| Nº 44 març 2002 | el drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
| Hockey | Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Persones| La Veu del soci|Flaix-drac| |
Homenatge 50è aniversari campionat d'Espanya.
València, abril de 1952 - Terrassa, abril de 2002
 |
El
record |
|
I en aquestes situacions sovint hi ha sorpreses. "No es pot vendre
la pell del llop abans de caçar-lo". L'anècdota va arribar ja el primer dia. Estàvem jugant la segona part contra el Jolaseta i guanyàvem per 4 a 0.En aquell moment van arribar els jugadors del C.D. Terrassa. Un d'ells es va acostar a la banda i va preguntar : "Com aneu?". Quan un dels nostres jugadors li va contestrar que el resultat era de 4 a 0, el jugador de Les Pedritxes va exclamar "Ostres! Quina pallissa que us estan clavant!". El xicot no sabia que érem nosaltres qui anàvem avançats en el marcador. I amb aquesta tònica vam continuar, guanyant al Atlètic de Madrid, al C.D. Terrassa i jugant la final contra el Club de Campo. Les apostes pel partit: 10 a 1 a favor del "Clú", així era com l'anomenaven i, de fet, em sembla que encara perdura. L'Egara però va sortir a guanyar i, els madrilenys, acotxats per la veterania, varen respondre amb entusiasme i bon joc. El partit va ser dur. La parcialitat de l'àrbitre, Vicente Carbonell, a favor dels madrilenys va dur més d'un incident. Vam començar marcant nosaltres gràcies a un gol d'en Jaume Comerma. El "Clú" empatà per mitjà de Martínez-Rivas. El partit durava i durava. L'encontre va acabar amb empat a 1 gol i vam haver d'anar a la pròrroga per decidir el campió. El primer que marcava el gol guanyava. -Ara en diem "el gol de oro" però abans ho anomenàvem "pròrroga indefinida"-. En una jugada iniciada pel Pons, amb passada al Jaume Comerma i aquest a mi, va servir pequè jo pogués llançar un "scoop" fort i col·locat que el porter Del Prado no va poder aturar. En aquell moment, tots els jugadors van córrer a llançar-se sobre meu. Cal dir que va ser un gol que vam fer entre tots, gràcies a l'entusiasme i les ganes que tots hi havíem posat. No obstant, si haig de ser sincer, la satisfacció i el plaer d'aquella jugada encara em perdura. Rialles, crits, plors, emoció i eufòria total que també va durar i durar. La segona anècdota va arribar més tard, quan la Real Federació Espanyola de Hockey no va donar el títol per bo fins al cap d'uns dies, atenent a una reclamació que els hi havia fet el "Clú". Encara avui no sé que volien reclamar perquè els dos gols van ser molt clars. En arribar a Terrassa, a la "Rambla del Caudillo", una gran quantitat d'aficionats ens esperava per aclamar-nos davant el nostre local social, el bar "La Polar" (l'actual botiga Zara). També vam anar a l'Ajuntament per entregar la copa a l'alcalde, que en aquella època era el senyor Pere Matalonga. Les festes van durar dies i dies, vam fer sopars i una entrega de distincions a tots els jugadors de l'equip. Crec que aquell títol va ser l'inici del què avui és el Club Egara. |
| La celebració El diumenge 7 d'abril va ser una jornada per al record. Els actes de celebració del 50 aniversari del primer Campionat d'Espanya aconseguit per la nostra entitat van començar amb una missa de difunts, en record dels jugadors que ens han deixat. Posteriorment, i coincidint amb el partit de DHM entre l'Egara i el Jolaseta, ambdós equips van fer el passadís d'honor tot formant una arcada de estics creuats. |
 |
 |
Amb
anterioritat, les esposes i les vídues dels de cadascun dels
jugadors havien rebut un ram de flors de mans de les components
de l'equip de DHF de la casa. La sacada d'honor
del partit la va realitzà el senyor Pons. |
| També durant el
dinar, el senyor Pons va fer entrega al president Ròmul Prat
de l'escut de campions d'Espanya d'aquell any 1952, escut que lluïrem
a les nostres vitrines una vegada estigui emmarcat. Els records, les anècdotes i el bon clima entre tots els assistents van ser la nota destaca de la jornada. Text: Cesc Llongueras Fotos: Rafa Mundet |
 |
L'escola amb la selecció Catalana sub-16
 Foto: Glòria Astals |
Els jugadors del Club Egara, Carles Montsech, Ferran Pons, Pere Arch, Àlex Sabater i les jugadores Laura Torredemer i Ivet Arbós, van participar amb la selecció catalana Sub-16 de Hockey Herba al torneig celebrat a Eindhoven (Holanda) aquesta Setmana Santa. Es van enfrontar a seleccions de diversos països com Àustria, Zinvawe, EEUU, Canadà, Holanda, Bèlgica i també a equips holandesos, com l'Orange Schwarz, HDO i altres. |
| Van
aconseguir el 6è lloc de 15 participants en les dues categories.
