| Nº 43
febrer 2002 |
el
drac - Butlletí informatiu del Club Egara |
Carnestoles 2002
 |
Com
ja és tradicional al Club, aquest febrer hem fet
el nostre Carnestoltes infantil.
I què podem dir que no hàgim dit abans?
Tot va anar com era previst: participació, bon humor,
disfresses molt divertides... i la Clara, l'ànima
conductora de la festa.
L'any que ve no hi falteu. Us ho passareu d'allò
més bé.
Redacció
Fotos: Salvador Vives i Jorba
|
|
Calçotada
2002
Couen
els calçots
Foto: Salvador Vives i Jorba
|
El
passat 9 de febrer vam celebrar el sopar de calçotada.
Any rere any la calçotada al nostre club s'està
convertint en un clàssic i es va consolidant.
En aquesta edició, ja hem estat un total de 110 comensals,
xifra a la qual cal afegir els 30 components i familiars d'aquell
mític equip d'hockey de Divisió d'Honor que
van iniciar una dècada plena d'èxits i que van
voler afegir-se a la festa celebrant el desè aniversari
amb nosaltres.
Així que aquest any rècord -un total 140 boques
per omplir- confiàvem en el bon saber del bonsoci cuina
que, com sempre, va deixar el llistó molt alt: un camió
ple de sarments, 2700 calçots, 25 kg de botifarra crua
10 kg de botifarra negra,20 kg de mongetes del ganxet, 5 kg
de salsa, un bon vinet de l'Empordà .... i molta gresca,
són una prova evident del seu èxit.
I
havent sopat, ball fins a la matinada. Des d'aquestes línies
aprofitem per felicitar els que estan seguin el curset de
country, ja que van brillar com estrelles i van ser l'enveja
de tothom. El cert és que dóna gust veure'ls
ballar.
|
|
Ah! I recordeu que aquestes festes són per tots els
socis i amics. No cal ser de cap secció en especial
per participar-hi.
Diem això perquè n'hi ha algunes
que encara no estan representades i, des de "el drac",
les convidem per a l'any vinent.
Redacció
|
Col.lectiu
"Bonsoci cuina" quasi al complet.
Foto: Salvador Vives i Jorba
|
Foto:
JDD
|

Foto: JDD
|
Visita al Parlament de Catalunya

Foto:
Jaume Comerma
|
El darrer 11 de setembre,
en el marc de la commemoració de la Diada Nacional,
el Parlament de Catalunya va inaugurar un seguit de reformes
adreçades a incrementar la seva eficàcia,
des de la dotació de despatxos per als grups parlamentaris
i diputats fins l'ampliació de les sales de comissions
i ponències, incorporant-se noves tecnologies de
la informació.
Amb això, el Parlament preten estar cada cop més
àgil i proper al servei del país i la seva
gent.
En aquest context, vam
rebre al Club Egara una invitació del nostre consoci
i diputat al Parlament Josep Rull i Andreu convidant-nos
a
|
conèixer
de més aprop la primera institució catalana. I
així, el 25 de febrer, un nombrós grup de socis
vam traslladar-nos a Barcelona i vam poder gaudir de la companyia
i atencions d'en Josep Rull en quan: ...què fa el Parlament?
...com s'organitza? ...quina és la història del
palau del Parlament? ...i, com ens afecten els seus debats i
votacions?
Cal dir que va ésser una visita molt enriquidora tant
per comprendre una mica més la tasca que fan els parlamentaris
i diputats com per a conèixer quelcom més, i en
el seu ambient. Josep Rull va fer palesa la seva qualitat oradora,
de saber connectar amb la gent, amb
|
Foto:
Jaume Comerma
|
naturalitat
i la passió que té per la seva feina i per
Catalunya.Des d'aquí volem agraïr-li l'oportunitat
que ens ha donat per tal de viure aquesta experiència
i li desitgem i augurem una brillant carrera política.
Ròmul
Prat i Morera
President
|
M'han
dit
No van pair l'empat
 |
En
una de les primeres lligues de Divisió d'Honor (ara no recordo
exactament l'any) que es van fer em ve a la memòria un partit
entre el Jolaseta i l'Egara. Va ser un partit dur, que va acabar
en empat a un. En acabar, vam anar cap al xalet on ens havíem
preparat un aperitiu. D'entre els bascos, abans de començar
el partit, un dels directius - un tal Ferrer- va dir que faríem,
després de jugar, "bons vincles d'amistat". Guanyés
qui guanyés, tots estàvem convidats a un aperitiu.
Res més lluny del que acabaria passant. No va anar pas així!
Potser no els va agradar el resultat?
El
tal Ferrer va dir que ningú del seu club es quedava al vermut
que hi havia parat a les taules. Amb una emprenyada que deu n'hi
dó va dir a tothom del seu club "nos vamos todos a casa,
aquí no se queda nadie!" El cambrer del xalet, veient
el panorama, va dir: "pues esto que hay en las mesas es para
ustedes".
Nosaltres ens ho vam mirar i aleshores el Cinto Badiella i el Paco
Dinarès, d'acord amb la resta de l'equip vàrem decidir
no acceptar ni una oliva després del lleig que ens havien
fet. Vam anar tot seguit cap a Bilbao i en una tasca vam fer unes
tapes que eren delicioses.
|
Nosaltres, per
descomptat, vam menjar bé. No sabem si els integrants de l'equip
basc (jugador i directius) van menjar o no de gust. El que sí ens
podem imaginar és la cara que se li va quedar a l'amo i al cambrer
del restaurant on va quedar tot aquell bé de déu de menjar
sobre la taula. La incógnita: saber qui va pagar tot allò?
El que sí sé és que d'aquella anòmala situació
no h'he sabut mai el perquè.
Cesc Llongueras
Jordi
Freixa jr. fitxatge del Bonsoci Cuina
|
Tal
i com vau poder llegir a "La veu del soci" de l'anterior
butlletí, amb la calçotada 2002 Jordi Freixa i Ortiz
va rebre el bateig com a nou membre del grup Bonsoci Cuina.
Com
ja sabeu, després de les baixes dels germans Quintana, era
qüestió de substituir-los i què millor que donar
pas a la joventut. Ara en Jordi serà el grumet del grup.
Sempre és important ser quants més millor ja que quan
ens hi posem no mirem prim.
Aquesta
vegada ha estat fort; ja veureu al reportatge d'aquest número
les quantitats de gènere que vam cuinar. Felicitats Jordi.
Ah! i no t'espantis que tan sols és el començament.
Rafa
Mundet
|
Foto:
Rafa Mundet
|
Safari
fotogràfic
 |
No
hi ha manera. Tenim un arxiu de fotografíes tan gran que fa
esgarrifar, però nosaltres seguirem denunciant -i fotografiant-
aquells vehicles que per la raó que sigui aparquen al bell
mig del pas zebra de l'entrada al Club. Quan s'acabarà?
Servei
de Captures
|
|