat?
Per activitats. N'hem programat tota una sèrie i la nostra intenció ha estat que hi hagi una persona capdavantera en cadascuna d'elles.

4.I, de moment, quina ha estat la resposta dels pares i mares de l'Escola actual? Fa unes dates vam convocar una reunió amb tots ells. I la veritat és que tots els assistents van mostrar-se molt participatius i amb ganes de fer coses. A partir d'aquí hem passat un dossier als delegats per tal de recollir informació i conèixer de quina manera volen implicar-se les famílies en la celebració de l'aniversari. En aquest sentit, doncs, penso que la resposta de pares i mares serà positiva.

5.Quins actes heu programat?
Tal i com ja s'informava al número 42 de "el drac" hem pensat en les següents activitats: un concurs de dibuix obert a tots els alumnes de l'Escola; l'organització del Campionat d'Espanya infantil tant en categoria masculina com femenina; una exposició de fotografies, documents i trofeus dels 50 anys de l'Escola; un torneig internacional amb equips de joves procedents de clubs nacionals i internacionals; unes jornades de formació de monitors; i diferents actes solidaris relacionats amb el hockey adreçats a persones necessitades. (Per a més informació, consulteu el número 42 d'aquest butlletí).

6.Quins són els valors que, durant cinquanta anys, ha transmès l'Escola de Hockey del Club?
Com també ja ha informat aquest butlletí, en cada acte que hem programat hem posat un verb que encapçalava l'activitat. Jo diria que la història de l'Escola podria definir-se en aquells "expressem, formem, competim, recordem, sentim i convivim" dels que et parlava.

7.Els monitors de l'Escola han d'anar cap a la professionalització?
Jo dividiria els monitors en dos grups: els monitors-pares, que jo diria que sempre tindrem sense haver de passar per la professionalització, i els monitors-jugadors d'equips actuals, que si els pressupostos del Club ho permetessin, sí que haurien de rebre algun tipus de compensació econòmica. Jo no tinc clar si aquesta és la situació que més m'agrada, però al mateix temps diria que és gairebé invetable donar aquest pas.

8.Què més a banda de hockey?
No he estat mai massa aficionada a practicar esport. Ara bé, d'ençà de la construcció de les pistes de pàdel al Club vaig començar a jugar. És un esport fàcil al qual tothom pot jugar.

9.I què més a banda de l'Egara?
Sóc una apassionada de la lectura. Recomanar alguna cosa? Ui, recomanar és molt complicat... Jo acostumo a llegir tres llibres alhora i, segons el moment, n'agafo un o altre. Si n'haig de dir un, però, l'únic al qual sempre faig referència és L'amic retrobat de Fred Uhlman. I també el cine m'agrada molt. Un títol? Mira, amb Una mente maravillosa vaig plorar molt.

10.El vers per comentar: "Si en saps el pler no estalviïs el bes que el goig d'amar no comporta mesura. (Salvat Papasseit)".
Jo sempre tinc a prop un llibre de Salvat Papasseit perquè la poesia d'aquest autor acaricia. I com que penso que estem faltats de carícia i d'escalfor i la poesia de Salvat ens n'ofereix, és bo de tenir-la al costat. A més és una poesia propera, que entra sense dificultat. Aquest vers ho demostra.

Alguna vegada ja ho havia escrit: som gent que té fred. Per què no aplicar, doncs, la vella i sàvia recepta de l'abraçada? O la del somriure. Es diu, per exemple, que el somriure és més barat que l'electricitat i dóna molta més llum. I no només es diu, sinó que és veritat.

Pere Ejarque