Va ser, també, una experiència nova al jugar amb herba
natural. Felicitem a tots ells per haver pogut viure una experiència nova i aprofitem l'ocasió per animar a tots els jugadors de la nostra escola perquè amb el seu esforç puguin viure moments com aquests. Jordi Sabater |
L'Egara, present a les seleccions espanyoles sub-16 i 18
| Del 27 de març al 2 d'abril es va disputar a la ciutat neerlandesa d'Eindhoven el torneig Quatre Nacions de seleccions sub-16 i sub-18 femenines. Alhora, les seleccions masculines van visitar Manchester. |
 Foto: Quico Cortés |
Els equips participants en ambdós tornejos van ser l'amfitriona Holanda, Anglaterra, Alemanya i Espanya. En modalitat femenina, cal destacar que l'equip espanyol sub-16 va comptar amb la presència de tres jugadores de l'Egara: Glòria Comerma, Maria Cortès i Marta Ejarque. Per la seva banda, a la sub-18 Sònia Sànchez representava els nostres colors. |
| Pel
que fa a l'apartat masculí, amb la selecció sub-16 formaren
els ratllats Franc Dinarès, Javi Garcia i Jordi Margarit. En
aquest combinat cal destacar també la presència del
tècnic de la casa Pere Sala. A la sub-18 la representació de l'Egara venia de la mà de David Alegre i Albert Gual, amb Miquel Guilà com a cap d'equip. Esperem que l'experiència de tots aquests jugadors i jugadores hagi estat molt profitosa. Redacció |
 Foto: Pol Guimerans |
L'Egara aleví, campió de Catalunya d'Herba del grup A
|
|
El
Club Egara aleví del grup A es va proclamar campió
després de realitzar un campionat quasi impecable, imposant-se
en catorze dels seus quinze partits i quedant-se només a
un gol del centenar. L'equip està format per (foto d'esquerra a dreta): Víctor Pujol (entrenador), Marc García-Chicote, Santi Freixa, Alberto Madrid, Jan Prat, Montse Grau (delegada), Paco García-Chicote (delegat), Àlex Guilà, Quim Broto, Pepe Romeu, Àlex Gil, Rubén Farrés i Xavi Martí (absent en la fotografia). |
|
Enhorabona a tots pel seu gran campionat. Ramon Sala |
Jornades de formació per a monitors
| Seguint amb les jornades de formació per als monitors de l'Escola de Hockey, el passat dilluns 8 d'abril Ramon Rius, ex seleccionador nacional sub-16 i col·laborador en l'Escola del Club, juntament amb l'ajuda de Jordi Dinarès, van portar a terme una xerrada sota el tema de defensa d'anticipació i cobertura. |
 Foto: JDD |
La jornada es va dividir en dues parts, una de pràctica al camp nº2 i l'altra de teòrica a la sala de juntes. Per
portar a terme la sessió pràctica vàrem comptar
amb la col·laboració de Jordi Margarit, Àlex
Sabater i Marc Lloveras, tots ells integrants del nostre Egara cadet. |
D.H.M.: retallant distàncies
 Foto: JDD |
Després
del grandiós parèntesi que ha sofert la lliga, aquesta
es reprèn amb força. El primer partit el juguem a Madrid davant una de les sorpreses de la lliga, el Complutense. El matx comença amb molt de ritme i gaudim d'oportunitats molt clares que no acabem de |
| transformar.
