Que és un esport que enganxa, que unavegada hi juguest'agrada tant que vols repetir. I, sobretot, que no es talli si vol trucar-me per començar a practicar. Des de l'Egara volem que el pàdel sigui un servei més per als socis. Estem a la seva disposició per allò que vulguin. En aquest sentit, per exemple, estem treballant per formar equips que puguin jugar en els campionats que s'organitzen al nostre entorn.

Quina vinculació t'uneix amb el Club?
Jo sóc un d'aquells socis de tota la vida, però portava uns anys en què per diverses raons m'havia desconnectat de l'entitat. I el pàdel ha estat una mica l'excusa per tornar a enganxar-me al Club.

Com vas iniciar-te al pàdel?
El primer contacte amb el pàdel va ser casual. Un amic d'un amic em va convidar a jugar en una pista particular i ja el primer dia va ser fantàstic. Vam anar repetint l'experiència i, a partir d'aquí, vaig buscar una parella per començar a jugar campionats per Barcelona. Des de llavors, no he parat.

Quines són les destreses bàsiques amb les que cal comptar per jugar-hi?
Jo diria que el primer que has de conèixer són els rebots de la pilota. També és fonamental la col·locació a la pista i els reflexos. Evidentment, a mida que vas jugant també vas depurant la tècnica.

A nivell internacional, el pàdel és un esport en auge?
Els orígens del pàdel són argentins, fa més de vint anys. D'Argentina va extendre's per Mèxic i els Estats Units i, de mica en mica, ha anat arribant a Europa. Primer van ser les grans capitals -a Espanya penso en Madrid, Sevilla, Barcelona- i fa pocs anys que el pàdel ha anat arribant a la resta del territori.

I a Espanya, quin paper ha tingut José María Aznar en la seva popularització -mai més ben dit-?
Afortunadament o desafortunada, el paper d'Aznar ha estat primordial ja que ha donat l'última empenta per fer créixer aquest esport. Ara, també és cert que arrel d'aquest fet el pàdel ha quedat encasellat com un esport d'elit, tot i que no ens podem enganyar, potser sí que ho és.

Estàs jugant i tires una bola que ha entrat clarament, però el teu adversari et diu que la bola ha anat fora. Què fas? a) Dius que d'acord, i a la següent bola dubtosa que ell et llanci li cantes fora. b) Dius que a tu t'ha semblat bona i proposes tornar a jugar el punt. c) Corres embogit cap al teu adversari i, amb la testa per davant, l'envesteixes fent-lo travessar la paret del fons de la pista.
Potser la que triaria és la b), però en aquests casos normalment no discuteixo i intento guanyar la següent bola amb totes les forces.

Tria un d'aquests tres animals: la papallona, el cocodril del Nil, o el gripau que en realitat és príncep -blau i de l'Egara, és clar.
Em quedo amb el cocodril. És un animal silenciós i observador, i té mala llet quan l'ha de tenir. M'agrada.

Carlos Gunfaus creu que el pàdel pot ser un bon nexe entre el hockey i el tennis. De fet, ens explica que molts jugadors de hockey tenen facilitat per adaptar-se al pàdel i que, per la seva banda, l'adaptació dels tennistes al pàdel és indubtablement assequible. I així...

Pere Ejarque