Tot i això, en el tercer penal corner aconseguim el 0 a 1 amb
el que arribem al descans. Ja a la represa, canvia el panorama i,
sobretot a partir del minut 55, comencem a cedir terreny i el Complutense
ens arracona a la nostra àrea. Per sort no gaudeixen d'oportunitats
clares, i només en el llançament de penal corner donen
alguna sensació de perill. Ja a les acaballes del partit gaudim
de dues clares ocasions en contraatac, que no materialitzem, i el
resultat final de 0 a 1 és ja inamovible. El cap de setmana següent ens espera amb una atractiva doble jornada, dissabte l'Atlètic (partit suspès per la pluja el novembre) i diumenge el '35. El matx amb l'Atlètic comença de manera sorprenent ja que als quatre minuts ja dominem el marcador per 2 a 0, amb dos gols molt bonics, sobretot el segon després de trenar una excel·lent jugada col·lectiva. Els groc-i-negres van atacar amb més insistència però sense èxit i el perill més clar l'obtenen en el llençament de penals. |
 Foto: JDD |
A la segona meitat i en el primer penal aconseguim el 3 a 0, però pocs minuts més tard l'Atlètic retallava la distància. Després d'això el partit va ser una calca de la primera meitat. Atac amb cor però sense massa cap dels atlètics i bona defensa blanc-i-blava. Ens els darrers minuts dues clares ocasions de gol podien haver fet encara més contundent el resultat final de 3 a 1. |
| El diumenge el derbi amb el '35 no és un bon partit de hockey. Potser la ressaca del dia anterior fa que l'Egara no jugui amb massa fluïdesa i el partit es torna força insuls i avorrit. Amb tot, s'arriba al descans amb 1 a 0. A la represa, es continua amb la mateixa tònica. El '35 es defensa com gat panxa enlaire i l'Egara s'hi estrella una i altra vegada. Sigui com sigui, es marquen tres gols més que signifiquen el 4 a 0 final. |
 Foto: JDD |
|
El dijous sant juguem amb el Terrassa un partit avançat degut
als aplaçaments que hem de fer en motiu de la disputa de la
Copa d'Europa. El que es veu a sobre la malmesa gespa del Pla del
Bon Aire és de tot menys hockey: protestes, cops d'estic, agressions,
provocacions… Malgrat això, l'equip està molt posat
en la feina i per allò que es juga i no cau en les provocacions.
Finalment, s'emporta el matx per 4 a 2. Un partit aquest contra el
Terrassa que portarà cua, ja que el Club ha decidit remetre
una carta a la Federació per explicar amb detall allò
que hi va succeir. Després de les mini-vacances de Setmana Santa, tornem amb una nova jornada doble. El dissabe 5 juguem a Madrid davant l'Amistad, el cuer de la categoria. Sobre un camp molt malmès per la pluja caiguda durant dos dies seguits, ens apuntem un triomf contundent, 1 a 7. A tall d'anècdota podem relatar que vàrem començar perdent, però que ràpidament vàrem encaminar la victòria fins a doblegar a un rival que és un ferm candidat al descens de categoria. El diumenge 6, després del viatge a Madrid, juguem a casa davant el Jolaseta, en partit ajornat el seu dia per la nevada caiguda. Als prolegòmens del matx es ret homenatge al primer equip de l'Egara que es proclamà Campió d'Espanya l'any 1952, tot just fa cinquanta anys, una celebració que resultà prou emotiva. Ja centrats en el partit, els bascos varen plantejar-nos un encontre molt defensiu i a resultes d'això ens estavellem una i altra vegada contra el mur de contenció que havien col·locat davant la seva àrea. A més els de Bilbao realitzaven algun contraatac portant força perill a la nostra porteria. Arrel d'això arribem al descans 0 a 0. Ja a la segona, encarrilem el matx amb un primer gol, però no és fins al darrers cinc minuts quan acabem de rematar la feina amb dos gols més per finalitzar amb un 3 a 0 que, tot sigui dit, ens va fer suar la gota grossa. Engeguem tots just ara una serie de partits que ens portaran a seguir o no per la lluita del títol. Esperem tenir-vos al vostre costat donant-nos suport!! Josep Ejarque Guillamat |
1935 D.H.M.: oportunitats perdudes
| El
retorn a la Lliga de Divisió d'Honor no ha estat el que esperàvem.
El partit contra el Club de Campo va tenir un desenllaç que
ningú desitjava i que minva sensiblement les nostres possibilitats
de permanència. Malgrat el cop moral rebut per aquesta derrota,
el '35 treballa més que mai per tal d'arribar a temps al nostre
destí: salvar la categoria. Com es comentava en la darrera edició de el drac, l'enfrontament davant el Club de Campo era una d'aquelles cites ineludibles i marcades al calendari. Tothom esperava que suposés el punt de sortida d'un camí diferent al portat fins ara. Una altra vegada, però, l'efectivitat de l'equip contrari ens privà de qualsevol il·lusió de victòria i així els madrilenys s'emportaren el matx i, a la postre, els punts. El resultat final fou altre cop d'escàndol pel vist al terreny de joc: 1 a 4. El gol local fou obra (i gràcia) de Víctor Pujol. Així doncs el '35 ha completat una primera volta sumant tan sols quatre punts, i el que és pitjor, amb la sensació d'haver-nos-en deixat uns quants pel camí. Malgrat tot, i com s'acostuma a dir, les notes són a final de curs. El primer partit de la segona volta ens va enfrontar al primer equip de la casa, l'Egara. El nostre conjunt va resistir la primera part amb un desavantatge de tan sols un gol. A la segona part el marcador s'amplià amb tres gols més que deixaren vist per sentència un partit en el que mai vam arribar a incomodar en atac els nostres adversaris. Podríem seguir parlant largo y tendido del '35, però el que calen ara no són paraules sinó molta feina i resultats. I punt. Toni Broto |
Donem la benvinguda a la Vicky!
 Foto: Rafa Mundet |
Recordeu
que fa un parell de mesos us vam presentar la Manu, una noia argentina
que juga al nostre primer equip femení? Doncs en aquest número
us volem presentar a una de les seves germanes grans, la Victoria.
Bé, de fet, la Vicky pel amics. Després de jugar molts anys a la primera divisió argentina, ara la Vicky vol jugar per passar-s'ho bé i, per tant, la trobareu defensant la samarreta de l'Egara a l'equip de Primera Divisió. |
|
Un equip modest, no ens enganyem, però que de ganes per guanyar
no ni falten! Llàstima que aquest any ha tingut una mica de
mala sort. Podríem dir que "s'ha despertat tard".
I dic "tard" perquè, en el tancament d'aquest número,
només els queda un partit de lliga. Així que... tots
aquells que vulguin veure a la Vicky jugar que s'afanyin i, si no,
que s'esperin a l'any que ve, que esperem que la Vicky segueixi jugant
amb nosaltres. Molta sort!
Rosa Talamàs |
D.H.F.: dos punts clau!
|
El nostre primer equip femení ha començat la segona volta de la Lliga Nacional amb molt bon peu. El primer partit el van disputar a San Sebastián contra la Real Societat el diumenge 24 de març. Amb una primera part una mica desastrosa, on les jugadores basques van imposar clarament el seu joc, es va arribar al descans. El resultat: 3 a 0 a favor de les locals. Però l'Egara no es va ensorrar i, amb moltes ganes i realitzant un joc constructiu, a la segona part van aconseguir empatar el partit. |
 Foto: Rosa Talamàs |
|
Dos gols de penal a càrrec de la capitana, la Montse Dinarès, i un gran gol de jugada de la Gemma Martínez van servir perquè el nostre equip marxés del País Basc amb un gran punt sota el braç! |
 Foto: Rafa Mundet |
Segons
l'entrenador, el Lluís Mercader, el més important d'aquell
encontre no va ser el punt assolit - que tampoc vol desmerèixer-
sinó adonar-se que amb ganes i bon joc, es pot aconseguir allò
que en determinats moments sembla impossible. La sorpresa va arribar també el diumenge 7 d'abril. Les nostres jugadores s'enfrontaven al Sardinero, un equip que, aquest any, rivalitza amb el Terrassa per aconseguir el títol de lliga. |
|
Era
un partit difícil, tots n'érem conscients. El nostre
equip va jugar molt concentrat i a per totes, parant tots els atacs
"criminals" de les jugadores de Santander. Rosa Talamàs |
| Sumari|Editorial|Club|Hockey|Tennis|Hípica|Persones| La Veu del soci|Flaix-drac| |